Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària

La vida d’un estudiant pompeuenc

Deixa un comentari

La vida dels estudiants universitaris genera una fascinació que, al meu entendre, té un punt de surrealisme. Segurament, el cinema i les pel·lícules com American Pie hagin contribuït a la idea d’una etapa en què el descontrol i la voracitat carnal formen part del dia a dia dels estudiants. Barcelona, com a gran ciutat cosmopolita, permet viure el que acabo de descriure. Serà opció personal de cadascú escollir el que més li convingui, avisant, però, que superar els estudis a la UPF no és un fet automàtic i que implica una gran dosi d’esforç, acompanyada de pocs regals. Aquesta també és una època en què molts estudiants ens hem hagut d’independitzar per primera vegada dels pares. Un altre plus de responsabilitat i compromís per afegir. Saps que tens un major grau de llibertat i un menor control, però a la mínima que els resultats no comencin a ser els estipulats, el “bastó començarà a córrer”.

Estudiar i treballar és una opció que molts alumnes s’han de plantejar molt seriosament per sufragar les despeses i els costos d’oportunitat que l’etapa universitària comporta. Si és el vostre cas i ho heu de fer durant moltes hores a la setmana, també us recomano que escolliu la UPF. Assegureu-vos-en abans d’esgotar totes les beques i els ajuts possibles i, si en sou mereixedors, no els desaprofiteu. El fet que ho recomani no vol dir que no exigeixi un esforç extra; però com que va ser el meu cas i ho he pogut superar favorablement sé del que us parlo. La dinàmica de classes obligatòries, els treballs per entregar i el ritme trimestral us dificultaran les coses; però ara ja hi ha mètodes que a principis de trimestre et permeten només anar a l’examen final, si és el cas. Per als qui penseu a treballar els caps de setmana, és una bona opció i molt freqüent. Treballar a partir de tercer i de quart aprofitant les oportunitats laborals que ofereix l’Oficina d’Inserció Laboral sobre matèries relacionades amb el que s’estudia i remunerades és totalment recomanable per adquirir els coneixements pràctics necessaris.

El meu dia a dia com a estudiant del G3 era assistir a les classes a partir de les 15.30, amb un màxim de quatre hores, repartides en dues classes. La tarda és molt mal rebuda pels estudiants, ja que habituats fins llavors al matí, pensen que només dormiran pels matins… L’experiència d’aquests anys a les tardes ha estat molt positiva i tornaria, tot i que va per sorteig, a escollir-ho si pogués. Tot i que no puc generalitzar, el perfil dels professors de la tarda és més pràctic, ja que majoritàriament són els que als matins es troben als jutjats, exercint com a advocats, notaris…

Durant el matí, començava a les 9.15 a fer feina, ja que des de les 8.00 era sagrat mirar Els matins de tv3. Penso que estar ben informat és molt important per poder opinar sobre qualsevol tema, ja que a la universitat el debat hi és molt present. Durant els matins, doncs, feia els seminaris que havia de lliurar durant la setmana. També els aprofitava si havíem de quedar per fer els carregosos treballs en grup, tot i que per a mi han estat una oportunitat de conèixer companys de classe que molts cops no hi tenia una relació tan intensa. Són un bon mitjà per establir-la. Amb tot, tampoc puc negar que la gran majoria de cops s’acaba dividint al principi i ajuntant després. Penso, però, que és un error.

Finalment no puc obviar els dijous. Existeixen, i a la UPF el seu exponent més universal són les Pompeufarres. Festes mítiques, conegudes a tota la ciutat, envejades per molts companys d’altres universitats que a vegades també hi assisteixen i que serveixen per passar-t’ho molt bé amb els teus companys de classe després d’una setmana intensa de treball. La seva freqüència, cada dues setmanes, i la de després d’exàmens, són les que ningú es vol perdre. Hi ha massa tensió per deixar anar!! La cua per adquirir entrades és brutal. A més, els fons recaptats són per a una bona causa: sufragar una part del viatge final de quart, que després d’haver-lo fet pensareu per què no el podíeu haver fet a segon!


Jordi Sumalla Llobera, estudiant del grau en Dret

Anuncis

Autor: Universitari Per Fi!

Universitari Per FI! és el blog d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a estudiants de secundària. Com a estudiants de la UPF volem explicar-vos què representa per a nosaltres estudiar un grau a la UPF . Volem què sapigueu com ens vam sentir quan estàvem acabant la secundària, com ens vam sentir quan ens vam decidir per un grau i una universitat i, com ens sentim ara que ja som estudiants universitaris. En definitiva, volem acompanyar-vos, tant com sigui possible, en aquests moments en què el batxillerat o els cicles formatius queden enrere i en què heu de prendre una decisió important per al vostre futur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s