Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària

Set anys després…

Deixa un comentari

L’altre dia, mentre feia la vuitena mudança de la meva vida, vaig trobar, al fons d’una capsa de cartró arrugada, una redacció del 2007. “El futur”, deia el títol. “A mi m’agradaria fer la carrera de periodisme i quan acabi, treballar en algun diari i escriure articles”, acabava el text. Vaig fer càlculs: 2007, tercer d’ESO, 14 anys. Ara en tinc 22 i d’aquí a uns mesos acabo la carrera de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra.

Des que vaig escriure aquella redacció fins que vaig fer la meva primera classe de periodisme van passar quatre anys. Els mateixos que han passat fent la carrera. De tercer d’ESO a primer de batxillerat és l’època de les decisions: el batxillerat humanístic o el social, llatí o geografia, examinar-se de filosofia o d’història a les PAU… Qüestions que no em semblen fàcils ni ara, vistes de lluny.

Jo vaig acabar tirant pel batxillerat humanístic. I em va encantar: la història, les literatures… La idea del periodisme continuava ancorada al meu cervell, però cada dia em sabia més greu deixar d’estudiar allò que tant m’agradava: les humanitats. Fins al dia en què vaig descobrir que a la Pompeu Fabra m’oferien el que em calia. Va ser gràcies a una presentació que la mateixa universitat va venir a fer al meu institut.

De seguida em vaig enamorar de les possibilitats que m’oferia aquella universitat: grups reduïts, bon material audiovisual, professors en contacte directe amb el món professional… Però el que més em va cridar l’atenció va ser, sens dubte, la possibilitat (bé, més aviat l’obligació) de combinar els dos primers anys de Periodisme amb una altra carrera: Ciències Polítiques, Economia, Dret o Humanitats.

Aquesta combinació em solucionava dos problemes de cop. Per una banda, em treia de sobre la preocupació de formar-me com a periodista que sap de tot però que no sap res. Em permetia consolidar una base cultural encara més sòlida de la que havia adquirit durant el meu batxillerat. De l’altra, podia continuar estudiant literatura i història i aprofundir una mica en aquells temes que tant em fascinaven. Crec que no cal que reveli que vaig triar l’itinerari d’humanitats.

Passats uns mesos després d’acabar la carrera tinc clar que vaig prendre una bona decisió. No diré que tot ha estat perfecte, però les expectatives s’han complert. Una carrera pràctica. Uns companys excel·lents. Bons professors. Segur que el meu jo del 2007, aquell que va escriure una redacció parlant d’un futur en el qual seria periodista, n’estaria content.

Océane Apffel, estudiant del grau en Periodisme

Advertisements

Autor: Universitari Per Fi!

Universitari Per FI! és el blog d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a estudiants de secundària. Com a estudiants de la UPF volem explicar-vos què representa per a nosaltres estudiar un grau a la UPF . Volem què sapigueu com ens vam sentir quan estàvem acabant la secundària, com ens vam sentir quan ens vam decidir per un grau i una universitat i, com ens sentim ara que ja som estudiants universitaris. En definitiva, volem acompanyar-vos, tant com sigui possible, en aquests moments en què el batxillerat o els cicles formatius queden enrere i en què heu de prendre una decisió important per al vostre futur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s