Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

El segon trimestre de segon

Ja fa gairebé dos anys que vaig decidir entrar a Medicina. M’havia mirat les matèries, el pla docent em va entusiasmar i, després d’anar a la Jornada de Portes Obertes del març d’aquell any, vaig quedar-ne ben convençut.

Més endavant, el juliol del 2015, estava matriculant-me al grau en Medicina de la UPF-UAB i, la veritat, no m’ho acabava de creure: universitat, nova gent, matèries dures… Llavors va arribar el setembre i, un dia, als companys amb els quals començàvem a fer pinya ens va donar per mirar el pla d’estudis encara més a fons.

El primer trimestre de primer consistia a fer Introducció a la Universitat, Física per a les Ciències de la Salut i Anatomia i Embriologia. No sabíem ben bé com aniria la cosa, però ens oloràvem que Anato no seria pas fàcil. I crec que va ser just el dia següent que vam conèixer en Pereira, el temut Pereira. Ja vam veure que no ens posaria les coses del tot senzilles, i els companys d’altres anys ens deien que seria complicat, que ens faria treballar de valent.

No obstant això, molts dels alumnes d’altres anys coincidien en això: “Prepareu-vos per al segon trimestre de segon”. I la frase va quedar-se allà. No li vaig donar massa voltes en aquell moment, però crec que era una cosa recurrent. De tant en tant, quan estava uns dies amb força feina, pensava: “Bufa, això encara pot ser més dur?”. I els dies en què estava tranquil i relaxat, de vegades, em venia al cap: “Bufa, això d’estar tan tranquil no ho podràs fer pas durant el segon trimestre de segon, que serà molt dur…”.

Doncs, just avui, tot havent acabat Anatomia Humana (amb un acomiadament del Pereira força emotiu, en què ens ha dit que ens trobarà una mica a faltar, i tot…), fent un dels últims seminaris amb el Paco, de Fisiologia Humana (que, com sempre, no et deixa mai indiferent, amb el seu estil frenètic d’ensenyar) i amb la penúltima classe d’Histologia Humana, del Lloreta (el qual ens estima un munt), he vist que no hi havia raó per preocupar-me. Hem après com estan organitzats ben bé tots els teixits del cos, gràcies a l’Histo; hem vist on estan els òrgans en què aquests teixits s’organitzen, amb Anato; i ens hem adonat de com funcionen, gràcies a Fisio.

I bé, per què aquesta introducció tan llarga? Doncs, perquè, aquest segon trimestre de segon, que ara ja estic acabant, és sense cap mena de dubte, el que més m’ha agradat en tot el que porto de grau. Tot s’ha de dir, fins abans de començar, tenia força por. Pel meu cap rondava la idea: “Bufa, potser no podràs… No serà massa difícil? I si estàs massa cansat?”… Però, puc assegurar-vos que, quan veus que el treball que fas té un sentit clar, t’adones que aprens i, a més, gràcies al bon ambient, estàs a gust, totes les peces giren com un engranatge, gaudeixes i ets feliç.

Dani Martín Pazos, estudiant del grau en Medicina (UPF-UAB)


Deixa un comentari

Estudiar derecho no es difícil

La Universidad Pompeu Fabra es conocida como una de las universidades más prestigiosas, sobre todo en el sector jurídico. Esto se ve reflejado, fundamentalmente, en el profesorado altamente cualificado del cual dispone.

El hecho de contar con un grupo docente de calidad implica, sin embargo, tener que realizar un sobreesfuerzo académico con tal de satisfacer el umbral que exige la universidad/el grado, lo que implica que el tiempo de estudio o de trabajo, que es recomendable dedicar, es superior al de otras carreras. Esto, sin embargo, no tiene por qué ser sinónimo de entender la carrera de derecho como una de las más difíciles; es decir, las horas de trabajo y de dedicación a este grado no implican su dificultad.

No obstante, sí que es cierto que el cambio del instituto a la universidad es notorio, en el sentido de que la forma de estudio y el contenido del grado son completamente diferentes a lo que estábamos acostumbrados. Pero también debe tenerse en cuenta que una vez alcanzado el ritmo que se sigue en la carrera de derecho todo es más fácil, hasta el punto de que se llega a disfrutar de la misma.

Cabe destacar, finalmente, que las horas dedicadas a esta carrera no son tantas como se hace creer, por lo que los estudiantes de derecho no solo vivimos estudiando, sino que hay tiempo suficiente para otras muchas más actividades.

Así pues, no nos tenemos que aferrar a la idea de que estudiar derecho implica una meta difícil de alcanzar, ya que, como cualquier cosa, con esfuerzo y dedicación, no solo se consigue aprobar las asignaturas, sino que, además, permite obtener, sin ninguna dificultad, una alta cualificación.

Marta Montoro Pérez, estudiant del grau en Dret


Deixa un comentari

Les sortides de la medicina

Quan algú decideix estudiar medicina –almenys en el meu cas–, normalment només hi veu dues sortides laborals possibles: l’estetoscopi i el bisturí; o dit d’una altra manera: les especialitats assistencials (neurologia, cardiologia, medicina de família…) i les especialitats quirúrgiques.

És només quan portes uns anys de carrera que t’adones que la medicina et pot aportar molt més que això. Salut pública, medicina preventiva, divulgació, polítiques sanitàries, indústria farmacèutica, tasques de comunicació, recerca clínica… Les possibilitats que ofereix un grau en medicina són molt més àmplies del que típicament es coneix com “fer de metge”, i crec que la Pompeu Fabra fa una bona feina en aquest sentit.

El grau compartit UPF-UAB en Medicina ofereix ja des dels inicis de la carrera una perspectiva molt àmplia del que és la medicina avui en dia, i para especial atenció en àmbits no “convencionals” i sortides professionals alternatives.

Els primers dos anys i mig són compartits gairebé totalment amb la carrera de biologia humana. Això, en el meu cas, em va aportar una visió de la investigació i la recerca bàsica molt més profunda del que m’imaginava en un inici (i moltes més hores de laboratori de les que puc recordar!). A més, amb el PRBB al costat (un dels centres de referència europeus en investigació), és difícil no interessar-se pel món de la recerca, i de fet molts estudiants del meu grau hi han acabat fent pràctiques en un o altre moment de la carrera.

Posteriorment, a mesura que avançava la carrera, diferents professors i professionals ens parlaven d’altres sortides de la medicina: en diverses ocasions ens han fet classe professionals sanitaris de la indústria farmacèutica (una sortida que molts metges ni tan sols s’arriben a plantejar, però molt atractiva en alguns aspectes), i dues companyies fins i tot han vingut a fer-nos xerrades per parlar-nos del dia a dia d’un metge en empreses d’aquest tipus.

La comunicació i la divulgació tampoc queden relegades: unes quantes vegades al llarg d’aquests anys se’ns ha proposat formar part de congressos i de conferències, generalment com a voluntaris o com a membres de l’organització.

L’últim any de la carrera s’estudia medicina preventiva, un àmbit de la salut extremament extens i diferent al de la medicina assistencial, però igual de gratificant. Crec que som pocs els que a la meva classe ens havíem plantejat dedicar-nos a aquest camp abans de fer aquesta assignatura; però ara és una opció més d’entre totes les que tenim per escollir.

Tot això m’ha anat aportant experiències i m’ha ajudat a saber millor què vull fer a partir d’ara.

Hi ha molts motius pels quals tornaria a escollir la UPF per estudiar medicina, però crec que aquest és el principal. La visió que m’ha aportat de cara al meu futur és molt àmplia i plena de possibilitats, i ara que arriba el moment d’escollir què faré després de la universitat, tinc al davant moltes més opcions de les que veia inicialment.

Clàudia Aymerich Nicolàs, estudiant del grau en Medicina (UPF-UAB).


Deixa un comentari

I ara…, què?

Després de dos anys de batxillerat, dos anys durs, almenys en el centre on jo el vaig cursar, imagino que, com molts de vosaltres, em vaig fer la pregunta: i ara…, què?

Sóc una persona a la qual li agrada aprendre, i els meus interessos són molt variats, motiu pel qual les meves opcions també eren molt diverses i em va costar molt decidir-me.

Parlava amb amigues que, des que érem petites, tenien molt clar el que voldrien estudiar. L’una sabia que volia ser metgessa; l’altra, que volia ser professora. Però, no era el meu cas. Havia fet el batxillerat social, que inclou matèries com economia de l’empresa i matemàtiques aplicades a les ciències socials, i com que em van agradar, vaig decidir-me pel món de les ciències econòmiques.

Pregunta següent: ADE, Economia, IBE, Empresarials-Management…? Tothom amb qui parlava de les meves opcions (és important parlar amb la gent que t’envolta) em deia que si volia escollir aquest món, em recomanaven la UPF. Professors, coneguts i familiars. Tothom em deia que si tenia la nota requerida no dubtés a anar a la UPF.

Un cop ho vaig tenir clar, vaig escollir ADE per l’oferta d’assignatures, ja que era el que trobava més interessant. Realment, tenia altres universitats al costat de casa; però vaig triar la UPF perquè tenia molt clar que volia arribar molt ben preparada al món laboral.

Sincerament, primer i segon curs van ser durs; però ara ho veig amb perspectiva i considero que tot l’esforç va valer la pena. Tercer ja el vaig gaudir més i, ara, a quart estic fent optatives i, per a mi, està sent el millor curs. A més a més, he fet pràctiques, i això és un altre punt a favor de la Pompeu!

A través del Campus Treball és molt fàcil trobar una empresa on fer les pràctiques i, a més a més, per ser de la UPF cobres 5 € l’hora, cosa que no és igual en altres universitats, on pot ser que tinguis pràctiques sense cobrar. I crec que és molt important, perquè, d’acord, són pràctiques; però qui vol regalar el seu temps?

A més, la Pompeu ofereix molts programes de mobilitat internacional, com l’Erasmus que tots coneixeu, o la realització de les pràctiques a l’estranger.

Crec que surto molt preparada de la Pompeu perquè m’hi han ensenyat molt més que coneixements. L’avaluació contínua t’obliga a ser responsable, t’obliga a complir amb el dia a dia; però jo crec que això ens beneficia perquè no et permet despenjar-te de cap assignatura i, per una altra banda, si treballes, és més fàcil aconseguir bones notes, ja que la majoria d’exàmens són tipus test, i això no beneficia a tothom!

Elisenda Martínez Díez, estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses


Deixa un comentari

Mapa del campus

Rebo un whatsapp de l’Anna, surto de la biblioteca i em recull amb el cotxe. L’Anna em diu que li agrada la universitat. Només l’ha vist des del cotxe, però n’ha quedat entusiasmada. Ella estudia infermeria a la UAB i troba que la UPF (en diu així) està molt ben situada. Mentre em cordo el cinturó, li comento:

—Sí, tens el mar a tocar, el parc de la Ciutadella just aquí i en cinc minuts et plantes al Born. Mira, perquè ja hem arrencat, que si no t’hauria ensenyat la biblioteca. El Dipòsit de les Aigües. Vénen turistes i tot a fer-hi fotos.

Jo sóc estudiant de Dret i, després de gairebé quatre anys a la Pompeu Fabra, valoro moltíssim les seves instal·lacions. El Dipòsit de les Aigües em sembla una delícia. Busqueu-ne fotos al Google i hi voldreu estudiar. Les aules, grans i semicirculars, com un parlament, també estan molt bé.

L’Anna i jo agafem la Ronda Litoral i em sap greu que no hagi vist el carrer Wellington, amb els seus plataners, el tram i el rugit dels lleons, que ve del zoo. Tampoc no ha vist l’edifici Roger de Llúria per dins, amb la façana de vidre que converteix les aules en peixeres; ni el pati cobert que vessa de llum natural. No ha vist la plaça central de Jaume I, ni l’auditori, ni el jardinet del costat de l’edifici 13.

Últimament (potser perquè faig quart), aprecio molt estudiar aquí. A l’hora de decantar-se per una universitat, els carrers que l’envolten, les aules, les places i els edificis semblen secundaris. Pensem que tant se val: l’important és el pla d’estudis, el prestigi, etc. Això potser és un error. Mentre l’Anna es mor de fàstic en una taula raquítica, jo aixeco el cap i veig uns arcs i unes columnes que no tenen res a envejar als colleges d’Oxford.

—Pensa-hi —li dic mentre condueix, ja a l’altura de Sant Adrià—, és important o no és important?

Marcel Bosch Canet, estudiant del grau en Dret