Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Estudiar Dret a l’estranger és possible a la UPF

Puc marxar a estudiar Dret a l’estranger?
La Universitat Pompeu i Fabra t’ofereix una formació que va més enllà de les lleis espanyoles o catalanes, ja que et dóna la possibilitat de fer una estada acadèmica en universitats estrangeres mitjançant el programa Erasmus i els convenis bilaterals, així com en altres universitats espanyoles a través del SICUE.

Quins són els requisits per ser beneficiari de l’intercanvi?
El requisit mínim és acreditar el nivell B2 d’anglès. No obstant això, segons el país per al qual es vulgui sol·licitar l’intercanvi, és possible que demanin una nota mitjana mínima, l’acreditació d’un altre idioma diferent a l’anglès, etc.

Com t’adjudiquen les places?
A l’hora de sol·licitar una plaça, es dóna la possibilitat de triar diverses destinacions, per ordre de preferència. La destinació final, però, s’adjudicarà tenint en compte no només els requisits de què parlàvem en el punt anterior, sinó també les notes mitjanes de cadascun dels estudiants (si A té una mitjana de 8,5 i sol·licita marxar, com a primera opció, a Anvers, li donaran la primera opció sempre que no hi hagi cap altre estudiant amb una nota superior que hagi sol·licitat marxar també a Anvers, amb independència del lloc de preferència que li hagin donat. En cas que n’hi hagi, es farà la mateixa anàlisi amb la segona opció de A, i així successivament). És clar, doncs, que la nota mitjana resulta un tret destacable en moltes coses, sobretot si es vol marxar d’intercanvi.

Ajuts
Els ajuts econòmics varien en funció del país de destinació. Com a coneixedora de les beques Erasmus, puc informar-vos que si el país triat forma part de la UE es rep aquest tipus de beca, l’import de la qual depèn del país de destinació i de circumstàncies especials (recursos econòmics i discapacitat reconeguda). A més a més, l’AGAUR concedeix ajuts de mobilitat a aquells estudiants beneficiaris d’una plaça del programa Erasmus o d’un conveni bilateral que tinguin un reconeixement acadèmic determinat i la nota mitjana mínima, que es marca anualment.

És recomanable marxar si vull dedicar la meva trajectòria professional a Espanya?
Personalment, el fet d’haver marxat d’Erasmus a Bèlgica m’ha proporcionat una experiència molt positiva i enriquidora, tant professionalment com personalment. Si bé és cert que no he après gaire sobre el dret belga pel tema de les convalidacions d’assignatures i d’idioma (ja que he anat a la part flamenca del país), he pogut aprofundir en la legislació europea, així com en el dret islàmic. Potser aquests coneixements mai els posaré en pràctica, però són coneixements nous que he adquirit gràcies al programa Erasmus. A més a més, el fet de marxar a estudiar fora és un tret destacable a l’hora de buscar feina una vegada finalitzat el grau. L’Erasmus també m’ha permès conèixer altres ciutats i cultures, així com perfeccionar el meu nivell d’anglès.

També m’ha ajudat a conèixer el significat del terme convivència, després d’haver compartit residència amb altres estudiants; m’ha fet madurar i aprendre a valer-me per mi mateixa, gràcies al fet d’estar en un àmbit completament diferent al que estava acostumada i no estar envoltada dels meus pares o d’altres persones properes; he conegut gent de diferents països, etc.

Marxar d’Erasmus és una experiència inoblidable que no s’hauria de deixar perdre!

Marta Montoro, estudiant del grau en Dret.

Anuncis


Deixa un comentari

Un canvi d’etapa: què és estudiar a la UPF?

El pas de l’institut a la universitat és, sense cap mena de dubte, un canvi que tots recordem i l’inici d’una nova etapa de les nostres vides. Nous amics, nous horaris, assignatures específiques d’allò que més t’agrada, etc. Si decideixes començar els estudis que t’han de portar al món laboral a la Universitat Pompeu Fabra, hi ha unes quantes coses que has de saber.

En primer lloc, és rellevant el fet que, a diferència de les altres universitats, la UPF funciona amb el sistema trimestral. Sí, com a l’institut. Això vol dir que hi haurà tres avaluacions: una abans de les vacances de Nadal, una altra abans de Setmana Santa i l’última pels volts de Sant Joan. En altres paraules, un Nadal sense haver d’estudiar, però també una revetlla de Sant Joan en què canviaràs els petards pels llibres…. Mentida! Amb una bona organització i planificació de la feina es pot fer tot! No en tinguis cap dubte.

També has de saber que la UPF és una universitat situada al centre de Barcelona, característica que et permetrà fer vida a la capital catalana. Per altra banda, la Universitat es divideix en tres campus perfectament comunicats: el campus del Poblenou, el de la Ciutadella i el del Mar. En funció de la carrera que escullis, et tocarà anar a una facultat o a una altra, tot i que pots utilitzar les biblioteques de qualsevol dels tres campus (al campus de la Ciutadella hi ha la biblioteca del Dipòsit de les Aigües, que és espectacular!).

Amb l’inici de l’etapa universitària, ràpidament aprendràs una nova paraula per afegir al teu vocabulari: seminari. Els seminaris, a diferència de les classes magistrals (classes més teòriques en què tota la classe està junta), són classes en grups reduïts (normalment, la meitat de la classe o una quarta part), amb un caràcter molt més pràctic. Així doncs, són classes en què s’acostuma a demanar algun exercici o treball, s’hi fan exposicions orals o xerrades, etc. Aquesta modalitat de classe sempre tindrà un pes més o menys important pel que fa a l’avaluació de cada assignatura.

També m’agradaria destacar que en molts casos faràs exàmens i treballs sobre allò que t’agrada, cosa que permet que no sigui ni de bon tros un patiment. En aquest sentit, ens agradi més o menys, la gran majoria dels treballs són en grup; això donarà lloc a debats interessants que, de ben segur, enriquiran els nostres treballs i projectes.

Però estudiar a la UPF és molt més que tot això. Les hores al pati amb els amics, les festes dels dijous o les activitats culturals i esportives que ofereix la Universitat són també part d’aquesta etapa de la nostra vida, que molts qualifiquen com la millor. Sort!

Pere Simon Ramon, estudiant del grau en Periodisme.


Deixa un comentari

Com s’estructuren les classes de Dret?

Les classes de Dret de la UPF s’organitzen de la manera següent:

-En classes teòriques: es fa un mínim de dues hores i un màxim de sis per dia de classe teòrica o magistral. Tal com es pot desprendre del nom, a les classes teòriques el professor o professora ens explica la matèria de l’assignatura i resol qualsevol tipus de dubte que se li plantegi.

-En classes pràctiques: durant la setmana, els estudiants de Dret fem un màxim de tres classes pràctiques o seminaris. La idea dels seminaris és aplicar la teoria a situacions reals. En aquest sentit, preparem casos per a aquestes classes; llegim sentències o, fins i tot, les creem; contraposem opinions, etc. És a dir, fem una sèrie d’activitats pràctiques relacionades amb allò que se’ns ha explicat.

La carrera de Dret és una carrera clarament de lletres i, com a tal, exigeix un estudi exhaustiu de la matèria explicada a classe. No obstant això, com ja és sabut, el món laboral requereix posar en pràctica aquesta teoria. És per això que, tot i que els seminaris comporten dedicació i paciència, és una gran oportunitat tenir la possibilitat de fer classes pràctiques en comptes d’exàmens parcials.

Així doncs, per a la nota final de les assignatures es tindrà en compte allò fet als seminaris, els quals acostumen a determinar un 30% de la nota final (tot i que hi ha excepcions); mentre que l’altra part de la nota es calcularà en funció de l’examen final i de la participació a les classes magistrals.

Marta Montoro, estudiant del grau en Dret.


Deixa un comentari

Obrint portes a la UPF

Amb el grau en Filosofia, Política i Economia (FPE) estic descobrint la multitud de portes que pot obrir a un jove el món universitari. Quan acabem el batxillerat, sabem que estem fent un pas endavant; estem prenent decisions sobre qui volem ser, com volem aprendre, què és el que volem aportar al món com a persones i com a professionals. Per això, considero clau tenir a l’abast tota la informació possible per poder escollir allò que tant ens preocupa i ocupa: el nostre futur.

Jo, fa ja gairebé un any, vaig passar també per aquest procés de dubtes, preguntes, respostes, reformulació de les preguntes, i dubtes un altre cop. I si alguna cosa en vaig aprendre va ser que hem d’escollir fent una introspecció per esbrinar què és allò que realment ens aportarà plenitud i seguretat a l’hora d’anar-nos construint com a persones i professionals.

Sempre he estat una noia curiosa, amb una mirada global i, sobretot, amb moltes ganes d’aprendre i menjar-me el món, com qualsevol jove. Considero que la decisió que vaig prendre d’estudiar FPE a la UPF ha estat molt encertada en tant que ha estat al nivell de les meves expectatives i reptes intel·lectuals i personals.

En primer lloc, perquè a través de la Pompeu he pogut tenir al meu abast tota una sèrie d’activitats, conferències, tallers, cursets, de temes molt variats, com per exemple dret internacional, feminisme, política nacional i internacional, filosofia, etcètera. I això és una oportunitat perquè et permet escoltar i aprendre de persones professionals especialitzades d’arreu del món que, a través de la seva experiència, van contribuint al fet que jo mateixa construeixi una “biblioteca mental” de coneixements i un mètode crític d’anàlisi del món.

A classe (i als cafès de després), he tingut la gran sort de conèixer companys i companyes extraordinaris, amb els quals puc entaular converses de gran profunditat i arribar tots plegats a conclusions estructurades i fonamentades; o bé debatre i entendre que, tot i pensant molt diferent, podem aprendre els uns dels altres. El pla docent del primer any del grau compta amb assignatures tan diverses com organització constitucional de l’estat, ètica, microeconomia, matemàtiques, govern i polítiques públiques, història de la filosofia política… Totes contribueixen a formar un jove que sigui capaç d’identificar problemàtiques al món, analitzar-les amb diferents mètodes i tenint en compte diverses perspectives, i finalment fonamentar una solució i dissenyar els mecanismes (polítics, socials, econòmics, filosòfics…) per aplicar-la. A més a més, de moment puc dir que estic molt contenta dels docents que han guiat tot aquest aprenentatge, perquè han estat persones que han sabut traslladar tota la seva brillant experiència professional (i en definitiva, del món real, del que ens trobarem fora de la universitat) a les aules. A més, aquest és un grau conjunt entre la Pompeu, la UAM i la UC3M, el que suposa marxar un any a Madrid a estudiar, a més de l’Erasmus.

Per tot això (i més) us animo a investigar sobre el grau en FPE i la UPF!

Maria Jiménez Azaustre, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia (UPF-UAM-UC3M)


Deixa un comentari

Ritme pompeu

Una gran part dels estudiants de segon de batxillerat que decideixen escollir la Universitat Pompeu Fabra com la seva futura universitat ho fan bastant-se amb el prestigi que té actualment. Consideren que dins de les universitats públiques és la que consta d’una reputació superior.

El que m’agradaria explicar en aquest apartat, i és una de les coses que hauria volgut saber abans de començar, és el preu que cal pagar a canvi d’aquest prestigi. No vull espantar a ningú ni que sembli un aspecte negatiu de la universitat, però cal parlar del que es comunament anomenat ritme Pompeu. Recordo que des de la primera xarrada introductòria al grau vaig sentir-ne a parlar, però ben bé què és? Per a mi el ritme Pompeu és la combinació d’assistir a les classes plenàries, realitzar tots els seminaris el millor possible i tenir temps per a la teva vida personal. A priori podria semblar impossible, però no és així.

El fet que la Pompeu sigui considerada una de les millors universitats actualment es deu al fet que prepara als seus alumnes per assolir alts nivells de treball, dedicació i esforç. Amb el mètode classes i seminaris, es propicia que els alumnes treballin constantment i que siguin capaços de portar la feina al dia. Això al mateix temps, fa que siguin els alumnes més ben preparats i que estiguin llestos per endinsar-se en el món laboral satisfactòriament. Personalment, considero que aquest alt nivell fa que treguis el millor de tu mateix i puguis veure fins on pots arribar. Al mateix temps t’aporta una gran satisfacció personal.

Tot i això, vull remarcar que hi ha temps per tot. Sent una persona organitzada i sabent gestionar el temps, es pot assolir aquest alt nivell i seguir gaudint de la vida personal i familiar. Tot és qüestió de pràctica i d’acostumar-se. Així mateix, no voldria deixar de subratllar que el ritme ve en gran part marcat per les assignatures però pots adaptar-lo a les teves necessitats. No tots els estudiants treballen igual o volen aconseguir els mateixos resultats, per tant. és viable poder “modelar” el ritme Pompeu a la teva vida i aconseguir igualment resultats satisfactoris.

Per concloure, voldria animar a tots els futurs estudiants de la Pompeu a encarar aquesta nova etapa amb entusiasme, il·lusió, esforç i dedicació. Tot està per fer i tot és possible, però tot està a les teves mans.

Núria Coll Cortina, estudiant del grau en Dret.


Deixa un comentari

El món universitari a la Pompeu

Hola! Em dic Núria i sóc una estudiant de tercer de Traducció i Interpretació. Ara, puc dir ben segura que m’agrada la meva carrera i que el que faig m’inspira i em fa feliç. Però, si li preguntéssim a la Núria que tot just havia acabat les PAU no us ho diria tan clar.

Quan estava a batxillerat era una noia a qui li agradava tot allò relacionat amb les humanitats i la societat. No tenia gens clar què acabaria fent. Tenia algunes idees pensades de professors que em van guiar, com per exemple que si m’agradaven els idiomes que fes una filologia; si m’agradava la política que fes ciències polítiques, o que si m’agradava escriure que fes periodisme. Cap opció em va acabar de convèncer.

Passaven els mesos i s’apropava la temuda selectivitat (hem d’admetre que tothom li ha tingut por, tot i que després passa volant), i jo continuava sense saber cap a on aniria. Vaig anar al Saló de l’Ensenyament i vaig consultar mil i una pàgines a Internet. No sé com, vaig arribar a la pàgina de la UPF en què explicava què era això de la traducció. Estava bastant bé. Bàsicament, vaig veure que incloïa el fet d’aprendre idiomes, d’escriure i de saber sobre cultures i societats. Em va començar a convèncer.

Mesos després, quan el sol estiuenc ja brillava i les tempestes de la selectivitat ja havien marxat, era l’hora de decidir. En aquell punt estava entre dues carreres: Ciències Polítiques i Traducció i Interpretació. Una cosa que sí que tenia clara era estudiar a la Pompeu. Es trobava al centre de Barcelona (jo visc en un poble de l’Àrea Metropolitana), m’agradava la seva metodologia i docència i, a més, me’n van parlar bé. En aquest sentit, no anava mal encaminada.

Finalment, un dia, vaig decidir que la meva opció era Traducció i Interpretació, ja que a més d’agradar-me molts aspectes de la carrera, era perfecta per culturitzar-me i trobar una feina que m’agradés en un futur. Vaig pensar que si volia fer Polítiques, podria fer-la en un altre moment.

Al setembre, va començar el meu somni: accedir a la universitat. D’una banda, els professors em van agradar tan bon punt vaig entrar; d’altra banda, el món universitari em va enamorar. L’ambient universitari de la UPF és molt variat i obert. Vaig descobrir-hi moltes entitats i, finalment, vaig entrar a la colla castellera universitària!

Els mesos van passar i cada cop m’adonava més que m’agradava la meva carrera. També em vaig adonar que si comences una carrera però que al final no et convenç no passa res, que sempre ets a temps de començar-ne una altra, sense cap problema. Aquest va ser un fet tranquil·litzador des del primer moment per a mi, que encara no tenia les coses molt clares.

Finalment, les sortides i les branques de la meva carrera són tan diverses i extenses que estic contenta de la meva opció. Sobretot, perquè vaig aconseguir estudiar a la Pompeu Fabra.

Núria Lopera Garcia, estudiant del grau en Traducció i Interpretació.

 


Deixa un comentari

Mai no és tard quan arriba

Benvolguts futurs estudiants: començaré dient-vos que vaig prendre la doble decisió d’estudiar a la UPF i d’estudiar IBE una setmana abans de fer la preinscripció, un cop ja tenia les notes de la selectivitat. I va ser una decisió que vaig prendre amb tota la tranquil·litat del món i de la qual no me’n penedeixo gens.

Com veieu, és normal no saber què fer fins a l’últim moment. Molts hem passat per aquí. Ens fan decidir massa ràpid i, alguns perquè ens agraden massa coses, o altres perquè no els agrada res, dubtem molt sobre què estudiar.

Primer de tot, no heu de patir per si us equivocareu. Si ha de passar, passarà, i quan passi, ja us en preocupareu. No val la pena trencar-se el cap amb una qüestió de la qual ningú no coneix la resposta.

En segon lloc, us recomano que afronteu la selectivitat amb el major entusiasme i les majors ganes possibles, i que aneu a per totes, perquè mai sabreu si voleu escollir una carrera diferent a la que teníeu prevista una setmana abans de prendre la decisió final.

En tercer lloc, si no teniu clar què fer, però sabeu que ho voleu fer a la UPF, teniu dues opcions: o cursar el Grau Obert, que ofereix algunes assignatures d’un màxim de tres graus diferents, amb la possibilitat d’introduir-hi modificacions cada trimestre, i que endarrereix un any el fet d’haver de triar quina carrera estudiar, o escollir un grau d’un àmbit que us interessi i que tingui sortides molt obertes.

Finalment, us animo a no prendre la vostra decisió per pressió de professors, familiars, coneguts… Tot i que es pot repetir, és una decisió important, i us heu de guiar únicament per la vostra voluntat. No escolliu per escollir, perquè quatre anys fent una cosa que t’agrada es passen volant; però, si no us agrada… Sort!

I amb aquesta paraula acabo: molta sort! Vénen mesos una mica estressants; però si algú els pot superar sou vosaltres, que ja heu arribat fins aquí. Ens veiem pel campus l’any que ve!

Neus Linares i Arroyo, estudiant del grau en International Business Economics.