Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Jo vaig fer un Erasmus a Frankfurt…

Hola a tothom! Avui us explicaré com la Pompeu m’ha ajudat una miqueta a començar la meva carrera professional a l’estranger. Bé, als meus estudis, que és el grau en Ciències Empresarials, s’han de cursar 30 crèdits ECTS en anglès. A la meva promoció van introduir una assignatura en anglès al tercer trimestre de segon curs: com que, per a quasi tothom, va ser la primera assignatura sencera de la carrera en anglès, en aquell moment ens va fer una mica de respecte, però creieu-me, que és la millor opció que hi ha. Com més aviat ens hi acostumem, millor, i com més aviat ens posem a millorar el nivell d’anglès, també.

Des del meu punt de vista, tenir algunes assignatures en anglès no és cap tragèdia; més aviat al contrari. Penseu que si la classe és en anglès és per alguna cosa, perquè aprenguem aquell vocabulari específic en anglès (que, el dia de demà, quan hàgiu de marxar a treballar a l’estranger us serà molt útil); per tenir l’oportunitat de conèixer professors estrangers convidats a la UPF que imparteixen la classe en anglès; per tenir companys d’Erasmus a classe i, per tant, conèixer gent d’altres països; i per treballar amb ells en els seminaris i en els treballs en grup.

Ja que ha sortit el tema dels estudiants Erasmus, cal dir que és una molt bona oportunitat per fer intercanvi de llengües (bé a través del Voluntariat Lingüístic de la UPF o bé pel vostre compte), conèixer altres cultures, maneres de fer i treballar, i qui sap!, potser acabeu tenint amics a cada punta de món.

Jo vaig fer un Erasmus a Frankfurt, i m’hagués agradat molt que els estudiants locals s’haguessin acostat més a nosaltres, els Erasmus. No penseu que els Erasmus que estan a Barcelona també volen conèixer gent local? Saber què fem aquí, com som…; però a vegades algú ha de fer el primer pas.

Precisament, aquest costat tan internacional de la Pompeu va fer que em decantés una mica més per escollir-la. Aquí he conegut molta gent internacional, professors, companys, tàndem d’idiomes, i gràcies a l’aposta de la Pompeu per tots aquests aspectes, molts dels estudiants UPF troben feina a l’estranger, ja que el seu coneixement en llengües estrangeres és alt. No només l’anglès d’algunes assignatures, sinó que també podem aprendre altres idiomes de manera voluntària al  Programa d’Ensenyament d’Idiomes (PEI), la nostra escola de llengües a la UPF!

Ingrid Portella Berzosa, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management


Deixa un comentari

Aprendre de professionals

És el meu tercer any a la Universitat Pompeu Fabra cursant el grau en Publicitat i Relacions Públiques. Tot i que ara ja veig més proper el futur laboral i la realitat de treballar al món publicitari, des del principi m’han apassionat aquests estudis i he tingut la mirada posada en l’endemà, en el moment en què finalment em podria dedicar professionalment al que m’agrada.

Suposo que és aquesta curiositat i interès en el “què-faré-després” el que fa que amb el que més gaudeixi sigui amb la vessant més pràctica dels estudis, que intenta ser el més fidel possible al que ens podem trobar a “fora” —de fet, que la Pompeu Fabra ofereixi un perfil tan pràctic en aquest grau és una de les raons principals que em van atraure en el seu dia i em van fer decidir per aquesta universitat—. En general, però, des de la primera presa de contacte a l’inici del primer curs i fins ara, que ja tinc un bagatge considerable d’assignatures cursades, no he deixat de familiaritzar-me amb el món professional: pels continguts acadèmics que s’enfoquen a formar els alumnes en la professió i a orientar-nos cap a un determinat perfil laboral, pel material de treball verídic que t’apropa a la realitat del sector…; però, sobretot, pels professors.

Els professors del grau amb qui he tingut l’oportunitat de treballar i aprendre són grans professionals realment experts en el seu àmbit. Molts, a més a més, especialitzats o no en la docència, són persones que, a part de fer-nos classe a temps parcial, es dediquen activament al que més els agrada, que és la publicitat i les relacions públiques: són, per exemple, copys en una agència, tenen un estudi de disseny gràfic propi, són l’art de famoses campanyes, organitzen esdeveniments de gran importància, són estrategues publicitaris reconeguts, són els promotors d’accions rellevants…, entre moltes altres.

Així, l’aprenentatge també es va basant en casos reals i en l’experiència i resultats propis de persones que senten passió pel que fan i que ho transmeten en classes que es reforcen amb anècdotes verdaderes, amb les seves vivències, consells, ajuda de primera mà… Són professors que t’apropen a la realitat del món laboral del qual ells mateixos formen part i, en la majoria de casos, t’adones que, d’alguna manera,  t’hi pots estar veient reflectit.

Mariona Castells Fontana, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

14. mariona castells finestra 14. mariona castells_faculty


5 comentaris

Filtres d’electrocardiogrames (ECG)

Hola, nois! En els meus escrits anteriors vaig explicar en què consistia l’enginyeria biomèdica i a quin perfil d’estudiant anava adreçada. Ara m’agradaria ensenyar-vos un mica una part molt important del grau: les pràctiques. Per fer-ho, aquest cop he escollit una pràctica de l’assignatura Bio (Senyals i Sistemes), que il·lustra com ajudem els metges en la seva feina.

La situació inicial és la següent: un ginecòleg visita una pacient embarassada. El doctor sap que a la família hi ha antecedents de problemes cardíacs i vol assegurar-se que l’ecocardiograma (l’enregistrament de l’activitat elèctrica del cor) del fetus és normal. Tanmateix, té un problema: el senyal d’ECG del fetus rep interferències del de la seva mare i es fa difícil d’avaluar.

Però els enginyers biomèdics podem solucionar-ho aplicant un filtre! Abans, però, és important tenir en compte que molts dels senyals biològics no són estacionaris (la distribució de probabilitat varia amb el temps) i per tant caldrà utilitzar un filtre que s’adapti al senyal com, per exemple, l’algoritme Least-Mean-Square algorithm (LMS). Aquests són els resultats obtinguts.

Com podeu veure, l’ECG de la mare ha desaparegut i ara el metge ja podrà avaluar el senyal del fetus correctament.

A més a més, el doctor també podria estar interessat a conèixer els batecs per minuts (bpm) del fetus per corroborar que el cor li batega a un ritme adequat.

Això, nosaltres ho podem calcular escrivint un codi informàtic que compti el nombre de batecs en deu segons, per exemple (només cal detectar el màxim de cada batec), i que faci una regla de tres per estimar quants n’hi hauria en seixanta segons (bpm).

Per curiositat, us diré que el resultat obtingut són 126 bpm, que correspon a la quarta setmana de l’embaràs!

Espero que la nostra feina us hagi semblat interessant.

Glòria Macià Muñoz, estudiant del grau en Enginyeria Biomèdica

13. gloria macia muñoz


2 comentaris

Una decisión tras otra

¡Hola de nuevo futuros universitarios (y algunos de vosotros, futuros estudiantes de Criminología)! ¿Cómo lo lleváis? A estas alturas, quizás os habéis empezado a plantear qué queréis hacer en vuestro futuro próximo. Y es que, por delante, se os presentan años de tomar decisiones que influirán en el transcurso de vuestras vidas. Decisiones para las que, quizás algunos, como yo en su día, no os sintáis preparados aún. Y es que, al menos en mi caso, de pequeña parecía tener más claro lo que quería ser de mayor que en la época en que tuve que tomar todas las decisiones. Recuerdo ese sentimiento de angustia e inseguridad a la hora de elegir; recuerdo los momentos en que los profesores nos advertían que escoger una rama de bachillerato u otra determinaría a su vez los grados a los que podríamos optar; pero, lo que mejor recuerdo es cómo mis padres me decían que me guiara por lo que me gustaba a mí y no por lo que me dijeran los demás. Sin duda, esas decisiones las tenéis que tomar por vosotros mismos, aunque siempre os podéis dejar aconsejar.

Ahora, miro hacia atrás y veo cómo cada una de las decisiones que tomé han acabado llevándome a donde estoy. Como comenté en un post anterior, acabé en Criminología por decisiones pasadas que me cerraron otras puertas y me abrieron esta. Aún así, no me arrepiento de haberla escogido. Mientras algunos amigos míos se quejaban de sus respectivas carreras, yo disfruté muchísimo con la mía. Siempre habrá asignaturas que os gusten más que otras, pero la carrera en su conjunto resulta de lo más interesante. Aprendemos un poco de todo: derecho, psicología, estadística, sociología, política… ¿Qué hay mejor que combinar diferentes ciencias? ¡Es imposible aburrirse! Además de que tendréis temas de conversación para rato.

Criminología es uno de los grados que tienen pocas plazas aquí en la Pompeu Fabra: únicamente 80. Además de tener clases magistrales, donde el profesor explica la teoría, también tenemos seminarios, donde llevamos la teoría a la práctica. Si bien esto supone un esfuerzo extra por parte de los alumnos a la hora de realizar lecturas, deberes y trabajos, también supone un extra en el conocimiento, puesto que la mejor forma de aprender lo dado en clase es practicándolo. Además, estaréis divididos en grupos reducidos, lo que facilitará conoceros mejor los unos a los otros.

Yo sólo puedo explicaros cómo fue mi experiencia en el grado en Criminología, pero está claro que la decisión de escoger una carrera u otra es vuestra. Sólo espero poder ayudaros a despejar un poco esa incertidumbre y angustia a la hora de escoger, tanto si es para elegir Criminología como para descartarla. Yo, y todos los que aparecemos en la foto, al final la escogimos, y ya podemos decir orgullosamente que somos criminólogos. Si la escogéis, la disfrutaréis.

Julia Hambrona, estudiant del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció