Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

¿Por qué la UPF?

Es difícil con 18 años saber qué quieres hacer en la vida, qué carrera quieres estudiar y dónde quieres estudiarla; entre otras cosas porque hasta el momento has hecho poco, tus estudios te han venido impuestos (a excepción del bachillerato) y poco has tenido que ver en la elección sobre la escuela donde has cursado los primeros años de tu educación.

Quizá por estas razones se nos hace tan complicado saber hacia dónde decantarnos y dónde continuar nuestros estudios.

En las siguientes líneas te voy a explicar mis vivencias, lo que a mí me pasó y con lo que yo me encontré en el momento en el que ahora te encuentras tú. Si tuvieras claro qué hacer y dónde, no habrías llegado hasta este escrito.

Yo tenía claro desde pequeño que me quería dedicar al mundo de las finanzas y la economía. Me encantaba todo lo relacionado con el dinero y los números y me encontraba cómodo en materias que al resto de mis compañeros les parecían aburridas o complicadas. Con el paso de los años también me di cuenta que la gestión de grupos y equipos humanos despertaba cada vez más interés en mí, por lo que teniendo en cuenta estos dos aspectos me fue relativamente sencillo decantarme por la carrera de Administración y Dirección de Empresas, puesto que combinaba las dos ramas del conocimiento.

Con esta decisión en mente, las recomendaciones de todos mis profesores en los últimos cursos de ESO y de bachillerato seguían un mismo perfil: “Tienes que intentar estudiar en la Pompeu Fabra”. En aquellos momentos yo solo asentía sin saber siquiera qué universidad era aquella; pero empecé a informarme y, a medida que pasaban los días, cada vez lo tenía más claro: quería ir a la Pompeu.

Y no solo porque estuviera en las primeras posiciones de cuantos rankings mirara; tampoco por la posibilidad de cursar hasta un 60% de la carrera en inglés (en ese momento reconozco que me asustaba muchísimo; ahora, visto en perspectiva, la situación me parece graciosa), ni siquiera por el prestigio de sus profesores.

La decisión definitiva la tomé el día en que visité la Pompeu en sus jornadas de puertas abiertas y nos hizo la visita un alumno de último curso. Más allá de las instalaciones, muy nuevas todas y bien cuidadas, o de la preciosa biblioteca de les Aigües -para mí, la joya del campus de la Ciutadella-, lo que me hizo decantarme fue la respuesta que me dio nuestro guía a la pregunta que le hice después de la visita: “Si estuvieras en mi lugar, ¿volverías a escoger la Pompeu?”. Su respuesta: “Sin lugar a dudas, estoy encantado. Claro que hay cosas que cambiaría, pero cumple con creces todo lo que puedas esperar de una universidad. Cuando empecé la carrera solo tenía ganas de acabarla, y ahora que veo el final acercarse la alargaría todo lo posible. Esta ya es mi casa.”

Tres años después, si me preguntárais a mí, os contestaría lo mismo.

Sergi Campo Pérez, estudiante del grado en Administración y Empresas

Anuncis


Deixa un comentari

I ara…, què?

Després de dos anys de batxillerat, dos anys durs, almenys en el centre on jo el vaig cursar, imagino que, com molts de vosaltres, em vaig fer la pregunta: i ara…, què?

Sóc una persona a la qual li agrada aprendre, i els meus interessos són molt variats, motiu pel qual les meves opcions també eren molt diverses i em va costar molt decidir-me.

Parlava amb amigues que, des que érem petites, tenien molt clar el que voldrien estudiar. L’una sabia que volia ser metgessa; l’altra, que volia ser professora. Però, no era el meu cas. Havia fet el batxillerat social, que inclou matèries com economia de l’empresa i matemàtiques aplicades a les ciències socials, i com que em van agradar, vaig decidir-me pel món de les ciències econòmiques.

Pregunta següent: ADE, Economia, IBE, Empresarials-Management…? Tothom amb qui parlava de les meves opcions (és important parlar amb la gent que t’envolta) em deia que si volia escollir aquest món, em recomanaven la UPF. Professors, coneguts i familiars. Tothom em deia que si tenia la nota requerida no dubtés a anar a la UPF.

Un cop ho vaig tenir clar, vaig escollir ADE per l’oferta d’assignatures, ja que era el que trobava més interessant. Realment, tenia altres universitats al costat de casa; però vaig triar la UPF perquè tenia molt clar que volia arribar molt ben preparada al món laboral.

Sincerament, primer i segon curs van ser durs; però ara ho veig amb perspectiva i considero que tot l’esforç va valer la pena. Tercer ja el vaig gaudir més i, ara, a quart estic fent optatives i, per a mi, està sent el millor curs. A més a més, he fet pràctiques, i això és un altre punt a favor de la Pompeu!

A través del Campus Treball és molt fàcil trobar una empresa on fer les pràctiques i, a més a més, per ser de la UPF cobres 5 € l’hora, cosa que no és igual en altres universitats, on pot ser que tinguis pràctiques sense cobrar. I crec que és molt important, perquè, d’acord, són pràctiques; però qui vol regalar el seu temps?

A més, la Pompeu ofereix molts programes de mobilitat internacional, com l’Erasmus que tots coneixeu, o la realització de les pràctiques a l’estranger.

Crec que surto molt preparada de la Pompeu perquè m’hi han ensenyat molt més que coneixements. L’avaluació contínua t’obliga a ser responsable, t’obliga a complir amb el dia a dia; però jo crec que això ens beneficia perquè no et permet despenjar-te de cap assignatura i, per una altra banda, si treballes, és més fàcil aconseguir bones notes, ja que la majoria d’exàmens són tipus test, i això no beneficia a tothom!

Elisenda Martínez Díez, estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses


Deixa un comentari

Experiència d’una estudiant de tercer d’ADE

Bon dia,

Em dic Sílvia i sóc estudiant d’ADE. Aquest és el meu tercer any a la Universitat Pompeu Fabra i us escric perquè m’agradaria compartir la meva experiència amb tots vosaltres. El primer contacte amb la UPF que vaig tenir va ser a través de la seva web.

Suposo que, com jo, molts de vosaltres haureu buscat informació sobre les diferents carreres que podeu cursar així com sobre els diferents centres on podeu fer-ho. Doncs bé, una de les coses que em va agradar va ser l’organització de la web. D’entre les que vaig consultar, era la que estava millor estructurada i en la que menys em va costar trobar informació completa i detallada dels estudis que m’interessaven.

Es tracta d’una universitat pionera en tots els aspectes, i considero que això es veu reflectit en tot. Per això destaco el tema de la web. Són importantíssimes tant l’organització de la facultat com la dels estudiants; si no sou persones ordenades i organitzades em sap greu comunicar-vos que no és aquest el vostre lloc. L’avaluació és contínua, la qual cosa vol dir que cada setmana hi ha feina per fer d’absolutament totes les assignatures, i si no aconsegueixes portar-ho tot al dia difícilment aprovaràs totes les matèries. No us espanteu tampoc, això és un avantatge i un desavantatge…

M’explico, el fet que setmanalment hagis d’entregar feines facilita moltíssim l’estudi quan arriben els exàmens finals, perquè has anat repassant el contingut de cada tema per poder fer les entregues i participar als seminaris (classes pràctiques de 10-15 estudiants). A més, t’acostumes a estar a l’aguait si sorgeix qualsevol imprevist, com podria ser una entrega d’última hora i millores la teva capacitat d’adaptació, cosa que penso que és important una vegada entres al mercat laboral, perquè la feina és constant i en qualsevol moment pots tenir un problema que hauràs de resoldre sense angoixar-te ni tornar-te boig.

En el cas de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, els horaris també són un tema que cal destacar. Haureu de tenir en compte que és una universitat que vol que els anys que hi siguis et dediquis exclusivament a estudiar, per la qual cosa no aniràs de matí o de tarda, sinó de matí i de tarda. No et donen l’oportunitat de treballar perquè es tracta que els anys d’estudi resultin el més productius possible, i evidentment si treballes perds hores d’estudi. Tot i això, és evident que us ho podeu combinar per fer classes particulars o, per exemple en el meu cas, entrenar un equip de bàsquet dos dies a la setmana. En conclusió, la meva experiència a la Universitat Pompeu Fabra és sacrificada i no us negaré que he hagut de renunciar a coses; però estic contentíssima d’haver aconseguit entrar-hi, i us aconsello a tots aquells que vulgueu i que tingueu l’oportunitat que si desitgeu sortir ben preparats i que la carrera us resulti productiva no dubteu a escollir la Pompeu.

Silvia Plans Roca, estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses.


Deixa un comentari

Com estudiar dos graus i no morir en l’intent

Hi havia dues coses que tenia molt clares: els canvis sempre espanten i a l’hora de prendre una decisió important, mai estaràs 100% segur que l’opció triada és la millor.

Com vas a parar a la UPF?

Des de sempre he tingut clar que volia estudiar Periodisme, però a batxillerat, gràcies a l’entusiasme d’una professora, vaig enamorar-me d’Economia. Sense pensar-m’ho dues vegades em vaig llançar als dos graus (Periodisme i Administració i Direcció d’Empreses) i, com podreu intuir, vaig acabar triant la Universitat Pompeu Fabra per l’oferta de graus que té i perquè em permetia cursar els dos a la vegada.

Quan vaig entrar a la Universitat em vaig sorprendre de la quantitat d’estudiants que havien optat per cursar dos graus universitaris. És una gran oportunitat d’ampliar el teu horitzó professional i de formar-te en dues àrees que et resulten igual d’interessants.

Això no és un suïcidi? I la vida social?

Per què enganyar-vos, els primers anys són els més durs. T’has d’habituar al canvi, a la rutina, al funcionament de la universitat, i això no és gens fàcil. Perquè us en feu una idea: habitualment, estudiants de la UPF fan quatre assignatures per trimestre. Doncs bé, com que tenia previst acabar els dos graus en cinc anys, hi havia trimestres que feia sis assignatures i, és clar, em passava tot el dia (i no exagero) a la Universitat.

Tot i així, els primers anys també són els més enriquidors i divertits, perquè estaràs estudiant el que t’apassiona, descobriràs parts de tu mateix que fins ara desconeixies i, el més important, coneixeràs un munt de gent que et marcarà d’ara endavant.

Què em recomanes?

Molta gent em pregunta si és possible fer dos graus alhora, i sempre l’animo a decantar-se per aquesta opció i li dic que el secret rau en tres coses: una bona planificació, no perdre la passió pel que fas i fer pinya amb els altres estudiants que han triat la mateixa opció, perquè serà amb ells amb els qui passaràs la major part del temps.

Ara que estic a cinquè i últim any dels meus estudis, hi ha dues coses que tinc molt clares: els canvis espanten a tothom i malgrat que mai no es pot estar del tot segur amb les decisions que es prenen, com deia Paulo Coelho, “no deixis que els dubtes paralitzin les teves accions; pren sempre totes les decisions que hagis de prendre”.

Aina Fandos i Berenguer, estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses i del grau en Periodisme


Deixa un comentari

Primer dia com a universitari

Ja fa tres anys que estic a la Pompeu Fabra i, tot i així, com gairebé tots els estudiants, encara recordo el meu primer dia d’universitat. Ja no tenia l’institut al costat de casa, al qual podia anar caminant tranquil·lament.

Ara havia de fer un avorridíssim viatge en metro i després agafar el tramvia. Total, que quan arribava a la universitat semblava que havia passat tot el dia fora. Un cop allà, ens havien reunit a la 40.S02…, o era l’S01? S? Per què S? Com trobo jo ara la classe? Després de donar voltes com un boig, per fi vaig trobar-la. I no, no era la classe de 30 alumnes que m’esperava. Em vaig topar amb una classe gegant de vés a saber quants estudiants. Jo anava observant-los, curiós.

Veia que no era tan diferent als altres, ja que ningú parlava. Ningú no coneixia a ningú; però tots ens miràvem. Això em va tranquil·litzar, ja que vol dir que tots estàvem en la mateixa situació.

Una cosa que em va sobtar molt, quan estava al pati, és que hi havia gent de tot arreu. Anava caminant i escoltava parlar en anglès, i em vaig sorprendre. Però és que continuava caminant i escoltava francès, italià, xinès… (bé, suposo que era xinès).

En definitiva, després d’aquell primer dia tan estrany, recordo arribar a casa i dir: “I aleshores…, ja sóc universitari?”.

Juan Manuel Quiñonero Díaz, estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses


Deixa un comentari

No ho tenia tot clar

Ara ja farà tres anys, la meva situació era la mateixa que la vostra: em trobava a segon de batxillerat i veia que cada dia estava més proper el moment d’anar a la universitat. Havia visitat el Saló de l’Ensenyament, havia anat a les jornades de portes obertes, havien vingut representants de diferents universitats a fer xerrades al meu institut. Realment tenia molta informació, però no ho tenia tot clar. Economia, ADE, Ciències Empresarials o IBE les veia molt semblants i no sabia per quina decantar-me com a primera opció. A tots aquells que teniu ara mateix aquest dubte us recomano que entreu a la pàgina web de la UPF (www.upf.edu) i que mireu el pla d’estudis de cadascun dels graus. Us ajudarà molt a acabar de decidir quin grau és el que més s’ajusta al vostre perfil. També us recomano, si no ho heu fet ja, que assistiu a alguna de les sessions de portes obertes que ofereix la UPF. Un altre consell per a tothom, sobretot per als que esteu a primer o fins i tot a quart d’ESO: lluiteu i esforceu-vos per treure bones notes i tenir molt bona mitjana. Com ja sabeu, les notes de tall de la UPF són sempre les més altes de Catalunya. Per als que esteu a segon de batxillerat i ja acabeu, no us amoïneu: doneu-ho tot aquest últim trimestre que falta i estudieu molt per a les PAU. També m’imagino que estareu una mica insegurs sobre el canvi de dificultat entre el batxillerat i la universitat. Estic completament segur que qualsevol de vosaltres té el nivell necessari per fer uns estudis universitaris. Només hi ha un secret per aconseguir passar curs a curs: estudiar, estudiar i estudiar. La constància en l’estudi i portar les assignatures estudiades dia a dia són la clau de l’èxit. Ja per acabar aquesta publicació, us torno a dir que tots els dubtes que tingueu ara tenen resposta. Hi ha molta informació a la web i a les sessions, i sobretot estudieu molt que ja us queda ben poc per començar una gran etapa de la vostra vida.

Fran Atienza, estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses