Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària

El que no t’expliquen

Deixa un comentari

Suposo que aixecar-me, apagar el despertador i arreglar-me va ser el més fàcil que vaig fer en tot el dia. Resulta que m’havia matriculat en l’última carrera que m’esperava quan era petita, i tot i això va ser la meva primera opció en el llistat de graus. No puc afirmar amb seguretat què és el que van dir a la xerrada d’introducció a la universitat. El cert és que estava tan fascinada mirant al meu voltant que el meu cap no podia parar de donar-li voltes als anys que m’esperaven allà dins.

La veritat és que mai m’havia imaginat la universitat tan propera, no i no, no em refereixo a proximitat, per a mi la universitat eren classes enormes plenes de gent, amb professors que no els importava qui estava davant, tan sols parlaven, i parlaven, i parlaven. Però per sorpresa meva l’enginyeria telemàtica no era ben bé així; les classes certament eren més grans que les del institut, i hi havia molta més gent i d’edats diferents, la majoria tenien els mateixos anys que jo, però després hi havia un sector de persones que semblaven més grans i que, a més ja es tenien confiança; tot i això, el tracte era prou proper i les classes magistrals no eren tan diferents al que jo estava acostumada.

Quan superes el primer dia amb èxit i amb un parell de Facebooks de companys de classe creus que ja està tot fet.  Bé, no és del tot cert, però sí que és veritat que tot és més senzill amb una mica d’experiència. La primera classe estàs tan ficat en el paper de persona gran que prens apunts de tot el que diu el professor, però amb el pas de les classes veus que les transparències estan al moodle, que els companys i tu podeu treballar junts i compartir apunts, i aprens a sintetitzar… per a dir-ho d’alguna manera.

Un parell de setmanes després ja tens un domini digne de currículum de Dropbox, cerques de llibres al Google i esquemes que ocupen folis i folis sobre les classes del dimarts. I si encara no tens prou, travesses la plaça Gutenberg (Guten per als amics), entres a la biblioteca i ataques a la bibliografia recomanada pel professor, que l’últim que et ve de gust és haver d’anar a les recuperacions del juliol.

Si ara pogués veure  la noia que va entrar per la porta els primers dies amb la meva roba crec que riuria, consultant els horaris, resant perquè en arribar a classe ja estigués algú conegut guardant lloc i comprovant els horaris a la porta de l’aula. Ara en canvi la facultat ja me la prenc com una segona casa. Això és bo? Crec que hauré d’investigar-ho.

Aina Lorca, estudiant del grau en Enginyeria Telemàtica

Advertisements

Autor: Universitari Per Fi!

Universitari Per FI! és el blog d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a estudiants de secundària. Com a estudiants de la UPF volem explicar-vos què representa per a nosaltres estudiar un grau a la UPF . Volem què sapigueu com ens vam sentir quan estàvem acabant la secundària, com ens vam sentir quan ens vam decidir per un grau i una universitat i, com ens sentim ara que ja som estudiants universitaris. En definitiva, volem acompanyar-vos, tant com sigui possible, en aquests moments en què el batxillerat o els cicles formatius queden enrere i en què heu de prendre una decisió important per al vostre futur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s