Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

I les classes, com són?

Benvinguts de nou. Sóc l’Elena i m’agradaria explicar-vos en aquest apunt com funcionen ben bé les classes a la universitat. Crec que és un dubte que força gent es planteja, i es fa preguntes com: quantes persones hi ha en una classe? Les classes són obligatòries? És imprescindible prendre apunts?

classPrimer de tot, cal diferenciar les dues parts que té una assignatura a la UPF: les classes magistrals i els seminaris. Les classes magistrals són les teòriques, vull dir, que el professor titular de la matèria et dóna tot el material teòric.

Llavors, aquí ve la gran pregunta: cal que vagi a classe si tinc les diapositives que es pengen a l’Aula Global? La resposta general dels professors és que cal anar-hi perquè a l’examen entra tant el que hi ha a les diapositives com la informació extra que donen a classe. El meu consell és que aneu a totes les classes perquè, juntament amb els seminaris, us facilitaran arribar a l’examen amb molta tranquil·litat.

I aquí, passem a un altre tema: quanta gent hi ha per classe? La resposta és depèn del grau. En el meu cas –sóc d’IBE– mai som més d’uns 85 per classe. Però en el cas d’ADE i ECO sé que han hagut de fer classes a l’auditori. Això vol dir que poden arribar a ser fins a 200 persones; però no passa en totes les matèries.

Ara és l’hora de parlar de l’altra part de les assignatures, els seminaris. Els seminaris són classes més reduïdes, normalment per a 20-30 persones, i pot ser que el professor sigui el mateix de la classe magistral o un altre, un ajudant. En aquestes hores, no es dóna informació nova generalment, sinó que es treballa el que s’ha après a les classes magistrals. El funcionament dels seminaris varia molt segons l’assignatura; pot ser que es basi només en presentacions dels alumnes sobre uns temes determinats o que es resolguin exercicis que s’han d’entregar al seminari, o simplement fer activitats que ajuden a entendre millor el contingut que les classes magistrals. Els seminaris són OBLIGATORIS! Aquí sí que és imprescindible anar-hi. La manca d’assistència us pot perjudicar la nota final o impedir presentar-vos a l’examen. El meu consell és que us esforceu molt als seminaris. En primer lloc, perquè us ajuden a portar un seguiment de la matèria i quan s’acosta l’examen final s’agraeix que no et vingui tot de nou; i, en segon lloc, normalment els seminaris representen un percentatge important de la nota final (entre un 20-50%); així que, com millor feu els seminaris, menys pressió tindreu a l’hora de l’examen.

Fins a la propera.

Elena Costa, estudiant del grau en International Business Economics 

Anuncis


Deixa un comentari

El costat desconegut de la UPF

Fa un mes o així em vaig assabentar que existia l’edifici 51 de la UPF. Al campus del Poblenou, a la plaça central, hi ha una paret que no és una paret. Allà s’hi fa recerca.

Estava fent un cafè amb amics quan m’ho van explicar, i quan vam acabar els vaig arrossegar cap a l’edifici 51 a fer turisme. Volia veure què s’hi feia allà. Vam estar una estona fent voltes, mirant per les portes transparents.

johnyDarrere d’una d’aquestes portes vam veure el nostre professor del trimestre passat de Sistemes Operatius. Estava manejant un robot humanoide baixet, d’uns tres pams d’alçada; el robot estava connectat a un ordinador i semblava que anava a provar un programa. Ens vam quedar aturats, expectants.

Aleshores, ell va aixecar el cap i ens va veure observant. Ens va obrir la porta. “Oh, no et volíem molestar”. Igualment, ens va ensenyar el robot amb el qual estava treballant: estava investigant interacció d’humans amb robots, i ens va ensenyar el robot seient, aixecant-se i fent un petit discurs. També hi havia un robot més gran que tenien en col·laboració amb algun projecte europeu del qual no recordo el nom, més gran i avançat.

Després ens va ensenyar què feien alguns dels seus col·legues a la resta de l’edifici. Un robot detector d’alcohol, jugadors de futbol a mig muntar, una sala i cascos de realitat virtual…

Aquell dia vaig tornar a casa satisfet, pensant que a la meva uni hi havia objectes, projectes i gent ben interessants.

Ahir vaig veure una altra part interessant. Em vaig presentar com a voluntari per a un experiment de realitat virtual amb l’Oculus Rift. No va ser especialment agradable cap al final (només m’havia marejat tant una vegada), però va satisfer la meva curiositat, i al principi era una experiència magnífica.

Després, mentre em recuperava a la plaça, em vaig trobar amb un company meu més gran, que em va ensenyar el seu treball de fi de grau: un reproductor de música que la tria a partir del teu estat d’ànim. Amb casc per detectar l’estat d’ànim i tot, bastant impressionant.

A la uni hi ha molts projectes, objectes i gent interessant.

Adrià Garriga, estudiant del grau en Enginyeria en Informàtica


Deixa un comentari

Estudiar Dret a la Universitat Pompeu Fabra

En aquest primer comentari m’agradaria començar explicant el meu cas, per ajudar-vos en la mesura que pugui a dissipar molts dels dubtes que s’han d’afrontar en aquesta nova etapa que just comença d’aquí a poc i que determinarà molt el rumb de les vostres vides. Utilitzo l’adverbi molt i no tot, perquè considero que en la nova dinàmica de la societat vertiginosa que ens toca viure no tindrem una professió fixa i constant com els nostres avis o pares, sinó que aquesta s’anirà adaptant als requeriments de l’evolució de la forma de vida.

Universitat Pompeu Fabra UPFRecordo que durant el batxillerat tenia molt clar què volia fer. Era i encara sóc un apassionat del món de l’empresa. Estudiar ADE i fer-ho a la UPF era el meu somni. Primer perquè a la universitat més pròxima al meu territori, la de Lleida, no la impartien, i a la UPF perquè havia sentit a parlar de la seva alta reputació i sempre m’havia entusiasmat estudiar envoltat dels millors professors i estudiants, ja que les notes de tall són altes. Tot i que ara ja no passa, només estava obligat a marcar tres preferències per cursar els estudis universitaris. No vaig entrar a la carrera desitjada per una dècima i l’opció següent era Dret. La vaig posar perquè llavors ja es començava a parlar dels dobles graus, però encara vist com una certa rara avis.

No puc negar que en rebre l’avís, llavors en format SMS, vaig sentir un contrast entre la desil·lusió de veure frustrat el meu somni i l’alegria de fer-ho en un molt bon centre. Amb anterioritat ni havia visitat les instal·lacions ni havia anat a cap edició del Saló de l’Ensenyament, cosa que us recomano moltíssim que feu. Observar de primera mà la realitat des de la vostra percepció és molt important. Vosaltres teniu per via directa tots els inputs per acabar d’escollir i decidir en plenitud.

Estudiar Dret se’m feia una muntanya. M’horroritzaven els comentaris, típics: “empollar”, recitar lleis senceres, saber llatí… La visió d’aquests anys m’ha ensenyat que ben poc s’hi assembla.

El meu primer dia va significar arribar a un lloc, totalment nou, farcit d’estudiants perduts com jo, però amb l’emoció continguda de començar un projecte engrescador.

La primera cita és un clàssic de cada any als nouvinguts. Congregats a l’auditori, on no hi cap ni una agulla, ens van explicar la metodologia de funcionament de la carrera, l’estil Pompeu… Com que no tenia cap conegut recent que hi estigués estudiant, tot em venia de nou.

Els primers dies els recordo durs, però ara somric quan hi penso. Ràpidament m’hi vaig habituar i amb els companys de residència que, casualitats de la vida, anàvem a la mateixa classe vam començar a fer grup i de mica en mica amb la resta de la classe.

Amb el títol de Dret a la mà acabat de sortir del forn, recordo aquests primers moments amb tendresa i la convicció que el destí no em va jugar una mala passada, tot i pensar-ho en aquell moment, de concedir-me l’opció d’estudiar Dret a la UPF. Durant els primers temps de l’etapa universitària vius un procés d’adaptació que se supera sense dificultat quan hi poses tot el coratge per part teva. Et servirà com a escalfament per afrontar les dificultats que et van sorgint a la carrera, que no és ni molt difícil, però tampoc fàcil. Cadascú hi posa el seu llistó; ara, amb la recepta de portar-ho al dia i fent una bona planificació estratègica d’estudi, com m’agrada dir, les coses acostumen a sortir bé.

Jordi Sumalla, estudiant del grau en Dret


Deixa un comentari

Època d’exàmens!

Quan sentim la paraula exàmens ens esgarrifem i ens fa mal tot només de pensar que se’ns acaba la llibertat per unes setmanes i que ens hem de tancar a estudiar.

Però per desgràcia aquest és el sistema que funciona ara per avaluar els coneixements dels alumnes; així que toca estudiar. I com s’ha d’estudiar i quan a la UPF?

estudiantsA la UPF, com ja sabreu, hi ha tres períodes d’exàmens: abans de Nadal, al voltant de Setmana Santa (que pot ser que la tingueu completament de festa o que us hagueu d’amargar estudiant tota la setmana, depèn de l’any) i a finals de juny (pot ser que pugueu celebrar Sant Joan o que estigueu escoltant els petards i la festa des del llit). Però té la seva recompensa i és que no comencem classes fins gairebé fins a finals de setembre o principis d’octubre, i sempre tenim festa al Nadal!

Bé, i ara comencem amb el que toca, el tema dels exàmens. Mireu, tots els trimestres funcionen igual: els exàmens estan concentrats en dues setmanes i normalment en tenim quatre, si no és el cas que t’agafes assignatures de més o de menys. Acostumen a estar ben distribuïts, dos cada setmana i amb un o dos dies entre cada examen.

Segurament us estareu preguntant: quant de temps tenim per estudiar aquests exàmens? Doncs les classes acaben just la setmana abans de començar-los; però no us espanteu, l’última setmana no tindreu seminaris i això són hores de menys i menys feina, i a les últimes classes generalment es repassa la matèria i es fan classes de dubtes. Us heu d’organitzar perquè no us mengi el temps!

El tema més positiu d’aquesta estructura dels exàmens és que amb dues setmanes ja els has acabat tots; és intens, però no és etern.

Cal destacar que, almenys a la Facultat d’Econòmiques, la majoria d’exàmens són de tipus test. I no creieu que és més fàcil, però sí que he de reconèixer que la manera d’estudiar no és la mateixa. Gran consell: tingueu els conceptes molt clars i ordenats al cap; és essencial! El tema del full de respostes és força peculiar, però ja us l’explicaran quan feu el primer examen, i repetides vegades abans de cadascun; així que no us preocupeu.

Els exàmens solen durar dues hores; sempre hi ha alguna excepció d’algun examen més llarg. Gairebé sempre, el professor responsable de l’assignatura està a l’aula de l’examen i resol possibles dubtes.

Bé, i després de tot el patiment, cansament, estudi, estrès…, teniu una bona recompensa! És un esdeveniment al qual no podeu faltar, la Pompeufarra de finals d’exàmens. Us asseguro que quan estigueu estudiant només estareu desitjant acabar i poder sortir de festa, i la millor manera de celebrar-ho és amb tota la classe a la festa que organitzen els mateixos estudiants de la UPF.

Fins a la propera.

Elena Costa, estudiant del grau en International Bussiness Economics


1 comentari

Economia o ADE?

Benvolguts estudiants,

Sóc una alumna de la UPF del doble grau en Economia i Dret. En aquest primer apunt, m’agradaria explicar-vos una mica la diferència entre els graus d’Economia i ADE que s’imparteixen des de la Universitat Pompeu Fabra, ja que sol ser una pregunta habitual entre els estudiants de batxillerat.

Sovint, el dubte que se’ns planteja és quin d’aquests graus s’ajustarà més a les nostres preferències i aptituds personals. No patiu, aquesta pregunta ens l’hem feta tots i, encara ara, és complicat posar el límit entre on comença el contingut d’un grau i on acaba el de l’altre.

Els dos primers anys són idèntics per a ambdues carreres i, per tant, els seus estudiants comparteixen aules i cursen les mateixes assignatures, que els permeten obtenir una sòlida formació bàsica en matemàtiques, economia i empresa. Per a tots aquells que us facin por les  matemàtiques, estigueu tranquils i deixeu les vostres pors al marge a l’hora d’escollir el vostre futur, ja que la mateixa universitat us ofereix un curs optatiu d’introducció a les matemàtiques a principis de setembre per a totes aquelles persones que vulgueu reforçar aquests continguts abans d’iniciar l’any acadèmic i, en el primer trimestre de primer curs, s’imparteix l’assignatura Matemàtiques I, en què es fa un recordatori de les matemàtiques del batxillerat.

És a partir del tercer any quan els estudiants cursen assignatures obligatòries diferents. En el cas d’Economia, aquestes matèries tenen un enfocament no tant centrat en l’empresa, sinó en l’estudi del funcionament de l’economia en general i dels seus agents econòmics, majoritàriament utilitzant les eines de la matemàtica aplicada i l’econometria. En canvi, en el cas d’ADE, els estudiants aprofundeixen en temes més enfocats cap a l’empresa, fins a obtenir una formació transversal dins dels diferents departaments que hi podem trobar.

Tot i així, també us he de dir que les assignatures optatives, que són aquelles que es poden escollir entre tercer i quart curs, són quasi idèntiques en els dos graus, fet que permet que els estudiants puguin ampliar els seus coneixements cap a l’àmbit que els interessi més i acabar obtenint una formació molt adaptada a les seves preferències individuals al llarg de la carrera, independentment de quin d’aquests dos graus estiguin fent.

L’elecció del grau no és una decisió fàcil. Un consell: obtingueu el màxim d’informació possible i un cop posada sobre la taula, trieu el que realment penseu que us interessa i us motiva, ja que heu de convertir el vostre pas per la universitat en una experiència única i inoblidable.

Espero que em continueu llegint.

Alba Pijoan, estudiant del doble grau en Economia i Dret


Deixa un comentari

El procés d’elecció

Medical Records & StethoscopeA l’anterior apunt vaig fer una anàlisi de la carrera que interessa més un cop un s’hi troba a dins que no pas quan un s’hi troba a fora. Al batxillerat, recordo com la gent es debatia entre fer o no fer una carrera o una altra, però no es preocupava de si la universitat seguia o no trimestres o si a tercer o quart any es podia fer un trimestre a l’estranger o no. El que realment semblava importar era el nom dels estudis que s’escollirien.

Després de les PAU, un estudiant de l’itinerari científic amb bona nota disposa de tota l’oferta formativa davant seu, i aquest moment de fer la tria suposa –almenys per a mi ho va suposar aleshores– deixar de banda tota la resta. Crec que és important en aquesta reflexió guiar-se pels interessos més que per la visió ideal del professional que un vol ser al cap dels anys, especialment dins de l’àmbit de les ciències de la salut.

En el cas de la medicina, és fonamental tenir un interès per conèixer el cos humà, el seu funcionament a tots els nivells, tant bioquímic com macroscòpic, i considero que cal tenir present un cert esperit de recerca per voler saber què s’amaga darrere de cada patologia. Certes coses pròpies de la projecció d’un mateix com a professional feien enrere companys que tenien interès en tot aquest món: com serà veure un cadàver? Com serà entrar a un quiròfan i veure tanta sang? Com serà la càrrega moral que un haurà de portar davant malalts terminals? Com serà haver de prendre decisions vitals per a la resta?

Uns dies després que fes l’elecció de la carrera i que es tanqués el full en línia, el meu pare es va fer un petit trau al dit i em va demanar que li curés amb una mica de cotó, gases i esparadrap. En veure la sang em vaig marejar i vaig haver de seure. Tot i això, no vaig replantejar-me l’elecció que havia fet, perquè intuïa que totes aquestes sensacions acabarien passant si tenia veritable interès en el que feia. Igual va succeir el primer dia a la sala de dissecció: tothom hi entra compungit, però a ningú no se li presenta la repulsió que havia pronosticat.

Els dubtes que aquest blog tracta d’aclarir sobrevenen a l’estiu, quan cadascú fa la tria, la gent es reparteix al ventall d’ofertes universitàries i no té amb qui comentar pros i contres de l’elecció. I al full no s’ha d’omplir només el nom de la carrera, sinó el de la universitat. I ningú sap les diferències, o a vegades té un germà o un amic més gran que pot ajudar, o bé mira les webs i no en treu l’aigua clara i acaba justificant a posteriori una elecció basada en intuïcions. Però és important saber què es tria, saber el que li deparen els propers quatre (o sis) anys.

I Medicina a la UPF és, segons la meva experiència i pels motius que vaig explicar al darrer apunt, una bona elecció. No només pels anys d’universitat, sinó per la formació que fonamentarà l’exercici professional de després.

Eduard Ródenas, estudiant del grau en Medicina


1 comentari

Traducció i Interpretació…, de què va?

Llegint altres apunts dels meus companys universitaris en aquest mateix blog, m’he adonat que en la meva primera aportació no vaig incloure una informació bastant important. Si algú la va llegir, es devia quedar amb aquesta pregunta sense resposta: però, això de Traducció i Interpretació…, de què va?

En el meu cas i en primer lloc, vaig escollir aquesta carrera perquè m’agraden els idiomes i tinc facilitat per aprendre’n (era obvi que una de les raons seria aquesta; és una que comparteixen la majoria d’estudiants d’aquest grau); en segon lloc, i aquesta raó ja és més personal, dins de l’estudi de cada llengua, m’inclino més per la branca lingüística que per la literària. Per aquesta raó, tot i haver estat dubtant entre cursar una filologia o el grau en Traducció i Interpretació, vaig acabar triant l’últim: els estudis se centren en l’estudi del funcionament d’una llengua més que no pas en la seva literatura (tot i que també és important).

Us recordo que estic cursant encara el primer curs, així que potser se m’escapen alguns detalls pel que fa al grau sencer, de principi a final. No obstant això, puc donar una idea sobre com funciona la carrera. Primer de tot, t’has d’assegurar que coneixes i que domines plenament les teves llengües vehiculars (en el cas de la UPF, el català i el castellà), així que es comença estudiant a fons aquestes dues llengües. Així doncs, en cas que us pregunteu si heu de tenir clar el temari de batxillerat sobre aquests idiomes, la resposta és que sí: les dues assignatures són un aprofundiment i un perfeccionament de tots els coneixements que es tenen abans d’entrar a la carrera. A continuació, gairebé immediatament, es comencen a estudiar les llengües estrangeres: una ha de ser l’anglès, i es pot escollir una altra llengua entre francès, alemany i llengua de signes catalana. En l’estudi d’aquests idiomes, es posa èmfasi sobretot en el seu funcionament, i s’aporta una introducció a la seva cultura (ja que, per tal de traduir o interpretar, se n’ha de tenir, almenys, una noció bàsica).

Això és només el principi de la carrera. A més, tot aquest aprenentatge es veu reforçat i incrementat amb l’estada a l’estranger, que es fa el primer trimestre del segon curs, i és una gran oportunitat per millorar l’idioma, i el que és més important: viure una gran experiència.

Arnau Guillén, estudiant del grau en Traducció i Interpretació