Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

La UPF i el compromís amb les llengües de la nació

A classe de traducció, traduiré cap al català o cap al castellà?

Moltes persones que pensen estudiar Traducció i Interpretació (TiI) es plantegen aquesta qüestió, i si la decisió depèn d’elles. Comprenc que això pugui crear angoixa, sigui perquè no es té un nivell igual a les dues llengües, sigui per la frustració personal i professional de poder-se formar només amb una d’elles.

Bé, a la UPF, es tradueix cap a les dues llengües. Durant els dos primers cursos de TiI, hi ha quatre assignatures de traducció, d’un trimestre de durada. El segon trimestre es dedica a la traducció d’una llengua estrangera al castellà i el tercer, al català. Així, el pla docent és just i equitatiu, i les oportunitats de treballar com a traductor amb qualsevol de les dues, més nombroses.

—Però, i si el meu castellà està una mica oxidat?, jo prefereixo traduir només al català; m’hi sento més còmode.

—Jo estic igual amb el català; fa anys que no l’estudio!

És normal que els habitants de Catalunya dominin més una de les dues llengües i que, per tant, el seu nivell sigui desigual. Així, els catalanoparlants tenen tendència a preferir productes culturals en català, i el mateix passa amb els castellanoparlants en relació amb el castellà. Aquest aprofundiment personal és el causant d’aquest desequilibri de què parlo. Això no obstant, la universitat ja ho preveu. Tant és així, que durant el primer i el segon trimestre de la carrera (també a Llengües Aplicades), hi ha les dues assignatures –Llengua Catalana i Llengua Castellana–, en les quals s’incideix en els errors més comuns que en fan els usuaris, l’autocorrecció i la reflexió dels errors propis. És a dir, abans de començar a traduir o a fer classes de qualsevol llengua estrangera, haureu reforçat la vostra competència en les llengües nacionals.

El fet que la UPF doni una importància prioritària a l’expressió de les llengües pròpies no és gratuït, ja que, en definitiva, les nostres traduccions resultants seran preferentment en català o en castellà. També, perquè un traductor que comet errors gramaticals, d’estil o de puntuació no té cap credibilitat, i la realitat és que polir els nostres punts febles no és una tasca senzilla, tot i que s’aconsegueix.

Una altra visió de la llengua

Durant el grau fareu, a més, diverses assignatures en què es reflexionarà sobre aspectes socials i culturals relatius a les llengües, mitjançant lectures i treballs, com l’estat de les llengües minoritàries en un món globalitzat, la importància —que no superioritat— del castellà a Catalunya, etc. També tindreu l’oportunitat d’assistir a conferències de grans professionals de la llengua, com la de l’escriptor Màrius Serra l’any passat, o la del lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera, l’anterior. Així, l’alumne se sensibilitza i comprèn la llengua més enllà dels nivells pràctics que també obté. Aquesta posició de la Universitat és sens dubte imparcial, i mostra el seu compromís amb els seus estudiants i amb la realitat cultural de Catalunya i d’Espanya.

Marta Rosa Gil, estudiant del grau en Traducció i Interpretació

 

 


Deixa un comentari

ESCOLLIR DESTINACIÓ, ESCOLLIR EL MOMENT

Sempre havia tingut clar que volia marxar d’intercanvi. M’era igual on, m’era igual quan. Però vet aquí que arriba un dia que has de triar on, quin any i quin trimestre/semestre marxar. Vull escriure-us uns quants criteris que hauríeu de tenir en compte a l’hora de decidir-se. Ara bé, totes les opcions tindran coses a favor i en contra; la decisió final dependrà de les vostres prioritats i, en gran part, d’allò que us digui el cor.

Primera decisió. Vull marxar a tercer o a quart?

Marxar a tercer dóna més flexibilitat, perquè pots deixar-te assignatures per fer a quart i planejar-te millor quan cursar cada assignatura, sense que se t’acumulin massa exàmens en un mateix període. D’altra banda, marxar a quart et permet fer a la Pompeu Fabra assignatures troncals que hi ha a tercer i que, per la seva complexitat, resulta difícil cursar-les a distància. A més, possiblement a quart tingueu més clar quin és el vostre perfil i quin camp us interessa més, de manera que podreu escollir amb més criteri la universitat de destinació.

Segona decisió. On vull anar?

Primer de tot, mireu quins intercanvis ofereix la vostra facultat i marqueu-vos els llocs que, de bona entrada, us criden l’atenció. Seguiu una mica la vostra intuïció a l’hora de fer la primera selecció, marxeu als llocs que us vingui de gust anar, ja sigui perquè té la millor facultat d’allò que estudieu d’Europa, perquè permeti viatjar molt o perquè us encanti la ciutat. Després, mireu els plans d’estudis, les assignatures que hi podeu cursar i si us agraden les opcions que us donen. Això us ajudarà també a decidir si preferiu marxar a la primavera o a la tardor. Aneu en compte, però, i no poseu llocs que sabeu de bon principi que no hi voleu anar. Penseu que l’atorgament de places segueix la llei de l’oferta i la demanda i pot ser que us toqui la tercera o quarta opció.

Tercera decisió. Primavera o tardor?

Pareu atenció al pla docent de la Pompeu Fabra i al de la universitat on aneu, i mireu quan podeu convalidar més assignatures o quan fan aquelles que us agraden més. Tingueu present que la majoria d’universitats funcionen per semestres i només poques excepcions com la Pompeu Fabra divideixen el curs escolar en trimestres. A més, les universitats de l’hemisferi sud segueixen un altre calendari universitari, i les classes comencen a l’agost o fins i tot a finals de juliol.

Sento no poder-vos ajudar gaire més, però on i quan marxar són decisions molt personals, que depenen més d’allò que et ve de gust, que de tota la informació que us pugui donar. No us faci por, qualsevol desquadrament de calendaris té solució!

Clàudia Nadal, estudiant del grau en Dret


Deixa un comentari

Vida universitaria

Hace una semana, en la Universidad Pompeu Fabra regalaban palomitas. Como cada lunes, llegué a la Facultad de Comunicación medio dormido y, cruzando la plaza de camino al plató, no tardaron en asaltarme y cargarme con dos bolsas gratis de unas palomitas que estaban promocionando. No quería escribir un artículo cutre sobre el hecho cutre de que en nuestra querida universidad regalen palomitas gratis a los estudiantes, pero aquí estoy tecleando…

La verdad es que el otro día se activó en mi cabeza una humilde y absurda reflexión a raíz de estas dichosas palomitas. La página de Facebook de moda entre los estudiantes de la Pompeu Fabra estos últimos días ha sido UPFail. Se trata de una página comunitaria donde los estudiantes expresan con bastante humor y un poco de mala leche sus más sinceras quejas respecto a la Universidad. Pues bien, la promoción palomitera fue el detonante de un brote de imágenes y bromas en esta página de Facebook. El día siguiente fue el Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer, y en la Universidad Pompeu Fabra (o, por lo menos, en la Facultad de Comunicación) tiraron papeles violeta por toda la plaza. Esta repentina manifestación cromática fue el detonante de un brote de imágenes y bromas en esta página de Facebook.

Y pensando, pensando, llegué a una conclusión: en la Universidad Pompeu Fabra pasan cosas. Y no son cosas cutres, son cosas que los estudiantes ven, viven y comentan día a día. Estos son solo dos ejemplos de cosas que pasan que han coincidido esta semana. Pero os doy mi palabra: siempre pasan cosas. Y no son cosas cutres. No cuando provocan semejante reacción (y sensación) entre los estudiantes, incluso en las redes sociales. Así que aquí estoy tecleando sobre palomitas, porque en la Universidad Pompeu Fabra pasan cosas, y no son cosas cutres…

O, por lo menos, regalan palomitas.

David González López, estudiante del grado en Comunicación Audiovisual


Deixa un comentari

No t’ho pensis dues vegades  

Quan vaig començar el meu primer curs a la UPF ja tenia molt clar que en dos anys demanaria poder fer una estada Erasmus. També tenia decidit que el país on viatgés havia de ser de parla anglesa o, com a mínim, que els seus habitants en tinguessin un molt bon nivell. És per això que, un cop arribat a mitjans del segon curs, vaig escollir que el meu intercanvi seria a Dinamarca, concretament a la Universitat d’Århus, que es troba a la segona ciutat més important del país.

Us puc assegurar que aquesta ha estat de bon tros la millor experiència de la meva vida. Viure en un país com Dinamarca ha fet que pugui veure les coses des d’un punt de vista molt diferent al que tenia quan vivia a Barcelona. La cultura danesa és molt diferent a la nostra, no només quant a la vida quotidiana, sinó també pel que fa a la manera de treballar, per exemple, en l’àmbit acadèmic. A diferència de la UPF, a la Universitat d’Århus teníem poques classes i els professors et donaven les pautes bàsiques sobre els aspectes més destacats del curs; la resta de la feina l’havies de fer tu sol a casa, treballant amb el material bibliogràfic del curs. A més a més, a Århus el treball era més individual; tot i que era molt útil poder comparar el que tu havies entès a les diferents classes amb d’altres companys, tant danesos com de diferents països.

Århus és una ciutat perfecta per a la vida universitària. De fet, és l’única ciutat de Dinamarca que té un campus on els estudiants poden estudiar i residir. Jo vaig tenir la sort de viure al mateix campus, i per anar a la Facultat només havia de caminar uns metres. Igualment, com la gran majoria d’habitants a Dinamarca, em desplaçava per la ciutat amb bicicleta, una de les coses que més trobo a faltar aquí a Barcelona. Malgrat la pluja, el fred o la neu, la bicicleta era sempre el mitjà més còmode per moure’m a tot arreu.

Si teniu l’oportunitat de fer un intercanvi, sigui al país que sigui, no ho dubteu, serà de ben segur una de les experiències més increïbles de la vostra vida que us ajudarà a créixer, no només professionalment sinó també personalment. No us ho penseu dues vegades, animeu-vos-hi!

 Albert Martínez Fernández, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Aquest és el campus de la Universitat d’Århus:

29. albert_martinez