Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


2 comentaris

Marxar d’intercanvi a la UPF

Hola  a tothom!

En aquest apunt m’agradaria parlar sobre els intercanvis a la Pompeu. Com a estudiant d’International Business és un requisit (i un plaer) fer una estada en una universitat a l’estranger. En aquest primer apunt voldria donar un enfocament general del programa d’intercanvis a la UPF, així com compartir la meva experiència personal. Marxar d’intercanvi inclou tant els programes Erasmus (a països membres de la UE) com els convenis bilaterals (a altres països del món).

En primer lloc he de dir que una de les raons per les quals vaig triar el grau en International Business a la Pompeu és per l’amplitud del seu programa d’intercanvis. Si esculls aquesta universitat, tindràs la sort de poder triar entre una oferta de més de 1.000 places cada any. A més, la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials té conveni amb més de 30 països. Entre tanta oferta, com es pot donar resposta a la gran pregunta –on marxar?– que molts de vosaltres us fareu en uns anys.

Primerament has de preguntar-te quins són els objectius del teu intercanvi: acadèmicament, conèixer una nova cultura o idioma o simplement sortir de casa els pares i independitzar-te (encara que sigui per uns mesos). Un cop dit això i personalment, el millor consell és que vagis a un lloc que et pugui donar un bon mix entre els aspectes a què he fet referència. Sovint, es pot seguir un esquema per ajudar-te en aquesta decisió. Obre el llistat i mira al mapa les destinacions possibles. Comença per àrees geogràfiques, tria continent o conjunt de països amb semblances culturals i lingüístiques, per exemple respecte a l’idioma que vols aprendre o millorar. Després centra’t en un conjunt de ciutats i busca quines d’aquestes universitats estan més ben valorades i, sobretot, donen més flexibilitat i ajudes als estudiants d’intercanvi. En la mateixa pàgina web de la universitat de destinació sovint podràs observar un pressupost estimat de les despeses mitjanes. Amb aquesta informació a la mà ja podràs començar a mirar els cursos i les assignatures que t’interessen. Finalment, la meva recomanació és que intentis parlar amb estudiants que han estat a les universitats que vols sol·licitar perquè t’acabin de convèncer. En general no et costarà més d’un cafè o d’una birra que comparteixin la seva experiència, especialment si teniu amistats en comú.

Personalment, al primer intercanvi tenia molt clar que volia anar als Estats Units. Penso que com a estudiant de Business és important conèixer una altra cultura i una altra manera de fer negocis. Una vegada escollit el país, vaig reduir les meves preferències a Boston o a Califòrnia, tot i saber que me la podia jugar amb la nota de tall, ja que sol ser alta per a aquestes destinacions. El bon temps i l’estil de vida em van seduir a l’hora de triar l’estat de la costa oest. En el segon intercanvi tenia clar que aquest cop volia provar l’experiència Erasmus. També tenia l’objectiu de millorar el francès i de viatjar. Per tant, la situació cèntrica de Brussel·les al cor d’Europa la feien una opció molt atractiva. Cal destacar, però, que degut a la normativa, a l’hora de fer el segon intercanvi no es pot triar entre totes les places sinó entre les que queden lliures després de la primera assignació. Un procés que us explicaran perfectament a les sessions informatives.

En l’apunt següent faré referència als processos, als preparatius i als aspectes que crec que són clau per sobreviure amb èxit al teu intercanvi. Fins la pròxima.

Eloi Cirera Roca, estudiant del grau en International Business Economics


Deixa un comentari

Per què IBE?

Sóc l’Elena, estudiant de quart d’IBE, i aquest cop m’encantaria explicar-vos per què vaig escollir aquest grau fa gairebé quatre anys enrere i quina és la perspectiva ara que ja arribo al final.

La meva generació som la tercera promoció d’aquest grau, així que no ens va tocar ser els conillets d’Índies; però realment era tota una incògnita i alguna cosa nova a descobrir perquè encara ningú no havia acabat.

Què és el que em va inclinar a escollir IBE? Doncs, jo tenia un amic que just l’any anterior havia començat empresarials a la Pompeu, i ell va ser el primer que em va parlar d’IBE, i m’ho va descriure així: “Si fas això ets una crack, és tot en anglès! En sortiràs amb un gran nivell!”. M’ho va plantejar molt bé, però alhora em va fer por: tot en anglès! La idea va anar madurant en el meu cap i vaig pensar: “ I per què no?”. Doncs, de cap a la piscina cap a IBE.

El meu raonament sobre l’elecció que havia fet va anar canviant. Fer-ho tot en anglès és un factor que ara per ara em diferencia dels altres. Jo tinc moltes ganes de marxar a fora en un futur més o menys proper, així que fer estudis internacionals sempre ajuda. Som molts menys a la classe, així que vulguis o no a l’hora d’entrar al mercat laboral hi ha menys competència. L’anglès no l’abandonaré mai i a més a més em puc dedicar a estudiar un altre idioma… I a més t’obliguen a fer un intercanvi a fora, no t’ho has ni de plantejar.

Ara que ja estic acabant he vist que l’economia potser no és la meva gran passió a la vida, que estudiar IBE no ha estat una cosa que m’havia plantejat sempre i que no ha estat mai una elecció passional. Però el que recordaré d’aquests anys i tot l’aprenentatge i bagatge no me’ls treu ningú.

Us podria descriure una llista interminable, però em centraré en tres punts que crec que han estat clau per a mi:

  1. Els companys de classe: si no fos per ells tot hagués estat molt més dur. Però el fet de passar tantes hores a la universitat, dinant, fent treballs, estudiant…, fa que els lligams siguin molt intensos.
  2. L’Erasmus, una experiència internacional inoblidable. Encara recordo quan abans de marxar unes noies de quart van venir a explicar-nos quatre coses i van dir: “Serà la millor experiència de la vostra vida!”. Jo vaig pensar que eren unes exagerades; però quan vaig tornar d’allà, vaig veure que tenien tota la raó del món. Així que, intercanvi internacional 100% recomanable!
  3. Pel que fa als estudis, el nivell d’exigència, la quantitat de feina per fer en poc temps i els horaris incomprensibles fan que després puguis adaptar-te a qualsevol ambient i aguantar.

I només dir-vos: escollir IBE és una bona elecció!

Elena Costa, estudiant del grau en IBE


Deixa un comentari

La decisió: marxar d’intercanvi?

Bon dia,

En sentir la paraula intercanvi  molts de vosaltres pensareu que això encara us va massa gran o que us queda molt llunyà. Però a la universitat el temps passa volant i amb un tres i no res et trobes que estàs a segon, i tot i que et sembla que tot just acabes de començar aquesta nova etapa, ja et toca decidir si l’any següent voldràs fer un intercanvi o no.

Per començar, a la UPF els intercanvis no són obligatoris (a excepció dels graus en International Business Economics i en Traducció i Interpretació). Però, com comprovareu, moltíssims estudiants, any rere any, s’apunten a aquesta experiència. Per què? Doncs perquè és una de les etapes més boniques de l’estada universitària. Et permet conèixer moltíssima gent d’origen variadíssim i compartir amb tots ells experiències inoblidables en un país diferent, aprendre dels diferents sistemes educatius d’altres cultures, millorar el vostre nivell d’idiomes, viatjar i, sobretot, passar-ho d’allò més bé en un país que heu escollit vosaltres mateixos. I això em porta al punt següent.

El dubte que molts teniu o que tindreu sobre com funciona a la UPF el sistema d’intercanvis. Abans que res, cal destacar que la UPF té un ampli ventall d’acords i de convenis amb universitats dels cinc continents, de manera que segur que trobareu alguna destinació que satisfarà les vostres expectatives. A més a més, també podreu triar quant de temps voldreu estar d’intercanvi, des de tres mesos fins a un any, depenent de la plaça que escolliu.

Com podeu imaginar, no tothom pot anar a la mateixa universitat d’intercanvi, és a dir, que hi ha un nombre de places predeterminat per a estudiants de la UPF per a cada universitat de destinació i que varia depenent de la universitat, des d’una plaça fins a deu o dotze. I com s’escull qui va a quina universitat? Doncs, bàsicament, cada estudiant que vol fer un intercanvi ha d’entregar a la UPF un llistat amb les seves preferències, i la Universitat té en compte la mitjana assolida fins a aquell moment, el nombre de crèdits superats i el nivell d’idiomes de l’estudiant.

Per tant, ja sabeu què cal que fer! Tot i així, no us preocupeu, ja que, com he dit, la UPF té moltes places disponibles a moltes universitats, de manera que ningú no es quedarà sense fer un intercanvi si així ho desitja.

Així doncs, us encoratjo a tots, però sobretot a aquells que esteu dubtant sobre si voldreu fer o no un intercanvi, a ser valents i a prendre la decisió de fer-lo. Que no us decebrà, que aprendreu moltíssim i que també us servirà per ampliar el vostre currículum de cara al futur.

Fins a la propera!

Blai Hermoso, estudiant del grau en International Business Economics


Deixa un comentari

Llegando de manera ordenada al final de una etapa

La verdad es que cuando empecé este grado ni siquiera imaginaba todo lo que esto implicaría. Conocer de forma profunda el mundo de los negocios y de la economía, tener la oportunidad de poner en práctica estos conocimientos trabajando en empresas y tener la obligación, en el mejor de los sentidos, de realizar un intercambio. Todo esto me ha permitido crecer y madurar de una forma que nunca hubiese imaginado antes de empezar. Todo ha sido paso a paso, de manera ordenada y en el momento indicado.

Este es mi último curso en el grado en International Business Economics, unos estudios que me han aportado tres experiencias muy enriquecedoras y complementarias entre ellas. En primer lugar, la posibilidad de aprender qué papel desempeñan la economía y los negocios internacionales en la sociedad actual. Este rol lo he podido interiorizar año tras año mediante clases, lecturas, conversaciones y asistencias a distintas reuniones. En segundo lugar, también he podido ejecutar dos prácticas en el mundo empresarial, ambas relacionadas con mis estudios, que me han permitido averiguar cuál es la rama de mis estudios que más me interesa. En último lugar, estoy teniendo la oportunidad de vivir una experiencia de intercambio Erasmus en París, la cual me posibilita aprender tanto en el ámbito personal como en el académico y profesional. En cuanto a lo personal, estoy teniendo la oportunidad de valorar el esfuerzo que requiere realizar las tareas más cotidianas y organizarlas para poder seguir desempeñando las dos restantes con éxito. En el ámbito académico, el hecho de hacer este programa en la École Supérieur du Commerce Exterieur (París) me está permitiendo aprender de una forma mucho más práctica cómo realizan las empresas los contenidos explicados en clase, mediante la simulación de tareas con empresas reales o la búsqueda de sponsors. Además, también estoy entrando en contacto con distintas culturas internacionales que me enseñan a considerar nuevas opciones en el modo de trabajo o en el diseño de las tareas.

En enero de 2015, tendré la oportunidad de empezar unas prácticas en una empresa francesa. Además, tendré el privilegio de elegir en qué ámbito quiero desempeñarlas, ya que la universidad en la que realizo mi experiencia de intercambio me proporcionará esta facilidad. Creo que esto me ayudará a tener una visión más amplia, así como a encaminar mi futuro laboral y a saber más sobre el modus operandi de las empresas francesas. En definitiva, pienso que me dará una perspectiva diferente en el mundo empresarial, una vez regrese a Barcelona.

Todo esto puede parecer demasiada actividad si estás a punto de empezar, pero la verdad es que todas estas oportunidades que se te presentan por el hecho de estudiar en la Universidad Pompeu Fabra irán apareciendo poco a poco cuando estés preparado para aceptarlas. Para ello solamente necesitarás ganas e implicación. Todo lo demás vendrá solo, de forma ordenada. Ahora únicamente deberías preocuparte por estar seguro de tu elección y concienciarte para aprovechar cada segundo de tus días en la universidad.

Aida Galera Pardos, estudiant del grau en IBE


Deixa un comentari

I les classes, com són?

Benvinguts de nou. Sóc l’Elena i m’agradaria explicar-vos en aquest apunt com funcionen ben bé les classes a la universitat. Crec que és un dubte que força gent es planteja, i es fa preguntes com: quantes persones hi ha en una classe? Les classes són obligatòries? És imprescindible prendre apunts?

classPrimer de tot, cal diferenciar les dues parts que té una assignatura a la UPF: les classes magistrals i els seminaris. Les classes magistrals són les teòriques, vull dir, que el professor titular de la matèria et dóna tot el material teòric.

Llavors, aquí ve la gran pregunta: cal que vagi a classe si tinc les diapositives que es pengen a l’Aula Global? La resposta general dels professors és que cal anar-hi perquè a l’examen entra tant el que hi ha a les diapositives com la informació extra que donen a classe. El meu consell és que aneu a totes les classes perquè, juntament amb els seminaris, us facilitaran arribar a l’examen amb molta tranquil·litat.

I aquí, passem a un altre tema: quanta gent hi ha per classe? La resposta és depèn del grau. En el meu cas –sóc d’IBE– mai som més d’uns 85 per classe. Però en el cas d’ADE i ECO sé que han hagut de fer classes a l’auditori. Això vol dir que poden arribar a ser fins a 200 persones; però no passa en totes les matèries.

Ara és l’hora de parlar de l’altra part de les assignatures, els seminaris. Els seminaris són classes més reduïdes, normalment per a 20-30 persones, i pot ser que el professor sigui el mateix de la classe magistral o un altre, un ajudant. En aquestes hores, no es dóna informació nova generalment, sinó que es treballa el que s’ha après a les classes magistrals. El funcionament dels seminaris varia molt segons l’assignatura; pot ser que es basi només en presentacions dels alumnes sobre uns temes determinats o que es resolguin exercicis que s’han d’entregar al seminari, o simplement fer activitats que ajuden a entendre millor el contingut que les classes magistrals. Els seminaris són OBLIGATORIS! Aquí sí que és imprescindible anar-hi. La manca d’assistència us pot perjudicar la nota final o impedir presentar-vos a l’examen. El meu consell és que us esforceu molt als seminaris. En primer lloc, perquè us ajuden a portar un seguiment de la matèria i quan s’acosta l’examen final s’agraeix que no et vingui tot de nou; i, en segon lloc, normalment els seminaris representen un percentatge important de la nota final (entre un 20-50%); així que, com millor feu els seminaris, menys pressió tindreu a l’hora de l’examen.

Fins a la propera.

Elena Costa, estudiant del grau en International Business Economics 


Deixa un comentari

Època d’exàmens!

Quan sentim la paraula exàmens ens esgarrifem i ens fa mal tot només de pensar que se’ns acaba la llibertat per unes setmanes i que ens hem de tancar a estudiar.

Però per desgràcia aquest és el sistema que funciona ara per avaluar els coneixements dels alumnes; així que toca estudiar. I com s’ha d’estudiar i quan a la UPF?

estudiantsA la UPF, com ja sabreu, hi ha tres períodes d’exàmens: abans de Nadal, al voltant de Setmana Santa (que pot ser que la tingueu completament de festa o que us hagueu d’amargar estudiant tota la setmana, depèn de l’any) i a finals de juny (pot ser que pugueu celebrar Sant Joan o que estigueu escoltant els petards i la festa des del llit). Però té la seva recompensa i és que no comencem classes fins gairebé fins a finals de setembre o principis d’octubre, i sempre tenim festa al Nadal!

Bé, i ara comencem amb el que toca, el tema dels exàmens. Mireu, tots els trimestres funcionen igual: els exàmens estan concentrats en dues setmanes i normalment en tenim quatre, si no és el cas que t’agafes assignatures de més o de menys. Acostumen a estar ben distribuïts, dos cada setmana i amb un o dos dies entre cada examen.

Segurament us estareu preguntant: quant de temps tenim per estudiar aquests exàmens? Doncs les classes acaben just la setmana abans de començar-los; però no us espanteu, l’última setmana no tindreu seminaris i això són hores de menys i menys feina, i a les últimes classes generalment es repassa la matèria i es fan classes de dubtes. Us heu d’organitzar perquè no us mengi el temps!

El tema més positiu d’aquesta estructura dels exàmens és que amb dues setmanes ja els has acabat tots; és intens, però no és etern.

Cal destacar que, almenys a la Facultat d’Econòmiques, la majoria d’exàmens són de tipus test. I no creieu que és més fàcil, però sí que he de reconèixer que la manera d’estudiar no és la mateixa. Gran consell: tingueu els conceptes molt clars i ordenats al cap; és essencial! El tema del full de respostes és força peculiar, però ja us l’explicaran quan feu el primer examen, i repetides vegades abans de cadascun; així que no us preocupeu.

Els exàmens solen durar dues hores; sempre hi ha alguna excepció d’algun examen més llarg. Gairebé sempre, el professor responsable de l’assignatura està a l’aula de l’examen i resol possibles dubtes.

Bé, i després de tot el patiment, cansament, estudi, estrès…, teniu una bona recompensa! És un esdeveniment al qual no podeu faltar, la Pompeufarra de finals d’exàmens. Us asseguro que quan estigueu estudiant només estareu desitjant acabar i poder sortir de festa, i la millor manera de celebrar-ho és amb tota la classe a la festa que organitzen els mateixos estudiants de la UPF.

Fins a la propera.

Elena Costa, estudiant del grau en International Bussiness Economics


Deixa un comentari

Què esperem trobar en la nova etapa universitària?

Benvolguts estudiants,

Sóc una estudiant de la UPF d’International Business Economics, conegut com IBE de manera col·loquial i abreviada. En aquest primer apunt, m’agradaria explicar-vos una mica com i per què escollir la UPF i què és la vida i l’experiència universitàries.

Sempre he cregut que per fer una bona elecció has de tenir clares les teves prioritats. Pots tenir clars els avantatges i els inconvenients; però, i si tot i així no et decideixes? Hi hem de posar de la nostra part determinant què és més important per a nosaltres.

Imatge

No tot és estudiar: en els “breaks” pots fer una cervesa al bar i prendre el sol.

Tothom diu que la UPF té molt de renom, que té bones instal·lacions, que està ben situada perquè es troba al costat de la platja… I tot això és veritat, però realment què ens interessa? En el fons, el que interessa és amb el que ens trobarem al dia a dia. A la universitat hi anem a buscar una bona formació i una nova experiència, a més de conèixer-hi molta gent. En aquest sentit, la Pompeu ho compleix tot: la formació és bona, molt exigent pel que fa a la qualitat de l’estudiant, i requereix treball força constant amb les assignatures. Això no sembla gaire atractiu dit d’aquesta manera; però, realment, és un sistema que funciona molt bé per anar interioritzant els conceptes a poc a poc. No us negaré que heu de tenir clar que s’ha de treballar i saber fer-ho sota pressió; però això és un avantatge perquè després és ben reconegut aquell que sap treballar bé i és eficient.

Cal destacar que a la Pompeu es treballa per trimestres. I us preguntareu, què significa això? És el mateix, no? Doncs sí i no. Totes les altres universitats funcionen per quadrimestres: fan dos períodes d’exàmens i veuen menys assignatures en tot el curs. En canvi, la Pompeu té tres períodes d’exàmens, fas més assignatures durant el curs, però tot el material està més comprimit i potser és una mica més estressant.

Pel que fa a la metodologia d’ensenyament, la universitat funciona per classes teòriques i seminaris, on el grup és més reduït. S’ha de tenir present que en moltes assignatures es té molt en compte la participació al seminari i que l’assistència és obligatòria.

Tanmateix, hi ha un assumpte que, personalment, em molesta força de la UPF, especialment per a aquells que vulgueu fer algun grau en ciències econòmiques: els horaris. L’objectiu de la universitat és formar-te el millor possible i evitar que tinguis massa activitat; vol que et dediquis bàsicament a estudiar, perquè s’ha de mantenir la reputació de tenir bons estudiants.

Cal remarcar, però, que té una cosa molt positiva respecte a d’altres universitats, i és que és l’única que organitza unes festes increïbles, cada dues setmanes: les conegudes POMPEUFARRES!!, organitzades per una associació d’estudiants. Són festes que es fan cada dos dijous a diferents discoteques de Barcelona. No te les pots perdre!!

Elena Costa Barberà, estudiant del grau en International Business Economics