Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

L’inici d’una nova etapa: la universitat

L’esforç que suposa fer el batxillerat i els nervis que envolten la selectivitat no són un procés sense contrapartida. De fet, els resultats obtinguts tant en el batxillerat com en la prova de selectivitat influeixen directament en la decisió sobre l’elecció del grau i la universitat. Per aquesta raó, us recomano que invertiu tota l’energia i dedicació en aquesta etapa prèvia a la universitat, ja que la vostra nota determinarà el ventall de possibilitats que teniu al vostre abast per escollir.

Sens dubte, el primer any d’universitat és d’aquells moments que us marcaran tota la vida. L’inici de l’etapa universitària esdevindrà el punt de partida d’un reguitzell d’experiències inoblidables, tant en l’àmbit acadèmic i professional com en el personal. Encara ara, tinc molt present el meu primer dia a la Universitat Pompeu Fabra, en aquell matí de setembre. Centenars d’estudiants procedents d’una gran diversitat de poblacions es trobaven a la Pompeu Fabra per començar junts la vida universitària.

Tothom ha viscut l’experiència de ser nouvingut a la universitat, així que no us amoïneu per aquest moment. Personalment us aconsello que traieu el màxim de profit del vostre pas per la universitat. És una etapa de formació i d’intercanvi d’idees durant la qual coneixereu moltes persones i tindreu l’oportunitat de ser vosaltres mateixos qui decidiu el grau d’implicació que voleu tenir. En concret, a la Universitat Pompeu Fabra s’ofereixen infinitat d’activitats per als estudiants, com per exemple, conferències, cursos de diversa índole, idiomes o estades a l’estranger, entre altres.

Ànims i constància en aquests últims anys previs a la universitat, ja que el vostre esforç serà recompensat en un futur molt pròxim.

En el meu proper apunt us explicaré més àmpliament quin ventall d’oportunitats ofereix l’etapa universitària.

Alba Pijoan Guix, estudiant del doble grau en Economia-Dret

 

Anuncis


1 comentari

Economia o ADE?

Benvolguts estudiants,

Sóc una alumna de la UPF del doble grau en Economia i Dret. En aquest primer apunt, m’agradaria explicar-vos una mica la diferència entre els graus d’Economia i ADE que s’imparteixen des de la Universitat Pompeu Fabra, ja que sol ser una pregunta habitual entre els estudiants de batxillerat.

Sovint, el dubte que se’ns planteja és quin d’aquests graus s’ajustarà més a les nostres preferències i aptituds personals. No patiu, aquesta pregunta ens l’hem feta tots i, encara ara, és complicat posar el límit entre on comença el contingut d’un grau i on acaba el de l’altre.

Els dos primers anys són idèntics per a ambdues carreres i, per tant, els seus estudiants comparteixen aules i cursen les mateixes assignatures, que els permeten obtenir una sòlida formació bàsica en matemàtiques, economia i empresa. Per a tots aquells que us facin por les  matemàtiques, estigueu tranquils i deixeu les vostres pors al marge a l’hora d’escollir el vostre futur, ja que la mateixa universitat us ofereix un curs optatiu d’introducció a les matemàtiques a principis de setembre per a totes aquelles persones que vulgueu reforçar aquests continguts abans d’iniciar l’any acadèmic i, en el primer trimestre de primer curs, s’imparteix l’assignatura Matemàtiques I, en què es fa un recordatori de les matemàtiques del batxillerat.

És a partir del tercer any quan els estudiants cursen assignatures obligatòries diferents. En el cas d’Economia, aquestes matèries tenen un enfocament no tant centrat en l’empresa, sinó en l’estudi del funcionament de l’economia en general i dels seus agents econòmics, majoritàriament utilitzant les eines de la matemàtica aplicada i l’econometria. En canvi, en el cas d’ADE, els estudiants aprofundeixen en temes més enfocats cap a l’empresa, fins a obtenir una formació transversal dins dels diferents departaments que hi podem trobar.

Tot i així, també us he de dir que les assignatures optatives, que són aquelles que es poden escollir entre tercer i quart curs, són quasi idèntiques en els dos graus, fet que permet que els estudiants puguin ampliar els seus coneixements cap a l’àmbit que els interessi més i acabar obtenint una formació molt adaptada a les seves preferències individuals al llarg de la carrera, independentment de quin d’aquests dos graus estiguin fent.

L’elecció del grau no és una decisió fàcil. Un consell: obtingueu el màxim d’informació possible i un cop posada sobre la taula, trieu el que realment penseu que us interessa i us motiva, ja que heu de convertir el vostre pas per la universitat en una experiència única i inoblidable.

Espero que em continueu llegint.

Alba Pijoan, estudiant del doble grau en Economia i Dret


Deixa un comentari

La Universitat Pompeu Fabra és privada, oi? Doncs, no

Com a estudiant veterà de la Universitat Pompeu Fabra, m’han fet aquesta pregunta desenes de vegades i la meva resposta sempre ha estat la mateixa: “Doncs, no”. No m’estranyaria que vosaltres mateixos ho haguéssiu pensat o, fins i tot, m’arriscaria a assegurar que almenys una part important de vosaltres ho hauríeu fet en un futur.

Per tant, algú es podria preguntar: “Com és que hi ha tanta gent que ho pensa?”. Podria ser que algú, amb intencions perverses, anés dient a la gent que sí, que, efectivament, la UPF és una universitat privada. No obstant això, jo em decantaria per trobar-hi una altra mena d’explicació; ja que estic segur que vosaltres no us acabeu de creure la de l’home pervers amb perverses intencions. Doncs bé, posats a trobar la raó del perquè, a veure què us sembla l’explicació següent:

Vivim en un país on la connotació “públic” no està gaire ben vista; en un país on, si penses en la Seguretat Social, et vénen al cap llargues cues i hores d’espera, una atenció no massa personalitzada i bastant distant. Un país on, si dius que ets funcionari, la gent ja creu que no treballes dur o que fas menys hores de les que hauries de fer. Vivim en un país on la paraula públic pateix d’un cert descrèdit. Potser per això, quan la gent pensa en la UPF li ve al cap justament el contrari: relaciona la universitat amb l’adjectiu privada perquè pensa en qualitats atípiques en una institució pública, com per exemple, “qualitat”, “prestigi”, “renom”, “tracte més proper”. Doncs totes aquestes característiques són les que combina la UPF, juntament amb un preu raonable i amb el mateix sistema d’accés que el de les altres universitats públiques. No sé si és raonable o no, però el que sí que té és el preu marcat per la Generalitat per a totes les públiques; ni més ni menys.

Cal tenir molt present que, segons la prestigiosa pàgina web IDEAS, gestionada per la Divisió de Recerca del Banc de la Reserva Federal de St. Louis (EUA), la Universitat Pompeu Fabra es troba molt ben posicionada dins dels rànquings mundials en l’àmbit de l’economia. Més concretament, la Barcelona Graduate School of Economics (GSE), una institució que investiga i que ofereix màsters i doctorats en economia i integrada a la UPF, es troba situada en la posició #12 del món, només per darrere d’universitats com Harvard (#1) o Princeton (#5). Impressionant, veritat? I és pública i espanyola.

A més, pel que fa a l’àmbit estatal, un estudi realitzat pel BBVA i l’Institut Valencià d’Investigació Econòmica afirma que la UPF és la universitat espanyola més productiva quant a recerca en relació amb les seves dimensions.

Per acabar, m’agradaria plantejar la qüestió següent: no sembla una bona jugada anar a una universitat que té els atributs d’una privada però els avantatges d’una pública, com és el de taxes universitàries molt més baixes? La veritat, això fa pensar.

 Albert Raya Munté, estudiant del doble grau en Dret/ADE-ECO