Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

La vida d’un estudiant pompeuenc

La vida dels estudiants universitaris genera una fascinació que, al meu entendre, té un punt de surrealisme. Segurament, el cinema i les pel·lícules com American Pie hagin contribuït a la idea d’una etapa en què el descontrol i la voracitat carnal formen part del dia a dia dels estudiants. Barcelona, com a gran ciutat cosmopolita, permet viure el que acabo de descriure. Serà opció personal de cadascú escollir el que més li convingui, avisant, però, que superar els estudis a la UPF no és un fet automàtic i que implica una gran dosi d’esforç, acompanyada de pocs regals. Aquesta també és una època en què molts estudiants ens hem hagut d’independitzar per primera vegada dels pares. Un altre plus de responsabilitat i compromís per afegir. Saps que tens un major grau de llibertat i un menor control, però a la mínima que els resultats no comencin a ser els estipulats, el “bastó començarà a córrer”.

Estudiar i treballar és una opció que molts alumnes s’han de plantejar molt seriosament per sufragar les despeses i els costos d’oportunitat que l’etapa universitària comporta. Si és el vostre cas i ho heu de fer durant moltes hores a la setmana, també us recomano que escolliu la UPF. Assegureu-vos-en abans d’esgotar totes les beques i els ajuts possibles i, si en sou mereixedors, no els desaprofiteu. El fet que ho recomani no vol dir que no exigeixi un esforç extra; però com que va ser el meu cas i ho he pogut superar favorablement sé del que us parlo. La dinàmica de classes obligatòries, els treballs per entregar i el ritme trimestral us dificultaran les coses; però ara ja hi ha mètodes que a principis de trimestre et permeten només anar a l’examen final, si és el cas. Per als qui penseu a treballar els caps de setmana, és una bona opció i molt freqüent. Treballar a partir de tercer i de quart aprofitant les oportunitats laborals que ofereix l’Oficina d’Inserció Laboral sobre matèries relacionades amb el que s’estudia i remunerades és totalment recomanable per adquirir els coneixements pràctics necessaris.

El meu dia a dia com a estudiant del G3 era assistir a les classes a partir de les 15.30, amb un màxim de quatre hores, repartides en dues classes. La tarda és molt mal rebuda pels estudiants, ja que habituats fins llavors al matí, pensen que només dormiran pels matins… L’experiència d’aquests anys a les tardes ha estat molt positiva i tornaria, tot i que va per sorteig, a escollir-ho si pogués. Tot i que no puc generalitzar, el perfil dels professors de la tarda és més pràctic, ja que majoritàriament són els que als matins es troben als jutjats, exercint com a advocats, notaris…

Durant el matí, començava a les 9.15 a fer feina, ja que des de les 8.00 era sagrat mirar Els matins de tv3. Penso que estar ben informat és molt important per poder opinar sobre qualsevol tema, ja que a la universitat el debat hi és molt present. Durant els matins, doncs, feia els seminaris que havia de lliurar durant la setmana. També els aprofitava si havíem de quedar per fer els carregosos treballs en grup, tot i que per a mi han estat una oportunitat de conèixer companys de classe que molts cops no hi tenia una relació tan intensa. Són un bon mitjà per establir-la. Amb tot, tampoc puc negar que la gran majoria de cops s’acaba dividint al principi i ajuntant després. Penso, però, que és un error.

Finalment no puc obviar els dijous. Existeixen, i a la UPF el seu exponent més universal són les Pompeufarres. Festes mítiques, conegudes a tota la ciutat, envejades per molts companys d’altres universitats que a vegades també hi assisteixen i que serveixen per passar-t’ho molt bé amb els teus companys de classe després d’una setmana intensa de treball. La seva freqüència, cada dues setmanes, i la de després d’exàmens, són les que ningú es vol perdre. Hi ha massa tensió per deixar anar!! La cua per adquirir entrades és brutal. A més, els fons recaptats són per a una bona causa: sufragar una part del viatge final de quart, que després d’haver-lo fet pensareu per què no el podíeu haver fet a segon!


Jordi Sumalla Llobera, estudiant del grau en Dret

Anuncis


Deixa un comentari

Jo, també

Jo, també. També he estat fet un embolic, no fa més de sis mesos. La selectivitat a unes setmanes vista, el temps passant ràpid -com sempre quan no vols que sigui així-, i jo sense saber què fer amb la meva vida. I el temps endavant. I, és clar, no només havia de prendre una decisió: n’havia de prendre dues! Perquè si ja és difícil escollir un camí pel que fa als estudis, també us podeu imaginar que ho serà triar un lloc on dur-los a terme.

Sí, sí: estava fet un embolic, i no és cap broma. Finalment, vaig escollir a l’atzar.

Vergonyós, però cert. Vaig triar Humanitats a la Pompeu. A mi, que sempre m’han agradat les lletres, i que visc al costat del campus de la Ciutadella… Doncs, endavant. Però no me’n penedeixo; gens ni mica. I crec que he triat els estudis correctes al lloc correcte.

Ara em dirigeixo als alumnes que estimen les lletres. Segur que esteu tips d’escoltar que les lletres no tenen futur. “Y eso, ¿qué salidas tiene…?”, ho heu escoltat cada cop que us heu dirigit als vostres pares, als vostres avis, als vostres amics i, fins i tot, a alguns professors. Jo us entenc, perquè també ho he escoltat i ho escolto; però ara ric, perquè no m’importa gaire. Crec que he pres la decisió adequada, tot i haver-ho fet impulsivament. I si pogués ho tornaria a fer, perquè un estudiant “de lletres”, a la Pompeu, no és només un estudiant de lletres: és investigador, periodista, defensor de les causes perdudes, filòsof, antropòfil i moltes coses més… Que pot tenir a l’abast el màxim d’elements materials, teòrics i pràctics, també docents, amb una xarxa comunicativa entre alumnes i professors que, de moment, en el meu cas, m’ha deixat molt satisfet.

I, per què la Pompeu?, us deveu estar preguntant. Doncs, a més del que us he dit anteriorment, la Universitat Pompeu Fabra és un lloc idoni per començar els estudis universitaris, i també per acabar-los. Finalitzar un grau a la Pompeu us obrirà totes aquelles portes que consideràveu tancades, o que us han dit que ho estaven.

Com veieu, el meu missatge és ben senzill: feu allò que us agradi, diguin el que diguin, perquè sinó estudiar no té sentit ni aquí ni a Oxford. I, si em permeteu la gosadia, feu allò que us agradi a la Pompeu Fabra, i potser, com em va passar a mi, totes les pors i tots els dubtes desapareixeran el primer dia de classe.

Francisco Borrego Corulla, estudiant del grau en Humanitats


Deixa un comentari

Decisions a última hora

Estàs acabant el batxillerat, veus que la selectivitat és cada cop més a prop i encara no saps què estudiaràs l’any vinent… Aquest dubte és el que se’m plantejava a mi fa un any, i aquí estic, estudiant Llengües Aplicades a la Universitat Pompeu Fabra. El perquè de la meva decisió? Fàcil. Sempre he estat interessada en les llengües, però també en tot allò que les envolta; la diversitat, la gent, les cultures… Per tant, la part pràctica de la llengua. I així va ser com vaig pensar que aquest grau era ideal per a mi. I per què a la Pompeu? Doncs, a part del gran interès i motivació que em van causar les assignatures, per l’estada obligatòria a l’estranger que m’oferia. Aquesta estada es feia durant el primer trimestre del segon curs en una universitat estrangera. Pots triar la llengua que vols anar a practicar: anglès, francès o alemany (segons la segona llengua que curses). Penso que és una molt bona oportunitat per posar en pràctica la llengua, alhora que vius una experiència enriquidora personalment i coneixes una nova cultura.

Deixant a part l’estada, la Pompeu és una bona universitat pel que he pogut veure fins ara, encara que sigui poc. Organitza nombroses activitats per als estudiants, ja siguin esportives, xerrades, tallers, etc. A més a més, una altra cosa que em va atraure és el campus on s’imparteix el grau en Llengües Aplicades. La seva situació és ideal, és molt nou i gaudeix de tots els serveis (biblioteca, cafeteria, sales d’estudi…).

En definitiva, si el teu punt fort són les llengües i sempre has estat interessat a aprendre noves coses al voltant d’aquestes, aquest grau és ideal per a tu.

Tània Ricart Fajula, estudiant del grau en Llengües Aplicades


Deixa un comentari

El pas de l’institut a la universitat

Passar de l’institut a la universitat és un canvi, però crec que és un canvi molt positiu. Quan vaig començar la universitat recordo que estava nerviosa perquè no coneixia a gairebé ningú i em feia por no fer amics però quan arribes veus que es molt fàcil fer amics, perquè tothom esta en la mateixa situació que tu i t’adaptes molt ràpidament.


He de dir que el que més em va impactar al arribar va ser la gent que hi havia a les classes i que les classes eren molt grans. Nosaltres per exemple, al grup de Relacions Laborals de matins som uns 100 alumnes i els primers dies vaig pensar que costaria molt conèixer a tantíssima gent però amb els grups de seminaris i altres activitats acabes coneixent a una gran part. Una altre impressió que tenia es que seria com un “número” però realment no em sento així perquè els professors són bastant propers als alumnes, si no entens una cosa te la tornen a explicar, pots comunicar-te amb ells via correu electrònic… I els alumnes participem molt a les classes, sobretots als seminaris (classes més reduïdes) on fem activitats que t’ajuden a millorar la capacitat de parlar en públic i alhora a repassar els continguts de la matèria.


La universitat és menys estressant que l’institut en el sentit en que no tens exàmens cada setmana, i en tens pocs. Això fa que siguis tu mateix qui s’hagi de planificar el temps que dedica a l’estudi i pot ser una cosa positiva o negativa depèn de la responsabilitat de cadascú, però en general crec que tothom es conscient dels seus objectius i d’allà on vol arribar i per tant tothom treballa.


Les instal·lacions de la UPF cal dir que són molt bones, i útils ja que tens l’oportunitat de fer tots els treballs del seminari a la biblioteca i quan tens hores lliures o acabes la classe pots anar i aprofitar el temps i les hores mortes. A part hi ha molt ambient a tot el campus, sobretot al bar i al pati… i això fa que passis gran part de les teves hores.


Personalment jo vivia a més de 100km de Barcelona, que és on viu la meva família i podia fer la mateixa carrera de Relacions Laborals a la meva ciutat però vaig prendre la decisió d’anar a viure fora i sobretot d’anar a la Universitat Pompeu Fabra perquè creia que era una universitat molt oberta a tothom, amb força prestigi i que em donaria més oportunitats.

Ara que sóc aquí crec que vaig prendre una molt bona decisió i que tornaria a prendre-la sense pensar-m’ho. D’aquí en endavant espero que la meva estança a la universitat sigui tan gratificant com ho ha està sent fins ara.

Ariadna Diaz Diaz, estudiant del grau en Relacions Laborals