Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Maig

Maig, un dels pitjors mesos de l’any per ser estudiant: el mes de juny hi ha els exàmens finals, la qual cosa significa que ja hem d’entregar alguns treballs i preparar apunts per dintre de poques setmanes començar a estudiar. Però aquest any no és igual que l’any passat, perquè aleshores teníem la selectivitat i encara hi havia més pressió per treure bones notes.

maig Aquest semestre, a diferència del passat, només tenim quatre exàmens perquè l’assignatura Seminari Interdisciplinari no es fa. Aquesta no només és diferent per això, sinó per moltes altres raons. S’estructura en dues o tres sessions que giren entorn d’un tema concret, com per exemple la corrupció, la participació ciutadana o la globalització. En aquestes classes hi ha activitats com la introducció del tema per part del professor, un debat, una ponència d’un expert sobre el tema i una visita a un menjador social o al Parlament de Catalunya. Una altra assignatura que cursem és Govern i Polítiques Públiques, en la qual analitzem les polítiques públiques i l’Administració. També tenim una assignatura d’ètica, en què tractem els principals sistemes ètics, com els plantejats per Aristòtil, els utilitaristes, Kant o els mestres de la sospita. Però l’aspecte més destacat d’aquest semestre és que ja hem començat amb assignatures d’economia, com Microeconomia i Història del Pensament Econòmic. En la primera estudiem el comportament econòmic dels agents econòmics individuals, com per exemple les empreses, els treballadors o els consumidors, encara que també ens fixem en el mercat en general. Aquesta assignatura es fa en anglès, fet que al principi pot semblar un inconvenient, però que resulta ser tot el contrari. Com passava amb Història Contemporània al primer semestre, fer-la en un idioma estranger possibilita que aprenguis vocabulari específic, que no coneixeries d’una altra manera, alhora que no deixes de practicar l’idioma. Pel que fa a la segona assignatura, Història del Pensament Econòmic, hi estudiem els plantejaments econòmics de diversos autors i corrents de pensament, des de pensadors anteriors a Adam Smith fins a pensament econòmic actual.

En definitiva, aquest segon semestre ha estat molt enriquidor perquè ja hem començat a fer assignatures d’economia alhora que hem conegut maneres diferents de fer classe, com és el cas de l’assignatura Seminari Interdisciplinari.

Aitor Bonsoms, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia


Deixa un comentari

LA SETMANA, amb nom propi, en majúscules i subratllat

sele

Bon dia! Com us sentiu avui? Si llegiu això d’aquí dues setmanes, probablement us sentireu molt estressats; però, vaja, que si ho llegiu d’aquí dos dies, també us en sentireu.

Tranquils, això després passa, se’n va el neguit; després de l’última setmana d’exàmens els nervis es calmen. Aleshores és quan vols relaxar-te i te n’adones que el món sencer parla de la selectivitat: el monstre gran i verd de la selectivitat. I de sobte, te n’adones que no pots ni obrir la tele; ni llegir els missatges de whatsapp; ni veure els comentaris a les fotos de Facebook: la selectivitat is everywhere; ni escoltar tots els temes de conversa dels professors, dels pares i dels amics més grans, a qui els encanta torturar-te dient-te que ja t’hauries d’haver après com a mínim la meitat del temari d’història. Un consell? No els facis cas.

N’hi haurà alguns que t’enviaran vídeos d’estudiants donant consells a Youtube dient-te que aquell dia que per a tu és tan important acabarà sent un dia més de la teva vida, trivial, que te n’oblidaràs… I tot això t’ho repetiràs per treure’t pressió i convèncer-te a tu mateix que no n’hi ha per tant. Bé, tot això no és mentida. Vull dir que no és totalment fals, però tampoc verídic completament.

A veure si m’explico. Segur que us ha passat, quan fèiem primer d’ESO i veiem els de segon de batxillerat a la biblioteca hores i hores, que ens agafava mal d’estómac només de pensar que pogués cabre tanta informació dins del cap, tant de temari comprimit en exàmens que farien en tres dies. Després ja ve quan et fas gran i t’hi trobes.

El més important per enfrontar-se a la “setmana”, aquella que tothom intenta evitar, però que tothom nota com s’acosta, és ser-ne conscient, ser sincer. És a dir: no t’enganyis. Si no has estudiat res de sintaxi durant tot l’any, no esperis que sonin les campanes aquell dia. Si tens una bona nota mitjana de batxillerat no facis el ruc l’última setmana, que prou t’ha costat arribar fins aquí.

Fes-te cas a tu mateix, posa el mòbil en mode avió per estudiar, surt amb els amics i no parleu d’exàmens, deixa de mirar la nota de tall, no beguis cafè només per estar despert a la nit i poder estudiar si no n’has pres mai o no t’agrada, segueix el teu ritme i no et comparis amb la resta, que cadascú té la seva manera i fa el que pot. Exigeix-te a tu mateix però respira, gaudeix de la festa de graduació, pren-te aquell cap de setmana de descans i posa’t-hi cada dia amb ganes. De veritat, mira enrere, pensa en tot el que has fet i fes que tot el que et queda sigui un repte; marca al calendari els dies que et queden i quan acabis surt a celebrar-ho en gran (tot i que aquell mateix dia estaràs rendit, estrena l’estiu).

I després oblida-te’n una mica de tot, paeix el neguit i intenta no pensar quan surten les notes. I ja està, i si acabes a la Pompeu com jo, pren-t’ho encara amb més calma, que allò que diuen que després de segon de batxillerat tot es relaxa i la vida és més tranquil·la, és mentida.

Alba Ruiz, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques


Deixa un comentari

Al voltant de les humanitats

estudiant

En l’últim apunt vaig explicar, en la mesura que vaig poder, el meu procés d’elecció de la carrera. En aquest últim i segon apunt, en canvi, m’agradaria poder explicar de què coi tracta la meva carrera i per què val tant la pena (si realment hi ha interès) d’entrar-hi.

Humanitats és un d’aquells noms que espanten o bé deixen indiferent. La pregunta és típica: “Ah… I què hi feu allà?”; o bé la típica afirmació: “Ostres, quin pal tant d’empollar”. Doncs, encara que no ho sembli, d’avorrit no en té res, o gairebé res. No us vendré el que tampoc és: hi ha assignatures per a tots els gustos. Algunes, per a mi, han estat molt avorrides; d’altres, en canvi, han estat les més interessants i a la inversa. En qualsevol cas, Humanitats és una carrera viva, molt viva. La típica frase “conèixer el passat per conèixer el present” no és gens errònia, al contrari. Haver-me endinsat en el món de les humanitats m’ha permès entendre molt millor el present, saber qüestionar-me el que passa i començar a esbossar un criteri. Més enllà d’això, en tant que experiència personal, us animaria a estudiar Humanitats per un motiu fonamental: la visió àmplia en el terreny del que abans s’anomenava lletres.

Humanitats presenta un avantatge fonamental per sobre de les altres carreres de lletres: la multiplicitat de camps d’aprenentatge que inclou permet a l’estudiant tenir una concepció matisada de qualsevol fenomen cultural. L’art, la filosofia, la literatura i la història es complementen en totes les èpoques –i fins i tot, entre èpoques diferents– i encara avui en dia. És cert, malgrat això, que la poca durada d’algunes assignatures no et permet aprofundir on voldries; però les lletres tenen un punt a favor: un pot continuar-se cultivant tant com vulgui.

Valoro positivament, a més, el fet que s’aglutinin en un mateix trimestre diferents estudis d’una mateixa època. Per exemple, a primer curs, trobaríeu juntes les assignatures d’Art Antic i Medieval i Pensament Antic i Medieval. També voldria alertar-vos d’una altra cosa: si a primer us desmotiveu, no abandoneu; segon encara és millor. A mesura que van avançant les èpoques i els períodes, la confluència de moviments culturals i la seva complexitat és major. Davant d’això, la matèria que s’hi tracta és cada cop més interessant (segurament, també, perquè hi trobem alguna relació amb el present).

Dit això, als qui encara dubteu o als qui ho teniu com una de les opcions: us animo a cursar-la. Us hi animo des de dins veient que, una vegada s’avança, la cosa és més interessant i la carrera és, per a mi, un gaudi.

Judit Naranjo, estudiant del grau en Humanitats


Deixa un comentari

Dia a dia a la UPF

La vida universitària és una experiència que crec que tothom que pogués hauria de viure: et fa gran com a persona i una mica més independent.

Ara bé, no és gens fàcil això de ser universitari i menys a la Pompeu Fabra, on el nivell que es demana és bastant alt. Com ja sabeu, la Universitat Pompeu Fabra treballa per trimestres a diferència de moltes de les universitats catalanes. Treballar així té punts positius i negatius.

Un dels desavantatges de tenir el curs dividit trimestralment és que el temps és limitat i per tant de feina en tens pràcticament des del primer dia fins a l’últim. Amb això us vull dir que les “piles” s’han de portar posades des del moment zero si no voleu que la feina s’acumuli.

A més a més, la nostra universitat, seguint el Pla Bolonya, aposta per una avaluació contínua que fa que constantment els estudiants haguem de fer treballs i més treballs en grup. Amb això no vull dir que no sigui interessant perquè aprens moltes coses i, a part, creieu-me, acabes desenvolupant moltes habilitats, especialment la de “ser pacient”.

Però no tot són desavantatges; dels punts positius que trobareu respecte a la resta d’universitats és que a la Pompeu els primers exàmens es fan abans de Nadal i per tant tens aquestes dates tan festives completament lliures i per gaudir tant com et mereixes després de dies i dies treballant.

Jo venia d’una escola no massa gran i quan vaig trepitjar per primera vegada la universitat no coneixia a ningú i se’m feia enorme. Però quan hi estàs posat veus que no és tan gran com sembla. Es respira un aire de proximitat amb la majoria de professors i això crec que és quelcom que s’ha de valorar positivament de la Universitat Pompeu Fabra.

A més a més, a part dels amics que pots arribar a fer a les aules crec que la vida universitàriano només és això i que s’estén més enllà. S’ofereixen una gran diversitat d’activitats per fer a dins de la Universitat, activitats que a més a més compten com a crèdits. Entre aquestes possibilitats que ofereix hi ha des d’equips d’esports fins a sindicats, i cursos de tota mena i per a tots els gustos.

Si teniu l’oportunitat de fer alguna cosa relacionada amb aquestes ofertes que proposa la Universitat, crec que no ho hauríeu de deixar escapar, ja que a part de conèixer gent nova i de diversos cursos i edats també aprens molt i et sents una mica més integrat dins d’aquest nom “Pompeu Fabra”.

Per tant, crec que la Universitat Pompeu Fabra és un lloc on s’exigeix molt però a la vegada és una universitat amb un nivell excel·lent i una opció que crec fermament que no serà pas equivocada si decidiu escollir-la com a destinació per cursar els vostres estudis.

Mònica Morros, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració


Deixa un comentari

Immersió lingüística

Llengües aplicades imatge

Estimat lector/a,

Aquesta és la segona vegada que t’escric. L’anterior et vaig explicar en què consistia el meu grau, el grau en Llengües Aplicades. Doncs bé, ara ja estic acabant el primer curs, i m’agradaria dir-te el que jo considero un bon motiu per escollir aquest grau: la immersió lingüística.

Segurament, hauràs sentit a parlar dels Erasmus, una estada opcional per cursar part del teu grau a l’estranger. Doncs aquest grau ofereix, o més ben dit obliga a fer, una estada durant el primer trimestre del segon curs. Aquesta estada s’anomena “immersió lingüística” i es considera una assignatura de 18 crèdits. Durant el primer curs faràs una selecció d’aquelles universitats estrangeres en les quals t’agradaria estudiar. Les ordenaràs per ordre de preferència i s’aniran atorgant les places per ordre de la mitjana de les assignatures cursades; però, tranquil, tothom marxa!

Un cop ja tinguis una plaça assignada, comença la part més avorrida de totes: papers, documents oficials i cartes de recomanació. És un procés una mica pesat de fer, tot s’ha de dir; però si vols marxar és necessari. En aquest mar de burocràcia universitària, escolliràs les assignatures que t’agradaria cursar durant l’estada. I, com que l’objectiu de la immersió lingüística és aprendre un idioma, podràs escollir assignatures de molts àmbits diferents. Estaràs obligat a escollir un parell d’assignatures relacionades amb el grau en Llengües Aplicades, però tindràs a l’abast assignatures d’altres carreres com d’art, història, literatura, educació…

T’estic temptant a fer aquest grau només per això que t’acabo d’explicar, oi? La veritat és que a mi va ser una de les característiques d’aquest grau que em va animar a escollir-lo. Per animar-te una mica més, et diré que la Universitat Pompeu Fabra té conveni amb universitats del Regne Unit, de la República d’Irlanda, de França, d’Alemanya, de Dinamarca, dels Estats Units i de Bèlgica. Així que, toquem fusta, perquè si véns, puguis tenir la sort d’estudiar en alguna universitat estrangera.

Abans de posar-te a buscar vols, m’agradaria desitjar-te molta sort amb la selectivitat i la matrícula de la Universitat. I tranquil, que són uns mesos de nervis; perquè estudiar allò que t’agrada no té preu!

Una abraçada.

Laura Esteban, estudiant del grau en Llengües Aplicades


Deixa un comentari

L’evolució i les flors

2n post Gloria Macia imatge

Com va tot? Preparats per a la selectivitat?! Us diria que no patíssiu, però seria enganyar-vos… És un examen on hi ha massa en joc com per no preocupar-se! Ara bé, estic segura que us anirà molt bé: el segon de Batxillerat ha estat duríssim i us ho mereixeu.

En el primer apunt us vaig presentar el grau que estic estudiant –Enginyeria Biomèdica–, us vaig explicar breument en què consistia, les seves sortides i quin era el perfil més habitual dels seus estudiants.

Ara m’agradaria explicar-vos una mica com és el nostre dia a dia, i per això he triat una assignatura que crec que reflecteix molt bé l’objectiu de la titulació: Algoritmes Evolutius, que s’imparteix durant el segon curs. La idea és tan simple com brillant: utilitzar l’evolució per resoldre els nostres problemes; i us asseguro que els resultats són una passada!

Per ensenyar-vos-ho, us he penjat la primera de les pràctiques de l’assignatura en l’enllaç següent: https://drive.google.com/folderview?id=0BwOhk6mEvQCTWXZYTkVJaXJOTUU&usp=sharing.

Es tracta d’un model de simulació escrit en la plataforma Netlogo (https://ccl.northwestern.edu/netlogo/download.shtml), que us permet jugar amb l’evolució d’una població de flors: podeu triar la seva forma, els colors…, i veure com varien al llarg de les generacions. A més a més, el codi és obert: això vol dir que el podeu editar! O sigui, que també us dóna l’oportunitat d’entendre com funciona el model i la sintaxi del llenguatge.

Finalment, també us he pujat l’informe de pràctica que havíem d’entregar després de classe. Com en la majoria de pràctiques, és molt important fer bé l’elecció! La meva no podia haver sigut millor. Aquest informe és el que vàrem entregar la Mariona Castrejón i jo, us el passo perquè pugueu tafanejar una mica les preguntes, reflexionar sobre el model, pensar què hauríeu respost vosaltres…

Molta sort i ànims amb la recta final!! Espero veure-us l’any vinent pel campus!

Glòria Macià, estudiant del grau en Enginyeria Biomèdica

 


Deixa un comentari

Adentrándonos en el grado en Criminología

Como os comenté en mi anterior apunte, escogí este grado con una idea errónea de lo que era la criminología. Sin embargo, a día de hoy, no me arrepiento de mi elección. En este apunte os explicaré las experiencias que he tenido a lo largo de la carrera y el futuro que preveo gracias a ella.

Si bien el primer trimestre del primer año se hace un pelín durillo (entre otras cosas, porque tienes que adaptarte al funcionamiento de la universidad, conocer gente nueva, haces asignaturas muy generales…), a medida que avanzan los meses la situación va mejorando. A partir del segundo año, la carrera se va volviendo más interesante y las asignaturas se vuelven más específicas. Sin embargo, no es hasta tercero y cuarto de carrera cuando realmente sientes que te gusta la carrera que estás haciendo, al menos así fue el caso de algunos de mis compañeros y el mío.

La criminología es una ciencia interdisciplinaria, por lo que se basa en conocimientos de todo tipo de ciencias, entre las que destacan la sociología, el derecho, la estadística, la psicología y la política. Durante el último año, cada uno escoge el itinerario que quiere realizar: Criminalidad y Sistema Penal (para aquellos que les guste más el derecho), Investigación Criminológica (para aquellos que quieren llevar a la práctica la investigación) y, por último, Biología y Psicología Criminal (para aquellos que prefieran incidir en la mentalidad criminal). Durante el último año también se realizan las prácticas y el trabajo de final de grado. Añadir que nos dieron la posibilidad de realizar las prácticas en el extranjero, y algunos de mis compañeros aprovecharon esa oportunidad. Yo realicé las prácticas en el Observatorio Social de España, las cuales fueron muy enriquecedoras a nivel profesional y me han servido para añadir experiencia a mi pobre currículum.

Siempre hemos sido un número muy reducido de alumnos en Criminología. El último año de carrera éramos escasamente unos cuarenta, por lo que al final nos convertimos en una gran familia (obviamente, cada uno junto con su grupito de amigos desde el principio de carrera, pero no dejábamos de ser una gran familia). Esto, a mi parecer, es un punto a favor.

Todos somos conscientes de que, actualmente, la situación laboral en España es muy complicada, y que ésta se enreda aún más para carreras que no tienen una profesión definida, como es el caso de la criminología. Aún así, no sabemos qué pasará en el futuro, por lo que no debemos dejarnos guiar por el presente. Sabemos que la criminología es necesaria y por ello debemos reivindicar un lugar fijo en la sociedad para ella. Os animo a todos aquellos que queráis estudiar esta carrera a que no os dejéis desmotivar por las circunstancias actuales. Ya encontraremos trabajo, nos haremos hueco, reivindicaremos entre todos un puesto digno. Yo, de momento, estaré en Holanda haciendo un máster; pero espero estar de vuelta el año que viene en Barcelona y trabajar aquí como criminóloga, que es lo que realmente me gustaría.

Julia Hambrona, estudiant del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció