Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària

Què cal fer quan no saps què fer

Deixa un comentari

L’endemà.  Allò que descansava en el fons de la teva consciència pica ara a la teva porta. I ara és el moment de plantar-li cara. Mirant enrere, després d’haver començat el tercer curs del grau universitari, me n’adono dels mals de cap que va portar el procés d’aquella decisió; la decisió que deien que era la més important de totes i que s’havia de prendre sense gairebé saber-ne res, però res de res. Podria resumir aquell procés en cinc fases, de les quals he après cinc bones lliçons a partir de la pròpia experiència.

1. Abans de buscar a fora busca a dins teu. Te n’adonis o encara no, hi ha quelcom en tu que et fa diferent. Una qualitat, una habilitat, un matís, una aptitud o destresa que t’identifica, que no deixaries mai de fer. Recordo que, en el meu cas, m’apassionava escriure, dissenyar i exposar les meves idees als meus companys, fet que em va portar en un futur a decantar-me a estudiar Publicitat i Relacions Públiques. Però ara, pas a pas. D’això ja en parlarem més endavant.

2. Troba respostes que et portin a altres preguntes. Observa, analitza, pregunta i no descartis, encara. Tot està per fer. No et limitis al ciències o lletres. Trenca fronteres. Escoltar la veu de l’experiència t’aportarà una visió més àmplia. Jo, per exemple, preguntava i preguntava a diferents professionals de publicitat, però també periodistes, dissenyadors, o fins i tot artesans per analitzar quines eren les seves sensacions al cap d’uns anys d’haver pres aquella decisió.

3. No hi ha decisions dolentes. Hi ha decisions de les quals se n’aprèn, i hi ha decisions de les quals se n’aprèn encara més. Recordo que, quan em va tocar a mi prendre la decisió sense saber-ne res, però res de res, vaig pensar que la meva professió seria el disseny gràfic; però un cop he cursat diferents assignatures a la universitat, he comprovat que el que m’agrada vertaderament és ser redactora publicitària.

4. Mirar enrere és de covards. Ets tu qui adoptarà la forma que prengui el teu camí. Prenguis la decisió que prenguis, en el moment que vulguis canviar el teu rumb mai no estaràs en el mateix punt de partida. Sempre, sempre hauràs adquirit un nou coneixement.

5. Qui no s’equivoca és perquè no viu. Prèviament a entrar a la universitat, tenia por a no trobar allò que m’apassionés. Tenia pànic a topar-me amb quelcom que m’avorrís, que no m’omplís, que no em fes feliç. No me n’adonava que l’error és el camí cap a l’èxit.

Mira amunt. I si dubtes, no pateixis. Dubtar és de savis. Aquells que no es pregunten les coses no obtenen respostes. Fins a la propera.

Marta Edeso Carim, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Processed with VSCOcam with t1 preset

Anuncis

Autor: Universitari Per Fi!

Universitari Per FI! és el blog d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a estudiants de secundària. Com a estudiants de la UPF volem explicar-vos què representa per a nosaltres estudiar un grau a la UPF . Volem què sapigueu com ens vam sentir quan estàvem acabant la secundària, com ens vam sentir quan ens vam decidir per un grau i una universitat i, com ens sentim ara que ja som estudiants universitaris. En definitiva, volem acompanyar-vos, tant com sigui possible, en aquests moments en què el batxillerat o els cicles formatius queden enrere i en què heu de prendre una decisió important per al vostre futur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s