Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Itineraris a la carrera de Periodisme?

Parlar de periodisme és parlar de la premsa, la ràdio, la televisió i, ara més que mai, d’Internet o els mitjans digitals. El periodisme és el món dels diaris, les càmeres, els micròfons, etc. Si realment t’apassiona tot això i tens ganes de submergir-te en aquest ecosistema mediàtic, la UPF t’ofereix la possibilitat de cursar-ne el grau. Ara bé, formar-te com a periodista a la UPF té un tret singular que has de saber: els itineraris.

Una de les coses que pot sorprendre quan comences la carrera és que et fan escollir un ‘itinerari’: polítiques, humanitats, dret o economia. Què significa això? Doncs, que durant els dos primers cursos serà com si cursessis meitat de la carrera de periodisme i meitat de la carrera de l’itinerari que hagis escollit. És a dir, cada trimestre faràs dues assignatures de Periodisme al campus del Poblenou i dues de l’itinerari en qüestió al campus de la Ciutadella. Aquesta dicotomia es mantindrà obligatòriament durant els dos primers anys. En el transcurs de segon a tercer és quan has de decidir si només vols fer periodisme o si vols tenir una doble titulació (Periodisme + el teu itinerari).

Si decideixes que només vols fer periodisme, deixaràs de fer assignatures de l’itinerari i et centraràs únicament en assignatures de Periodisme al campus de la Comunicació. En dos anys més (quatre en total), obtindràs el grau en Periodisme.

Si t’ha agradat l’itinerari o si ja ho tenies clar des de primer i vols tenir el doble grau, ho podràs aconseguir en sis anys i fent assignatures d’ambdues carreres. Ara bé, tot i no haver escollit aquesta opció, l’experiència em diu que hauràs de preocupar-te per temes com ara la superposició d’assignatures. El consell que et dono és que, si t’agrada molt algun dels itineraris, facis el doble grau; però si no estàs molt motivat per cap i sents que ‘ho has fet perquè tocava’, acabis Periodisme en quatre anys.

Tot i que no vaig escollir fer el doble grau, et puc parlar de l’itinerari d’Humanitats. Hi ha assignatures molt teòriques que t’introdueixen en aquest món i que es divideixen en diferents branques: història (en abundància), filosofia i art. Així doncs, alguns exemples són Història Moderna, Pensament Contemporani o Art Contemporani.

Però tenia clar des del principi que m’agradava el món de la comunicació i el periodisme. A la Facultat del Poblenou aprendràs a redactar en funció del gènere periodístic (crònica, notícia, reportatge, etc.), a gravar i editar notícies informatives i a locutar i escriure per la ràdio. A més a més, també se’t donaran les bases per moure’t amb garanties pel món de la informació a Internet. En definitiva, una carrera majoritàriament pràctica (tot i que no hi faltaran assignatures com Història del Periodisme o Estructura de la Comunicació Social); en què aprendràs el que és treballar per a un mitjà de comunicació.

Pere Simon Ramon, estudiant del grau en Periodisme.

Anuncis


Deixa un comentari

Nous trajectes

Com ja és habitual en aquest nou trajecte, avui he agafat el tren ben d’hora per anar cap a la universitat. La nova rutina encara és, com no podria ser d’una altra manera, nova. Cada dia, la ruta és la mateixa; però el viatge és diferent: altres persones, altres converses… Fins i tot, el mar sembla un altre segons des de quin seient me’l miro. Jo tampoc sóc la mateixa des que he emprès aquesta nova aventura.

Aquests primers mesos he descobert persones, llocs, sensacions… He descobert l’autonomia, el llevar-me cada dia per voluntat, per l’impuls de les ganes de descobrir més. I és que ara sé com és fer el que t’agrada: en el meu cas, periodisme.

Si bé no he deixat de treballar com ho havia fet fins ara, estudiar el que m’interessa és molt diferent, ja que després de les mil assignatures que feia al batxillerat, ara en faig quatre molt més centrades en allò a què em vull dedicar.

A la Universitat Pompeu Fabra, quan decideixes estudiar Periodisme, et fan escollir un itinerari per als dos primers anys: Economia, Dret, Humanitats o Ciències Polítiques. Jo vaig escollir aquesta última opció, el que significa que a primer i a segon curs faré assignatures de política al matí al campus de la Ciutadella i classes de periodisme a la tarda a l’edifici del Poblenou. Aquesta oportunitat és el que em va fer triar la Pompeu, ja que considero que per ser una bona periodista cal tenir una base de coneixements teòrics. A més, la carrera de Ciències Polítiques era la meva segona opció si no aconseguia entrar a Periodisme a la UPF, i d’aquesta manera tinc un “tast” del grau en Ciències Polítiques durant dos anys i la possibilitat d’acabar-lo més endavant.

Tot i que em trobi només al principi de curs, penso que just començo una gran experiència, tant acadèmicament com en l’àmbit personal. Espero que aquesta sensació no s’apagui, i que cada curs que acabi sigui una simple parada per fer transbord, tot seguint el viatge cap a la meva destinació, incerta però ben encaminada.

Helena Oset Segura, estudiant del grau en Periodisme


Deixa un comentari

Un canvi d’etapa: què és estudiar a la UPF?

El pas de l’institut a la universitat és, sense cap mena de dubte, un canvi que tots recordem i l’inici d’una nova etapa de les nostres vides. Nous amics, nous horaris, assignatures específiques d’allò que més t’agrada, etc. Si decideixes començar els estudis que t’han de portar al món laboral a la Universitat Pompeu Fabra, hi ha unes quantes coses que has de saber.

En primer lloc, és rellevant el fet que, a diferència de les altres universitats, la UPF funciona amb el sistema trimestral. Sí, com a l’institut. Això vol dir que hi haurà tres avaluacions: una abans de les vacances de Nadal, una altra abans de Setmana Santa i l’última pels volts de Sant Joan. En altres paraules, un Nadal sense haver d’estudiar, però també una revetlla de Sant Joan en què canviaràs els petards pels llibres…. Mentida! Amb una bona organització i planificació de la feina es pot fer tot! No en tinguis cap dubte.

També has de saber que la UPF és una universitat situada al centre de Barcelona, característica que et permetrà fer vida a la capital catalana. Per altra banda, la Universitat es divideix en tres campus perfectament comunicats: el campus del Poblenou, el de la Ciutadella i el del Mar. En funció de la carrera que escullis, et tocarà anar a una facultat o a una altra, tot i que pots utilitzar les biblioteques de qualsevol dels tres campus (al campus de la Ciutadella hi ha la biblioteca del Dipòsit de les Aigües, que és espectacular!).

Amb l’inici de l’etapa universitària, ràpidament aprendràs una nova paraula per afegir al teu vocabulari: seminari. Els seminaris, a diferència de les classes magistrals (classes més teòriques en què tota la classe està junta), són classes en grups reduïts (normalment, la meitat de la classe o una quarta part), amb un caràcter molt més pràctic. Així doncs, són classes en què s’acostuma a demanar algun exercici o treball, s’hi fan exposicions orals o xerrades, etc. Aquesta modalitat de classe sempre tindrà un pes més o menys important pel que fa a l’avaluació de cada assignatura.

També m’agradaria destacar que en molts casos faràs exàmens i treballs sobre allò que t’agrada, cosa que permet que no sigui ni de bon tros un patiment. En aquest sentit, ens agradi més o menys, la gran majoria dels treballs són en grup; això donarà lloc a debats interessants que, de ben segur, enriquiran els nostres treballs i projectes.

Però estudiar a la UPF és molt més que tot això. Les hores al pati amb els amics, les festes dels dijous o les activitats culturals i esportives que ofereix la Universitat són també part d’aquesta etapa de la nostra vida, que molts qualifiquen com la millor. Sort!

Pere Simon Ramon, estudiant del grau en Periodisme.


Deixa un comentari

Comunicació Audiovisual o Periodisme a la UPF?

A finals de batxillerat, són pocs els qui tenen clar el seu futur. La majoria veuen que estan a punt d’entrar en una nova etapa de la seva vida que, des del meu punt de vista, té l’objectiu de formar l’estudiant per aconseguir que s’acabi guanyant la vida fent allò que li agrada.

Jo vaig dubtar molt entre estudiar Comunicació Audiovisual (sempre m’ha agradat veure pel·lícules i gravar vídeos) i Periodisme (m’encanta escriure!). Finalment, vaig optar per l’opció que, durant els pròxims quatre anys, em situaria entre rodatges, càmeres i sales d’edició. La veritat és que t’ha d’agradar molt el cine per gaudir plenament d’aquesta carrera: hi ha moltes assignatures teòriques de cinema i aquest mitjà passa completament per sobre de la ràdio i la televisió, tot i que aquests últims també s’hi toquen una mica.

Suposo que el grau no va satisfer del tot les meves necessitats pel que fa a l’escriptura (tot i que hi ha assignatures de guió cinematogràfic i televisiu), la ràdio i la televisió. I el que crec més important, vaig acabar sabent una mica de tot i no gaire de res. Què vull dir amb això? Doncs, que es fan moltes assignatures diferents i és difícil aprofundir molt en una cosa concreta. Alguns exemples d’assignatures que eren com un petit tastet d’alguna cosa serien Taller d’Il·luminació, Taller de So o una en què aprenies el funcionament bàsic del Photoshop. Amb això no estic dient que m’avorrís, que no m’ho passés bé o que no aprengués. Al contrari.

Però després d’acabar la carrera, vaig sentir la necessitat d’embarcar-me en el periodisme. Van haver de passar poques setmanes per adonar-me que, si Comunicació Audiovisual era cine, cine i més cine, Periodisme era premsa, ràdio i televisió, amb un protagonisme estrella del mitjà en paper. Si realment t’apassiona escriure sobre el món que ens envolta, ja sigui mitjançant una notícia sobre política, una crònica del partit del Barça o una crítica de la sèrie Stranger Things, per exemple, gaudiràs molt estudiant aquesta carrera.I si, com jo, decideixes endinsar-te de ple en el món de la comunicació amb els dos graus, has de saber que et convaliden un 25% dels crèdits aproximadament, tot i que difícilment podràs fer les dues carreres en menys de vuit anys. Ara que ja saps alguna cosa més sobre aquestes dues carreres, molta sort en la tria! I recorda que el més important és que gaudeixis amb la teva feina!

Pere Simon Ramon, estudiant de tercer curs del grau en Comunicació Audiovisual


1 comentari

No sóc de Barcelona… Pis o residència?

Hola! Em dic Clàudia i estic acabant Periodisme i Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Com que sóc de Girona, vaig haver d’enfrontar-me als dubtes que planteja triar allotjament sense tenir cap idea del que era Barcelona ni com moure-m’hi. Pis o residència? He tastat les dues coses durant els quatre anys que porto aquí estudiant; però en aquest primer apunt us explico algunes característiques de la residència.

Durant els meus primers dos anys vaig viure a la RESA Ciutadella, a dos minuts a peu del campus de la Ciutadella i a deu en tramvia del campus del Poblenou. També n’hi ha una a prop del campus del Mar. Realment, és una opció que per al primer any és més fàcil que la del pis, ja que no t’obliga a fer visites, pagar agències o trobar companys per viure-hi.

Per una altra banda, la residència és una bona oportunitat per conèixer estudiants de diferents carreres i de diferents cursos, i hi fas amics i contactes amb qui més tard potser aniràs a viure en un pis d’estudiants, com m’ha passat a mi. Personalment, em va anar molt bé per conèixer estudiants dies abans de començar les classes, un cop instal·lada a la residència.

Una cosa que preocupa sovint són les famoses bromes pesades. Us puc assegurar que no s’ha de patir per això; en aquesta residència són divertides i es busca passar-s’ho bé, que uneixin. Qui no vol participar-hi és lliure de no fer-ho. A més, els veterans acabaran sent amics teus al llarg del curs i es converteixen en els teus referents, t’expliquen les seves experiències, trucs per a assignatures i exàmens, i et passen apunts.

Una altra cosa positiva és que hi ha zones comunes per passar l’estona amb altres residents i també sales d’estudi, que s’omplen a vessar quan s’apropen els exàmens, tant de dia com de nit. S’hi organitzen i s’hi planifiquen activitats per a tots els residents com ara tornejos de futbol, sopars, nits de pel·lícula a la sala comuna o esquiades, entre d’altres. Per tant, la residència et dóna eines i recursos per començar a viure en una ciutat nova i estar més al cas de la vida social de la Universitat més enllà de la teva carrera.

Algunes claus per orientar-vos:

  • No té horaris de sortida ni d’entrada; és 24 hores per als residents. No hi ha restriccions per sortir a sopar o de festa.
  • Cada habitació té la seva cuina i el seu lavabo, com petits apartaments loft. T’has de cuinar el menjar i anar al supermercat, que n’hi ha molts a la zona.
  • A l’estiu, si tornes a casa i no estàs a Barcelona, deixes l’habitació i no pagues durant els dos o tres mesos de vacances. En canvi, si estàs en un pis, també pagues els mesos d’estiu.  

Té conveni amb la UPF, per la qual cosa es té prioritat a l’hora d’obtenir-hi una plaça. A la seva web, hi trobareu tota la informació sobre els terminis per preinscriure-s’hi i els preus.

Clàudia Sacrest Martos, estudiant del grau en Periodisme

 


Deixa un comentari

Periodisme? A la UPF!

Periodisme? A la UPF!

Després d’un trimestre a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) cursant Periodisme –i fent l’itinerari de Ciències Polítiques (CCPP)– puc dir que ha estat un encert. La veritat és que no ho tenia massa clar perquè, abans d’entrar a la universitat, ja hi havia un munt de gent del meu entorn que em deia que abans de fer Periodisme seria millor fer un altre grau que m’aportés una sèrie de continguts que, posteriorment, m’ajudessin a l’hora de fer Periodisme, ja que comptaria amb una base i uns continguts previs essencials per ser periodista.

L’enorme avantatge que té la UPF és que et permet assolir aquells continguts previs cursant un itinerari a escollir, entre: Humanitats, Polítiques, Econòmiques i Dret. D’aquesta manera, en sis anys pots arribar a tenir dues carreres universitàries! A més, aquest itinerari el fas alhora que estàs fent Periodisme; és a dir, al matí fas l’itinerari (en el meu cas Polítiques) i a les tardes, Periodisme.

No sé com serà a la resta d’universitats en què s’ofereix el grau en Periodisme, però a la Pompeu ets periodista des del primer dia. Aquest és un dels aspectes que més em van agradar. Comences a fer notícies des de la primera setmana. A més, la Facultat de Comunicació és molt nova i té tot allò que et puguis imaginar per poder créixer com a estudiant i com a persona. L’ambient és molt agradable, ja que aquesta facultat és relativament petita i en un parell de setmanes ja t’hi sents com a casa.

Un altre gran avantatge que té la UPF és que està dins de Barcelona! Sembla molt obvi i molt normal, però segur que molts envejarien estar allà on passa tot. Tot està a l’abast, tot està interconnectat. Al final formes part d’una gran estructura i hi contribueixes, en certa manera.

Tot s’ha de dir, el gran problema d’aquesta universitat són els horaris; però al final acabes aprofitant cada moment lliure que tens entre classe i classe per anar al Dipòsit de les Aigües i passar apunts, anar a la cafeteria amb els companys, anar a passejar per la Ciutadella o el Poblenou… En definitiva, tens moltes possibilitats per aprofitar –depèn de com es miri– aquests moments que tens, que són molts.

En conclusió, la Universitat Pompeu Fabra, segons la meva opinió, és la millor universitat per fer Periodisme i omplir-te de tot allò que al final farà que tinguis una gran experiència universitària i, posteriorment, et faciliti l’entrada al món periodístic.

Edgar Sapiña Manchado, estudiant del grau en Periodisme

 


Deixa un comentari

Aprendre a aprendre

Em dic Gal·la, i sóc estudiant de segon de Periodisme amb l’itinerari d’Humanitats a la UPF. La universitat no resulta un canvi tan impactant respecte al batxillerat, com molts estudiants pensem abans de començar primer. És un entorn en el qual comences sent el més petit, però on hi ha més gent que en un institut, de totes les edats i de tots els estils. En el meu cas, ha suposat també un canvi d’aires, ja que sóc de les Terres de l’Ebre. Però passat un any m’he adonat que la feina continua sent la mateixa: estudiar i treballar.

Anar a classe (excepte a alguna assignatura en què el professor no ha estat encertat) resulta productiu i interessant, i no pas un suplici. I m’he adonat que la combinació de Periodisme amb Humanitats és la millor que he pogut escollir.

D’una banda, les assignatures d’Humanitats són una manera d’evadir-te de l’estrès del dia a dia, de les ideologies, dels conflictes en general. Una sessió de literatura amb la Begonya Capllonch et fa percebre la passió colossal que una persona pot arribar a sentir per alguna cosa; en aquest cas, per la literatura. I la transmet de tal manera que arribes a apassionar-te tu també, no només per la seva matèria, sinó per l’aprenentatge en general, pels detalls de les persones i de les coses. Les classes d’Humanitats m’han ajudat a apreciar el saber i a anisar-lo.

Això sí, la manera de treballar és el canvi que més he experimentat, ja que prendre apunts ja no és suficient. Les classes són com un índex ampliat de la matèria, i és l’estudiant qui ha de fer recerca. No és solament saber quan va ser la Primera Guerra Mundial o les potències que s’hi enfrontaven, sinó també buscar les interpretacions dels historiadors per poder construir la pròpia. No es tracta de llegir-te una obra obligatòria, sinó de buscar crítiques de la obra, assajos, comentaris, i bastir el teu criteri. La feina se la fa un mateix, en bona part.

D’una altra banda, Periodisme ha estat una de les millors casualitats que m’he trobat, ja que estava prou indecisa a l’hora de triar què estudiar, si Comunicació Audiovisual, Publicitat o Periodisme. No he estat mai una persona exageradament interessada per l’actualitat. Fins que vaig arribar a la universitat m’assabentava d’algunes coses que veia al telenotícies; però era com estar en una bombolla. Arribar a la UPF m’ha fet despertar, i ha fet néixer en mi una voluntat de saber què passa al món, i què hi ha al darrere. Aprens a expressar-te per escrit en l’àmbit informatiu, interpretatiu i d’opinió, i especialment en aquest últim, t’adones que la meitat del que escrius és palla. He agraït profundament que m’ho hagin fet veure.

En definitiva, estic aprenent maneres de fer i de veure les coses que m’acompanyaran al llarg de tota la meva vida.

Gal·la Argelaga Monserrat, estudiant del grau en Periodisme