Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Aprendre a aprendre

Em dic Gal·la, i sóc estudiant de segon de Periodisme amb l’itinerari d’Humanitats a la UPF. La universitat no resulta un canvi tan impactant respecte al batxillerat, com molts estudiants pensem abans de començar primer. És un entorn en el qual comences sent el més petit, però on hi ha més gent que en un institut, de totes les edats i de tots els estils. En el meu cas, ha suposat també un canvi d’aires, ja que sóc de les Terres de l’Ebre. Però passat un any m’he adonat que la feina continua sent la mateixa: estudiar i treballar.

Anar a classe (excepte a alguna assignatura en què el professor no ha estat encertat) resulta productiu i interessant, i no pas un suplici. I m’he adonat que la combinació de Periodisme amb Humanitats és la millor que he pogut escollir.

D’una banda, les assignatures d’Humanitats són una manera d’evadir-te de l’estrès del dia a dia, de les ideologies, dels conflictes en general. Una sessió de literatura amb la Begonya Capllonch et fa percebre la passió colossal que una persona pot arribar a sentir per alguna cosa; en aquest cas, per la literatura. I la transmet de tal manera que arribes a apassionar-te tu també, no només per la seva matèria, sinó per l’aprenentatge en general, pels detalls de les persones i de les coses. Les classes d’Humanitats m’han ajudat a apreciar el saber i a anisar-lo.

Això sí, la manera de treballar és el canvi que més he experimentat, ja que prendre apunts ja no és suficient. Les classes són com un índex ampliat de la matèria, i és l’estudiant qui ha de fer recerca. No és solament saber quan va ser la Primera Guerra Mundial o les potències que s’hi enfrontaven, sinó també buscar les interpretacions dels historiadors per poder construir la pròpia. No es tracta de llegir-te una obra obligatòria, sinó de buscar crítiques de la obra, assajos, comentaris, i bastir el teu criteri. La feina se la fa un mateix, en bona part.

D’una altra banda, Periodisme ha estat una de les millors casualitats que m’he trobat, ja que estava prou indecisa a l’hora de triar què estudiar, si Comunicació Audiovisual, Publicitat o Periodisme. No he estat mai una persona exageradament interessada per l’actualitat. Fins que vaig arribar a la universitat m’assabentava d’algunes coses que veia al telenotícies; però era com estar en una bombolla. Arribar a la UPF m’ha fet despertar, i ha fet néixer en mi una voluntat de saber què passa al món, i què hi ha al darrere. Aprens a expressar-te per escrit en l’àmbit informatiu, interpretatiu i d’opinió, i especialment en aquest últim, t’adones que la meitat del que escrius és palla. He agraït profundament que m’ho hagin fet veure.

En definitiva, estic aprenent maneres de fer i de veure les coses que m’acompanyaran al llarg de tota la meva vida.

Gal·la Argelaga Monserrat, estudiant del grau en Periodisme


Deixa un comentari

Jo, també

Jo, també. També he estat fet un embolic, no fa més de sis mesos. La selectivitat a unes setmanes vista, el temps passant ràpid -com sempre quan no vols que sigui així-, i jo sense saber què fer amb la meva vida. I el temps endavant. I, és clar, no només havia de prendre una decisió: n’havia de prendre dues! Perquè si ja és difícil escollir un camí pel que fa als estudis, també us podeu imaginar que ho serà triar un lloc on dur-los a terme.

Sí, sí: estava fet un embolic, i no és cap broma. Finalment, vaig escollir a l’atzar.

Vergonyós, però cert. Vaig triar Humanitats a la Pompeu. A mi, que sempre m’han agradat les lletres, i que visc al costat del campus de la Ciutadella… Doncs, endavant. Però no me’n penedeixo; gens ni mica. I crec que he triat els estudis correctes al lloc correcte.

Ara em dirigeixo als alumnes que estimen les lletres. Segur que esteu tips d’escoltar que les lletres no tenen futur. “Y eso, ¿qué salidas tiene…?”, ho heu escoltat cada cop que us heu dirigit als vostres pares, als vostres avis, als vostres amics i, fins i tot, a alguns professors. Jo us entenc, perquè també ho he escoltat i ho escolto; però ara ric, perquè no m’importa gaire. Crec que he pres la decisió adequada, tot i haver-ho fet impulsivament. I si pogués ho tornaria a fer, perquè un estudiant “de lletres”, a la Pompeu, no és només un estudiant de lletres: és investigador, periodista, defensor de les causes perdudes, filòsof, antropòfil i moltes coses més… Que pot tenir a l’abast el màxim d’elements materials, teòrics i pràctics, també docents, amb una xarxa comunicativa entre alumnes i professors que, de moment, en el meu cas, m’ha deixat molt satisfet.

I, per què la Pompeu?, us deveu estar preguntant. Doncs, a més del que us he dit anteriorment, la Universitat Pompeu Fabra és un lloc idoni per començar els estudis universitaris, i també per acabar-los. Finalitzar un grau a la Pompeu us obrirà totes aquelles portes que consideràveu tancades, o que us han dit que ho estaven.

Com veieu, el meu missatge és ben senzill: feu allò que us agradi, diguin el que diguin, perquè sinó estudiar no té sentit ni aquí ni a Oxford. I, si em permeteu la gosadia, feu allò que us agradi a la Pompeu Fabra, i potser, com em va passar a mi, totes les pors i tots els dubtes desapareixeran el primer dia de classe.

Francisco Borrego Corulla, estudiant del grau en Humanitats


Deixa un comentari

El ventall d’opcions que ofereix Humanitats

Si encara no us heu decidit del tot, però Humanitats és una opció per a vosaltres, jo us animo, com a estudiant d’aquest grau, a matricular-vos-hi. Ja he anat esmentant l’ampli ventall que ofereix la carrera –que permet a l’estudiant formar-se una mentalitat crítica i oberta respecte a aquest camp–, però no hi he entrat en detalls. Així, en aquest apunt, intentaré concretar-ho més. Potser ja sabeu que a partir de segon curs l’estudiant pot començar a escollir assignatures, tot i que la tria no acabi sent definitiva ni inclogui les optatives. És quan podreu triar entre una de les tres llengües que us ofereix el grau (alemany, francès o llatí) i una de les tres literatures (alemanya, francesa o llatina). Arribats a tercer, ja decidireu el vostre itinerari. Per a molts, això implica un patiment i molta indecisió; però no us amoïneu, no serà per manca d’opcions.

En aquest sentit, la Pompeu dóna moltes opcions a l’estudiant d’Humanitats que vol completar el seu perfil. De perfils, per començar, n’hi ha molts i per a tots els gustos: des dels clàssics –Art, Literatura, Pensament o Història– fins a altres que no obliden tractar tots els camps. En concret, hi ha dos itineraris segons el període històric que més us interessi: Antic i Medieval o Modern i Contemporani–. D’altra banda, a més de les assignatures que ofereix cada itinerari en particular, la Facultat dóna  a triar també unes assignatures “transversals”, que tracten àmpliament temes importants des del punt de vista històric o filosòfic. En serien un exemple les assignatures Guerra i Violència, Revolució i Utopia o Estudis de Gènere.

Tampoc no vull estendre’m en les ofertes docents, que trobareu a la web de la Facultat: les assignatures hi estan ben explicades perquè us en pugueu fer una idea. Senzillament vull remarcar el fet que l’oferta d’assignatures és àmplia: dins de cada itinerari hi ha, almenys, tres optatives trimestrals per triar. A més, malgrat que trieu un itinerari –per exemple Pensament–, és possible completar-lo amb algunes assignatures d’un altre itinerari. Espero haver estat prou clara…

Per acabar, us vull parlar una mica de la meva elecció. Aquest any, que ja curso tercer, m’he decidit per l’itinerari de Pensament. Al principi, em feia por que em tanqués en una única disciplina, però m’he adonat que no és estrictament així: les assignatures obligatòries ja són variades i he pogut escollir altres assignatures de literatura o d’art; així puc continuar gaudint de totes les disciplines. Estic, doncs, força contenta amb l’itinerari que segueixo, tant per les assignatures com per la docència.

Judit Naranjo, estudiant del grau en Humanitats


Deixa un comentari

Al voltant de les humanitats

estudiant

En l’últim apunt vaig explicar, en la mesura que vaig poder, el meu procés d’elecció de la carrera. En aquest últim i segon apunt, en canvi, m’agradaria poder explicar de què coi tracta la meva carrera i per què val tant la pena (si realment hi ha interès) d’entrar-hi.

Humanitats és un d’aquells noms que espanten o bé deixen indiferent. La pregunta és típica: “Ah… I què hi feu allà?”; o bé la típica afirmació: “Ostres, quin pal tant d’empollar”. Doncs, encara que no ho sembli, d’avorrit no en té res, o gairebé res. No us vendré el que tampoc és: hi ha assignatures per a tots els gustos. Algunes, per a mi, han estat molt avorrides; d’altres, en canvi, han estat les més interessants i a la inversa. En qualsevol cas, Humanitats és una carrera viva, molt viva. La típica frase “conèixer el passat per conèixer el present” no és gens errònia, al contrari. Haver-me endinsat en el món de les humanitats m’ha permès entendre molt millor el present, saber qüestionar-me el que passa i començar a esbossar un criteri. Més enllà d’això, en tant que experiència personal, us animaria a estudiar Humanitats per un motiu fonamental: la visió àmplia en el terreny del que abans s’anomenava lletres.

Humanitats presenta un avantatge fonamental per sobre de les altres carreres de lletres: la multiplicitat de camps d’aprenentatge que inclou permet a l’estudiant tenir una concepció matisada de qualsevol fenomen cultural. L’art, la filosofia, la literatura i la història es complementen en totes les èpoques –i fins i tot, entre èpoques diferents– i encara avui en dia. És cert, malgrat això, que la poca durada d’algunes assignatures no et permet aprofundir on voldries; però les lletres tenen un punt a favor: un pot continuar-se cultivant tant com vulgui.

Valoro positivament, a més, el fet que s’aglutinin en un mateix trimestre diferents estudis d’una mateixa època. Per exemple, a primer curs, trobaríeu juntes les assignatures d’Art Antic i Medieval i Pensament Antic i Medieval. També voldria alertar-vos d’una altra cosa: si a primer us desmotiveu, no abandoneu; segon encara és millor. A mesura que van avançant les èpoques i els períodes, la confluència de moviments culturals i la seva complexitat és major. Davant d’això, la matèria que s’hi tracta és cada cop més interessant (segurament, també, perquè hi trobem alguna relació amb el present).

Dit això, als qui encara dubteu o als qui ho teniu com una de les opcions: us animo a cursar-la. Us hi animo des de dins veient que, una vegada s’avança, la cosa és més interessant i la carrera és, per a mi, un gaudi.

Judit Naranjo, estudiant del grau en Humanitats


Deixa un comentari

La (“gran”) decisió

Sóc la Judit Naranjo i estic cursant segon curs d’Humanitats a la Pompeu. Potser fa uns anys no ho hagués dit, però ara n’estic orgullosa, i molt. La decisió d’entrar a fer Humanitats no va ser fàcil i, de fet, la meva idea no era aquesta fins poc abans d’enviar les opcions.

Jo tenia clar que volia fer periodisme. En informar-me de les universitats que m’oferien l’opció de seguir-hi els estudis, la Pompeu Fabra va cridar-me l’atenció: havies de combinar-la amb, almenys, part d’una altra carrera com Dret, Economia, Ciències Polítiques o Humanitats. Va ser aleshores quan vaig començar a indagar en les diferents carreres –jo ja tenia clar que escolliria la Pompeu i que hi aniria a fer Periodisme; claríssim!–, i vaig fixar-me en Humanitats. Tenia tot allò que m’interessava: art, filosofia, escriptura, història i… literatura! Les assignatures (potser no totes, però sí una bona part) em resultaven molt interessants, cada cop més. Paral·lelament, la literatura s’anava convertint en una de les meves passions i assignatures preferides –i encara ho continua sent.

Ho havia parlat amb una amiga que havia estudiat el que jo tenia pensat (Periodisme i Humanitats), i vaig tornar a posar-me en contacte amb ella. Malgrat que ja ho tenia força clar, representa que aquesta (la decisió d’escollir el grau) “és una de les decisions més importants de la teva vida” (i ho poso entre cometes perquè, realment, tothom pot cometre i ha comès errors a l’hora d’escollir i no els ha canviat pas la vida; vull dir, cal relativitzar). Com anava dient, doncs, vaig posar-m’hi en contacte perquè m’expliqués una mica l’experiència i, des d’un punt de vista personal, em fos realment sincera sobre si valia la pena o no embarcar-me en aquesta “aventura”.

La trobada va ser molt útil –realment, sort que vaig poder parlar amb una persona que ho ha viscut de primera mà!–, i va ajudar-me a veure que, per com era jo i els meus interessos, havia de centrar-me en Humanitats. “Sí, el periodisme és un camp molt interessant, però on jo realment gaudiria”, va dir-me ella, “seria en el camp de les humanitats”. Haver estudiat el grau en Humanitats va donar-li un bagatge cultural –i personal, al cap i a la fi– molt important.

Vaig estar-hi pensant i vaig acabar decidint que, segurament, poder centrar-me enHumanitats i gaudir-ne, almenys els primers anys, seria la millor decisió. I així ho vaig fer. Tot i que la nota de la selectivitat em permetia entrar a Periodisme, vaig decidir entrar només a Humanitats, fent-ne totes les assignatures. Més endavant, sempre puc repensar-m’ho i complementar els meus estudis amb els de Periodisme.

Com he dit al principi, no me’n penedeixo gens ni mica de la decisió; és més, n’estic orgullosa. Humanitats m’està aportant una visió crítica del món alhora que, cada cop més, fa qüestionar-me tot allò que passa al meu voltat i em fa passar les coses per un filtre, abans d’assolir tota la informació. En el món en què vivim avui en dia, tenir una capacitat crítica envers els esdeveniments o la massiva informació que rebem cada dia és molt positiu. A tots aquells que s’ho estiguin pensant, que dubtin o que pensin “Humanitats…, bah… No té sortides ni utilitat”: els animo a tastar-ho ells mateixos i, com jo, a gaudir de l’experiència universitària.

Judit Naranjo, estudiant del grau en Humanitats