Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Comunicació Audiovisual o Periodisme a la UPF?

A finals de batxillerat, són pocs els qui tenen clar el seu futur. La majoria veuen que estan a punt d’entrar en una nova etapa de la seva vida que, des del meu punt de vista, té l’objectiu de formar l’estudiant per aconseguir que s’acabi guanyant la vida fent allò que li agrada.

Jo vaig dubtar molt entre estudiar Comunicació Audiovisual (sempre m’ha agradat veure pel·lícules i gravar vídeos) i Periodisme (m’encanta escriure!). Finalment, vaig optar per l’opció que, durant els pròxims quatre anys, em situaria entre rodatges, càmeres i sales d’edició. La veritat és que t’ha d’agradar molt el cine per gaudir plenament d’aquesta carrera: hi ha moltes assignatures teòriques de cinema i aquest mitjà passa completament per sobre de la ràdio i la televisió, tot i que aquests últims també s’hi toquen una mica.

Suposo que el grau no va satisfer del tot les meves necessitats pel que fa a l’escriptura (tot i que hi ha assignatures de guió cinematogràfic i televisiu), la ràdio i la televisió. I el que crec més important, vaig acabar sabent una mica de tot i no gaire de res. Què vull dir amb això? Doncs, que es fan moltes assignatures diferents i és difícil aprofundir molt en una cosa concreta. Alguns exemples d’assignatures que eren com un petit tastet d’alguna cosa serien Taller d’Il·luminació, Taller de So o una en què aprenies el funcionament bàsic del Photoshop. Amb això no estic dient que m’avorrís, que no m’ho passés bé o que no aprengués. Al contrari.

Però després d’acabar la carrera, vaig sentir la necessitat d’embarcar-me en el periodisme. Van haver de passar poques setmanes per adonar-me que, si Comunicació Audiovisual era cine, cine i més cine, Periodisme era premsa, ràdio i televisió, amb un protagonisme estrella del mitjà en paper. Si realment t’apassiona escriure sobre el món que ens envolta, ja sigui mitjançant una notícia sobre política, una crònica del partit del Barça o una crítica de la sèrie Stranger Things, per exemple, gaudiràs molt estudiant aquesta carrera.I si, com jo, decideixes endinsar-te de ple en el món de la comunicació amb els dos graus, has de saber que et convaliden un 25% dels crèdits aproximadament, tot i que difícilment podràs fer les dues carreres en menys de vuit anys. Ara que ja saps alguna cosa més sobre aquestes dues carreres, molta sort en la tria! I recorda que el més important és que gaudeixis amb la teva feina!

Pere Simon Ramon, estudiant de tercer curs del grau en Comunicació Audiovisual

Anuncis


Deixa un comentari

Globalitzant el coneixement

Benvolguts, benvolgudes: ja fa dos anys que estudio Humanitats. El primer que se’m va passar pel cap va ser: “què són les humanitats?”. Trobar-hi una resposta que inclogui tot el que és resulta difícil. I és que les humanitats són a tot arreu: quan llegim, quan investiguem, quan pensem… En resum, és una carrera que t’ensenya a viure. Sorprèn saber quant he canviat des que vaig començar el primer any. Abans no sabia com trobar resposta a molts dubtes; ara em dedico a investigar pel meu compte. M’he tornat una persona polivalent amb recursos dins d’un món que canvia constantment.

Tot i que no sé gaire de tecnologia, ajudo el meu pare a programar amb Arduino. Busco la informació, filtro el més important i ho poso en pràctica. L’altre dia, amb un codi específic i una placa vaig aconseguir controlar la velocitat a la qual anava un díode LED! Probablement, no sigui gran cosa; però és ben sabut que totes les revolucions comencen amb petits gestos. Tot està més relacionat entre si del que creiem. La reacció en cadena és un fet. Tal com podem veure amb l’escriptura, va començar a Mesopotàmia i es va estendre amb la impremta gràcies a Gutenberg.

Ara miro la vida diferent, com si m’hagués canviat d’ulleres. Quan em trobo davant d’un mapa penso en tot el que representa: la ideologia del moment, els nous descobriments, la informació que conté, els seus colors. Detalls que sempre hi han estat però que molts cops passen desapercebuts davant el ritme de vida accelerat del segle XXI. Sembla mentida que la solució als nostres problemes estigui davant dels nostres ulls i que sovint no la veiem.

Mireia Alcántara Hernández, estudiant de segon curs dels grau en Humanitats


Deixa un comentari

Grau Obert? I això, què és?

Sóc la Maria, i el que puc dir-vos de la Universitat Pompeu Fabra es fonamenta en la seva genialitat. Potser és perquè estic a primer, acabo de començar, i encara no he fet els meus primers exàmens finals; però crec que les primeres impressions són les que compten, i les meves són molt bones.

Estic cursant el Grau Obert, una possibilitat que no vaig conèixer fins pocs dies abans de fer la matrícula, i és que crec que poca gent la coneix, i realment és molt interessant. Com molts altres alumnes, vaig acabar el batxillerat sense tenir molt clar què era el que volia estudiar, i molt menys saber a què em voldria dedicar la resta de la meva vida. Per a tots aquells que podeu estar en una situació similar és prou interessant considerar aquesta carrera. El Grau Obert consisteix a poder escollir unes quantes assignatures de fins a tres graus diferents, amb la possibilitat de fer modificacions cada trimestre. La finalitat és que els alumnes que són curiosos i que tenen diferents interessos puguin escollir quin és el grau que més s’adapta als seus gustos i a les seves inquietuds. Un cop acabat l’any, poden triar el grau de destinació que pensen que els agradarà més.

Un aspecte molt interessant d’aquest grau és que t’ofereix la possibilitat de gaudir de la vida universitària d’una manera molt més variada. Com que cursaràs part de diferents graus, podràs conèixer molta més gent, cadascuna amb diferents interessos, i a mi, personalment, això m’ha enriquit molt. A més, des de la coordinació del grau rebràs molta ajuda a l’hora de compaginar els horaris, i durant tot l’any tindràs un tutor que t’aconsellarà en l’elecció de les assignatures, tot i que la decisió final és sempre teva.

Animaria molt a tota aquella gent que dubta a l’hora de considerar dedicar un any a descobrir què és el que de veritat vol fer abans de començar un grau sense estar-ne segur. Actualment, la UPF és l’única universitat catalana que t’ho ofereix.

Futurs alumnes, espero veure-us l’any que ve pel campus!

Maria de la Torre Valls, estudiant del Programa de Grau Obert.


Deixa un comentari

Per què estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració a la UPF

Triar el grau universitari és una decisió important que s’ha de prendre. I per no equivocar-nos cal tenir clares una sèrie de coses: els nostres interessos, motivacions i objectius professionals, principalment. En el meu cas, sabia que volia estudiar algun grau relacionat amb les ciències socials, i el que em va cridar l’atenció de Ciències Polítiques i de l’Administració a la UPF és l’àmplia visió que s’obté del camp de les ciències socials, gràcies a la gran varietat d’assignatures que formen el pla d’estudis.

Així doncs, hi ha moltes assignatures, òbviament, relacionades amb la ciència política, tant catalana com espanyola i europea. No obstant això, també es posa molt d’èmfasi en l’economia, fent diverses assignatures d’aquesta àrea. També s’hi dóna importància al dret, la sociologia i la història. A més, la Universitat Pompeu Fabra es diferencia d’altres universitats en el fet que, en aquest grau, és essencial conèixer les tècniques d’investigació quantitatives. Per això es fan diverses assignatures d’aquest àmbit, que posteriorment resulten molt útils per realitzar treballs d’investigació i obrir portes al món laboral. També hi tenen paper les tècniques d’investigació qualitatives.

D’altra banda, tal com el nom del grau indica, l’administració pública és un element essencial del grau, que s’especialitza en la gestió pública i les polítiques públiques, àrees amb moltes possibilitats laborals. A més de les relacions internacionals, que també hi tenen un pes important.

En conclusió, us recomano que per triar aquest grau tingueu un gran interès per l’actualitat i els fenòmens polítics, socials i econòmics. També és important tenir l’hàbit de la lectura, ja que és un grau durant el qual s’ha de llegir molt, tant per als seminaris com per als exàmens i les exposicions orals. Així mateix, s’han de tenir coneixements de matemàtiques i d’estadística i, sobretot, moltes ganes d’aprendre!!

Ana María Soriano Vargas, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració.


Deixa un comentari

Què són les Humanitats?

Benvolguts futurs estudiants: per començar, els qui llegiu aquest article heu de tenir molt clar que us agrada la lectura i aprendre, perquè considero que és el més important per a la carrera.

Sóc la Patricia i estic cursant tercer d’Humanitats. He d’admetre que fa tres anys ningú no m’havia parlat de la carrera: no sabia què era ni què m’esperava. En aquell moment, la por era bastant present a l’hora de començar. Jo volia entrar a la UPF per estudiar Periodisme; però, com que no va ser possible, vaig escollir Humanitats. Actualment, no me’n penedeixo gens!

Bé, als qui sou amants de la lectura i de la cultura, als qui us agradi tant l’art com la literatura, la història i la filosofia (encara que alguna d’aquestes us complagui menys, com és el meu cas), us animo totalment a escollir aquesta carrera. Gaudireu al màxim de cada àmbit i, a partir de tercer, podreu optar per una d’aquestes modalitats combinant-la amb les optatives que més us agradin.

Hi ha gent que diu que és com una “continuació del batxillerat humanístic”. L’afirmació no és del tot certa. Tot i que és veritat que el que estudies és, per exemple, la història que ja has donat, ara ho faràs d’una manera més específica i descobrint coses noves. Continuant amb aquest exemple, el que més m’agrada és que les assignatures al llarg de la carrera van per “èpoques”, és a dir, comences fent prehistòria i continues periòdicament fins a arribar a la història més actual. En el cas de l’art, cada assignatura es dedica a un període en concret; per tant, et centres més en autors i en moviments artístics.

Pel que fa a la carrera, també he d’acceptar que és molt angoixant tenir mil lectures per fer de cada assignatura (més els treballs). Però amb ganes i esforç tot s’acaba aconseguint. Ho heu de tenir clar.

No us deixeu portar mai per aquells que diuen que la carrera és fàcil i, a més, que no té cap sortida. Com ja he dit, el que jo volia estudiar era Periodisme; però amb aquesta carrera podré acabar fent el que més m’agrada, tot relacionat amb el món de la cultura.

T’apassiona el món de les lletres? Anima’t a fer Humanitats! Benvinguts a la carrera i benvinguts a la UPF.

Patricia Pino Ripollés, estudiant del grau en Humanitats.


Deixa un comentari

Una mirada al futur

Benvinguts i benvingudes estudiants!

Sóc la Maria, i actualment estic cursant tercer del grau en Economia a la Universitat Pompeu Fabra.

Fa uns quants anys, jo i altres companys i companyes vam viure el mateix punt d’inflexió en el qual molts de vosaltres us trobeu ara: arriba l’edat adulta i, amb això, noves decisions que s’han de prendre, com per exemple, quina carrera escollir i on estudiar-la.

Amb la meva experiència com a estudiant universitària, procuraré donar-vos consells que crec que us poden ser útils. És clar, que focalitzaré la perspectiva en la UPF i el seu grau en Economia.

Com molts de vosaltres ja sabreu, la UPF és una institució amb molt de prestigi internacional, amb un elevat nivell a la docència i amb un agradable ambient universitari. Tan important com els professors són les modernes instal·lacions de les quals disposen els campus. Al campus de la Ciutadella, on se situa la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, l’estudiant té a la seva disposició una impressionant biblioteca que possibilita el préstec de llibres d’interès acadèmic, així com el préstec de portàtils i l’accés a aules d’informàtica.

Centrant-me en el grau en Economia, recordo com si fos ahir la il·lusió que vaig tenir quan vaig saber que havia accedit en aquesta carrera. La nota de tall no és baixa i puc imaginar la pressió amb la qual esteu cursant o cursareu batxillerat per tal d’aconseguir una nota alta. Tot i que no és fàcil mantenir el ritme, no us rendiu. El sacrifici i l’esforç valen la pena si el resultat s’ho mereix. I, en aquest cas, us puc dir que és així. Tenia bastant clar que volia cursar Economia i dubtava quina universitat escollir. Informant-me, però, de seguida em vaig adonar que la UPF és capdavantera en el sector de les ciències socials d’entre les universitats públiques i que, per tant, la meva decisió ja estava presa. La preocupació de molts en el moment de triar la carrera són les sortides laborals, i ara buscant pràctiques per fer en empreses us puc dir que l’accés al mercat laboral està pràcticament assegurat.

Per concloure l’apunt de la meva experiència, només em queda dir-vos que l’entrada al món universitari m’ha fet créixer com a persona, m’ha obert els ulls davant de nous horitzons, poder conèixer nous amics, ser més autònoma i independent. És un pas més a la vida que, us ben asseguro, un cop fet no tornaries enrere.

Endavant, la universitat us espera amb les portes ben obertes!

Maria Orriols Domingo, estudiant del grau en Economia


Deixa un comentari

No dejes llevarte por las impresiones

Querido futuro estudiante de la Universidad Pompeu i Fabra,

Quiero que sepas que no debes fiarte de las primeras impresiones, en tanto que no siempre son ciertas; por lo que te ánimo a entrar con ganas a esta Universidad, a disfrutar, a no preocuparte por las malas pasadas académicas que provoca el hecho de pasar de Bachillerato a un grado; pero, sobre todo, pretendo inculcarte que luchando, todo tiene su recompensa.

Soy yo la que te escribo, ya que en mi primer año de carrera no fui nada brillante (malas notas, estrés, ganas de disfrutar y de no estudiar, etc.), me encontraba en un ambiente completamente distinto al que estaba acostumbrada, por lo que estuve a punto de tirar la toalla en varias ocasiones. Sin embargo, ahora pienso en lo bien que hice en mentalizarme de que la opción no era dejar los estudios, sino que era empezar a luchar.

Ahora, mírame, soy una estudiante de tercero de derecho a la que te escribo a ti, futuro estudiante, para animarte. Debes concienciarte de que la Universidad Pompeu Fabra es una universidad muy exigente, pero, con esfuerzo y dedicación, todo tiene recompensa, y hay tiempo suficiente para absolutamente todo. Así que ya sabes, no te desanimes a la primera, evidentemente, encontrarás muchos cambios de golpe, a través de los cuales tendrás que aprender a madurar para combatirlos; pero, si estamos estudiando en la Universidad Pompeu Fabra es porque tú también puedes hacerlo.

Así que, ánimos y mucha suerte.

Marta Montoro Pérez, estudiant del grau en Dret.