Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

De segon de batxillerat a la universitat… Un gran canvi?

Quan estàs a primer i, sobretot, a segon de batxillerat, penses contínuament que és el que t’esperarà quan acabis la selectivitat i t’agafin a un grau, a la universitat.

Jo, per exemple, no tenia ni idea de què és el que faria allà a la llunyana Barcelona, un lloc estrany per a mi, que només havia anat a la capital unes cinc vegades. A l’estiu et diuen a quin grau has entrat i et prepares mentalment per al que arribarà… Però, què arribarà? Encara que molts tenen amics que els expliquen en què consisteix un grau a la Pompeu, molts d’altres no tenen ningú que els il·lustri. També estan els típics amics que et diuen que et faran una quintada, bàsicament per espantar-te.

Et trobes que arriba setembre i tens una setmana “d’iniciació” a la Pompeu. Arribes els primers dies, sol (si no és que tens la sort de tenir un company de classe de batxillerat), i et fan unes xerrades sobre el funcionament de la Pompeu, la numeració dels edificis, com funciona la seva xarxa intranet … En definitiva, un “cacau” difícil d’assimilar ràpidament els primers dies. No pateixis, tindràs temps d’aprendre com funciona tot.

Pel que fa als companys, els aniràs coneixent en aquesta setmana d’iniciació, encara que veritablement coneixes la gent quan fas els treballs en grup. Et trobaràs de tot, t’ho puc assegurar: gent molt simpàtica i treballadora, gent simpàtica però que no és treballadora, gent treballadora però que no és simpàtica… I després està el que no és ni simpàtic ni treballador, que per Llei de Murphy sempre acaba al teu grup de treball aleatori; però dels treballs en grup ja en parlarem un altre dia, que és un tema molt llarg.

Quan acabis aquesta setmana d’iniciació començaran les classes. Tindràs quatre fantàstiques assignatures que duraran un trimestre… Sí, sí; ho has llegit bé: a la Pompeu tenim trimestres. Com al “col·le”. Si bé tenim menys matèria per als exàmens finals, les assignatures només duren deu setmanes i, per tant, el ritme de treball és molt més intens.

Malgrat aquest intens ritme de treball, no et deixis atrapar per les arrels del teu grau. Hi ha temps per a tot! Com que només tindràs horari de matí o de tarda aprofita per millorar les teves aptituds. Apunta’t a fer una llengua diferent (sobretot anglès), a fer teatre, algun esport… Si ho vols fer a la Pompeu, ja sigui per proximitat o per lleialtat, la nostra universitat té una gran oferta d’activitats. Si el teu domicili o lloc de residència temporal és a Barcelona o rodalies tindràs temps de fer moltes coses i, sobretot, de gaudir els teus anys d’universitat.

En canvi, si véns de quasi la província de Tarragona com jo, t’hauràs de resignar a canviar aquestes activitats per llegir al tren.

PD: Tranquils, a la Pompeu no fem quintades als estudiants de primer!

Marc Rojas Rubio, estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració

Anuncis


Deixa un comentari

El ventall d’opcions que ofereix Humanitats

Si encara no us heu decidit del tot, però Humanitats és una opció per a vosaltres, jo us animo, com a estudiant d’aquest grau, a matricular-vos-hi. Ja he anat esmentant l’ampli ventall que ofereix la carrera –que permet a l’estudiant formar-se una mentalitat crítica i oberta respecte a aquest camp–, però no hi he entrat en detalls. Així, en aquest apunt, intentaré concretar-ho més. Potser ja sabeu que a partir de segon curs l’estudiant pot començar a escollir assignatures, tot i que la tria no acabi sent definitiva ni inclogui les optatives. És quan podreu triar entre una de les tres llengües que us ofereix el grau (alemany, francès o llatí) i una de les tres literatures (alemanya, francesa o llatina). Arribats a tercer, ja decidireu el vostre itinerari. Per a molts, això implica un patiment i molta indecisió; però no us amoïneu, no serà per manca d’opcions.

En aquest sentit, la Pompeu dóna moltes opcions a l’estudiant d’Humanitats que vol completar el seu perfil. De perfils, per començar, n’hi ha molts i per a tots els gustos: des dels clàssics –Art, Literatura, Pensament o Història– fins a altres que no obliden tractar tots els camps. En concret, hi ha dos itineraris segons el període històric que més us interessi: Antic i Medieval o Modern i Contemporani–. D’altra banda, a més de les assignatures que ofereix cada itinerari en particular, la Facultat dóna  a triar també unes assignatures “transversals”, que tracten àmpliament temes importants des del punt de vista històric o filosòfic. En serien un exemple les assignatures Guerra i Violència, Revolució i Utopia o Estudis de Gènere.

Tampoc no vull estendre’m en les ofertes docents, que trobareu a la web de la Facultat: les assignatures hi estan ben explicades perquè us en pugueu fer una idea. Senzillament vull remarcar el fet que l’oferta d’assignatures és àmplia: dins de cada itinerari hi ha, almenys, tres optatives trimestrals per triar. A més, malgrat que trieu un itinerari –per exemple Pensament–, és possible completar-lo amb algunes assignatures d’un altre itinerari. Espero haver estat prou clara…

Per acabar, us vull parlar una mica de la meva elecció. Aquest any, que ja curso tercer, m’he decidit per l’itinerari de Pensament. Al principi, em feia por que em tanqués en una única disciplina, però m’he adonat que no és estrictament així: les assignatures obligatòries ja són variades i he pogut escollir altres assignatures de literatura o d’art; així puc continuar gaudint de totes les disciplines. Estic, doncs, força contenta amb l’itinerari que segueixo, tant per les assignatures com per la docència.

Judit Naranjo, estudiant del grau en Humanitats


Deixa un comentari

La universidad, otro mundo

¿Cuántas veces habremos oído eso, nosotros los estudiantes? La universidad es otro mundo. Qué lejos parecía cuando estábamos en el instituto, ¿verdad? Escuchábamos que el hermano de un compañero se iba a la universidad y la sola idea ya nos causaba algo de pánico y emoción al mismo tiempo. Queríamos que llegara nuestro turno y, a la vez, pensábamos que no estábamos preparados, pero que, llegado el momento, lo estaríamos.

Querido lector, temo decirte que quizás no creas estar listo, pero es el momento de decidir estarlo.

El paso a la universidad es grande; no, gigante. Las clases, las asignaturas, la evaluación… La universidad se define bien con el término libertad. Oh, sí, eres libre de organizarte como quieras, y no va a haber profesores de instituto persiguiéndote para que vayas a clase. Esta vez, te toca levantarte por las mañanas e ir a clase porque es lo que quieres, y no porque sea obligatorio.

Es la hora, querido lector, de hacer lo que siempre has querido hacer.

Si me estás leyendo, creo que tú y yo ya tenemos algo en común: hemos escogido el grado en Criminología. ¿Por qué? Bueno, seguro que la gente te preguntará si no te da cosa “eso de ver muertos”, o te dirá “¡qué guay, suena muy interesante!”. Como diría Aristóteles, la realidad se encuentra en el punto medio. No vas a ver muertos, más que quizá algún que otro zombie arrastrándose a clase por las mañanas; y va a ser interesante, sí; pero también vas a tener que trabajar.

Criminología es una ciencia de muchas ciencias: derecho, sociología, biología, estadística… Y es que, a mi parecer, estudiar el delito y al delincuente no puede centrarse en un solo factor. Futuro criminólog@, si quieres descubrir por qué se producen delitos, tendrás que conocer primero la sociedad —el paisaje en el que actúa el delincuente— y seguro que también querrás ser capaz de entender la aplicación de la genética en las investigaciones, y tus derechos y deberes no solo como criminólogo, sino como ciudadano de este mundo en que vivimos.

Pero no todo se basa en aprender disciplinas, créeme; vas a aprender más de la vida sin darte cuenta de lo que puedes llegar a imaginar. Pues, amigo lector, la universidad será lo que tú quieras que sea. Puede ser la mejor experiencia de tu vida si tú decides que estás listo y que va a ser así. Tú eres el único que puede decidir, es tu vida; recuérdalo, nadie puede vivirla salvo tú. Sé egoísta y cuida de ti mismo, escoge lo que más te guste y el resto vendrá solo.

Los cursos, los nuevos idiomas, las nuevas aficiones, los deportes, la música, los amigos, las fiestas, los ratos en la biblioteca… La universidad no es algo que se pueda explicar con palabras. La universidad hay que vivirla. Y ahora, amigo mío, te toca a ti. Espero sinceramente haberte ayudado con mis palabras y que escojas, ante todo, ser feliz.

Carla Morales Moncada, estudiante del grado en Criminología y Políticas Públicas de Prevención

5. carla morales moncada