Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Por qué la UPF para Traducción e Interpretación

Casi todos los estudiantes universitarios hemos vivido un periodo en el que no sabíamos bien qué estudiar, y en caso de que lo supiéramos no teníamos claro qué universidad debíamos escoger. Por este motivo, si te estás planteando estudiar Traducción e Interpretación como yo, te puedo dar —desde la experiencia— las razones por las que deberías escoger la Pompeu Fabra ante cualquier otra universidad.

La primera es que la UPF trabaja con una combinación lingüística de dos lenguas maternas (castellano y catalán) y dos lenguas extranjeras (una de ellas debe ser inglés y la otra se escoge entre las opciones de francés, alemán y lengua de signos catalana). Con esta información quiero dejar bien claro que no es opcional escoger una preferencia de traducción al castellano o catalán, porque llevarás a cabo las dos por igual y deberás pasar las asignaturas correspondientes —en primero desde la lengua extranjera 1 (con la que accedes al grado) hacia castellano y hacia catalán (ojo, son dos asignaturas diferentes); en segundo repetirás el proceso con la lengua extranjera 2, y en tercero y cuarto volverás a repetir el proceso hasta que domines la traducción general por completo). Además, deberás cursar asignaturas de traducción avanzada entre las lenguas castellano y catalán —que, aunque parezca fácil, son unos de los huesos de la carrera—, que fortalecerán tu nivel de estas dos lenguas y favorecerán el dominio total de ambas.

Por otro lado, con relación al dominio de las lenguas extranjeras, la UPF tratará por igual tu primera y segunda opción de lengua, ya que desde primero deberás realizar asignaturas de idioma hasta alcanzar el nivel C1 de ambas lenguas; estas asignaturas de idioma no tienen ninguna relación con las de traducción.

Ahora, ¿por qué escoger la UPF y no cualquier otra universidad? La respuesta para mi se basa en dos puntos principales:

1. Estancia obligatoria en el extranjero durante el primer trimestre de segundo. Sí, has leído bien —excepto por causa de fuerza mayor, es obligatoria—. Esto quiere decir que hay plaza para todos los alumnos de segundo, y las universidades se dividen por nota. La oferta es increíble y las universidades no solo son europeas (muchos de mis compañeros se fueron a EE. UU.). Esta estancia te “obliga” a mejorar considerablemente tu nivel de uno de los idiomas y, en mi caso —ya que francés es mi segundo idioma—, la UPEM (Universidad de París) me permitió aumentar mi nivel de segunda lengua para superar las asignaturas de idioma de la universidad.

2. Perfiles de traducción especializada. La UPF te permite (en tercero y cuarto) escoger doce —sí, DOCE— asignaturas optativas que te permitirán especializarte en la propia carrera. Cada perfil de especialización está compuesto por cuatro asignaturas y la oferta varía entre audiovisuales, periodismo, traducción científica, traducción jurídica, traducción asistida, interpretación (consecutiva y simultánea), etc.

Estoy a punto de terminar el grado y me siento preparada para afrontar con ilusión el mundo laboral. ¿Qué más os puedo decir?

Belinda Méndez Delegido, estudiante del grado en Traducción e Interpretación.

Anuncis


Deixa un comentari

¡Estudiar aprendiendo!

Como estudiante de International Business Economics, quiero animaros a pensar en un mundo donde estudiar no es simplemente memorizar unos contenidos, unas fechas, unas fórmulas. Un mundo donde estudiar significa aprender: entender y relacionar conceptos, ejercicios desafiantes que no son copiar unos párrafos de Internet o de un libro; donde estudiar significa prepararse para el futuro.

Los doce años que lleváis estudiando la mayoría pueden dar a pensar que este mundo no existe, que es una invención irreal y teórica de un extraño señor que no sale de su despacho, Pero sí que existe, y se llama UPF.

Este cambio radical en el método de aprendizaje (y enseñanza) provoca que mucha gente juzgue a la UPF como una universidad muy exigente, desesperante…; pero, en realidad, es una falta de adaptación al “aprendizaje real”, al entendimiento.

Y la realidad es que la universidad es muy agradecida, y cuando das de tu parte y te ofreces a aprender, esta te ofrece una gran variedad de recursos: decenas de clubs y asociaciones de lo más variadas; conferencias; un ambiente internacional; las mejores fiestas; cursos de idiomas; los mejores destinos para la movilidad internacional; un gran servicio de deportes…, y hasta te dan una voz que escuchan y reescuchan para mejorar, incluso más, todos estos servicios.

Y por todo esto yo soy la Pompeu. ¿Y tú?

Iván Iglesias Troche, estudiant del grau en International Business Economics.


Deixa un comentari

Humanitats?

Sovint, l’estudiant de batxillerat que es planteja estudiar el grau en Humanitats sent una gran incertesa: “Què són exactament les humanitats? En què consisteix aquest grau? Com es planteja? Quines sortides professionals té?”. I encara que la pàgina web de la Pompeu, entre d’altres, resolgui la majoria de dubtes, abans d’entrar a Humanitats les possibles respostes que l’estudiant pot trobar semblen generalment insuficients. A més, personalment, penso que la visió que en té una estudiant que les ha viscudes i que les viu en pròpia pell sempre pot ser enriquidora. Així doncs, som-hi.

El grau en Humanitats està format per quatre branques: art, història, pensament i literatura. Al llarg dels quatre anys que dura el grau, l’estudiant les anirà seguint de manera combinada, habitualment en ordre cronològic; és a dir, començant a primer per la història, l’art, la filosofia i la literatura més llunyanes, per acabar a quart amb la història, l’art, la filosofia i la literatura més properes. Tot i que es tracta, doncs, del mètode habitual de la “vella escola”, és útil tant per tenir una visió general d’aquestes quatre grans branques, com per entendre’n l’evolució al llarg del temp –i és que, com ja sabem, el present no pot entendre’s sense el passat–. A tercer, l’estudiant tria o bé una d’aquestes branques o bé unes altres dues, que són “antic i medieval” i “modern i contemporani”. Així, els últims dos anys del grau, l’estudiant pot “especialitzar-se” en allò que més l’interessi, sense oblidar que la primera especialització del tot humanista, com se’ns diu a la primera xerrada del grau, és la “transversalitat” –és a dir, l’àmplia i contrastada comprensió de les confluències entre les quatre branques al llarg la història–. A grans trets, aquesta és, doncs, l’estructura del grau. Com s’hi plantegen, però, les assignatures?

Deixant de banda el que és evident, que és que cada professor té la seva pròpia “manera de fer”, Humanitats és un grau que demana constància i “temps de biblioteca”. Que els graus de lletres són fàcils, qualsevol persona amb sentit comú sap que és mentida. Els professors acostumen a fer les seves típiques classes magistrals; moltes “magistrals” de veritat, i cada “x” temps tenen lloc els seminaris: classes formades per grups reduïts que tenen la intenció d’incentivar i de facilitar el debat entre els companys sobre algun tema relacionat amb l’assignatura.

A Humanitats els treballs són freqüents i sovint són més les hores que es dediquen a la confecció d’un treball que les que es dediquen a estudiar un examen. Les lectures que s’han de fer són moltes; no és cap mite, doncs, que “llegir és la base”, així com tampoc ho és que escriure bé és vital –quelcom que s’aprèn i que s’agraeix des del primer moment en aquest grau–. Personalment, doncs, estic molt orgullosa d’haver triat Humanitats i de cursar-la en aquesta universitat, on he conegut grans professors i bellíssimes persones.

Clàudia Peribáñez Gassó, estudiant del grau en Humanitats.


Deixa un comentari

Tria Pompeu!

Decidir i escollir sobre el teu futur no és una cosa gens fàcil. Quan estàs acabant segon de batxillerat tens una barreja de sentiments, que van des del nerviosisme i l’ansietat fins a l’alegria i la motivació, i els quals no et deixen veure amb claredat què és el que realment vols.

Quan pensava en el meu futur només tenia clar que volia continuar estudiant i formant-me per tal de poder accedir al món laboral de la manera més preparada possible. També tenia bastant clar que volia trobar un sector que m’agradés i alhora que em permetés continuar mantenint el nivell de vida que tinc actualment. Finalment, i no per això menys important, sempre havia volgut fer alguna cosa que d’alguna manera o altra tingués un impacte sobre la societat i amb aquesta poder ajudar un gran nombre de persones, ja fos de manera directa o indirecta.

Jo vaig cursar el batxillerat social-econòmic. Triar aquesta branca em va permetre veure les meves qualitats com a estudiant, les quals em van ajudar a decantar-me també per una carrera o una altra. Sabia que era una persona amb una important capacitat de memoritzar, organitzada, m’agradava llegir, reflexionar i odiava profundament les matemàtiques.

Mirant les possibles opcions que hi havia, en un llistat immens de carreres i universitats, vaig fer una primera tria d’aquelles que m’agradaven més i les que creia que s’adequaven més a les meves qualitats com a estudiant. D’entre totes vaig decidir triar el grau en Dret. A l’hora d’escollir la universitat no vaig dubtar. Tothom m’havia parlat de la gran reputació que tenia la Pompeu Fabra, del ben preparats que en sortien els seus alumnes i de les grans oportunitats que podia aportar-me.

Gairebé quatre anys després, puc afirmar que tot i el gran esforç que comporta estudiar en una de les millors universitats, tornaria a escollir la Pompeu per cursar els meus estudis. Quan ets dins, veus que tot allò que es diu és real. Compta amb un professorat excel·lent, un nivell d’exigència elevat que t’ajuda a superar-te dia a dia i aconseguir treure el millor de tu mateix i un conjunt d’instal·lacions actualitzades i molt competents.

Avui en dia, vivim en un món molt competitiu en el qual tothom vol aconseguir els millors llocs de feina i en els quals es demana un nivell de coneixements molt elevat juntament amb certa experiència. Tot això, pot estar a les teves mans si esculls una universitat com la Pompeu Fabra.

Núria Coll Cortina, estudiant del grau en Dret.


Deixa un comentari

¿Qué es el derecho?

Futur estudiant de dret (i també tots aquells que us ho repenseu),

Recordo el primer dia de classe, tot just en entrar, el professor que havia de rebre els “principiants” ens va fer la pregunta “¿Qué es el derecho?” a l’assignatura Filosofia del Dret. En aquell moment vaig pensar que no en tenia ni idea. Em sonava a “alguna cosa relacionada amb les lleis”, que alguns havien decidit escriure i els altres havien de complir. Tampoc era que m’estigués imaginant blanc on era negre, però sí que diferia molt del que realment estava a punt de començar a aprendre.

Crec sincerament que és difícil explicar i fer entendre la resposta en aquesta pregunta a través d’un simple apunt. El que més m’interessa remarcar és que segurament no t’imagines exactament com serà el grau en Dret; però és del tot normal, ja que no has fet dret mai fins ara. Per tant, és clar que pots pensar d’una determinada manera; però tingues en compte que segurament només seran suposicions. Almenys això és el que em va passar a mi.

Vaig començar Dret creient que m’hauria d’agafar aquells llibres tan pesats de la part de ciència jurídica de la biblioteca i estudiar-me’ls fil per randa. De fet, vull ser sincera. No creia que el grau en si tingués cap mena d’atractiu; però m’agradaven les sortides que presentava. Sóc una persona molt creativa i artística, i pensava que em “reprimiria” d’alguna manera el fet d’haver de cenyir-me a una “teoria donada”, immutable, que només hauria de memoritzar.

D’acord, siguem realistes, a Dret s’ha d’estudiar i fer colzes; però no és només memòria el que es requereix. Va molt més enllà. I és precisament això el que ha fet que a dia d’avui estigui contenta d’haver fet aquesta tria. A Dret aprendràs a reflexionar i a pensar com un jurista. A més a més, realment és un grau en què el que estudies toca absolutament tots els aspectes de la vida. És molt gratificant aprendre i entendre coses del dia a dia i saber solucionar problemes que se’t puguin plantejar en qualsevol moment.

En aquest sentit, la UPF es diferencia de la resta d’universitats on s’imparteix el grau. Aquí aprofundiràs molt els temes pràctics i tindràs l’oportunitat de posar-te en situació constantment a través dels diversos seminaris. Aquesta sensació la comparteixo amb altres companys i he pogut contrastar la meva experiència amb estudiants de dret d’altres universitats.

No tinguis por d’escollir un grau com el de Dret. No n’hi ha per tant!

Alba Perez Victorio, estudiant del grau en Dret

 


Deixa un comentari

Global Studies: una mirada cap al futur

Aquest és el segon any en el qual Global Studies s’imparteix a la UPF, l’única universitat que ho fa en el conjunt de l’estat espanyol.

En el meu cas, va ser el meu tutor qui me’n va parlar l’any passat, ja que jo no coneixia aquest grau, i vaig començar a informar-me’n més pel meu compte. Ja a la primavera vaig anar a una de les sessions de portes obertes del campus de la Ciutadella, en la qual feien una xerrada informativa sobre el grau.

Vaig acabar escollint aquests estudis per diversos motius, però el principal va ser la impressió que cursant-los podria entendre millor el món globalitzat que ens envolta. L’estudi de diverses branques del coneixement ajuda a fer-ho des d’una perspectiva més completa; a Global Studies es toquen des del medi ambient i la sostenibilitat fins a la història, passant per l’economia, la filosofia i la geografia entre altres, i sempre des d’un punt de vista global. Aquesta visió serà cada vegada més important i valorada en els professionals d’un món cada cop més connectat i internacional.

També és important per a mi l’oportunitat que tenim els alumnes quan arribem a segon d’aprendre un idioma de zero, que hem d’escollir entre francès, xinès, rus, àrab o castellà (aquest últim en el cas dels estudiants internacionals). Crec que conèixer una llengua, més enllà del que suposa per al currículum, és un element molt enriquidor.

Per últim, destacaria el punt de vista humanístic de tot plegat, que és una de les coses que també em va decantar per aquesta opció. Com a persona a qui li agraden les humanitats (motiu pel qual vaig fer el batxillerat humanístic pur) buscava uns estudis en què la reflexió i aquesta branca del coneixement hi fos present.

En conjunt, podria dir que Global Studies és una mirada a l’actualitat, així com al passat de la humanitat; però aquests punts de vista serveixen, sobretot, per mirar cap al futur. Recomano aquests estudis a les persones curioses i amb set d’entendre el món que les envolta.

Marina Moreno Navarro, estudiant del grau en Estudis Globals/Global Studies.