Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària

La segona “família”

Deixa un comentari

Vaig aterrar al grau en Publicitat i Relacions Públiques sense tenir gaire clar què m’esperava després d’un llarg vol de dubtes i esperes, de turbulències i insomnis en no poder dormir. Però finalment vaig trepitjar terra. I, sorprenentment, estava tranquil·la, orgullosa de mi mateixa i amb ganes de començar.

D’això ara tot just fa un any i ho recordo com si fos ahir, perquè si alguna cosa té la Pompeu i el seu particular sistema trimestral és que quan t’hi trobes, el temps vola. Adaptar-se a la rutina ens costa ben bé dues setmanes, i comptant que el trimestre està compost per deu, ja només en resten vuit. Val a dir, però, que els finals són molt i molt feixucs, i, per tant, el millor és portar la feina al dia.

Sigui com sigui, i tal com deia Shakespeare, passi el que passi, fins i tot en el dia més borrascós les hores i el temps passen. Fins i tot quan no ho desitgis. Perquè els innombrables treballs, seminaris i de més no aconseguiran esborrar-te el somriure de la cara. No, quan saps que fas el que t’agrada. I menys encara si tens la sort de compartir les teves penes i alegries –infinites alegries– amb gent excepcional.

Començaràs a veure que potser no és tan dolent quedar-te a dinar més d’un dia a la setmana per finalitzar treballs en grup. T’adonaràs que hi ha assignatures que passaran a ser tan divertides com tu les vulguis fer i altres que, tot i el teu esforç, seran intractables. Però agrairàs aleshores la companyia. I veuràs que fins i tot sense temps ni idees te n’acabes sortint. I és que quan tu no pots, segur que el del costat sap com fer-ho. I sinó l’altre. O el de més enllà. Al final, tot queda entre nosaltres. Entre vosaltres. Entre els amics i companys. Entre aquesta espècie de nova “família” que comença a entrelligar llaços. I no importarà tant el què ni el com, sinó el qui. Potser no recordaràs què vau dir, ni de què o de qui vau riure. Però no t’oblidaràs de qui tenies al costat. Es tracta d’instants inesborrables.

Hauràs d’aprendre a quedar-te amb aquests bons moments –que són la majoria– per a quan vinguin els dolents. Hauràs de tenir clar que has de continuar avançant. No hauràs d’oblidar que estàs on volies estar i hauràs de sentir que tu ho vals. Hauràs de continuar somiant per arribar on t’hagis proposat. I el millor és que ho faràs sabent que no voldries estar en un altre lloc ni amb una altra gent. I és només aleshores quan tindràs clar que formes part de tots nosaltres.

Sandra Díaz, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Anuncis

Autor: Universitari Per Fi!

Universitari Per FI! és el blog d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a estudiants de secundària. Com a estudiants de la UPF volem explicar-vos què representa per a nosaltres estudiar un grau a la UPF . Volem què sapigueu com ens vam sentir quan estàvem acabant la secundària, com ens vam sentir quan ens vam decidir per un grau i una universitat i, com ens sentim ara que ja som estudiants universitaris. En definitiva, volem acompanyar-vos, tant com sigui possible, en aquests moments en què el batxillerat o els cicles formatius queden enrere i en què heu de prendre una decisió important per al vostre futur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s