Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

El petit gran canvi del món universitari

Actualment estudio Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra, i cada cop que em pregunten ‘com et va la carrera?’ la meva resposta no és mai la mateixa. Per a mi, la universitat ha suposat un canvi molt important, i l’únic que sé és que ha estat un canvi que em convenia, que m’ha fet obrir bastant els ulls, i us explicaré el perquè. En primer lloc, vaig cursar el batxillerat científic, de manera que considero que encara estic aterrant en el món de les ciències socials; en segon lloc, perquè vinc d’un poble de l’Alt Maresme de poc més de 9 mil habitants; així que poc té a veure amb Barcelona, i en tercer lloc perquè he hagut d’aprendre a ser molt més autònoma en molts aspectes.

Pel que fa al meu canvi de modalitat d’estudis, cal dir que sempre he tingut el cor dividit a l’hora d’escollir què estudiar, i després de fer un bon batxillerat científic vaig decidir que era l’hora de canviar, d’observar el món amb uns altres ulls, i em vaig arriscar. Aquest ha estat un dels riscos on més guanys he obtingut: aquesta carrera aporta a l’estudiant una obertura de la mentalitat al món (almenys el temari que he cursat de moment), els professors són amens i directes, i la universitat proporciona elements de suport a l’estudiant molt importants, així com grups de treball reduïts, que m’han ajudat a conèixer millor els meus companys i també a tenir un contacte més directe amb els professors i amb el temari. Considero, doncs, que la carrera, a través de les assignatures bastant diferenciades, m’està fent petits tastets de diverses branques de les ciències socials, i això m’ha fet tenir ganes d’anar ampliant el meu currículum i també el coneixement.

La Pompeu està situada en un dels racons més bonics i moguts de Barcelona. Cal dir que això m’ha fet tenir una vida universitària molt diferent a la dels meus companys d’institut. Per a una persona com jo, a qui li interessa la política, ha estat realment important tenir el Parlament al costat de la universitat i, a més, he pogut viure a la mateixa universitat actes importants relacionats amb la política actual. Alhora, és una és una zona on pots gaudir de tranquil•litat i oci, ja que disposa d’espais per a tot.

No vull oblidar-me de fer una petita menció a les instal•lacions de la Universitat i de la seva manera de funcionar. La Pompeu té un gran avantatge com a universitat ‘nova’ (aquest any ha fet 25 anys), i és que té les instal•lacions modernes i sense desperfectes, o almenys jo no n’he vist cap, i a més, les està ampliant per tal d’acollir nous projectes i estudis. I pel que fa al seu funcionament, considero un gran avantatge que funcioni amb avaluació trimestral, en què l’estudiant acumula menys matèria i pot aprofundir-hi més.

Aquesta és la meva breu experiència, el meu petit gran canvi.

Cristina Agell i Alofra, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Anuncis


Deixa un comentari

Primers passos a la UPF

Porto tot just un mes i mig com a estudiant de la UPF i, pel que fa la meva experiència fins a dia d’avui, he de dir que sí: he fet una bona tria tant de la universitat com del grau. I el que has de saber si estàs pensant a matricular-te al grau en Ciències Polítiques i de l’Administració és que aquest t’aportarà una formació molt àmplia i transversal.


Segons el meu parer, estic adquirint coneixements molt diversos que m’estan fent créixer com a persona: un dels aspectes al qual dono més valor és al fet d’aprendre a entendre posicions que s’allunyen de l’opinió pròpia i, d’una altra banda, al fet de desenvolupar un esperit crític que m’empeny a qüestionar-me la certesa i la validesa de la informació que rebo en la meva vida quotidiana.

Durant el primer trimestre estic cursant assignatures de camps molt diversos, amb uns professors molt qualificats i que provenen de disciplines d’estudi molt diferents, fet que considero enriquidor. En primer lloc, trobem assignatures com Introducció a la Ciència Política, que té un rerefons filosòfic i teòric molt important; en segon lloc també cal destacar l’assignatura Investigació Social, en la qual aprenem a plantejar, enfocar i dur a terme recerques i en la qual la sociologia hi juga un paper determinant. Per descomptat també rebem una formació històrica a l’assignatura Història de les Societats Contemporànies, centrada en el segle XIX i, per últim, Introducció a les Relacions Internacionals, amb la qual estem adquirint els coneixements bàsics del món polític i jurídic interestatal.

Com podeu veure, basant-nos només en el primer trimestre, els estudiants de primer curs de Ciències Polítiques estem introduint-nos en quatre camps d’estudi molt diferents però que, això no obstant, tenen una relació directa i imprescindible entre si. Com a conseqüència, aquest grau t’obre portes en àmbits molt diferents i, evidentment, això es veu reflectit en el món laboral: un estudiant de Ciències Polítiques pot treballar en el món públic i privat i, per descomptat, també en el món acadèmic, ocupant diversitat de càrrecs en què es necessita una base cientificosocial però també econòmica, jurídica o històrica.

Els meus consells són que visiteu les sessions informatives i que visiteu el campus vosaltres mateixos. A la UPF tindreu al vostre abast infinitat de serveis, cursos, esports, associacions, certàmens, etc., que us facilitaran la vostra vida universitària i que començaran a donar forma al vostre CV.

La vida universitària és molt més que assistir a les classes. Creixereu com a persones, com a professionals, i també tindreu l’oportunitat de desenvolupar aspectes tan importants com les relacions socials, la cooperació en els treballs en grup, les presentacions en públic o el fet de representar un col·lectiu.

Si voleu una formació participativa en la qual l’alumne hagi d’implicar-se i fer sentir la seva veu, la UPF és, sens dubte, la vostra universitat.

Maria-Josep Villamayor i Villar, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració


Deixa un comentari

Ser vegetarià al campus de la Ciutadella  

Al nostre país, cada vegada més, trobem que el moviment vegetarià i vegà fa més soroll, sobretot entre el jovent. Sovint no és fàcil trobar una alternativa en la majoria dels restaurants o bars als quals van aquests vegetarians i s’han de conformar a demanar una trista amanida; però sembla que aquest concepte està canviant a la societat catalana.

A la Pompeu Fabra no havia ni menú ni cap entrepà que els vegetarians poguéssim menjar, a excepció del formatge o de les típiques pastes de xocolata, i només els vegetarians que prenen llet.  Aquest estiu vaig anar al meu campus, Ciutadella, a resoldre una qüestió i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que als dos bars havien introduït una carta amb alternatives vegetarianes i veganes. Vaig preguntar a un dels cambrers el motiu d’aquest canvi, i em va dir que era per la demanda, que a la Pompeu hi havia un gran grup que així ho demanava.

Encara que tots els productes són tipus entrepà i no hi ha cap plat, s’ha de valorar. Si voleu tastar-ne un, us recomano el pa de pita amb alvocat, albergínia i maionesa de soja. Animo també els omnívors a tastar-ne algun!

Per l’altra banda, si sou més partidaris de portar el dinar de casa a l’aula polivalent (edifici Roger de Llúria), podeu escalfar el menjar en un “tupper” i seure amb els amics. És el més econòmic i, si sabeu menjar bé, saludable. També hi ha altres microones repartits pel campus, però només en aquesta aula hi ha molt lloc per seure.

Ja sabeu, si teniu curiositat per aquest estil de vida o ja en formeu part, la Pompeu Fabra us dóna suport mentre curseu el vostre grau. És d’agrair!

Marc Rojas Rubio, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

26. marc rojas rubio


Deixa un comentari

Segona etapa

Ja fa quasi dos mesos que estic a Madrid i el temps passa volant. Us deveu preguntar: com que Madrid? Doncs bé, el segon any del grau que estic cursant —Filosofia, Política i Economia— es fa a Madrid, després d’haver fet primer a la Pompeu Fabra. Aquest primer trimestre estem estudiant a la Universitat Autònoma de Madrid i en el segon semestre anirem a la Universitat Carlos III de Madrid. Aquesta mobilitat pot resultar estranya, però s’emmarca en l’Aliança de les Quatre Universitats (A4U), de la qual aquestes tres universitats formen part, juntament amb l’Autònoma de Barcelona.

En aquest primer trimestre tenim més assignatures d’economia i de matemàtiques que en els semestres anteriors. Més concretament, tenim Macroeconomia i Estadística Descriptiva. A la primera no només aprenem models econòmics i grans temes d’economia, sinó també tractem temes com per exemple geografia econòmica o intentem entendre les dades econòmiques amb anàlisis històriques i polítiques. A la segona, aprenem eines que ens ajuden en altres assignatures, com per exemple a Macroeconomia. Pel que fa a matèries de polítiques, cursem les assignatures Actors Polítics i Acció Col·lectiva —on analitzem els diversos grups que intervenen en política i als espais comuns, tant actuals com del passat—, i Anàlisi Política i Teories de la Democràcia —on estudiem els sistemes polítics i la democràcia—. Finalment, aquest trimestre cursem l’assignatura Filosofia Política Contemporània, que no només es diferencia de Filosofia Política de l’any passat per tractar només autors contemporanis, sinó que les classes es basen en l’anàlisi de temes concrets de filosofia i no d’autors. Per exemple, hi estudiem temes com la llibertat, els drets o el totalitarisme.

En resum, aquest trimestre hem continuat ampliant les assignatures de polítiques i de filosofia, però hem aprofundit més que l’any passat en els temes i el coneixement d’economia.

Aitor Bonsoms, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia (UPF-UAM-UC3M)


Deixa un comentari

De segon de batxillerat a la universitat… Un gran canvi?

Quan estàs a primer i, sobretot, a segon de batxillerat, penses contínuament que és el que t’esperarà quan acabis la selectivitat i t’agafin a un grau, a la universitat.

Jo, per exemple, no tenia ni idea de què és el que faria allà a la llunyana Barcelona, un lloc estrany per a mi, que només havia anat a la capital unes cinc vegades. A l’estiu et diuen a quin grau has entrat i et prepares mentalment per al que arribarà… Però, què arribarà? Encara que molts tenen amics que els expliquen en què consisteix un grau a la Pompeu, molts d’altres no tenen ningú que els il·lustri. També estan els típics amics que et diuen que et faran una quintada, bàsicament per espantar-te.

Et trobes que arriba setembre i tens una setmana “d’iniciació” a la Pompeu. Arribes els primers dies, sol (si no és que tens la sort de tenir un company de classe de batxillerat), i et fan unes xerrades sobre el funcionament de la Pompeu, la numeració dels edificis, com funciona la seva xarxa intranet … En definitiva, un “cacau” difícil d’assimilar ràpidament els primers dies. No pateixis, tindràs temps d’aprendre com funciona tot.

Pel que fa als companys, els aniràs coneixent en aquesta setmana d’iniciació, encara que veritablement coneixes la gent quan fas els treballs en grup. Et trobaràs de tot, t’ho puc assegurar: gent molt simpàtica i treballadora, gent simpàtica però que no és treballadora, gent treballadora però que no és simpàtica… I després està el que no és ni simpàtic ni treballador, que per Llei de Murphy sempre acaba al teu grup de treball aleatori; però dels treballs en grup ja en parlarem un altre dia, que és un tema molt llarg.

Quan acabis aquesta setmana d’iniciació començaran les classes. Tindràs quatre fantàstiques assignatures que duraran un trimestre… Sí, sí; ho has llegit bé: a la Pompeu tenim trimestres. Com al “col·le”. Si bé tenim menys matèria per als exàmens finals, les assignatures només duren deu setmanes i, per tant, el ritme de treball és molt més intens.

Malgrat aquest intens ritme de treball, no et deixis atrapar per les arrels del teu grau. Hi ha temps per a tot! Com que només tindràs horari de matí o de tarda aprofita per millorar les teves aptituds. Apunta’t a fer una llengua diferent (sobretot anglès), a fer teatre, algun esport… Si ho vols fer a la Pompeu, ja sigui per proximitat o per lleialtat, la nostra universitat té una gran oferta d’activitats. Si el teu domicili o lloc de residència temporal és a Barcelona o rodalies tindràs temps de fer moltes coses i, sobretot, de gaudir els teus anys d’universitat.

En canvi, si véns de quasi la província de Tarragona com jo, t’hauràs de resignar a canviar aquestes activitats per llegir al tren.

PD: Tranquils, a la Pompeu no fem quintades als estudiants de primer!

Marc Rojas Rubio, estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració


Deixa un comentari

Maig

Maig, un dels pitjors mesos de l’any per ser estudiant: el mes de juny hi ha els exàmens finals, la qual cosa significa que ja hem d’entregar alguns treballs i preparar apunts per dintre de poques setmanes començar a estudiar. Però aquest any no és igual que l’any passat, perquè aleshores teníem la selectivitat i encara hi havia més pressió per treure bones notes.

maig Aquest semestre, a diferència del passat, només tenim quatre exàmens perquè l’assignatura Seminari Interdisciplinari no es fa. Aquesta no només és diferent per això, sinó per moltes altres raons. S’estructura en dues o tres sessions que giren entorn d’un tema concret, com per exemple la corrupció, la participació ciutadana o la globalització. En aquestes classes hi ha activitats com la introducció del tema per part del professor, un debat, una ponència d’un expert sobre el tema i una visita a un menjador social o al Parlament de Catalunya. Una altra assignatura que cursem és Govern i Polítiques Públiques, en la qual analitzem les polítiques públiques i l’Administració. També tenim una assignatura d’ètica, en què tractem els principals sistemes ètics, com els plantejats per Aristòtil, els utilitaristes, Kant o els mestres de la sospita. Però l’aspecte més destacat d’aquest semestre és que ja hem començat amb assignatures d’economia, com Microeconomia i Història del Pensament Econòmic. En la primera estudiem el comportament econòmic dels agents econòmics individuals, com per exemple les empreses, els treballadors o els consumidors, encara que també ens fixem en el mercat en general. Aquesta assignatura es fa en anglès, fet que al principi pot semblar un inconvenient, però que resulta ser tot el contrari. Com passava amb Història Contemporània al primer semestre, fer-la en un idioma estranger possibilita que aprenguis vocabulari específic, que no coneixeries d’una altra manera, alhora que no deixes de practicar l’idioma. Pel que fa a la segona assignatura, Història del Pensament Econòmic, hi estudiem els plantejaments econòmics de diversos autors i corrents de pensament, des de pensadors anteriors a Adam Smith fins a pensament econòmic actual.

En definitiva, aquest segon semestre ha estat molt enriquidor perquè ja hem començat a fer assignatures d’economia alhora que hem conegut maneres diferents de fer classe, com és el cas de l’assignatura Seminari Interdisciplinari.

Aitor Bonsoms, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia


Deixa un comentari

Dia a dia a la UPF

La vida universitària és una experiència que crec que tothom que pogués hauria de viure: et fa gran com a persona i una mica més independent.

Ara bé, no és gens fàcil això de ser universitari i menys a la Pompeu Fabra, on el nivell que es demana és bastant alt. Com ja sabeu, la Universitat Pompeu Fabra treballa per trimestres a diferència de moltes de les universitats catalanes. Treballar així té punts positius i negatius.

Un dels desavantatges de tenir el curs dividit trimestralment és que el temps és limitat i per tant de feina en tens pràcticament des del primer dia fins a l’últim. Amb això us vull dir que les “piles” s’han de portar posades des del moment zero si no voleu que la feina s’acumuli.

A més a més, la nostra universitat, seguint el Pla Bolonya, aposta per una avaluació contínua que fa que constantment els estudiants haguem de fer treballs i més treballs en grup. Amb això no vull dir que no sigui interessant perquè aprens moltes coses i, a part, creieu-me, acabes desenvolupant moltes habilitats, especialment la de “ser pacient”.

Però no tot són desavantatges; dels punts positius que trobareu respecte a la resta d’universitats és que a la Pompeu els primers exàmens es fan abans de Nadal i per tant tens aquestes dates tan festives completament lliures i per gaudir tant com et mereixes després de dies i dies treballant.

Jo venia d’una escola no massa gran i quan vaig trepitjar per primera vegada la universitat no coneixia a ningú i se’m feia enorme. Però quan hi estàs posat veus que no és tan gran com sembla. Es respira un aire de proximitat amb la majoria de professors i això crec que és quelcom que s’ha de valorar positivament de la Universitat Pompeu Fabra.

A més a més, a part dels amics que pots arribar a fer a les aules crec que la vida universitàriano només és això i que s’estén més enllà. S’ofereixen una gran diversitat d’activitats per fer a dins de la Universitat, activitats que a més a més compten com a crèdits. Entre aquestes possibilitats que ofereix hi ha des d’equips d’esports fins a sindicats, i cursos de tota mena i per a tots els gustos.

Si teniu l’oportunitat de fer alguna cosa relacionada amb aquestes ofertes que proposa la Universitat, crec que no ho hauríeu de deixar escapar, ja que a part de conèixer gent nova i de diversos cursos i edats també aprens molt i et sents una mica més integrat dins d’aquest nom “Pompeu Fabra”.

Per tant, crec que la Universitat Pompeu Fabra és un lloc on s’exigeix molt però a la vegada és una universitat amb un nivell excel·lent i una opció que crec fermament que no serà pas equivocada si decidiu escollir-la com a destinació per cursar els vostres estudis.

Mònica Morros, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració