Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària

Nou a la UPF

Deixa un comentari

Fa cosa d’un any i mig vaig passar les proves d’accés a la universitat. Com molts de vosaltres, suposo, no tenia ni idea d’on anar a parar. Volia fer alguna cosa d’informàtica, però no sabia ni com ni a on. Després d’una mica de recerca precipitada per no perdre la data límit, vaig decidir apuntar-me a Enginyeria en Informàtica a la UPF.

Vaig passar un llarg i agradable estiu sense pensar gaire en coses mundanes com els estudis. Al final, però, va arribar setembre. No va ser tan dolent, realment em feia il·lusió anar-hi; però el fet que les classes comencessin gairebé al final es va agrair.

El primer dia vaig sortir de casa dues hores abans que comencés la classe. Visc una mica lluny de Barcelona i ara que em sé la ruta ràpida trigo una hora en arribar-hi; però el primer dia, no i no volia arribar tard (un acaba per no preocupar-se d’aquestes minúcies…). Al principi no em feia res el viatge llarg, però al cap de poques setmanes ja pensava que potser hauria d’haver anat a una universitat que estigués més a prop de casa.

Pobre de mi! Ja era una mica tard per arreglar-ho. Amb el curs unes setmanes començat, l’únic que podria haver fet és deixar la carrera i apuntar-me’n a una l’any següent. No valia la pena. Però els viatges llargs no me’ls treu ningú…

Bé, tornem al meu primer dia: jo, un jovenet impressionable, entrava amb curiositat per la porta de vidre automàtica custodiada per guardes de seguretat. Que fatxenda! Tot estava arreglat i maco, i hi havia aire condicionat i taules sense guixades ni xiclets… No coneixia ningú de la meva classe, però a això hi vaig posar remei ràpidament. Si he de dir la veritat, les sessions introductòries són bastant tedioses; per desgràcia, després les necessites. El dia va transcórrer sense incidents notables i vaig tornar-me’n cap a casa.

Jo esperava que ens fessin quintades. Havia escoltat un munt d’històries de bromes d’estudiants més grans: ruixades amb aigua, gimcanes de farina, ‘cuidar’ un ou durant una setmana, el sopar + festa de reconciliació… Jo esperava totes aquestes coses, però no n’hi va haver cap. Es veu que hi ha gent a qui no li agraden. Tampoc en vaig acabar fent quan començava segon, i no crec que en faci quan comenci tercer.

Però ves, què hi farem. No es pot tenir tot. Al principi no ho pensava gaire, però després de sentir les històries d’estudiants que vénen d’altres universitats penso que vaig triar bé. I el pla d’estudis m’agrada, i els professors no passen de la teva cara i t’ajuden, que és important.

Potser hauria d’haver llogat un pis al costat de la universitat, però ara que treballo a prop de casa ja és massa tard. Tot ho penso quan ja és massa tard. No us passa el mateix?

Adrià Garriga, estudiant del grau en Enginyeria Informàtica

Anuncis

Autor: Universitari Per Fi!

Universitari Per FI! és el blog d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a estudiants de secundària. Com a estudiants de la UPF volem explicar-vos què representa per a nosaltres estudiar un grau a la UPF . Volem què sapigueu com ens vam sentir quan estàvem acabant la secundària, com ens vam sentir quan ens vam decidir per un grau i una universitat i, com ens sentim ara que ja som estudiants universitaris. En definitiva, volem acompanyar-vos, tant com sigui possible, en aquests moments en què el batxillerat o els cicles formatius queden enrere i en què heu de prendre una decisió important per al vostre futur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s