Suposo que aixecar-me, apagar el despertador i arreglar-me va ser el més fàcil que vaig fer en tot el dia. Resulta que m’havia matriculat en l’última carrera que m’esperava quan era petita, i tot i això va ser la meva primera opció en el llistat de graus. No puc afirmar amb seguretat què és el... Continue Reading →
Quan explico què estudio, sovint em contesten que ha de ser difícil
Com tants de vosaltres, jo mai no he tingut la certesa sobre a què em vull dedicar. Una inquietud, en gran mesura, agreujada per les pressions de la família, les persones més properes i el temps. Quins criteris he d’adoptar? He de pensar més en el nivell econòmic? O bé, més en el nivell de... Continue Reading →