Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Carrera nova, vida nova

L’any 2013 va ser un any d’inflexió per a mi.

Portava dos anys cursant una carrera que no m’omplia, m’agobiava i no em feia feliç. Estava fart de fer allò que no m’agradava, d’esforçar-me per una cosa que només em portava patiment i maldecaps.

Vaig decidir canviar-me de carrera i fer una cosa que realment em fes feliç: vaig decidir convertir la meva afició en la meva professió. El cinema i la televisió sempre m’havien fascinat, així que vaig mirar on podia estudiar allò que sabia segur que em satisfaria. Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra va ser la meva primera opció des del primer moment. No vaig voler mirar altres universitats, altres carreres. Ni tampoc altres països. Ho vaig tenir clar des del principi.

A l’hora de fer la preinscripció, va ser l’única opció que vaig posar.

Un parell de setmanes després, quan em va arribar la confirmació, vaig respirar fons i l’alegria em va envair.

Notava que començava una vida nova.

Sebastià Rambla i Vidal, estudiant del grau en Comunicació Audiovisual

 


Deixa un comentari

Un gran canvi

Com et va la carrera? T’agrada? Si comparem les respostes que donaria a aquestes preguntes durant la meva primera setmana d’universitat i avui, que ja hi porto tres anys, crec que serien molt diferents. Amb 18 anys vaig decidir fer Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. No sabia quina carrera fer, i com que m’agradava el cinema, vaig decidir escollir-la sense tenir-ho massa clar.

Els primers dies van ser una mica caòtics. Companys nous, classes noves, un nou edifici, professors que no s’assemblen als que tenia a batxillerat… Vaig passar per aquell moment en què els estudiants pensen que no han sabut escollir bé per aconseguir els seus somnis de futur. Però, a poc a poc, la universitat em va anar guanyant. Va ser en el moment en què vaig fer la primera assignatura pràctica que vaig sentir que havia escollit bé. Una de les coses que més m’agrada de com està plantejada la carrera és que cada trimestre tens, com a mínim, una assignatura en la qual et pots transformar en director, animador, productor o guionista, i fer coses com rodar un curt, tenir el teu programa de ràdio o animar. Veure’t fent aquests projectes és un dels grans regals que rebràs durant la carrera.

Seguint aquestes assignatures t’adonaràs que potser el que pensaves que t’agradaria no t’agrada i que allò que mai no t’havies imaginat fent es converteix en la teva passió. És per això que aprendràs una mica de totes les arts de la comunicació perquè quan arribis a tercer i hagis d’escollir l’itinerari, tinguis clar què vols continuar estudiant.

I què passa amb els companys de classe? No t’amoïnis! La majoria dels treballs que faràs seran en grup, cosa que vol dir que de seguida coneixeràs molta gent de la teva classe i es crearà un gran vincle que farà que, a més de tenir companyia assegurada a les hores que et quedaran lliures entre assignatura i assignatura, treballar amb ells sigui un gran avantatge a cada treball que hagueu de fer. No t’espantis si t’ha donat la sensació que hi haurà molts treballs i que estaràs perdut. No sé com serà a les altres universitats, però a la Pompeu tots els professors estaran allà quan tinguis dubtes sobre el teu treball o no sàpigues per on tirar, oferint-te un tracte proper i amable, que serà una de les coses que més acabaràs apreciant.

Encara tens dubtes? Passa’t un dia pel campus i observa quin ambient hi ha: segur que et convenç!

Míriam Ruiz Abiol, estudiant del grau en Comunicació Audiovisual


Deixa un comentari

Vida universitaria

Hace una semana, en la Universidad Pompeu Fabra regalaban palomitas. Como cada lunes, llegué a la Facultad de Comunicación medio dormido y, cruzando la plaza de camino al plató, no tardaron en asaltarme y cargarme con dos bolsas gratis de unas palomitas que estaban promocionando. No quería escribir un artículo cutre sobre el hecho cutre de que en nuestra querida universidad regalen palomitas gratis a los estudiantes, pero aquí estoy tecleando…

La verdad es que el otro día se activó en mi cabeza una humilde y absurda reflexión a raíz de estas dichosas palomitas. La página de Facebook de moda entre los estudiantes de la Pompeu Fabra estos últimos días ha sido UPFail. Se trata de una página comunitaria donde los estudiantes expresan con bastante humor y un poco de mala leche sus más sinceras quejas respecto a la Universidad. Pues bien, la promoción palomitera fue el detonante de un brote de imágenes y bromas en esta página de Facebook. El día siguiente fue el Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer, y en la Universidad Pompeu Fabra (o, por lo menos, en la Facultad de Comunicación) tiraron papeles violeta por toda la plaza. Esta repentina manifestación cromática fue el detonante de un brote de imágenes y bromas en esta página de Facebook.

Y pensando, pensando, llegué a una conclusión: en la Universidad Pompeu Fabra pasan cosas. Y no son cosas cutres, son cosas que los estudiantes ven, viven y comentan día a día. Estos son solo dos ejemplos de cosas que pasan que han coincidido esta semana. Pero os doy mi palabra: siempre pasan cosas. Y no son cosas cutres. No cuando provocan semejante reacción (y sensación) entre los estudiantes, incluso en las redes sociales. Así que aquí estoy tecleando sobre palomitas, porque en la Universidad Pompeu Fabra pasan cosas, y no son cosas cutres…

O, por lo menos, regalan palomitas.

David González López, estudiante del grado en Comunicación Audiovisual


Deixa un comentari

Comunicació Audiovisual: més enllà del nom

Batxillerat és una etapa fosca i difícil. Qualsevol persona que us intenti convèncer del contrari estarà mentint. O no en tindrà ni idea de què significa cursar aquests vertiginosos dos anys previs a la universitat: viure obcecat per l’amenaça de la gran prova final, la selectivitat; decidir d’una vegada per totes què faràs amb els propers anys d’educació, i conviure amb la terrible certesa que sempre està passant alguna cosa de la qual no som del tot conscients.

Tranquils. És normal. Són dos anys d’estudi i dedicació; però la recompensa –la universitat– és, segurament, la millor possible. Si una cosa es pot aplicar amb certesa és que la selectivitat no té cap secret: tot és cosa de treball i dedicació. L’única manera de sobreviure és a partir de petits al·licients. Com, per descomptat, l’objectiu final.

Per això ens centrarem en el que sí que podem ajudar: la tria del grau universitari.

Em dic David i sóc estudiant de Comunicació Audiovisual. Durant un temps, he acompanyat els estudiants de secundària a les visites al campus i he informat del grau al Saló de l’Ensenyament. A la llarga, he anat recopilant informació sobre el grau que us pot ajudar a decidir si aquesta fascinant carrera us pot interessar. I quina millor manera que començar-nos a conèixer així: cara a cara!

David Moragas Llevat, estudiant del grau en Comunicació Audiovisual


Deixa un comentari

Fins aviat!

Hola a tothom! Em dic Laura Domingo Guillén i sóc estudiant de segon curs de Comunicació Audiovisual. La veritat és que estic molt contenta d’aquest any i mig que porto al campus.

El que més m’agrada de la Pompeu és la divisió del curs en trimestres. És veritat que estudies tres cops l’any en lloc de dos (com passa amb els semestres), però la quantitat de temari és menor i canvies d’assignatura cada tres mesos, de manera que pots tocar molts més temes i conèixer altres professors en un mateix any.

La meva carrera m’entusiasma més a cada trimestre que passa. Al principi de curs de primer encara estava assimilant tots els canvis que suposa passar a una vida universitària i, a part, em va aparèixer la por de si la meva tria havia sigut la correcta (com li passa a molta gent quan pren una decisió important). Com a tot, jutges quan coneixes; així que vaig esperar que el curs continués i, en poc temps, em vaig adonar que és una carrera molt interessant. A més a més, treballar en un món laboral com l’audiovisual ha de ser una passada.

Tot i ser del campus del Poblenou, no hi ha dubte que el millor lloc per estudiar és el Dipòsit de les Aigües del campus de la Ciutadella. S’hi està molt tranquil i tens molta sensació d’espai. Ara bé, si et cau el boli, tens ganes d’esternudar o vols desembolicar el paper de plata del teu entrepà, preparat per ser objecte de mirada de TOTS els que estan estudiant.

Un lloc on pots conèixer gent de la Uni que no vagi a la teva classe són les Pompeufarres. No estan sota la responsabilitat de la Universitat, sinó que és una comitiva de festes formada per alumnes de la Pompeu que organitzen esdeveniments a diferents discoteques i, generalment, tots els que hi van són alumnes universitaris. És genial perquè hi trobes persones amb qui tens moltes coses en comú.

Bé, fins aquí el meu primer apunt!

Laura Domingo Guillén, estudiant del grau en Comunicació Audiovisual