Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

El petit gran canvi del món universitari

Actualment estudio Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra, i cada cop que em pregunten ‘com et va la carrera?’ la meva resposta no és mai la mateixa. Per a mi, la universitat ha suposat un canvi molt important, i l’únic que sé és que ha estat un canvi que em convenia, que m’ha fet obrir bastant els ulls, i us explicaré el perquè. En primer lloc, vaig cursar el batxillerat científic, de manera que considero que encara estic aterrant en el món de les ciències socials; en segon lloc, perquè vinc d’un poble de l’Alt Maresme de poc més de 9 mil habitants; així que poc té a veure amb Barcelona, i en tercer lloc perquè he hagut d’aprendre a ser molt més autònoma en molts aspectes.

Pel que fa al meu canvi de modalitat d’estudis, cal dir que sempre he tingut el cor dividit a l’hora d’escollir què estudiar, i després de fer un bon batxillerat científic vaig decidir que era l’hora de canviar, d’observar el món amb uns altres ulls, i em vaig arriscar. Aquest ha estat un dels riscos on més guanys he obtingut: aquesta carrera aporta a l’estudiant una obertura de la mentalitat al món (almenys el temari que he cursat de moment), els professors són amens i directes, i la universitat proporciona elements de suport a l’estudiant molt importants, així com grups de treball reduïts, que m’han ajudat a conèixer millor els meus companys i també a tenir un contacte més directe amb els professors i amb el temari. Considero, doncs, que la carrera, a través de les assignatures bastant diferenciades, m’està fent petits tastets de diverses branques de les ciències socials, i això m’ha fet tenir ganes d’anar ampliant el meu currículum i també el coneixement.

La Pompeu està situada en un dels racons més bonics i moguts de Barcelona. Cal dir que això m’ha fet tenir una vida universitària molt diferent a la dels meus companys d’institut. Per a una persona com jo, a qui li interessa la política, ha estat realment important tenir el Parlament al costat de la universitat i, a més, he pogut viure a la mateixa universitat actes importants relacionats amb la política actual. Alhora, és una és una zona on pots gaudir de tranquil•litat i oci, ja que disposa d’espais per a tot.

No vull oblidar-me de fer una petita menció a les instal•lacions de la Universitat i de la seva manera de funcionar. La Pompeu té un gran avantatge com a universitat ‘nova’ (aquest any ha fet 25 anys), i és que té les instal•lacions modernes i sense desperfectes, o almenys jo no n’he vist cap, i a més, les està ampliant per tal d’acollir nous projectes i estudis. I pel que fa al seu funcionament, considero un gran avantatge que funcioni amb avaluació trimestral, en què l’estudiant acumula menys matèria i pot aprofundir-hi més.

Aquesta és la meva breu experiència, el meu petit gran canvi.

Cristina Agell i Alofra, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració


Deixa un comentari

La importància de l’expressió (Traducció i Interpretació)

Hola, nois i noies!

Em dic Marta i ara curso tercer de TiI. L’any passat ja vaig escriure un parell d’apunts per a aquest blog, i aquest any repeteixo! Acabo de passar l’equador de la carrera, amb la il·lusió de trobar-me més a prop d’aconseguir el meu propòsit (el primer d’una llista a la meva vida acadèmica superior). És per això que faré retrospectiva i us explicaré un dels eixos principals de la carrera: l’expressió. També voldria escriure-hi sobre l’altre gran eix, la cultura i la documentació; però ho faré en un altre apunt.

Bé, si a la carrera hi ha assignatures de tecnologies de la traducció i lingüística, per exemple, el pes del pla docent i de la feina del traductor es troba a l’expressió. De maneres d’expressar-se, n’hi ha moltes, la més bàsica de les quals consisteix a fer-se entendre, sigui amb gestos, paraules, sons… Però com a especialistes de la llengua, hem de saber ser eficients i adequats en el llenguatge, és a dir, hem de ser tan precisos com puguem amb el mínim de paraules possible (principi d’economia) i hem de mantenir al llarg d’un discurs –sigui oral o escrit– el mateix registre i nivell; hem d’estar a l’altura del text que traduïm i hem de transmetre que tenim aquestes capacitats als que ens contractaran.

Com es treballa l’expressió a la UPF?
Durant el primer cicle, a primer i a segon, es treballa especialment la llengua escrita, sobretot a llengua catalana i llengua espanyola. Un dels objectius és aconseguir el domini del registre estàndard, que haurà de ser la base dels vostres textos. Això no obstant, també fareu textos creatius. Recordo un treball de llengua espanyola en el qual vaig haver d’inventar-me tres microrelats per analitzar-los després, o un de llengua catalana que consistia a fer una descripció tan subjectiva com pogués de temàtica lliure. També s’ensenya en aquests cursos a buscar i trobar allò que és gramaticalment correcte, perquè tots sabem consultar diccionaris; però sabrieu dir-me on trobar la normativa de les preposicions que van davant d’infinitiu? A més, oi que sovint ens falta allò que els francesos diuen le mot juste? Bé, això també es cura! L’aproximació a autors de qualitat, tant pel que fa a les assignatures de traducció com a les de llengua és un bon punt de partida per seleccionar bons llibres per enriquir el nostre vocabulari.

Les traduccions
Evidentment, en aquest apunt estic moralment obligada a mencionar la traducció! Pensareu “això d’escriure en estàndard està molt bé, però què passa amb els textos que evoquen textos vulgars?”, per exemple. És clar, als textos creatius hi cap gairebé tot. I això es treballa amb la pràctica.Traduireu, i traduireu sobre molts temes i utilitzareu molts registres diferents. És així, i amb les correccions i els comentaris dels professors, a més de l’hàbit de lectura que us imposeu aprendreu a utilitzar la llengua en contextos variats.

L’expressió en llengües diferents de la materna
Durant el primer cicle, també se us exigirà escriure en els idiomes estrangers que hagueu escollit, tot i que en una quantitat i qualitat menors que en les llengües pròpies. Serà un primer contacte perquè agafeu experiència i comoditat. És al segon cicle on haureu de demostrar que en sou competents. S’entén que després d’haver estat a l’estranger uns mesos i haver millorat els dos idiomes, tindreu un nivell més alt, de manera que haureu de cursar matèries centrades específicament en la producció en llengües diferents de les maternes i, fins i tot, traduir-hi (traducció inversa).

L’expressió oral
Pel que fa a l’expressió oral, des de primer fareu diverses exposicions orals, ja que potser voleu anar un pas més enllà i ser intèrprets. També perquè un traductor ha de saber fer contactes i passar entrevistes de feina, i això tant val per als qui volen treballar en plantilla com per als qui prefereixen ser autònoms. És per això que, a tercer curs, tindreu ja dues assignatures anomenades Tècniques d’Expressió Oral –una engloba el català i el castellà, i l’altra, a més, idiomes estrangers–. En aquestes matèries, principalment, fareu exposicions orals, grupals i en solitari de temes complexos, d’una durada força llarga, normalment deu minuts, i haureu d’avaluar com ho fan els vostres companys. Es tracta bàsicament de saber sintetitzar la informació, de transmetre-la d’una manera entenedora i atractiva; de ser correctes en la pronunciació, en el discurs i la comunicació no verbal.

Com veieu, el domini de l’expressió és fonamental per als traductors, i es pot millorar a força de treballar-la. És per això que la UPF aposta per donar-li molt d’èmfasi, a totes les seves variants i d’una manera molt pràctica. Això no obstant, a més de la forma és important el contingut, i d’això us parlaré al pròxim apunt.

Salutacions,

Marta Rosa Gil, estudiant del grau en Traducció i Interpretació


Deixa un comentari

I al final, què dius que estàs fent?

Dubtes, dubtes i més dubtes. Això era l’única cosa que tenia al cap fa un any. El batxillerat ja ens posa molta pressió i responsabilitat de per si; però si, a més a més, no tens gens clar quin grau voldràs triar després, es converteix en un període encara més feixuc.

Durant aquests dos anys sempre em preguntaven si ja m’havia decidit, si ja sabia què volia estudiar. I jo sempre deia que no, que no ho tenia clar, però que volia anar a la Universitat Pompeu Fabra. Per sort, com a estudiants tenim el Saló de l’Ensenyament, on podem triar i remenar entre moltes carreres i universitats. Jo hi vaig anar tant a primer com a segon de batxillerat, i realment ajuda a encaminar-te o a reiterar-te en el que ja penses. La veritat és que a mi ni els salons de l’ensenyament ni les portes obertes de la UPF em van ajudar a decidir-me. Per a mi tot eren dubtes: i si m’equivoco?

Durant el batxillerat vaig canviar molt d’opinió: periodisme, ciències polítiques, dret, criminologia, magisteri, humanitats, comunicació audiovisual, ADE…? La llista és pràcticament interminable!!!

Com em vaig decidir? Doncs bé, un dia remenant per la web de la Pompeu vaig veure un grau que es deia Publicitat i Relacions Públiques i vaig mirar quin era el seu pla d’estudis: em va sorprendre molt!! Semblava una carrera molt dinàmica, interessant i viva!

Així que m’hi vaig apuntar amb molta il·lusió però sense saber si realment allò era el grau idoni per a mi.

Ara que només porto vuit setmanes a la UPF no me’n penedeixo gens d’aquella decisió. Tots els dubtes han desaparegut i les meves expectatives s’han multiplicat. Anar a la Uni cada dia és genial. Ha valgut la pena arriscar-se i deixar les pors enrere. Tot i portar menys d’un trimestre, sento la Pompeu com casa meva; els companys de classe, com grans amics i el grau, com la meva passió.

Així que ara, quan em trobo coneguts i em pregunten què estic fent, contesto orgullosa: Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra.

Margarida Rios Ribera, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques


Deixa un comentari

Ser estudiante de criminología

Muchos de los que ahora cursamos criminología tuvimos dudas en su momento; pero cuando entras en la carrera y conforme pasan los años, todo empieza a cobrar sentido. Ves cómo las leyes se modifican, y agradeces haber seguido Ciencia Política y Políticas Públicas, para comprenderlo mejor. Entiendes lo importante que era conocer a los agentes e instituciones públicas para luego saber qué clase de política criminal se aplicará y ver el porqué.

Ves, por fin, que el derecho es algo subjetivo, hecho en sociedad por humanos y para humanos, y cómo todas las decisiones gubernamentales tienen que ver con lo que al final se considera delincuencia y con aquello que no.

Si en primero te parece extraño tener que cursar nociones básicas de sociología, o si en segundo tienes que cargar con estadística, todo obtiene su finalidad cuando te das cuenta que las estadísticas se pueden manipular, y que la percepción social del crimen es casi tan importante como el delito mismo.

Poco a poco, aprendes técnicas de investigación, y todos esos artículos, libros y manuales que has ido consultando se conectan como las estrellas que forman una constelación para darle sentido a algo.

Y es que, un criminólogo no es solo un especialista en derecho penal, ni un psicólogo, ni un sociólogo, ni siquiera alguien bueno leyendo e interpretando artículos académicos y estadísticas. Un criminólogo es más que la unión de las partes.

Lo que este grado busca es formar a una persona capaz de hacer todo eso y más. Y por más, amigos lectores, me refiero a formaros como personas. Ciudadanos capaces y conscientes de conocer, comprender y formar pensamiento crítico sobre todo lo que ocurre a vuestro alrededor, y ver que toda forma de realidad tiene su incidencia en la criminología, porque esta nunca se entendería sin la sociedad.

Si queréis ser criminólogos, debéis saber que tenéis que abarcar todos los ámbitos posibles, pues tan importante puede ser una reacción electro-química en el cerebro que se da cuando no debería, como una sociedad desigual que margine sistemáticamente a una parte de la población, causando sesgos en las estadísticas y los análisis.

Por ello, futuros criminólogos, debéis estar abiertos a todo tipo de conocimiento. Aquí aprenderéis a ser críticos, reflexivos, sagaces; aprenderéis a ver las mentiras y las verdades; desmontaréis y reconstruiréis vuestra visión del crimen, la delincuencia y el comportamiento desviado.

Y es justo advertiros, compañeros, que la criminología tiene un terrible efecto secundario. Una vez criminólogo, para siempre criminólogo. No os libraréis de lo que hayáis aprendido durante los cursos, puesto que la información seguirá con vosotros, curso tras curso, como los ladrillos que conforman las paredes de una biblioteca, y siempre que veáis, oigáis o sepáis algo sobre delincuencia, vuestro sentido crítico evaluará la información de cabo a rabo.

No olvidéis que vuestras ideas y opinión importan, y seguirán importando. Aquí venís a aprender a defender vuestra opinión y a empezar a saber cómo cambiar el mundo a mejor.
Entonces, qué: ¿Os apuntáis?

Carla Morales Moncada, estudiant del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció.

 


Deixa un comentari

Aprendre a aprendre

Em dic Gal·la, i sóc estudiant de segon de Periodisme amb l’itinerari d’Humanitats a la UPF. La universitat no resulta un canvi tan impactant respecte al batxillerat, com molts estudiants pensem abans de començar primer. És un entorn en el qual comences sent el més petit, però on hi ha més gent que en un institut, de totes les edats i de tots els estils. En el meu cas, ha suposat també un canvi d’aires, ja que sóc de les Terres de l’Ebre. Però passat un any m’he adonat que la feina continua sent la mateixa: estudiar i treballar.

Anar a classe (excepte a alguna assignatura en què el professor no ha estat encertat) resulta productiu i interessant, i no pas un suplici. I m’he adonat que la combinació de Periodisme amb Humanitats és la millor que he pogut escollir.

D’una banda, les assignatures d’Humanitats són una manera d’evadir-te de l’estrès del dia a dia, de les ideologies, dels conflictes en general. Una sessió de literatura amb la Begonya Capllonch et fa percebre la passió colossal que una persona pot arribar a sentir per alguna cosa; en aquest cas, per la literatura. I la transmet de tal manera que arribes a apassionar-te tu també, no només per la seva matèria, sinó per l’aprenentatge en general, pels detalls de les persones i de les coses. Les classes d’Humanitats m’han ajudat a apreciar el saber i a anisar-lo.

Això sí, la manera de treballar és el canvi que més he experimentat, ja que prendre apunts ja no és suficient. Les classes són com un índex ampliat de la matèria, i és l’estudiant qui ha de fer recerca. No és solament saber quan va ser la Primera Guerra Mundial o les potències que s’hi enfrontaven, sinó també buscar les interpretacions dels historiadors per poder construir la pròpia. No es tracta de llegir-te una obra obligatòria, sinó de buscar crítiques de la obra, assajos, comentaris, i bastir el teu criteri. La feina se la fa un mateix, en bona part.

D’una altra banda, Periodisme ha estat una de les millors casualitats que m’he trobat, ja que estava prou indecisa a l’hora de triar què estudiar, si Comunicació Audiovisual, Publicitat o Periodisme. No he estat mai una persona exageradament interessada per l’actualitat. Fins que vaig arribar a la universitat m’assabentava d’algunes coses que veia al telenotícies; però era com estar en una bombolla. Arribar a la UPF m’ha fet despertar, i ha fet néixer en mi una voluntat de saber què passa al món, i què hi ha al darrere. Aprens a expressar-te per escrit en l’àmbit informatiu, interpretatiu i d’opinió, i especialment en aquest últim, t’adones que la meitat del que escrius és palla. He agraït profundament que m’ho hagin fet veure.

En definitiva, estic aprenent maneres de fer i de veure les coses que m’acompanyaran al llarg de tota la meva vida.

Gal·la Argelaga Monserrat, estudiant del grau en Periodisme