Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

I al final, què dius que estàs fent?

Dubtes, dubtes i més dubtes. Això era l’única cosa que tenia al cap fa un any. El batxillerat ja ens posa molta pressió i responsabilitat de per si; però si, a més a més, no tens gens clar quin grau voldràs triar després, es converteix en un període encara més feixuc.

Durant aquests dos anys sempre em preguntaven si ja m’havia decidit, si ja sabia què volia estudiar. I jo sempre deia que no, que no ho tenia clar, però que volia anar a la Universitat Pompeu Fabra. Per sort, com a estudiants tenim el Saló de l’Ensenyament, on podem triar i remenar entre moltes carreres i universitats. Jo hi vaig anar tant a primer com a segon de batxillerat, i realment ajuda a encaminar-te o a reiterar-te en el que ja penses. La veritat és que a mi ni els salons de l’ensenyament ni les portes obertes de la UPF em van ajudar a decidir-me. Per a mi tot eren dubtes: i si m’equivoco?

Durant el batxillerat vaig canviar molt d’opinió: periodisme, ciències polítiques, dret, criminologia, magisteri, humanitats, comunicació audiovisual, ADE…? La llista és pràcticament interminable!!!

Com em vaig decidir? Doncs bé, un dia remenant per la web de la Pompeu vaig veure un grau que es deia Publicitat i Relacions Públiques i vaig mirar quin era el seu pla d’estudis: em va sorprendre molt!! Semblava una carrera molt dinàmica, interessant i viva!

Així que m’hi vaig apuntar amb molta il·lusió però sense saber si realment allò era el grau idoni per a mi.

Ara que només porto vuit setmanes a la UPF no me’n penedeixo gens d’aquella decisió. Tots els dubtes han desaparegut i les meves expectatives s’han multiplicat. Anar a la Uni cada dia és genial. Ha valgut la pena arriscar-se i deixar les pors enrere. Tot i portar menys d’un trimestre, sento la Pompeu com casa meva; els companys de classe, com grans amics i el grau, com la meva passió.

Així que ara, quan em trobo coneguts i em pregunten què estic fent, contesto orgullosa: Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra.

Margarida Rios Ribera, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques


Deixa un comentari

Participació a la Pompeu Fabra!

Hola de nou!

Sóc la Mariona Castells, estudiant de quart de Publicitat i Relacions Públiques, i avui torno al blog un any després de la meva primera aportació.

En aquest temps he aprofitat per implicar-me tot el possible amb la Pompeu Fabra i així aprofitar aquests anys sent una part activa de la comunitat. He intentat ser participativa en la vida universitària, aportant el que m’ha suposat la meva formació per fer de la universitat un lloc encara millor.

Formo part d’una associació d’estudiants, he participat en diverses activitats de col·laboració per a diferents departaments i unitats i finalment aquest any (l’últim) he decidit cursar les meves pràctiques també a la Pompeu.

Actualment ocupo un lloc a la Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals, al qual em vaig presentar a través d’una convocatòria que cada any s’obre a tots els estudiants de la Pompeu. La pràctica em permet aplicar els meus coneixements en el desenvolupament de la feina del dia a dia i formar-me en la meva futura professió duent a terme tasques de planificació i de comunicació.

Aquí, la feina gira al voltant dels estudis de grau i de màster i la seva promoció. Els professionals que treballen a la Unitat s’esforcen perquè la Pompeu sigui coneguda arreu del món i acaben aconseguint que la nostra universitat sigui una de les opcions més desitjades a l’hora de triar què estudiar.

Des d’aquest servei s’organitzen fires tant nacionals com internacionals, on es fa una gran feina de promoció, es coordinen esdeveniments tan important com, per exemple, el Saló de l’Ensenyament, es promouen xerrades i sessions informatives, que faciliten l’apropament d’estudiants i Universitat, i es desenvolupen moltíssimes accions que afavoreixen el coneixement i el reconeixement de la Pompeu Fabra.

Una d’aquestes accions és la producció de contingut audiovisual sobre els diferents estudis que us pot ajudar a orientar-vos a l’hora d’elegir el grau que voleu cursar. Sens dubte, una iniciativa profitosa que podeu conèixer a continuació amb alguns graus:

Programa de Grau Obert

Grau en Humanitats

Grau en Relacions Laborals

Al canal de Youtube de la Universitat es troben tots els vídeos que es produeixen, i des de qualsevol de les xarxes socials de la Pompeu podreu trobar informació que faciliti la vostra tria. No deixeu d’informar-vos per tots els mitjans possibles i així assegurareu l’èxit de la vostra elecció.

I no ho oblideu: un cop sigueu estudiants de la Pompeu Fabra, no deixeu passar l’oportunitat de participar en la vida universitària!

Mariona Castells Fontana, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques


Deixa un comentari

No t’ho pensis dues vegades  

Quan vaig començar el meu primer curs a la UPF ja tenia molt clar que en dos anys demanaria poder fer una estada Erasmus. També tenia decidit que el país on viatgés havia de ser de parla anglesa o, com a mínim, que els seus habitants en tinguessin un molt bon nivell. És per això que, un cop arribat a mitjans del segon curs, vaig escollir que el meu intercanvi seria a Dinamarca, concretament a la Universitat d’Århus, que es troba a la segona ciutat més important del país.

Us puc assegurar que aquesta ha estat de bon tros la millor experiència de la meva vida. Viure en un país com Dinamarca ha fet que pugui veure les coses des d’un punt de vista molt diferent al que tenia quan vivia a Barcelona. La cultura danesa és molt diferent a la nostra, no només quant a la vida quotidiana, sinó també pel que fa a la manera de treballar, per exemple, en l’àmbit acadèmic. A diferència de la UPF, a la Universitat d’Århus teníem poques classes i els professors et donaven les pautes bàsiques sobre els aspectes més destacats del curs; la resta de la feina l’havies de fer tu sol a casa, treballant amb el material bibliogràfic del curs. A més a més, a Århus el treball era més individual; tot i que era molt útil poder comparar el que tu havies entès a les diferents classes amb d’altres companys, tant danesos com de diferents països.

Århus és una ciutat perfecta per a la vida universitària. De fet, és l’única ciutat de Dinamarca que té un campus on els estudiants poden estudiar i residir. Jo vaig tenir la sort de viure al mateix campus, i per anar a la Facultat només havia de caminar uns metres. Igualment, com la gran majoria d’habitants a Dinamarca, em desplaçava per la ciutat amb bicicleta, una de les coses que més trobo a faltar aquí a Barcelona. Malgrat la pluja, el fred o la neu, la bicicleta era sempre el mitjà més còmode per moure’m a tot arreu.

Si teniu l’oportunitat de fer un intercanvi, sigui al país que sigui, no ho dubteu, serà de ben segur una de les experiències més increïbles de la vostra vida que us ajudarà a créixer, no només professionalment sinó també personalment. No us ho penseu dues vegades, animeu-vos-hi!

 Albert Martínez Fernández, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Aquest és el campus de la Universitat d’Århus:

29. albert_martinez


Deixa un comentari

Què cal fer quan no saps què fer

L’endemà.  Allò que descansava en el fons de la teva consciència pica ara a la teva porta. I ara és el moment de plantar-li cara. Mirant enrere, després d’haver començat el tercer curs del grau universitari, me n’adono dels mals de cap que va portar el procés d’aquella decisió; la decisió que deien que era la més important de totes i que s’havia de prendre sense gairebé saber-ne res, però res de res. Podria resumir aquell procés en cinc fases, de les quals he après cinc bones lliçons a partir de la pròpia experiència.

1. Abans de buscar a fora busca a dins teu. Te n’adonis o encara no, hi ha quelcom en tu que et fa diferent. Una qualitat, una habilitat, un matís, una aptitud o destresa que t’identifica, que no deixaries mai de fer. Recordo que, en el meu cas, m’apassionava escriure, dissenyar i exposar les meves idees als meus companys, fet que em va portar en un futur a decantar-me a estudiar Publicitat i Relacions Públiques. Però ara, pas a pas. D’això ja en parlarem més endavant.

2. Troba respostes que et portin a altres preguntes. Observa, analitza, pregunta i no descartis, encara. Tot està per fer. No et limitis al ciències o lletres. Trenca fronteres. Escoltar la veu de l’experiència t’aportarà una visió més àmplia. Jo, per exemple, preguntava i preguntava a diferents professionals de publicitat, però també periodistes, dissenyadors, o fins i tot artesans per analitzar quines eren les seves sensacions al cap d’uns anys d’haver pres aquella decisió.

3. No hi ha decisions dolentes. Hi ha decisions de les quals se n’aprèn, i hi ha decisions de les quals se n’aprèn encara més. Recordo que, quan em va tocar a mi prendre la decisió sense saber-ne res, però res de res, vaig pensar que la meva professió seria el disseny gràfic; però un cop he cursat diferents assignatures a la universitat, he comprovat que el que m’agrada vertaderament és ser redactora publicitària.

4. Mirar enrere és de covards. Ets tu qui adoptarà la forma que prengui el teu camí. Prenguis la decisió que prenguis, en el moment que vulguis canviar el teu rumb mai no estaràs en el mateix punt de partida. Sempre, sempre hauràs adquirit un nou coneixement.

5. Qui no s’equivoca és perquè no viu. Prèviament a entrar a la universitat, tenia por a no trobar allò que m’apassionés. Tenia pànic a topar-me amb quelcom que m’avorrís, que no m’omplís, que no em fes feliç. No me n’adonava que l’error és el camí cap a l’èxit.

Mira amunt. I si dubtes, no pateixis. Dubtar és de savis. Aquells que no es pregunten les coses no obtenen respostes. Fins a la propera.

Marta Edeso Carim, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Processed with VSCOcam with t1 preset


Deixa un comentari

La segona “família”

Vaig aterrar al grau en Publicitat i Relacions Públiques sense tenir gaire clar què m’esperava després d’un llarg vol de dubtes i esperes, de turbulències i insomnis en no poder dormir. Però finalment vaig trepitjar terra. I, sorprenentment, estava tranquil·la, orgullosa de mi mateixa i amb ganes de començar.

D’això ara tot just fa un any i ho recordo com si fos ahir, perquè si alguna cosa té la Pompeu i el seu particular sistema trimestral és que quan t’hi trobes, el temps vola. Adaptar-se a la rutina ens costa ben bé dues setmanes, i comptant que el trimestre està compost per deu, ja només en resten vuit. Val a dir, però, que els finals són molt i molt feixucs, i, per tant, el millor és portar la feina al dia.

Sigui com sigui, i tal com deia Shakespeare, passi el que passi, fins i tot en el dia més borrascós les hores i el temps passen. Fins i tot quan no ho desitgis. Perquè els innombrables treballs, seminaris i de més no aconseguiran esborrar-te el somriure de la cara. No, quan saps que fas el que t’agrada. I menys encara si tens la sort de compartir les teves penes i alegries –infinites alegries– amb gent excepcional.

Començaràs a veure que potser no és tan dolent quedar-te a dinar més d’un dia a la setmana per finalitzar treballs en grup. T’adonaràs que hi ha assignatures que passaran a ser tan divertides com tu les vulguis fer i altres que, tot i el teu esforç, seran intractables. Però agrairàs aleshores la companyia. I veuràs que fins i tot sense temps ni idees te n’acabes sortint. I és que quan tu no pots, segur que el del costat sap com fer-ho. I sinó l’altre. O el de més enllà. Al final, tot queda entre nosaltres. Entre vosaltres. Entre els amics i companys. Entre aquesta espècie de nova “família” que comença a entrelligar llaços. I no importarà tant el què ni el com, sinó el qui. Potser no recordaràs què vau dir, ni de què o de qui vau riure. Però no t’oblidaràs de qui tenies al costat. Es tracta d’instants inesborrables.

Hauràs d’aprendre a quedar-te amb aquests bons moments –que són la majoria– per a quan vinguin els dolents. Hauràs de tenir clar que has de continuar avançant. No hauràs d’oblidar que estàs on volies estar i hauràs de sentir que tu ho vals. Hauràs de continuar somiant per arribar on t’hagis proposat. I el millor és que ho faràs sabent que no voldries estar en un altre lloc ni amb una altra gent. I és només aleshores quan tindràs clar que formes part de tots nosaltres.

Sandra Díaz, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques


Deixa un comentari

Aprendre de professionals

És el meu tercer any a la Universitat Pompeu Fabra cursant el grau en Publicitat i Relacions Públiques. Tot i que ara ja veig més proper el futur laboral i la realitat de treballar al món publicitari, des del principi m’han apassionat aquests estudis i he tingut la mirada posada en l’endemà, en el moment en què finalment em podria dedicar professionalment al que m’agrada.

Suposo que és aquesta curiositat i interès en el “què-faré-després” el que fa que amb el que més gaudeixi sigui amb la vessant més pràctica dels estudis, que intenta ser el més fidel possible al que ens podem trobar a “fora” —de fet, que la Pompeu Fabra ofereixi un perfil tan pràctic en aquest grau és una de les raons principals que em van atraure en el seu dia i em van fer decidir per aquesta universitat—. En general, però, des de la primera presa de contacte a l’inici del primer curs i fins ara, que ja tinc un bagatge considerable d’assignatures cursades, no he deixat de familiaritzar-me amb el món professional: pels continguts acadèmics que s’enfoquen a formar els alumnes en la professió i a orientar-nos cap a un determinat perfil laboral, pel material de treball verídic que t’apropa a la realitat del sector…; però, sobretot, pels professors.

Els professors del grau amb qui he tingut l’oportunitat de treballar i aprendre són grans professionals realment experts en el seu àmbit. Molts, a més a més, especialitzats o no en la docència, són persones que, a part de fer-nos classe a temps parcial, es dediquen activament al que més els agrada, que és la publicitat i les relacions públiques: són, per exemple, copys en una agència, tenen un estudi de disseny gràfic propi, són l’art de famoses campanyes, organitzen esdeveniments de gran importància, són estrategues publicitaris reconeguts, són els promotors d’accions rellevants…, entre moltes altres.

Així, l’aprenentatge també es va basant en casos reals i en l’experiència i resultats propis de persones que senten passió pel que fan i que ho transmeten en classes que es reforcen amb anècdotes verdaderes, amb les seves vivències, consells, ajuda de primera mà… Són professors que t’apropen a la realitat del món laboral del qual ells mateixos formen part i, en la majoria de casos, t’adones que, d’alguna manera,  t’hi pots estar veient reflectit.

Mariona Castells Fontana, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

14. mariona castells finestra 14. mariona castells_faculty


Deixa un comentari

La biblioteca, la setmana 10 i els exàmens

Aquest és el primer apunt que escric com a estudiant de segon curs de Publicitat a la Pompeu (que fort que sona, oi?). Bé, el cas és que aquest cop, i per variar una mica de la resta, no tenia molt clar de què parlar fins ara. Sí, amics meus, avui he tornat a tenir una sensació que feia temps que no tenia: l’adrenalina de quan s’acaba el temps per entregar una cosa. Així que dedicaré aquest apunt a parlar-vos de la setmana 10 i del silenci tallant de la biblioteca.

A veure, per als que encara teniu dubtes de si estudiar a la Pompeu o no, pel que fa als exàmens, a mi el sistema m’agrada molt. Funcionem de la manera següent: tenim deu setmanes de classes i després, els exàmens. Això vol dir que fem els exàmens abans de Nadal i que podem despreocupar-nos i descansar durant les vacances; això també passa per Setmana Santa. El problema? Acabem força més tard que altres universitats i el ritme és frenètic. De veritat, no te n’adones que ja ets a la setmana 10. Els primers dies en fareu bromes amb els companys: “—Ei, que estem a la 6 i hauríem d’anar estudiant”. Però no ho faràs, perquè estaràs acabant treballs en grup, preparant seminaris… De tot se n’aprèn. Però per què us parlo de tot això? Ah sí, per l’exercici d’avaluació d’aquest matí. Parlem clar, quan un professor parla d’un examen com d’un exercici, no us en refieu. Estudieu igualment, llegiu-vos ni que sigui la matèria; si no, us passarà com a mi, que avui m’ha anat d’un pèl de no arribar a temps per entregar-la: tancaven el portal a les 12.45 i he enviat el meu exercici a i 35.  He reviscut la sensació de suor freda i he pensat, aquest any no em passarà el mateix. M’he marcat a l’agenda que som a la setmana 5 i que porto tota la tarda a la biblioteca preparant apunts per anar resumint temari. I espero que aquesta vegada sigui de veritat. Tant si us convertiu en estudiants de la Pompeu com si aneu a una altra universitat, recordeu: no es pot badar!

Preneu-vos el vostre temps per estudiar, però no us enganyeu a vosaltres mateixos: si aneu amb tota la colla a la biblioteca no fareu res de feina: la pausa de berenar s’allargarà més del compte o bé es multiplicarà en petites pauses, ja ens entenem. Et compararàs amb els teus companys, t’estressaràs quan parlin d’alguna qüestió que tu no recordes i quan vegis que acaben el primer bloc quan tu encara estàs pel tema 4. Relaxa’t, simplement no quedis mai amb els teus amics just abans d’un examen. Mai a la vida. Surt de casa amb auriculars i amb la música que t’agradi i arriba a classe sense parlar amb ningú. I ja està, tot passa, no sabràs com; però ho faràs i aleshores podràs gaudir de les vacances sense fer res que no et vingui de gust mentre els teus amics d’altres universitats es queden fent colzes.

I si el primer trimestre no te’n surts, no pateixis, que en 10 setmanes tindràs una altra oportunitat per preparar-t’ho amb més temps! Que tingueu bona setmana!

Alba Ruiz Bautista, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques