Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

ADE? Empresar…, què?

Hola, el meu nom és Nagia El Gharbaui Baños i sóc estudiant de quart del grau que ofereix la Pompeu en Ciències Empresarials-Management. Molts, i més ara amb la difusió que se n’ha fet, ja coneixeu el grau; però potser altres no, i avui, us vull fer una pinzellada del que estudiem els d’empresarials.

He estat dos anys al Saló de l’Ensenyament que s’organitza anualment a Barcelona, i la típica pregunta que, ràpidament, després de dir-me un tímid “Hola”, em fan les persones que s’acosten a l’estand és: “Quina diferència hi ha amb ADE?”. Doncs bé, Administració i Direcció d’Empreses (ADE) comparteix els dos primers anys amb Economia. Així doncs, el que fan en aquest període és bastant econòmico-matemàtic, deixant una mica de banda l’empresa per a més tercer i quart. Al grau d’Empresarials passa tot el contrari. Des del primer minut a l’aula, olores i perceps les assignatures d’empresa. Aquest grau és com un viatge pels diferents departaments que pot tenir una companyia, donant una visió general de tot el que s’hi fa. Però…, no us penseu que no es fan matemàtiques aquí! En fareu…; oi tant, si en fareu! El que passa és que des del meu punt de vista, són més aplicades. Un exemple? Comptabilitat. En fareu i molta. I sí, tot són números, però aplicats. Un altre? Mètodes quantitatius (per a la gent normal, logística). També, problemes i problemes.

Sona complicat? Nooooo, home no! Aquí, a la Pompeu, el que preval és la força de voluntat i la perseverança, perquè qui vol, pot; però tot és voler!

Així doncs, espero que aquest apunt resolgui una mica els dubtes que pugueu tenir entre aquests dos graus i us animi a formar part d’aquesta meravellosa comunitat d’empresaris!

Bona sort!

Nagia El Gharbaui Baños, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Anuncis


2 comentaris

Marxar d’intercanvi a la UPF

Hola  a tothom!

En aquest apunt m’agradaria parlar sobre els intercanvis a la Pompeu. Com a estudiant d’International Business és un requisit (i un plaer) fer una estada en una universitat a l’estranger. En aquest primer apunt voldria donar un enfocament general del programa d’intercanvis a la UPF, així com compartir la meva experiència personal. Marxar d’intercanvi inclou tant els programes Erasmus (a països membres de la UE) com els convenis bilaterals (a altres països del món).

En primer lloc he de dir que una de les raons per les quals vaig triar el grau en International Business a la Pompeu és per l’amplitud del seu programa d’intercanvis. Si esculls aquesta universitat, tindràs la sort de poder triar entre una oferta de més de 1.000 places cada any. A més, la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials té conveni amb més de 30 països. Entre tanta oferta, com es pot donar resposta a la gran pregunta –on marxar?– que molts de vosaltres us fareu en uns anys.

Primerament has de preguntar-te quins són els objectius del teu intercanvi: acadèmicament, conèixer una nova cultura o idioma o simplement sortir de casa els pares i independitzar-te (encara que sigui per uns mesos). Un cop dit això i personalment, el millor consell és que vagis a un lloc que et pugui donar un bon mix entre els aspectes a què he fet referència. Sovint, es pot seguir un esquema per ajudar-te en aquesta decisió. Obre el llistat i mira al mapa les destinacions possibles. Comença per àrees geogràfiques, tria continent o conjunt de països amb semblances culturals i lingüístiques, per exemple respecte a l’idioma que vols aprendre o millorar. Després centra’t en un conjunt de ciutats i busca quines d’aquestes universitats estan més ben valorades i, sobretot, donen més flexibilitat i ajudes als estudiants d’intercanvi. En la mateixa pàgina web de la universitat de destinació sovint podràs observar un pressupost estimat de les despeses mitjanes. Amb aquesta informació a la mà ja podràs començar a mirar els cursos i les assignatures que t’interessen. Finalment, la meva recomanació és que intentis parlar amb estudiants que han estat a les universitats que vols sol·licitar perquè t’acabin de convèncer. En general no et costarà més d’un cafè o d’una birra que comparteixin la seva experiència, especialment si teniu amistats en comú.

Personalment, al primer intercanvi tenia molt clar que volia anar als Estats Units. Penso que com a estudiant de Business és important conèixer una altra cultura i una altra manera de fer negocis. Una vegada escollit el país, vaig reduir les meves preferències a Boston o a Califòrnia, tot i saber que me la podia jugar amb la nota de tall, ja que sol ser alta per a aquestes destinacions. El bon temps i l’estil de vida em van seduir a l’hora de triar l’estat de la costa oest. En el segon intercanvi tenia clar que aquest cop volia provar l’experiència Erasmus. També tenia l’objectiu de millorar el francès i de viatjar. Per tant, la situació cèntrica de Brussel·les al cor d’Europa la feien una opció molt atractiva. Cal destacar, però, que degut a la normativa, a l’hora de fer el segon intercanvi no es pot triar entre totes les places sinó entre les que queden lliures després de la primera assignació. Un procés que us explicaran perfectament a les sessions informatives.

En l’apunt següent faré referència als processos, als preparatius i als aspectes que crec que són clau per sobreviure amb èxit al teu intercanvi. Fins la pròxima.

Eloi Cirera Roca, estudiant del grau en International Business Economics


Deixa un comentari

Ser vegetarià al campus de la Ciutadella  

Al nostre país, cada vegada més, trobem que el moviment vegetarià i vegà fa més soroll, sobretot entre el jovent. Sovint no és fàcil trobar una alternativa en la majoria dels restaurants o bars als quals van aquests vegetarians i s’han de conformar a demanar una trista amanida; però sembla que aquest concepte està canviant a la societat catalana.

A la Pompeu Fabra no havia ni menú ni cap entrepà que els vegetarians poguéssim menjar, a excepció del formatge o de les típiques pastes de xocolata, i només els vegetarians que prenen llet.  Aquest estiu vaig anar al meu campus, Ciutadella, a resoldre una qüestió i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que als dos bars havien introduït una carta amb alternatives vegetarianes i veganes. Vaig preguntar a un dels cambrers el motiu d’aquest canvi, i em va dir que era per la demanda, que a la Pompeu hi havia un gran grup que així ho demanava.

Encara que tots els productes són tipus entrepà i no hi ha cap plat, s’ha de valorar. Si voleu tastar-ne un, us recomano el pa de pita amb alvocat, albergínia i maionesa de soja. Animo també els omnívors a tastar-ne algun!

Per l’altra banda, si sou més partidaris de portar el dinar de casa a l’aula polivalent (edifici Roger de Llúria), podeu escalfar el menjar en un “tupper” i seure amb els amics. És el més econòmic i, si sabeu menjar bé, saludable. També hi ha altres microones repartits pel campus, però només en aquesta aula hi ha molt lloc per seure.

Ja sabeu, si teniu curiositat per aquest estil de vida o ja en formeu part, la Pompeu Fabra us dóna suport mentre curseu el vostre grau. És d’agrair!

Marc Rojas Rubio, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

26. marc rojas rubio


Deixa un comentari

Professionalisme: treball dur i recompensa

Hola!

Sóc la Marta, una estudiant de segon de Traducció i Interpretació, i en aquest apunt vull parlar-vos  sobre un tema que tots teniu present, sigui perquè us preocupa, sigui perquè el trobeu estimulant. Es tracta del volum de feina que els alumnes de la UPF assumeixen. El meu propòsit és múltiple: d’una banda, m’agradaria encoratjar a aquells que tenen por de no ser capaços de seguir-ne el ritme, i també donar algunes claus per tenir èxit en això; d’una altra banda, voldria transmetre-us el perquè i el com d’aquest sistema, segons les reflexions a què m’ha portat la meva experiència, així com els resultats que se n’obtenen.

És cert que un alumne normal de la UPF, a més d’assistir a les classes, que són, majoritàriament, obligatòries, passa diverses hores a la setmana, sovint al dia, a la biblioteca. Això pot infondre una mica de respecte al principi, però gràcies a les condicions extraordinàries de les biblioteques de la UPF, els resultats reals —és a dir, no només les notes sinó allò que apreneu— i el bon “rotllo” entre companys, us sentireu còmodes i motivats. A més, tot és qüestió d’hàbit. El meu consell és estar alerta el primer trimestre, fer tots els deures, amb nota o sense, ja que realment seran un gran suport de cara a l’examen. Us recomano també preparar els treballs amb temps, perquè el canvi de qualitat requerit a la universitat i a l’institut és substancial. No val la pena arriscar-se a fer un treball l’últim dia i treure una nota molt per sota de les vostres possibilitats.

Com veieu, la previsió i la constància són elements bàsics per tenir-hi èxit, però no només a la universitat, sinó també a la vostra vida professional posterior. Vull remarcar també que a la casa es dóna molta importància a la superació dels errors inacceptables que es cometen freqüentment dins l’àmbit, en el cas dels futurs traductors, d’ordre lingüístic. Aquesta exigència per part de la universitat fa que, després, els treballs que s’hi fan siguin no només interessants, sinó també dignes, de manera que us seran útils i us en sentireu satisfets. També així s’aconsegueix un aprenentatge real: coneixereu profundament els temes amb què treballeu i, per consegüent, us sentireu còmodes parlant-ne, com a autèntics professionals. Aquest aprofundiment s’enriqueix a més gràcies a les pràctiques quealhora, solen tenir un component reflexiu, i al fet que molt sovint temes de diferents assignatures estan interrelacionats.

En resum, madurareu professionalment i acadèmica: sereu eficaços, perquè sabreu com treballar, i competents, perquè tindreu unes bases molt sòlides. A més, sereu capaços de transmetre els vostres coneixements conceptualment, gràcies a la reflexió. També madurareu personalment, ja que assumireu un nivell de responsabilitat i d’autoexigència amb què abans no comptàveu. Per acabar, us puc assegurar que cada trimestre la vostra evolució es farà palesa, la qual cosa us motivarà i us farà apassionar-vos més amb la professió que heu escollit.

Bona selectivitat a tothom!

Marta Rosa Gil, grau en Traducció i Interpretació