Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

I després de Dret, què?

El grau en Dret, en principi, té una durada de quatre anys. Després d’aquest període, però, la gent creu que ja pot exercir com a advocat. Això no és així, ja que abans de poder-ho fer és necessari cursar el famós màster d’advocacia (que té una durada d’un any i mig), per tal d’examinar-se i poder optar al col·legi d’advocats. Per tant, després de superar l’examen és quan accedeixes en aquest col·legi i ja pots exercir com a advocat.

Tot i això, cal tenir en compte que, tot i que tothom assimila el fet d’estar estudiant dret amb acabar sent advocat, hi ha altres sortides. De fet, i donat que vivim envoltats de lleis, el grau en Dret és considerat com un dels que té més sortides professionals. En aquest sentit, la carrera, professionalment parlant, ens aporta moltes especialitats i vessants. Així doncs, la carrera és idònia per poder opositar per a alts càrrecs de la magistratura del país (com oposicions per a jutge o per a notari); també per iniciar una carrera diplomàtica o política.

Per tant, de què podràs treballar? Les principals sortides professionals del graduat en Dret són les d’advocat, registrador, procurador, notari, funcionari (jutge, magistrat, fiscal, lletrat de l’administració de justícia, advocat de l’estat, diplomàtic, funcionari d’organitzacions internacionals, etc.), assessor jurídic, conseller jurídic, i altres.

Queda clar, doncs, que la carrera de dret és una bona opció, d’entre d’altres raons, per la varietat professional que et garanteix en finalitzar-la.

Marta Montoro, estudiant del grau en Dret.

Anuncis


Deixa un comentari

Fer polítiques? Per a què?

Vaig decidir estudiar polítiques per poder entendre una mica millor com funciona el món (globalment i localment). Quan vaig entrar a l’ESO, la política em va començar a interessar molt. Però, en realitat, què és “la política”? Volia saber-ho bé, entendre-la, aprofundir-hi. Si t’agrada l’actualitat tant política com social o econòmica, aquesta carrera és una molt bona elecció. Personalment, tinc la sensació que et fa conèixer molts àmbits, des del dret fins a la sociologia, passant per història o relacions internacionals.

S’ha de treballar, sí, com a totes les carreres. Però, oi que estudiar coses com els sistemes electorals o les relacions diplomàtiques ve de gust? És un grau en què majoritàriament gaudiràs estudiant! En els seminaris, per exemple, debatràs de temes molt interessants i tindràs l’oportunitat de conèixer molts punts de vista, en ocasions radicalment diferents. Pel que fa a les sortides laborals, t’aconsello que no et faci enrere el que et diguin. És una carrera multidisciplinària: cal que trobis, doncs, quina branca t’agrada més (administració pública, relacions internacionals, polítiques públiques…). I un cop decidit, vinga, som-hi!!

La UPF és una aposta molt recomanable: l’estructura del grau és molt completa, els professors són grans coneixedors dels temes que tracten i les instal·lacions són molt potents (sobretot els bars).

He de remarcar que tot això us ho diu un passerell: faig primer. Però tinc clar que he fet una gran elecció, tant del grau com de la universitat. Dit això, us espero veure aviat per la facultat, lluitant pel que creieu!

Julià Tudó Cisquella, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració


Deixa un comentari

¿Por qué Publicidad y Relaciones Públicas en la Pompeu Fabra?

Creo que lo primero que deberías saber al escoger el grado en Publicidad y Relaciones Públicas es que no hay que ser un genio creativo. Nunca me he considerado creativa y entré a realizar este grado con un miedo terrible por si fracasaría en la mayoría de las asignaturas de esta índole. Por tanto, a todos aquellos que os planteáis estudiar este grado pero os echáis atrás por este motivo os tengo que decir que lo último que se requiere es esta habilidad.

Es importante, obviamente; pero echarle ganas lo es mucho más, dado que los profesores te ayudan a lo largo del camino a potenciar tus capacidades al máximo. Y de repente te sientes ese genio creativo que nunca habías imaginado poder ser.

Creo que también es de relevancia apuntar que el grado no se basa solo en la creatividad y las relaciones públicas. Yo descubrí el marketing y la investigación de mercados. Y fueron una absoluta revolución en mis expectativas de futuro laboral. Me atrevería a decir que el grado en Publicidad y Relaciones Públicas es uno de los más versátiles que existen hoy día. Dentro del sector tienes un grandísimo abanico de posibilidades laborales futuras.

Hoy en día preocupa a muchos estudiantes de bachillerato que están a las puertas de tener que escoger. La pregunta más formulada es la siguiente: ¿Qué estudio que más o menos me guste puedo escoger para que en un futuro pueda tener un buen trabajo? Yo también me hice esta pregunta unos cientos de veces y me embarqué en el mundo de la publicidad y las relaciones públicas casi a ciegas, ya que, por mucho que te mires un plan de estudios o vayas a charlas informativas no sabes lo que te vas a encontrar hasta que lo tienes ya delante. Y os tengo que confesar que, desde que empecé mis estudios, no me he arrepentido ni un solo segundo de mi elección. Ni de estudios ni de universidad. La Pompeu Fabra te permitirá explotar todas tus virtudes en cada asignatura en un tiempo récord: diez semanas, durante las cuales te marcarás una carrera de fondo donde reirás, llorarás y trabajarás muy duro. Pero lo mejor de todo es el método de trabajo que te ofrece: al ser mayoritariamente trabajo en equipo, el intercambio de ideas es constante; así que estarás aprendiendo sin casi darte cuenta.

Escoged Publicidad y Relaciones Públicas porque os fascina la comunicación. Escoged la Pompeu Fabra porque os fascina la buena educación universitaria.

Judit Hernán Tomás, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques


Deixa un comentari

Por qué la UPF para Traducción e Interpretación

Casi todos los estudiantes universitarios hemos vivido un periodo en el que no sabíamos bien qué estudiar, y en caso de que lo supiéramos no teníamos claro qué universidad debíamos escoger. Por este motivo, si te estás planteando estudiar Traducción e Interpretación como yo, te puedo dar —desde la experiencia— las razones por las que deberías escoger la Pompeu Fabra ante cualquier otra universidad.

La primera es que la UPF trabaja con una combinación lingüística de dos lenguas maternas (castellano y catalán) y dos lenguas extranjeras (una de ellas debe ser inglés y la otra se escoge entre las opciones de francés, alemán y lengua de signos catalana). Con esta información quiero dejar bien claro que no es opcional escoger una preferencia de traducción al castellano o catalán, porque llevarás a cabo las dos por igual y deberás pasar las asignaturas correspondientes —en primero desde la lengua extranjera 1 (con la que accedes al grado) hacia castellano y hacia catalán (ojo, son dos asignaturas diferentes); en segundo repetirás el proceso con la lengua extranjera 2, y en tercero y cuarto volverás a repetir el proceso hasta que domines la traducción general por completo). Además, deberás cursar asignaturas de traducción avanzada entre las lenguas castellano y catalán —que, aunque parezca fácil, son unos de los huesos de la carrera—, que fortalecerán tu nivel de estas dos lenguas y favorecerán el dominio total de ambas.

Por otro lado, con relación al dominio de las lenguas extranjeras, la UPF tratará por igual tu primera y segunda opción de lengua, ya que desde primero deberás realizar asignaturas de idioma hasta alcanzar el nivel C1 de ambas lenguas; estas asignaturas de idioma no tienen ninguna relación con las de traducción.

Ahora, ¿por qué escoger la UPF y no cualquier otra universidad? La respuesta para mi se basa en dos puntos principales:

1. Estancia obligatoria en el extranjero durante el primer trimestre de segundo. Sí, has leído bien —excepto por causa de fuerza mayor, es obligatoria—. Esto quiere decir que hay plaza para todos los alumnos de segundo, y las universidades se dividen por nota. La oferta es increíble y las universidades no solo son europeas (muchos de mis compañeros se fueron a EE. UU.). Esta estancia te “obliga” a mejorar considerablemente tu nivel de uno de los idiomas y, en mi caso —ya que francés es mi segundo idioma—, la UPEM (Universidad de París) me permitió aumentar mi nivel de segunda lengua para superar las asignaturas de idioma de la universidad.

2. Perfiles de traducción especializada. La UPF te permite (en tercero y cuarto) escoger doce —sí, DOCE— asignaturas optativas que te permitirán especializarte en la propia carrera. Cada perfil de especialización está compuesto por cuatro asignaturas y la oferta varía entre audiovisuales, periodismo, traducción científica, traducción jurídica, traducción asistida, interpretación (consecutiva y simultánea), etc.

Estoy a punto de terminar el grado y me siento preparada para afrontar con ilusión el mundo laboral. ¿Qué más os puedo decir?

Belinda Méndez Delegido, estudiante del grado en Traducción e Interpretación.


Deixa un comentari

¡Estudiar aprendiendo!

Como estudiante de International Business Economics, quiero animaros a pensar en un mundo donde estudiar no es simplemente memorizar unos contenidos, unas fechas, unas fórmulas. Un mundo donde estudiar significa aprender: entender y relacionar conceptos, ejercicios desafiantes que no son copiar unos párrafos de Internet o de un libro; donde estudiar significa prepararse para el futuro.

Los doce años que lleváis estudiando la mayoría pueden dar a pensar que este mundo no existe, que es una invención irreal y teórica de un extraño señor que no sale de su despacho, Pero sí que existe, y se llama UPF.

Este cambio radical en el método de aprendizaje (y enseñanza) provoca que mucha gente juzgue a la UPF como una universidad muy exigente, desesperante…; pero, en realidad, es una falta de adaptación al “aprendizaje real”, al entendimiento.

Y la realidad es que la universidad es muy agradecida, y cuando das de tu parte y te ofreces a aprender, esta te ofrece una gran variedad de recursos: decenas de clubs y asociaciones de lo más variadas; conferencias; un ambiente internacional; las mejores fiestas; cursos de idiomas; los mejores destinos para la movilidad internacional; un gran servicio de deportes…, y hasta te dan una voz que escuchan y reescuchan para mejorar, incluso más, todos estos servicios.

Y por todo esto yo soy la Pompeu. ¿Y tú?

Iván Iglesias Troche, estudiant del grau en International Business Economics.


Deixa un comentari

Humanitats?

Sovint, l’estudiant de batxillerat que es planteja estudiar el grau en Humanitats sent una gran incertesa: “Què són exactament les humanitats? En què consisteix aquest grau? Com es planteja? Quines sortides professionals té?”. I encara que la pàgina web de la Pompeu, entre d’altres, resolgui la majoria de dubtes, abans d’entrar a Humanitats les possibles respostes que l’estudiant pot trobar semblen generalment insuficients. A més, personalment, penso que la visió que en té una estudiant que les ha viscudes i que les viu en pròpia pell sempre pot ser enriquidora. Així doncs, som-hi.

El grau en Humanitats està format per quatre branques: art, història, pensament i literatura. Al llarg dels quatre anys que dura el grau, l’estudiant les anirà seguint de manera combinada, habitualment en ordre cronològic; és a dir, començant a primer per la història, l’art, la filosofia i la literatura més llunyanes, per acabar a quart amb la història, l’art, la filosofia i la literatura més properes. Tot i que es tracta, doncs, del mètode habitual de la “vella escola”, és útil tant per tenir una visió general d’aquestes quatre grans branques, com per entendre’n l’evolució al llarg del temp –i és que, com ja sabem, el present no pot entendre’s sense el passat–. A tercer, l’estudiant tria o bé una d’aquestes branques o bé unes altres dues, que són “antic i medieval” i “modern i contemporani”. Així, els últims dos anys del grau, l’estudiant pot “especialitzar-se” en allò que més l’interessi, sense oblidar que la primera especialització del tot humanista, com se’ns diu a la primera xerrada del grau, és la “transversalitat” –és a dir, l’àmplia i contrastada comprensió de les confluències entre les quatre branques al llarg la història–. A grans trets, aquesta és, doncs, l’estructura del grau. Com s’hi plantegen, però, les assignatures?

Deixant de banda el que és evident, que és que cada professor té la seva pròpia “manera de fer”, Humanitats és un grau que demana constància i “temps de biblioteca”. Que els graus de lletres són fàcils, qualsevol persona amb sentit comú sap que és mentida. Els professors acostumen a fer les seves típiques classes magistrals; moltes “magistrals” de veritat, i cada “x” temps tenen lloc els seminaris: classes formades per grups reduïts que tenen la intenció d’incentivar i de facilitar el debat entre els companys sobre algun tema relacionat amb l’assignatura.

A Humanitats els treballs són freqüents i sovint són més les hores que es dediquen a la confecció d’un treball que les que es dediquen a estudiar un examen. Les lectures que s’han de fer són moltes; no és cap mite, doncs, que “llegir és la base”, així com tampoc ho és que escriure bé és vital –quelcom que s’aprèn i que s’agraeix des del primer moment en aquest grau–. Personalment, doncs, estic molt orgullosa d’haver triat Humanitats i de cursar-la en aquesta universitat, on he conegut grans professors i bellíssimes persones.

Clàudia Peribáñez Gassó, estudiant del grau en Humanitats.


Deixa un comentari

Tria Pompeu!

Decidir i escollir sobre el teu futur no és una cosa gens fàcil. Quan estàs acabant segon de batxillerat tens una barreja de sentiments, que van des del nerviosisme i l’ansietat fins a l’alegria i la motivació, i els quals no et deixen veure amb claredat què és el que realment vols.

Quan pensava en el meu futur només tenia clar que volia continuar estudiant i formant-me per tal de poder accedir al món laboral de la manera més preparada possible. També tenia bastant clar que volia trobar un sector que m’agradés i alhora que em permetés continuar mantenint el nivell de vida que tinc actualment. Finalment, i no per això menys important, sempre havia volgut fer alguna cosa que d’alguna manera o altra tingués un impacte sobre la societat i amb aquesta poder ajudar un gran nombre de persones, ja fos de manera directa o indirecta.

Jo vaig cursar el batxillerat social-econòmic. Triar aquesta branca em va permetre veure les meves qualitats com a estudiant, les quals em van ajudar a decantar-me també per una carrera o una altra. Sabia que era una persona amb una important capacitat de memoritzar, organitzada, m’agradava llegir, reflexionar i odiava profundament les matemàtiques.

Mirant les possibles opcions que hi havia, en un llistat immens de carreres i universitats, vaig fer una primera tria d’aquelles que m’agradaven més i les que creia que s’adequaven més a les meves qualitats com a estudiant. D’entre totes vaig decidir triar el grau en Dret. A l’hora d’escollir la universitat no vaig dubtar. Tothom m’havia parlat de la gran reputació que tenia la Pompeu Fabra, del ben preparats que en sortien els seus alumnes i de les grans oportunitats que podia aportar-me.

Gairebé quatre anys després, puc afirmar que tot i el gran esforç que comporta estudiar en una de les millors universitats, tornaria a escollir la Pompeu per cursar els meus estudis. Quan ets dins, veus que tot allò que es diu és real. Compta amb un professorat excel·lent, un nivell d’exigència elevat que t’ajuda a superar-te dia a dia i aconseguir treure el millor de tu mateix i un conjunt d’instal·lacions actualitzades i molt competents.

Avui en dia, vivim en un món molt competitiu en el qual tothom vol aconseguir els millors llocs de feina i en els quals es demana un nivell de coneixements molt elevat juntament amb certa experiència. Tot això, pot estar a les teves mans si esculls una universitat com la Pompeu Fabra.

Núria Coll Cortina, estudiant del grau en Dret.