Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Obrint portes a la UPF

Amb el grau en Filosofia, Política i Economia (FPE) estic descobrint la multitud de portes que pot obrir a un jove el món universitari. Quan acabem el batxillerat, sabem que estem fent un pas endavant; estem prenent decisions sobre qui volem ser, com volem aprendre, què és el que volem aportar al món com a persones i com a professionals. Per això, considero clau tenir a l’abast tota la informació possible per poder escollir allò que tant ens preocupa i ocupa: el nostre futur.

Jo, fa ja gairebé un any, vaig passar també per aquest procés de dubtes, preguntes, respostes, reformulació de les preguntes, i dubtes un altre cop. I si alguna cosa en vaig aprendre va ser que hem d’escollir fent una introspecció per esbrinar què és allò que realment ens aportarà plenitud i seguretat a l’hora d’anar-nos construint com a persones i professionals.

Sempre he estat una noia curiosa, amb una mirada global i, sobretot, amb moltes ganes d’aprendre i menjar-me el món, com qualsevol jove. Considero que la decisió que vaig prendre d’estudiar FPE a la UPF ha estat molt encertada en tant que ha estat al nivell de les meves expectatives i reptes intel·lectuals i personals.

En primer lloc, perquè a través de la Pompeu he pogut tenir al meu abast tota una sèrie d’activitats, conferències, tallers, cursets, de temes molt variats, com per exemple dret internacional, feminisme, política nacional i internacional, filosofia, etcètera. I això és una oportunitat perquè et permet escoltar i aprendre de persones professionals especialitzades d’arreu del món que, a través de la seva experiència, van contribuint al fet que jo mateixa construeixi una “biblioteca mental” de coneixements i un mètode crític d’anàlisi del món.

A classe (i als cafès de després), he tingut la gran sort de conèixer companys i companyes extraordinaris, amb els quals puc entaular converses de gran profunditat i arribar tots plegats a conclusions estructurades i fonamentades; o bé debatre i entendre que, tot i pensant molt diferent, podem aprendre els uns dels altres. El pla docent del primer any del grau compta amb assignatures tan diverses com organització constitucional de l’estat, ètica, microeconomia, matemàtiques, govern i polítiques públiques, història de la filosofia política… Totes contribueixen a formar un jove que sigui capaç d’identificar problemàtiques al món, analitzar-les amb diferents mètodes i tenint en compte diverses perspectives, i finalment fonamentar una solució i dissenyar els mecanismes (polítics, socials, econòmics, filosòfics…) per aplicar-la. A més a més, de moment puc dir que estic molt contenta dels docents que han guiat tot aquest aprenentatge, perquè han estat persones que han sabut traslladar tota la seva brillant experiència professional (i en definitiva, del món real, del que ens trobarem fora de la universitat) a les aules. A més, aquest és un grau conjunt entre la Pompeu, la UAM i la UC3M, el que suposa marxar un any a Madrid a estudiar, a més de l’Erasmus.

Per tot això (i més) us animo a investigar sobre el grau en FPE i la UPF!

Maria Jiménez Azaustre, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia (UPF-UAM-UC3M)

Anuncis


Deixa un comentari

Segona etapa

Ja fa quasi dos mesos que estic a Madrid i el temps passa volant. Us deveu preguntar: com que Madrid? Doncs bé, el segon any del grau que estic cursant —Filosofia, Política i Economia— es fa a Madrid, després d’haver fet primer a la Pompeu Fabra. Aquest primer trimestre estem estudiant a la Universitat Autònoma de Madrid i en el segon semestre anirem a la Universitat Carlos III de Madrid. Aquesta mobilitat pot resultar estranya, però s’emmarca en l’Aliança de les Quatre Universitats (A4U), de la qual aquestes tres universitats formen part, juntament amb l’Autònoma de Barcelona.

En aquest primer trimestre tenim més assignatures d’economia i de matemàtiques que en els semestres anteriors. Més concretament, tenim Macroeconomia i Estadística Descriptiva. A la primera no només aprenem models econòmics i grans temes d’economia, sinó també tractem temes com per exemple geografia econòmica o intentem entendre les dades econòmiques amb anàlisis històriques i polítiques. A la segona, aprenem eines que ens ajuden en altres assignatures, com per exemple a Macroeconomia. Pel que fa a matèries de polítiques, cursem les assignatures Actors Polítics i Acció Col·lectiva —on analitzem els diversos grups que intervenen en política i als espais comuns, tant actuals com del passat—, i Anàlisi Política i Teories de la Democràcia —on estudiem els sistemes polítics i la democràcia—. Finalment, aquest trimestre cursem l’assignatura Filosofia Política Contemporània, que no només es diferencia de Filosofia Política de l’any passat per tractar només autors contemporanis, sinó que les classes es basen en l’anàlisi de temes concrets de filosofia i no d’autors. Per exemple, hi estudiem temes com la llibertat, els drets o el totalitarisme.

En resum, aquest trimestre hem continuat ampliant les assignatures de polítiques i de filosofia, però hem aprofundit més que l’any passat en els temes i el coneixement d’economia.

Aitor Bonsoms, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia (UPF-UAM-UC3M)


Deixa un comentari

Maig

Maig, un dels pitjors mesos de l’any per ser estudiant: el mes de juny hi ha els exàmens finals, la qual cosa significa que ja hem d’entregar alguns treballs i preparar apunts per dintre de poques setmanes començar a estudiar. Però aquest any no és igual que l’any passat, perquè aleshores teníem la selectivitat i encara hi havia més pressió per treure bones notes.

maig Aquest semestre, a diferència del passat, només tenim quatre exàmens perquè l’assignatura Seminari Interdisciplinari no es fa. Aquesta no només és diferent per això, sinó per moltes altres raons. S’estructura en dues o tres sessions que giren entorn d’un tema concret, com per exemple la corrupció, la participació ciutadana o la globalització. En aquestes classes hi ha activitats com la introducció del tema per part del professor, un debat, una ponència d’un expert sobre el tema i una visita a un menjador social o al Parlament de Catalunya. Una altra assignatura que cursem és Govern i Polítiques Públiques, en la qual analitzem les polítiques públiques i l’Administració. També tenim una assignatura d’ètica, en què tractem els principals sistemes ètics, com els plantejats per Aristòtil, els utilitaristes, Kant o els mestres de la sospita. Però l’aspecte més destacat d’aquest semestre és que ja hem començat amb assignatures d’economia, com Microeconomia i Història del Pensament Econòmic. En la primera estudiem el comportament econòmic dels agents econòmics individuals, com per exemple les empreses, els treballadors o els consumidors, encara que també ens fixem en el mercat en general. Aquesta assignatura es fa en anglès, fet que al principi pot semblar un inconvenient, però que resulta ser tot el contrari. Com passava amb Història Contemporània al primer semestre, fer-la en un idioma estranger possibilita que aprenguis vocabulari específic, que no coneixeries d’una altra manera, alhora que no deixes de practicar l’idioma. Pel que fa a la segona assignatura, Història del Pensament Econòmic, hi estudiem els plantejaments econòmics de diversos autors i corrents de pensament, des de pensadors anteriors a Adam Smith fins a pensament econòmic actual.

En definitiva, aquest segon semestre ha estat molt enriquidor perquè ja hem començat a fer assignatures d’economia alhora que hem conegut maneres diferents de fer classe, com és el cas de l’assignatura Seminari Interdisciplinari.

Aitor Bonsoms, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia


Deixa un comentari

Tres en un però no menys

 

Quasi mig curs ha passat d’ençà que he començat el grau de Filosofia, Política i Economia a la UPF, i sense adonar-me’n  ja estic a punt d’acabar el semestre. Segurament us preguntareu: Semestre? Però si m’han explicat que a la Pompeu Fabra el curs acadèmic va per trimestres. Bé en la resta de graus si, però en el cas del grau de FPE és diferent.

Aquesta carrera no només és especial per això sinó també per moltes altres coses, com per exemple que està organitzada per la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Carlos III de Madrid i la Universitat Autònoma de Madrid. Per tant, l’any que ve, si tot va bé, marxaré a Madrid a fer el segon curs. De moment, però, això no és el que més m’importa, ja que estic gaudint molt i no dubtaria a tornar a començar aquest nou grau que té uns continguts tan horitzontals. Aquest motiu és precisament el que em va cridar l’atenció, ja que en els dos primers anys es fan assignatures que tracten tots tres camps i d’aquesta manera n’aconseguiré una formació bàsica  i després em podré especialitzar en el que més m’interessi. També em servirà per analitzar els problemes des de diverses perspectives, un exercici que ja hem començat a fer en els seminaris. Aquests seminaris no són com les classes teòriques que fèiem a l’institut sinó que es tracta, en la majoria d’assignatures, de llegir un text o textos que posteriorment seran debatuts entre la classe. Això m’ha fet veure que darrera de continguts que consideraria a priori només teòrics, també tenen una funció pràctica. A més, aquests seminaris estan relacionats amb el que fem a les classes teòriques, donant-nos una visió més clara i concreta del que tractem a cada matèria. Pel que fa a les assignatures, en fem una per dia, la qual cosa no vol dir que no fem feina, ben al contrari, la majoria del treball el fem a casa, així que abans de moltes classes hem de portar els materials llegits i preparats.

De qualsevol forma tenir molts deures i lectures no importa si estàs fent el que t’agrada com és el meu cas. En resum, si amb una aspecte m’he de quedar és amb la quantitat de nous coneixements que he adquirit. Les classes teòriques o els debats entre nosaltres m’han aportat teories que en anys d’estudi no havia après.

Espero que em seguiu llegint.

Aitor Bonsoms, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia