Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Segona etapa

Ja fa quasi dos mesos que estic a Madrid i el temps passa volant. Us deveu preguntar: com que Madrid? Doncs bé, el segon any del grau que estic cursant —Filosofia, Política i Economia— es fa a Madrid, després d’haver fet primer a la Pompeu Fabra. Aquest primer trimestre estem estudiant a la Universitat Autònoma de Madrid i en el segon semestre anirem a la Universitat Carlos III de Madrid. Aquesta mobilitat pot resultar estranya, però s’emmarca en l’Aliança de les Quatre Universitats (A4U), de la qual aquestes tres universitats formen part, juntament amb l’Autònoma de Barcelona.

En aquest primer trimestre tenim més assignatures d’economia i de matemàtiques que en els semestres anteriors. Més concretament, tenim Macroeconomia i Estadística Descriptiva. A la primera no només aprenem models econòmics i grans temes d’economia, sinó també tractem temes com per exemple geografia econòmica o intentem entendre les dades econòmiques amb anàlisis històriques i polítiques. A la segona, aprenem eines que ens ajuden en altres assignatures, com per exemple a Macroeconomia. Pel que fa a matèries de polítiques, cursem les assignatures Actors Polítics i Acció Col·lectiva —on analitzem els diversos grups que intervenen en política i als espais comuns, tant actuals com del passat—, i Anàlisi Política i Teories de la Democràcia —on estudiem els sistemes polítics i la democràcia—. Finalment, aquest trimestre cursem l’assignatura Filosofia Política Contemporània, que no només es diferencia de Filosofia Política de l’any passat per tractar només autors contemporanis, sinó que les classes es basen en l’anàlisi de temes concrets de filosofia i no d’autors. Per exemple, hi estudiem temes com la llibertat, els drets o el totalitarisme.

En resum, aquest trimestre hem continuat ampliant les assignatures de polítiques i de filosofia, però hem aprofundit més que l’any passat en els temes i el coneixement d’economia.

Aitor Bonsoms, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia (UPF-UAM-UC3M)


Deixa un comentari

Es pot fer tot

VAIG TARD. Com a recurs literari per cridar l’atenció no està malament, però és del tot cert: com un dilluns qualsevol, m’he llevat amb mandra fins que he vist que avui s’acabava el termini per presentar aquest text. NI UNA SOLA LÍNIA. Aquests anys he après, però, que l’actitud correcta no és desmoralitzar-se, sinó afrontar la feina amb un “som-hi”. I no és que vagi tard per haver estat fent una cerveseta amb els amics, precisament. Almenys aquest cap de setmana, no he descansat gens.

Una de les preguntes que més em preocupava abans, durant (i no vull saber després) de la carrera era què passaria amb totes les coses que feia a part dels estudis. Sempre he tingut molta vida fora de l’acadèmica i volia conservar-la: estudiar guitarra, grups de música, fer anglès, fer classes particulars… “Tot això estudiant una enginyeria a temps complet?”. “No podré, no podré…”.

La veritat és que si t’ho mires tot alhora sembla impossible de compaginar, però un cop t’hi trobes, vas fent a poc a poc. El primer que cal fer, però, és no deixar de fer res abans de provar-ho: recordo que m’espantava la idea de no saber quant de temps extra tindria a part de la universitat. Doncs, va a setmanes: n’hi ha que no sobra ni un minut, però d’altres hi ha molts moments lliures que es poden dedicar a aquelles activitats importants i no de menys valor que les universitàries. Hi ha èpoques, com les d’exàmens, que les altres coses s’han de deixar una mica de banda; però quan sí que hi ha temps, s’han de saber compensar. No sempre es pot estar al cent per cent amb tot, sinó que és més aviat saber gestionar un estira-arronsa.

A més, la universitat no és qui ha d’estructurar la teva vida. Hi ha com una certa pressió popular d’haver de seguir el pla d’estudis tal com està pensat i no ha de ser obligatòriament així. Manes tu i has de gaudir de les coses que fas. Per exemple, després de molts dubtes, a tercer vaig decidir no agafar totes les assignatures per tal de poder tenir més estones per a mi. I no passa RES; va ser un any fantàstic.

Ara bé, s’ha de tenir present que per arribar a tot, se n’han de tenir ganes i s’ha de treballar. No s’hi val quedar-se aturat i veure com el temps corre mentre ens queixem que “no arribem a tot”. I la frase de sempre: com més coses fas, més aprofites el temps que tens per fer-les.

Helena Bantulà, estudiant del grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals


Deixa un comentari

La biblioteca, la setmana 10 i els exàmens

Aquest és el primer apunt que escric com a estudiant de segon curs de Publicitat a la Pompeu (que fort que sona, oi?). Bé, el cas és que aquest cop, i per variar una mica de la resta, no tenia molt clar de què parlar fins ara. Sí, amics meus, avui he tornat a tenir una sensació que feia temps que no tenia: l’adrenalina de quan s’acaba el temps per entregar una cosa. Així que dedicaré aquest apunt a parlar-vos de la setmana 10 i del silenci tallant de la biblioteca.

A veure, per als que encara teniu dubtes de si estudiar a la Pompeu o no, pel que fa als exàmens, a mi el sistema m’agrada molt. Funcionem de la manera següent: tenim deu setmanes de classes i després, els exàmens. Això vol dir que fem els exàmens abans de Nadal i que podem despreocupar-nos i descansar durant les vacances; això també passa per Setmana Santa. El problema? Acabem força més tard que altres universitats i el ritme és frenètic. De veritat, no te n’adones que ja ets a la setmana 10. Els primers dies en fareu bromes amb els companys: “—Ei, que estem a la 6 i hauríem d’anar estudiant”. Però no ho faràs, perquè estaràs acabant treballs en grup, preparant seminaris… De tot se n’aprèn. Però per què us parlo de tot això? Ah sí, per l’exercici d’avaluació d’aquest matí. Parlem clar, quan un professor parla d’un examen com d’un exercici, no us en refieu. Estudieu igualment, llegiu-vos ni que sigui la matèria; si no, us passarà com a mi, que avui m’ha anat d’un pèl de no arribar a temps per entregar-la: tancaven el portal a les 12.45 i he enviat el meu exercici a i 35.  He reviscut la sensació de suor freda i he pensat, aquest any no em passarà el mateix. M’he marcat a l’agenda que som a la setmana 5 i que porto tota la tarda a la biblioteca preparant apunts per anar resumint temari. I espero que aquesta vegada sigui de veritat. Tant si us convertiu en estudiants de la Pompeu com si aneu a una altra universitat, recordeu: no es pot badar!

Preneu-vos el vostre temps per estudiar, però no us enganyeu a vosaltres mateixos: si aneu amb tota la colla a la biblioteca no fareu res de feina: la pausa de berenar s’allargarà més del compte o bé es multiplicarà en petites pauses, ja ens entenem. Et compararàs amb els teus companys, t’estressaràs quan parlin d’alguna qüestió que tu no recordes i quan vegis que acaben el primer bloc quan tu encara estàs pel tema 4. Relaxa’t, simplement no quedis mai amb els teus amics just abans d’un examen. Mai a la vida. Surt de casa amb auriculars i amb la música que t’agradi i arriba a classe sense parlar amb ningú. I ja està, tot passa, no sabràs com; però ho faràs i aleshores podràs gaudir de les vacances sense fer res que no et vingui de gust mentre els teus amics d’altres universitats es queden fent colzes.

I si el primer trimestre no te’n surts, no pateixis, que en 10 setmanes tindràs una altra oportunitat per preparar-t’ho amb més temps! Que tingueu bona setmana!

Alba Ruiz Bautista, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques


Deixa un comentari

La decisió: marxar d’intercanvi?

Bon dia,

En sentir la paraula intercanvi  molts de vosaltres pensareu que això encara us va massa gran o que us queda molt llunyà. Però a la universitat el temps passa volant i amb un tres i no res et trobes que estàs a segon, i tot i que et sembla que tot just acabes de començar aquesta nova etapa, ja et toca decidir si l’any següent voldràs fer un intercanvi o no.

Per començar, a la UPF els intercanvis no són obligatoris (a excepció dels graus en International Business Economics i en Traducció i Interpretació). Però, com comprovareu, moltíssims estudiants, any rere any, s’apunten a aquesta experiència. Per què? Doncs perquè és una de les etapes més boniques de l’estada universitària. Et permet conèixer moltíssima gent d’origen variadíssim i compartir amb tots ells experiències inoblidables en un país diferent, aprendre dels diferents sistemes educatius d’altres cultures, millorar el vostre nivell d’idiomes, viatjar i, sobretot, passar-ho d’allò més bé en un país que heu escollit vosaltres mateixos. I això em porta al punt següent.

El dubte que molts teniu o que tindreu sobre com funciona a la UPF el sistema d’intercanvis. Abans que res, cal destacar que la UPF té un ampli ventall d’acords i de convenis amb universitats dels cinc continents, de manera que segur que trobareu alguna destinació que satisfarà les vostres expectatives. A més a més, també podreu triar quant de temps voldreu estar d’intercanvi, des de tres mesos fins a un any, depenent de la plaça que escolliu.

Com podeu imaginar, no tothom pot anar a la mateixa universitat d’intercanvi, és a dir, que hi ha un nombre de places predeterminat per a estudiants de la UPF per a cada universitat de destinació i que varia depenent de la universitat, des d’una plaça fins a deu o dotze. I com s’escull qui va a quina universitat? Doncs, bàsicament, cada estudiant que vol fer un intercanvi ha d’entregar a la UPF un llistat amb les seves preferències, i la Universitat té en compte la mitjana assolida fins a aquell moment, el nombre de crèdits superats i el nivell d’idiomes de l’estudiant.

Per tant, ja sabeu què cal que fer! Tot i així, no us preocupeu, ja que, com he dit, la UPF té moltes places disponibles a moltes universitats, de manera que ningú no es quedarà sense fer un intercanvi si així ho desitja.

Així doncs, us encoratjo a tots, però sobretot a aquells que esteu dubtant sobre si voldreu fer o no un intercanvi, a ser valents i a prendre la decisió de fer-lo. Que no us decebrà, que aprendreu moltíssim i que també us servirà per ampliar el vostre currículum de cara al futur.

Fins a la propera!

Blai Hermoso, estudiant del grau en International Business Economics