Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


2 comentaris

Entrada a la universitat

Porto gairebé sis setmanes a la Universitat Pompeu Fabra i, si fa o no fa, el meu pas pel món universitari tot just acaba de començar. Quan vaig iniciar aquest camí, em sentia plena d’emoció… SÍ…, plena de por… TAMBÉ… No saps el que t’espera i estàs impacient per conèixer gent, per veure si són el tipus de persones que vols tenir al teu costat o, si més no, si aquell és el camí adequat que havies de triar. Tot això ho he pogut descobrir durant aquestes curtes però intenses setmanes, en què ja s’han formulat records que mai no desapareixeran, en què els somriures ja han quedat impregnats a les parets d’aquesta universitat.


Abans d’iniciar les classes, la UPF ens va fer una petita introducció al món de la meva carrera, Dret. Me’n recordo de dos moments contraposats: el principi i el final de la xerrada. El principi: amb això em refereixo a entrar per les portes de l’auditori, que va ser un respir d’aire fresc; gent nova, professors nous, instal·lacions noves… En definitiva, VIDA NOVA. Ens hi vàrem asseure perquè comencés la xerrada; però, a tot això, anaven passant els minuts i tothom s’intercanviava rialles de desesperació, ja que ens van espantar amb tot el temari. El final: què vam fer després de sortir? Òbviament, anar al bar, on diuen que es passen les millors estones; on, almenys nosaltres, el primer dia, intercanviàvem sensacions, pors…
Sí; definitivament el bar, el menjador, la biblioteca són els llocs on es passen els millors moments. Però quan jo estava en el moment d’escollir quina seria la universitat que triaria per poder formar el meu futur, m’hagués agradat conèixer les opinions dels estudiants. Així que contestaré certes preguntes que pugueu tenir sobre quina “UNI” escollir. Evidentment, només us puc parlar de la Pompeu; però, tot i així, us acabareu decidint per aquesta.


COM ÉS LA GENT DE LA POMPEU?
Tot i que, com he dit, la meva experiència és bastant curta, la gent que he conegut a la Pompeu és maquíssima, disposada a ajudar-te en tot el que faci falta. Evidentment, uns atrapen la teva atenció més que d’altres; però, majoritàriament, com que tothom està en la mateixa situació que tu, és receptiva i oberta a les amistats que puguin sorgir.


COM SÓN LES CLASSES DE LA POMPEU?
Bé, no us enganyaré: hi ha de tot, i depèn dels professors i de l’interès que tinguis per aquella matèria. En general, però, les classes són interactives; és a dir, el professor formula qüestions per fer-nos reflexionar i saber respondre, correctament o incorrecta. És igual; el que interessa és reflexionar. Els professors d’aquesta universitat el que volen és que dubtem i que aquest dubte se’ls pugui expressar en forma de pregunta, si no has entès qualsevol qüestió. Les classes duren dues hores, amb una pausa de 5 o 10 minuts.

Vaig prendre una gran decisió!

Anna Gil Martínez, estudiant de 1r del grau en Dret

Anuncis