Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Què cal fer quan no saps què fer

L’endemà.  Allò que descansava en el fons de la teva consciència pica ara a la teva porta. I ara és el moment de plantar-li cara. Mirant enrere, després d’haver començat el tercer curs del grau universitari, me n’adono dels mals de cap que va portar el procés d’aquella decisió; la decisió que deien que era la més important de totes i que s’havia de prendre sense gairebé saber-ne res, però res de res. Podria resumir aquell procés en cinc fases, de les quals he après cinc bones lliçons a partir de la pròpia experiència.

1. Abans de buscar a fora busca a dins teu. Te n’adonis o encara no, hi ha quelcom en tu que et fa diferent. Una qualitat, una habilitat, un matís, una aptitud o destresa que t’identifica, que no deixaries mai de fer. Recordo que, en el meu cas, m’apassionava escriure, dissenyar i exposar les meves idees als meus companys, fet que em va portar en un futur a decantar-me a estudiar Publicitat i Relacions Públiques. Però ara, pas a pas. D’això ja en parlarem més endavant.

2. Troba respostes que et portin a altres preguntes. Observa, analitza, pregunta i no descartis, encara. Tot està per fer. No et limitis al ciències o lletres. Trenca fronteres. Escoltar la veu de l’experiència t’aportarà una visió més àmplia. Jo, per exemple, preguntava i preguntava a diferents professionals de publicitat, però també periodistes, dissenyadors, o fins i tot artesans per analitzar quines eren les seves sensacions al cap d’uns anys d’haver pres aquella decisió.

3. No hi ha decisions dolentes. Hi ha decisions de les quals se n’aprèn, i hi ha decisions de les quals se n’aprèn encara més. Recordo que, quan em va tocar a mi prendre la decisió sense saber-ne res, però res de res, vaig pensar que la meva professió seria el disseny gràfic; però un cop he cursat diferents assignatures a la universitat, he comprovat que el que m’agrada vertaderament és ser redactora publicitària.

4. Mirar enrere és de covards. Ets tu qui adoptarà la forma que prengui el teu camí. Prenguis la decisió que prenguis, en el moment que vulguis canviar el teu rumb mai no estaràs en el mateix punt de partida. Sempre, sempre hauràs adquirit un nou coneixement.

5. Qui no s’equivoca és perquè no viu. Prèviament a entrar a la universitat, tenia por a no trobar allò que m’apassionés. Tenia pànic a topar-me amb quelcom que m’avorrís, que no m’omplís, que no em fes feliç. No me n’adonava que l’error és el camí cap a l’èxit.

Mira amunt. I si dubtes, no pateixis. Dubtar és de savis. Aquells que no es pregunten les coses no obtenen respostes. Fins a la propera.

Marta Edeso Carim, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Processed with VSCOcam with t1 preset


4 comentaris

Relacions Laborals, una carrera amb futur

Això és el que em deia tothom quan els explicava que estudiaria un parell de mesos abans de començar a la Pompeu la carrera de Relacions Laborals. La veritat és que jo no n’estava gaire convençuda, en un inici volia estudiar Publicitat i Relacions Públiques; però per nota no vaig entrar a la Pompeu a fer-la (i jo tenia molt clar que no volia anar a cap altra universitat). Així que vaig decidir estudiar Relacions Laborals perquè tenia molta sortida i era la carrera amb més inserció laboral el primer any després de graduar-te. També la vaig escollir perquè era una mica un popurri entre ciències socials, dret, econòmiques, etc.

La veritat és que quan vaig començar de seguida em va sorprendre molt, sobretot el primer trimestre. Quan vaig començar Introducció a la Teoria del Dret amb el professor Alberto Carrio em vaig adonar que estava a la carrera correcta. Si que és veritat que s’ha de treballar molt si vols treure bones notes i que, a més a més, hi ha els seminaris pel mig amb lectures i exercicis que has de fer; però la veritat és que per a mi tot això ha estat positiu perquè tot el que he après als seminaris, després m’ha ajudat als exàmens finals.

A més a més, crec que tot allò que estic aprenent a la meva carrera, més enllà que després, quan em graduï, treballi com a responsable de recursos humans o com a graduada social, em servirà per a una cosa fonamental a la meva vida: perquè a l’hora de signar un contracte de treball o d’acceptar unes determinades condicions ningú no em pugui enganyar, perquè com diuen “el saber no fa cap nosa”.

Puc dir que d’allò que fa dos anys no n’estava gens segura d’estudiar, avui en dia és una de les coses que em gratifica fer a la vida. Us animo a tots aquells que us agradi el món laboral i a tots aquells que no sapigueu molt bé el que us agrada a informar-vos sobre el que fem els nois i les noies de Relacions Laborals. De ben segur que us sorprendrà.

Fins aviat.

Gema Rebollo, estudiant del grau en Relacions Laborals

23. gema rebollo


Deixa un comentari

“UNIVERSITARITZAR-SE”

Quan aneu a la universitat us adonareu que una formació completa va més enllà del que s’aprèn a les aules. Ho veureu en la pregunta d’un company que no sabreu ni de què parla o en la conferència que us trobareu per casualitat en sortir de la biblioteca. Descobrireu sense parar noves perspectives, noves preguntes i noves respostes a qüestions que ja creieu resoltes. Aprofiteu-ho, obriu-vos, “universitaritzeu-vos” (si se’m permet la llicència). I, arribat el moment, feu-me cas i marxeu d’intercanvi.

Hi ha moltes maneres de plantejar-se un intercanvi i moltes maneres de gaudir-lo. Jo he aprofitat per escollir assignatures que m’apassionen i que la UPF no em pot oferir. Assignatures que per raó de cultura i d’història se’ls dóna un pes especial en altres ciutats. Quan comparo experiències amb amics que també són a fora, coincidim que hem renovat les ganes d’aprendre i l’energia per estudiar. A més, Ginebra, que és la ciutat que m’acull, m’ofereix un ampli ventall d’activitats: xerrades, conferències, concerts, espectacles… I si no necessités menjar i dormir, aniria a totes.

I ara us diré una altra cosa: us fareu grans. Marxar és una empenta per acabar de créixer i de ser autònoms. Tindreu aventures i aprendreu d’elles. El primer dia de classe us perdreu buscant l’aula o sortireu de festa, no sabreu quan passa l’últim bus, i haureu de tornar caminant a casa. Llogareu un cotxe i haureu de canviar una roda per primera vegada; haureu d’anar al banc a fer gestions i us preocupareu del tipus d’interès i el preu de la moneda; buscareu per Internet com aprofitar algunes restes de menjar per no haver-les de llençar.  I, el que és més fascinant, descobrireu que sou capaços de sortir-vos-en de tot.

Marxeu d’intercanvi a fer-vos grans, a créixer, a “universitaritzar-vos” i a universalitzar-vos. El món comença més enllà de la porta de casa nostra.

Claudia Nadal, estudiant del grau en Dret


Deixa un comentari

La immersió lingüística

Estimat lector, estimada lectora,

L’última vegada que et vaig escriure, et vaig explicar que al grau en Llengües Aplicades és obligatori fer una estada a l’estranger, una estada que anomenem immersió lingüística.

Doncs bé, ara mateix t’estic escrivint des de Londres. Estic fent la meva immersió lingüística al Regne Unit. Vaig arribar aquí fa set setmanes i t’asseguro que està sent una de les experiències més enriquidores de la meva vida!

Estic estudiant a la Universitat de Roehampton, on de dilluns a divendres vaig a classe amb els estudiants d’aquí. Curso dues assignatures d’anglès, una de francès, traducció espanyol-anglès i història de la traducció. No tenen gaire relació amb el grau en Llengües Aplicades, ho sé, però l’objectiu d’estudiar en una universitat estrangera és perfeccionar les teves habilitats lingüístiques. Durant els caps de setmana aprofito per fer de turista i visitar els racons més bonics de la capital britànica, o bé per fer alguna escapada per veure els meus companys de la Pompeu que es troben en altres ciutats del Regne Unit.

Pel que fa a l’allotjament, estic vivint a la residència de la universitat. Per aquest aspecte no cal amoïnar-se gaire: la UPF té un bon conveni amb les universitats que ens asseguren tenir plaça al mateix campus. Això provoca que més d’un arribi a classe amb les lleganyes encara enganxades als ulls.

Si més no, no tot són flors i violes… Sóc aquí per estudiar, i cada dia toca seure a la cadira per treballar. No em desagraden les assignatures que estic cursant, però prefereixo les que curso a la Pompeu. A més a més, sortir de casa també ajuda a apreciar tot allò que tenim i que mai no havíem valorat, com per exemple, les hores de llum diàries, el temps, el menjar… Però, tranquil, aquí s’hi està molt bé!

Viatjar, conèixer llocs nous i gent nova, l’experiència de seure en una classe amb estudiants d’un altre país, compartir pis amb gent d’arreu del món… Sembla una bona experiència, oi? Doncs si t’animes a cursar aquest grau, d’aquí a un parell d’anys seràs tu qui expliqui una història com aquesta.

Una abraçada des de Londres.

Laura Esteban, estudiant del grau en Llengües Aplicades

21. Laura Esteban Llobet


Deixa un comentari

Más que un grado universitario

Escoger una universidad típicamente involucra ponderar su prestigio, la nota de corte de una carrera, la proximidad de la institución y el coste. Todos estos factores son importantes para tomar nuestra decisión, y regularmente son los únicos factores que se toman en cuenta.

Pero la decisión de realizar un grado en una universidad no se limita a los contenidos de las asignaturas, al nivel exigido a los estudiantes o a la calidad del profesorado. Va mucho más allá de lo que un estudiante pueda aprender en clase.

Los próximos cuatro años de tu vida van a ser compartidos en gran parte con tus compañeros de clase y amigos que conozcas en la universidad y pasarás bastante tiempo en tu campus aprovechando todo lo que puede ofrecerte, ya sea estudiando en la biblioteca de Les Aïgues, asistiendo a clases y seminarios, o disfrutando del tiempo libre en el patio de Jaume I.

En la Pompeu Fabra tuve la oportunidad de conocer a muchas personas que estaban interesadas en participar en organizaciones y en actividades extracurriculares en ámbitos tan variados como asociaciones de consultoría y emprendimiento hasta equipos deportivos universitarios o el Coro de la UPF. He podido participar en todo tipo de actividades: workshops de Google, coloquios con empresarios y CEO, tanto de grandes empresas como de empresas emergentes (start-ups) innovadoras o conferencias con expertos en finanzas, marketing y economía.

El 15 de octubre pasado, por ejemplo, estuvo presente Thomas Piketty en la lección inaugural de Economía, que se realiza anualmente en el auditorio del campus de la Ciutadella. Thomas Piketty es el autor del best-seller Capital in the 21st Century, y como él, grandes personalidades de variados campos participan en conferencias con los estudiantes de la UPF, incluyendo en la lista a una decena de premios Nobel de Economía.

Contar con la presencia de mundialmente destacados profesionales y académicos en las actividades realizadas en la UPF es una oportunidad para poder aprender de primera mano sobre temas directamente relacionados con nuestros estudios y, quizás, tan importante como el aprendizaje es la oportunidad de hacer networking desde el momento en el que entramos a la universidad.

La internacionalización de la Pompeu Fabra posibilita mayores oportunidades para realizar un intercambio y, a su vez, muchos estudiantes extranjeros vienen a la Pompeu Fabra a realizar un intercambio e incluso toda su carrera universitaria. Además, se favorece la adopción de diferentes mentalidades que funcionan en otros países y que se están implementando en la universidad con mucho éxito.

El crecimiento de las asociaciones universitarias en la UPF junto al alcance internacional que están obteniendo las universidades en Barcelona, y la UPF en concreto, permite la creación de eventos y proyectos más ambiciosos, beneficiando a sus estudiantes más allá de lo que se pueda aprender en un aula.

Francisco J. Román Roig, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management