Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

El pas de l’institut a la universitat

Passar de l’institut a la universitat és un canvi, però crec que és un canvi molt positiu. Quan vaig començar la universitat recordo que estava nerviosa perquè no coneixia a gairebé ningú i em feia por no fer amics però quan arribes veus que es molt fàcil fer amics, perquè tothom esta en la mateixa situació que tu i t’adaptes molt ràpidament.


He de dir que el que més em va impactar al arribar va ser la gent que hi havia a les classes i que les classes eren molt grans. Nosaltres per exemple, al grup de Relacions Laborals de matins som uns 100 alumnes i els primers dies vaig pensar que costaria molt conèixer a tantíssima gent però amb els grups de seminaris i altres activitats acabes coneixent a una gran part. Una altre impressió que tenia es que seria com un “número” però realment no em sento així perquè els professors són bastant propers als alumnes, si no entens una cosa te la tornen a explicar, pots comunicar-te amb ells via correu electrònic… I els alumnes participem molt a les classes, sobretots als seminaris (classes més reduïdes) on fem activitats que t’ajuden a millorar la capacitat de parlar en públic i alhora a repassar els continguts de la matèria.


La universitat és menys estressant que l’institut en el sentit en que no tens exàmens cada setmana, i en tens pocs. Això fa que siguis tu mateix qui s’hagi de planificar el temps que dedica a l’estudi i pot ser una cosa positiva o negativa depèn de la responsabilitat de cadascú, però en general crec que tothom es conscient dels seus objectius i d’allà on vol arribar i per tant tothom treballa.


Les instal·lacions de la UPF cal dir que són molt bones, i útils ja que tens l’oportunitat de fer tots els treballs del seminari a la biblioteca i quan tens hores lliures o acabes la classe pots anar i aprofitar el temps i les hores mortes. A part hi ha molt ambient a tot el campus, sobretot al bar i al pati… i això fa que passis gran part de les teves hores.


Personalment jo vivia a més de 100km de Barcelona, que és on viu la meva família i podia fer la mateixa carrera de Relacions Laborals a la meva ciutat però vaig prendre la decisió d’anar a viure fora i sobretot d’anar a la Universitat Pompeu Fabra perquè creia que era una universitat molt oberta a tothom, amb força prestigi i que em donaria més oportunitats.

Ara que sóc aquí crec que vaig prendre una molt bona decisió i que tornaria a prendre-la sense pensar-m’ho. D’aquí en endavant espero que la meva estança a la universitat sigui tan gratificant com ho ha està sent fins ara.

Ariadna Diaz Diaz, estudiant del grau en Relacions Laborals

 


4 comentaris

Relacions Laborals, una carrera amb futur

Això és el que em deia tothom quan els explicava que estudiaria un parell de mesos abans de començar a la Pompeu la carrera de Relacions Laborals. La veritat és que jo no n’estava gaire convençuda, en un inici volia estudiar Publicitat i Relacions Públiques; però per nota no vaig entrar a la Pompeu a fer-la (i jo tenia molt clar que no volia anar a cap altra universitat). Així que vaig decidir estudiar Relacions Laborals perquè tenia molta sortida i era la carrera amb més inserció laboral el primer any després de graduar-te. També la vaig escollir perquè era una mica un popurri entre ciències socials, dret, econòmiques, etc.

La veritat és que quan vaig començar de seguida em va sorprendre molt, sobretot el primer trimestre. Quan vaig començar Introducció a la Teoria del Dret amb el professor Alberto Carrio em vaig adonar que estava a la carrera correcta. Si que és veritat que s’ha de treballar molt si vols treure bones notes i que, a més a més, hi ha els seminaris pel mig amb lectures i exercicis que has de fer; però la veritat és que per a mi tot això ha estat positiu perquè tot el que he après als seminaris, després m’ha ajudat als exàmens finals.

A més a més, crec que tot allò que estic aprenent a la meva carrera, més enllà que després, quan em graduï, treballi com a responsable de recursos humans o com a graduada social, em servirà per a una cosa fonamental a la meva vida: perquè a l’hora de signar un contracte de treball o d’acceptar unes determinades condicions ningú no em pugui enganyar, perquè com diuen “el saber no fa cap nosa”.

Puc dir que d’allò que fa dos anys no n’estava gens segura d’estudiar, avui en dia és una de les coses que em gratifica fer a la vida. Us animo a tots aquells que us agradi el món laboral i a tots aquells que no sapigueu molt bé el que us agrada a informar-vos sobre el que fem els nois i les noies de Relacions Laborals. De ben segur que us sorprendrà.

Fins aviat.

Gema Rebollo, estudiant del grau en Relacions Laborals

23. gema rebollo


Deixa un comentari

Es hora de escoger

Cuando uno empieza a plantearse si continuar estudiando y se percata del actual panorama de crisis –precariedad laboral para los jóvenes, futuro nada esperanzador, al menos a corto plazo–, se puede plantear si ese esfuerzo “valdrá la pena”. La pena de levantarse temprano, acostarse tarde, horas de biblioteca, estudiar, memorizar, repasar…, ya que aunque muchos hayamos oído hablar de las “fiestas”…, estudiar, hay que estudiar.

Por eso, hay que valorar muy bien y sopesar ¿qué hacemos?

Desde mi experiencia y por mi forma de ser, puedo deciros que yo veo ese esfuerzo como una inversión, una inversión en nuestro capital humano y contando con una visión de futuro a largo plazo; porque el futuro, aunque incierto y lejano…, ¡SIEMPRE LLEGA!

Este es el momento en el que hemos de apostar por nosotros, porque el seguir estudiando no solo nos va a reportar unos conocimientos de los que no disponemos, que aunque cierto, para estar al día siempre tendremos que seguir actualizándonos, y nunca se acaba de aprender; sino que además la universidad nos aportará un gran capital a todos los niveles. ¡Capital humano!

Aprender a pensar, a reflexionar sobre el mundo que nos rodea, a tener una actitud crítica ante las cosas, y a escoger entre tanta información que nos llega a través de los medios y las redes; no pasar por la vida como corderitos obedientes. Teniendo una buena formación puedes cuestionarte las cosas, ¡¡¡puedes cambiar el mundo!!!

Y, ¿a quién no le seduce la idea?

Quizás entre vosotros esté un futuro Gandhi, o quizás un alcalde de pueblo o ciudad, honrado, que no se olvide del porqué está donde está y al servicio de quién…

De cualquier forma, cambiar el mundo se puede hacer con pasos pequeños pero seguros día a día, comprometiéndonos con los demás, siendo honrados, aceptando nuestros errores e intentando superarnos cada día. Y estos valores, aunque están en la vida misma, los encontraréis y tendréis que ponerlos en práctica también en la universidad, conviviendo y compartiendo con profesores y compañeros.

Es hora de reflexionar…, ¿sigo estudiando?

Si tuviera que recomendároslo, por mi propia experiencia, os diría que SÍ, sin dudarlo.

No dejéis de lado vuestra formación nunca, haréis buenas amistades –quizás alguna para toda la vida–, y recordad que el conocimiento os hará más libres (o más libros, como decía un amigo mío).

Recordad que la actualidad nacional, mundial, va cambiando; pero lo que adquieres para ti, eso no cambia, te va enriqueciendo, y sin “armas” para combatir las injusticias, no podremos cambiar nada.

Esas armas se llaman CONOCIMIENTOS.

Así que ¡ÁNIMO!, ¡continuad adelante! En el camino está realmente la satisfacción y al final el objetivo conseguido es el premio que nos estimulará a seguir caminando hacia ese futuro incierto pero real.

Carmiña García Sivianes, estudiant de 4t del grau en Relacions Laborals