Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Estudiar derecho no es difícil

La Universidad Pompeu Fabra es conocida como una de las universidades más prestigiosas, sobre todo en el sector jurídico. Esto se ve reflejado, fundamentalmente, en el profesorado altamente cualificado del cual dispone.

El hecho de contar con un grupo docente de calidad implica, sin embargo, tener que realizar un sobreesfuerzo académico con tal de satisfacer el umbral que exige la universidad/el grado, lo que implica que el tiempo de estudio o de trabajo, que es recomendable dedicar, es superior al de otras carreras. Esto, sin embargo, no tiene por qué ser sinónimo de entender la carrera de derecho como una de las más difíciles; es decir, las horas de trabajo y de dedicación a este grado no implican su dificultad.

No obstante, sí que es cierto que el cambio del instituto a la universidad es notorio, en el sentido de que la forma de estudio y el contenido del grado son completamente diferentes a lo que estábamos acostumbrados. Pero también debe tenerse en cuenta que una vez alcanzado el ritmo que se sigue en la carrera de derecho todo es más fácil, hasta el punto de que se llega a disfrutar de la misma.

Cabe destacar, finalmente, que las horas dedicadas a esta carrera no son tantas como se hace creer, por lo que los estudiantes de derecho no solo vivimos estudiando, sino que hay tiempo suficiente para otras muchas más actividades.

Así pues, no nos tenemos que aferrar a la idea de que estudiar derecho implica una meta difícil de alcanzar, ya que, como cualquier cosa, con esfuerzo y dedicación, no solo se consigue aprobar las asignaturas, sino que, además, permite obtener, sin ninguna dificultad, una alta cualificación.

Marta Montoro Pérez, estudiant del grau en Dret


Deixa un comentari

Mapa del campus

Rebo un whatsapp de l’Anna, surto de la biblioteca i em recull amb el cotxe. L’Anna em diu que li agrada la universitat. Només l’ha vist des del cotxe, però n’ha quedat entusiasmada. Ella estudia infermeria a la UAB i troba que la UPF (en diu així) està molt ben situada. Mentre em cordo el cinturó, li comento:

—Sí, tens el mar a tocar, el parc de la Ciutadella just aquí i en cinc minuts et plantes al Born. Mira, perquè ja hem arrencat, que si no t’hauria ensenyat la biblioteca. El Dipòsit de les Aigües. Vénen turistes i tot a fer-hi fotos.

Jo sóc estudiant de Dret i, després de gairebé quatre anys a la Pompeu Fabra, valoro moltíssim les seves instal·lacions. El Dipòsit de les Aigües em sembla una delícia. Busqueu-ne fotos al Google i hi voldreu estudiar. Les aules, grans i semicirculars, com un parlament, també estan molt bé.

L’Anna i jo agafem la Ronda Litoral i em sap greu que no hagi vist el carrer Wellington, amb els seus plataners, el tram i el rugit dels lleons, que ve del zoo. Tampoc no ha vist l’edifici Roger de Llúria per dins, amb la façana de vidre que converteix les aules en peixeres; ni el pati cobert que vessa de llum natural. No ha vist la plaça central de Jaume I, ni l’auditori, ni el jardinet del costat de l’edifici 13.

Últimament (potser perquè faig quart), aprecio molt estudiar aquí. A l’hora de decantar-se per una universitat, els carrers que l’envolten, les aules, les places i els edificis semblen secundaris. Pensem que tant se val: l’important és el pla d’estudis, el prestigi, etc. Això potser és un error. Mentre l’Anna es mor de fàstic en una taula raquítica, jo aixeco el cap i veig uns arcs i unes columnes que no tenen res a envejar als colleges d’Oxford.

—Pensa-hi —li dic mentre condueix, ja a l’altura de Sant Adrià—, és important o no és important?

Marcel Bosch Canet, estudiant del grau en Dret


Deixa un comentari

Els avantatges d’estudiar un doble grau

El doble grau en Dret i Economia/ADE és un grau molt complet quant a l’amplitud de coneixements que s’arriben a consolidar, en els àmbits econòmic i jurídic.

Tot i que al principi pot sonar una mica dur fer dues carreres alhora, l’esforç i la dedicació constant té la seva recompensa, ja que, tal com veureu l’any vinent, podrem ser capaços d’establir sinergies entre ambdós camps d’estudi i desenvolupar les nostres habilitats d’una manera més profunda i completa. És aquest, doncs, el millor avantatge del doble grau, ja que, en cinc anys i un trimestre, sereu capaços d’afrontar qualsevol repte.

Un avantatge que té la Universitat Pompeu Fabra és la seva formació dual en classes teòriques i classes de seminari, en què s’aprofundeix més encara en els coneixements que s’han impartit a la classe magistral en grups reduïts, on es fomenta la participació i l’adquisició de coneixements de caràcter més pràctic mitjançant experiments, presentacions, debats, lectures…

Les instal·lacions del campus de la Ciutadella també acompanyen força a l’estudi, sobretot per la seva biblioteca i el Dipòsit de les Aigües, un edifici històric on estudiar esdevé una tasca més lleugera.

Informativament, també he trobat força interessant l’oferta d’activitats extracurriculars que s’ofereixen a la Pompeu, que també us ajudaran a desenvolupar les habilitats i les capacitats inherents que les empreses busquen en un candidat quan ofereixen una vacant laboral.

També cal remarcar la importància que té per a aquest grau la impartició d’assignatures en anglès, que ajuden a aconseguir que els estudiants obtinguin un punt de vista més ampli i global.

Sens dubte, és un grau que crea economistes i juristes de qualitat i excel·lència internacional, mitjançant la impartició de docència especialitzada i d’utilitat.

És per això que el doble grau en Dret i Economia/ADE és una gran opció per a tots aquells que voleu ampliar fronteres més enllà d’un únic àmbit d’aplicació i d’estudi.

Marc Serrano Pérez, estudiant del doble grau en Dret i Economia


Deixa un comentari

Ser estudiante de criminología

Muchos de los que ahora cursamos criminología tuvimos dudas en su momento; pero cuando entras en la carrera y conforme pasan los años, todo empieza a cobrar sentido. Ves cómo las leyes se modifican, y agradeces haber seguido Ciencia Política y Políticas Públicas, para comprenderlo mejor. Entiendes lo importante que era conocer a los agentes e instituciones públicas para luego saber qué clase de política criminal se aplicará y ver el porqué.

Ves, por fin, que el derecho es algo subjetivo, hecho en sociedad por humanos y para humanos, y cómo todas las decisiones gubernamentales tienen que ver con lo que al final se considera delincuencia y con aquello que no.

Si en primero te parece extraño tener que cursar nociones básicas de sociología, o si en segundo tienes que cargar con estadística, todo obtiene su finalidad cuando te das cuenta que las estadísticas se pueden manipular, y que la percepción social del crimen es casi tan importante como el delito mismo.

Poco a poco, aprendes técnicas de investigación, y todos esos artículos, libros y manuales que has ido consultando se conectan como las estrellas que forman una constelación para darle sentido a algo.

Y es que, un criminólogo no es solo un especialista en derecho penal, ni un psicólogo, ni un sociólogo, ni siquiera alguien bueno leyendo e interpretando artículos académicos y estadísticas. Un criminólogo es más que la unión de las partes.

Lo que este grado busca es formar a una persona capaz de hacer todo eso y más. Y por más, amigos lectores, me refiero a formaros como personas. Ciudadanos capaces y conscientes de conocer, comprender y formar pensamiento crítico sobre todo lo que ocurre a vuestro alrededor, y ver que toda forma de realidad tiene su incidencia en la criminología, porque esta nunca se entendería sin la sociedad.

Si queréis ser criminólogos, debéis saber que tenéis que abarcar todos los ámbitos posibles, pues tan importante puede ser una reacción electro-química en el cerebro que se da cuando no debería, como una sociedad desigual que margine sistemáticamente a una parte de la población, causando sesgos en las estadísticas y los análisis.

Por ello, futuros criminólogos, debéis estar abiertos a todo tipo de conocimiento. Aquí aprenderéis a ser críticos, reflexivos, sagaces; aprenderéis a ver las mentiras y las verdades; desmontaréis y reconstruiréis vuestra visión del crimen, la delincuencia y el comportamiento desviado.

Y es justo advertiros, compañeros, que la criminología tiene un terrible efecto secundario. Una vez criminólogo, para siempre criminólogo. No os libraréis de lo que hayáis aprendido durante los cursos, puesto que la información seguirá con vosotros, curso tras curso, como los ladrillos que conforman las paredes de una biblioteca, y siempre que veáis, oigáis o sepáis algo sobre delincuencia, vuestro sentido crítico evaluará la información de cabo a rabo.

No olvidéis que vuestras ideas y opinión importan, y seguirán importando. Aquí venís a aprender a defender vuestra opinión y a empezar a saber cómo cambiar el mundo a mejor.
Entonces, qué: ¿Os apuntáis?

Carla Morales Moncada, estudiant del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció.

 


Deixa un comentari

La vida d’un estudiant pompeuenc

La vida dels estudiants universitaris genera una fascinació que, al meu entendre, té un punt de surrealisme. Segurament, el cinema i les pel·lícules com American Pie hagin contribuït a la idea d’una etapa en què el descontrol i la voracitat carnal formen part del dia a dia dels estudiants. Barcelona, com a gran ciutat cosmopolita, permet viure el que acabo de descriure. Serà opció personal de cadascú escollir el que més li convingui, avisant, però, que superar els estudis a la UPF no és un fet automàtic i que implica una gran dosi d’esforç, acompanyada de pocs regals. Aquesta també és una època en què molts estudiants ens hem hagut d’independitzar per primera vegada dels pares. Un altre plus de responsabilitat i compromís per afegir. Saps que tens un major grau de llibertat i un menor control, però a la mínima que els resultats no comencin a ser els estipulats, el “bastó començarà a córrer”.

Estudiar i treballar és una opció que molts alumnes s’han de plantejar molt seriosament per sufragar les despeses i els costos d’oportunitat que l’etapa universitària comporta. Si és el vostre cas i ho heu de fer durant moltes hores a la setmana, també us recomano que escolliu la UPF. Assegureu-vos-en abans d’esgotar totes les beques i els ajuts possibles i, si en sou mereixedors, no els desaprofiteu. El fet que ho recomani no vol dir que no exigeixi un esforç extra; però com que va ser el meu cas i ho he pogut superar favorablement sé del que us parlo. La dinàmica de classes obligatòries, els treballs per entregar i el ritme trimestral us dificultaran les coses; però ara ja hi ha mètodes que a principis de trimestre et permeten només anar a l’examen final, si és el cas. Per als qui penseu a treballar els caps de setmana, és una bona opció i molt freqüent. Treballar a partir de tercer i de quart aprofitant les oportunitats laborals que ofereix l’Oficina d’Inserció Laboral sobre matèries relacionades amb el que s’estudia i remunerades és totalment recomanable per adquirir els coneixements pràctics necessaris.

El meu dia a dia com a estudiant del G3 era assistir a les classes a partir de les 15.30, amb un màxim de quatre hores, repartides en dues classes. La tarda és molt mal rebuda pels estudiants, ja que habituats fins llavors al matí, pensen que només dormiran pels matins… L’experiència d’aquests anys a les tardes ha estat molt positiva i tornaria, tot i que va per sorteig, a escollir-ho si pogués. Tot i que no puc generalitzar, el perfil dels professors de la tarda és més pràctic, ja que majoritàriament són els que als matins es troben als jutjats, exercint com a advocats, notaris…

Durant el matí, començava a les 9.15 a fer feina, ja que des de les 8.00 era sagrat mirar Els matins de tv3. Penso que estar ben informat és molt important per poder opinar sobre qualsevol tema, ja que a la universitat el debat hi és molt present. Durant els matins, doncs, feia els seminaris que havia de lliurar durant la setmana. També els aprofitava si havíem de quedar per fer els carregosos treballs en grup, tot i que per a mi han estat una oportunitat de conèixer companys de classe que molts cops no hi tenia una relació tan intensa. Són un bon mitjà per establir-la. Amb tot, tampoc puc negar que la gran majoria de cops s’acaba dividint al principi i ajuntant després. Penso, però, que és un error.

Finalment no puc obviar els dijous. Existeixen, i a la UPF el seu exponent més universal són les Pompeufarres. Festes mítiques, conegudes a tota la ciutat, envejades per molts companys d’altres universitats que a vegades també hi assisteixen i que serveixen per passar-t’ho molt bé amb els teus companys de classe després d’una setmana intensa de treball. La seva freqüència, cada dues setmanes, i la de després d’exàmens, són les que ningú es vol perdre. Hi ha massa tensió per deixar anar!! La cua per adquirir entrades és brutal. A més, els fons recaptats són per a una bona causa: sufragar una part del viatge final de quart, que després d’haver-lo fet pensareu per què no el podíeu haver fet a segon!


Jordi Sumalla Llobera, estudiant del grau en Dret


Deixa un comentari

Implica’t en el projecte UPF des del primer dia

Aquest és un punt especial per a mi. A part d’estudiar Dret, he intentat comprometre’m al màxim amb el projecte UPF perquè em va seduir des del primer dia. No negaré que ser una persona d’acció i compromesa forma part del meu ADN vital. Els qui em coneixen m’acostumen a definir com una persona participativa i a qui no li fa por res. Dissenteixo una mica de la segona descripció, ja que a vegades em costa fer el pas. Per això, si teniu inquietuds, us animo a no dubtar de participar-hi des del primer moment, ja que l’experiència universitària és curta, passa volant i, normalment, és quan millor t’ho passes que ja s’acaba.

La participació i el voluntariat en els projectes són imprescindibles per millorar el funcionament de les coses. Penso que hem d’estar agraïts als qui en el passat van esmerçar part del seu temps i, per què no dir-ho també, la seva integritat i molts cops la vida per defensar els serveis públics de què avui gaudim amb tanta naturalitat i, sovint, sense donar-los la importància que es mereixen. El nostre granet de sorra ha de servir per continuar millorant aquestes infraestructures públiques.

La universitat té un gran punt d’individualitat. Molta gent ho diu, agradi o no. Crec que la UPF menys, perquè, en ser més reduïda, facilita la interacció. Quan ets a classe, t’adones que si no hi ha un representant que lideri, que uneixi i que parli amb una sola veu, és un guirigall que acaba perjudicant a tothom. Des de primer curs, vaig ser delegat i cada any he anat repetint. Humilment crec que he fet feina, ja que si no a segon ja no hagués renovat. No m’hi vaig presentar per fer més amics, per ser el rei de la classe o perquè sigui un friki. El meu objectiu ha estat des del primer dia que la classe estigués unida, compacta i que funcionés. Algunes de les xifres em donen humilment la raó: vam ser la classe amb més gent que va anar al pas de l’Equador de segon de carrera i al viatge de quart a la Riviera Maya. Ser delegat m’ha propiciat tenir una relació més estreta amb els professors, enviar-los molts correus… A vegades, he hagut de prendre decisions que no han agradat a tothom; però mai no m’han fet por si acabaven beneficiant una majoria més àmplia. Ho recomano a tots aquells que tingueu inquietud per millorar les coses. A vegades, us en cansareu, rebreu correus que us faran enrabiar; però hi ha molt més en joc que simples “desassossecs”. Val la pena!

Una altra cosa de la qual sento el privilegi i la responsabilitat d’haver-hi participat és el Saló de l’Ensenyament durant tres anys, explicant globalment què és la UPF i, particularment, Dret a estudiants que desitjaven cursar aquests estudis, que volien informació de primera mà. Ho he fet des de la pròpia vivència, com aquí, sense edulcorar la realitat; intentant convèncer i explicar que cursar els estudis en aquesta universitat pública és la millor inversió que pots fer durant aquesta etapa de la vida.

Participeu en els diversos projectes que considereu que s’adapten a la vostra manera de ser i de fer. Us comportarà un plus extra d’enriquiment personal; però també de treball, d’esforç…, que els altres companys no tindran. La UPF us oferirà un mar d’oportunitats que no podeu desaprofitar. Des d’aquí us animo que quan al setembre inicieu la vostra integració a la comunitat universitària comenceu a donar el millor de vosaltres mateixos. Us acabarà compensant!!!!

Jordi Sumalla Llobera, estudiant del grau en Dret.


2 comentaris

Entrada a la universitat

Porto gairebé sis setmanes a la Universitat Pompeu Fabra i, si fa o no fa, el meu pas pel món universitari tot just acaba de començar. Quan vaig iniciar aquest camí, em sentia plena d’emoció… SÍ…, plena de por… TAMBÉ… No saps el que t’espera i estàs impacient per conèixer gent, per veure si són el tipus de persones que vols tenir al teu costat o, si més no, si aquell és el camí adequat que havies de triar. Tot això ho he pogut descobrir durant aquestes curtes però intenses setmanes, en què ja s’han formulat records que mai no desapareixeran, en què els somriures ja han quedat impregnats a les parets d’aquesta universitat.


Abans d’iniciar les classes, la UPF ens va fer una petita introducció al món de la meva carrera, Dret. Me’n recordo de dos moments contraposats: el principi i el final de la xerrada. El principi: amb això em refereixo a entrar per les portes de l’auditori, que va ser un respir d’aire fresc; gent nova, professors nous, instal·lacions noves… En definitiva, VIDA NOVA. Ens hi vàrem asseure perquè comencés la xerrada; però, a tot això, anaven passant els minuts i tothom s’intercanviava rialles de desesperació, ja que ens van espantar amb tot el temari. El final: què vam fer després de sortir? Òbviament, anar al bar, on diuen que es passen les millors estones; on, almenys nosaltres, el primer dia, intercanviàvem sensacions, pors…
Sí; definitivament el bar, el menjador, la biblioteca són els llocs on es passen els millors moments. Però quan jo estava en el moment d’escollir quina seria la universitat que triaria per poder formar el meu futur, m’hagués agradat conèixer les opinions dels estudiants. Així que contestaré certes preguntes que pugueu tenir sobre quina “UNI” escollir. Evidentment, només us puc parlar de la Pompeu; però, tot i així, us acabareu decidint per aquesta.


COM ÉS LA GENT DE LA POMPEU?
Tot i que, com he dit, la meva experiència és bastant curta, la gent que he conegut a la Pompeu és maquíssima, disposada a ajudar-te en tot el que faci falta. Evidentment, uns atrapen la teva atenció més que d’altres; però, majoritàriament, com que tothom està en la mateixa situació que tu, és receptiva i oberta a les amistats que puguin sorgir.


COM SÓN LES CLASSES DE LA POMPEU?
Bé, no us enganyaré: hi ha de tot, i depèn dels professors i de l’interès que tinguis per aquella matèria. En general, però, les classes són interactives; és a dir, el professor formula qüestions per fer-nos reflexionar i saber respondre, correctament o incorrecta. És igual; el que interessa és reflexionar. Els professors d’aquesta universitat el que volen és que dubtem i que aquest dubte se’ls pugui expressar en forma de pregunta, si no has entès qualsevol qüestió. Les classes duren dues hores, amb una pausa de 5 o 10 minuts.

Vaig prendre una gran decisió!

Anna Gil Martínez, estudiant de 1r del grau en Dret