Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Què esperem trobar en la nova etapa universitària?

Benvolguts estudiants,

Sóc una estudiant de la UPF d’International Business Economics, conegut com IBE de manera col·loquial i abreviada. En aquest primer apunt, m’agradaria explicar-vos una mica com i per què escollir la UPF i què és la vida i l’experiència universitàries.

Sempre he cregut que per fer una bona elecció has de tenir clares les teves prioritats. Pots tenir clars els avantatges i els inconvenients; però, i si tot i així no et decideixes? Hi hem de posar de la nostra part determinant què és més important per a nosaltres.

Imatge

No tot és estudiar: en els “breaks” pots fer una cervesa al bar i prendre el sol.

Tothom diu que la UPF té molt de renom, que té bones instal·lacions, que està ben situada perquè es troba al costat de la platja… I tot això és veritat, però realment què ens interessa? En el fons, el que interessa és amb el que ens trobarem al dia a dia. A la universitat hi anem a buscar una bona formació i una nova experiència, a més de conèixer-hi molta gent. En aquest sentit, la Pompeu ho compleix tot: la formació és bona, molt exigent pel que fa a la qualitat de l’estudiant, i requereix treball força constant amb les assignatures. Això no sembla gaire atractiu dit d’aquesta manera; però, realment, és un sistema que funciona molt bé per anar interioritzant els conceptes a poc a poc. No us negaré que heu de tenir clar que s’ha de treballar i saber fer-ho sota pressió; però això és un avantatge perquè després és ben reconegut aquell que sap treballar bé i és eficient.

Cal destacar que a la Pompeu es treballa per trimestres. I us preguntareu, què significa això? És el mateix, no? Doncs sí i no. Totes les altres universitats funcionen per quadrimestres: fan dos períodes d’exàmens i veuen menys assignatures en tot el curs. En canvi, la Pompeu té tres períodes d’exàmens, fas més assignatures durant el curs, però tot el material està més comprimit i potser és una mica més estressant.

Pel que fa a la metodologia d’ensenyament, la universitat funciona per classes teòriques i seminaris, on el grup és més reduït. S’ha de tenir present que en moltes assignatures es té molt en compte la participació al seminari i que l’assistència és obligatòria.

Tanmateix, hi ha un assumpte que, personalment, em molesta força de la UPF, especialment per a aquells que vulgueu fer algun grau en ciències econòmiques: els horaris. L’objectiu de la universitat és formar-te el millor possible i evitar que tinguis massa activitat; vol que et dediquis bàsicament a estudiar, perquè s’ha de mantenir la reputació de tenir bons estudiants.

Cal remarcar, però, que té una cosa molt positiva respecte a d’altres universitats, i és que és l’única que organitza unes festes increïbles, cada dues setmanes: les conegudes POMPEUFARRES!!, organitzades per una associació d’estudiants. Són festes que es fan cada dos dijous a diferents discoteques de Barcelona. No te les pots perdre!!

Elena Costa Barberà, estudiant del grau en International Business Economics

Anuncis


Deixa un comentari

El que no t’expliquen

Suposo que aixecar-me, apagar el despertador i arreglar-me va ser el més fàcil que vaig fer en tot el dia. Resulta que m’havia matriculat en l’última carrera que m’esperava quan era petita, i tot i això va ser la meva primera opció en el llistat de graus. No puc afirmar amb seguretat què és el que van dir a la xerrada d’introducció a la universitat. El cert és que estava tan fascinada mirant al meu voltant que el meu cap no podia parar de donar-li voltes als anys que m’esperaven allà dins.

La veritat és que mai m’havia imaginat la universitat tan propera, no i no, no em refereixo a proximitat, per a mi la universitat eren classes enormes plenes de gent, amb professors que no els importava qui estava davant, tan sols parlaven, i parlaven, i parlaven. Però per sorpresa meva l’enginyeria telemàtica no era ben bé així; les classes certament eren més grans que les del institut, i hi havia molta més gent i d’edats diferents, la majoria tenien els mateixos anys que jo, però després hi havia un sector de persones que semblaven més grans i que, a més ja es tenien confiança; tot i això, el tracte era prou proper i les classes magistrals no eren tan diferents al que jo estava acostumada.

Quan superes el primer dia amb èxit i amb un parell de Facebooks de companys de classe creus que ja està tot fet.  Bé, no és del tot cert, però sí que és veritat que tot és més senzill amb una mica d’experiència. La primera classe estàs tan ficat en el paper de persona gran que prens apunts de tot el que diu el professor, però amb el pas de les classes veus que les transparències estan al moodle, que els companys i tu podeu treballar junts i compartir apunts, i aprens a sintetitzar… per a dir-ho d’alguna manera.

Un parell de setmanes després ja tens un domini digne de currículum de Dropbox, cerques de llibres al Google i esquemes que ocupen folis i folis sobre les classes del dimarts. I si encara no tens prou, travesses la plaça Gutenberg (Guten per als amics), entres a la biblioteca i ataques a la bibliografia recomanada pel professor, que l’últim que et ve de gust és haver d’anar a les recuperacions del juliol.

Si ara pogués veure  la noia que va entrar per la porta els primers dies amb la meva roba crec que riuria, consultant els horaris, resant perquè en arribar a classe ja estigués algú conegut guardant lloc i comprovant els horaris a la porta de l’aula. Ara en canvi la facultat ja me la prenc com una segona casa. Això és bo? Crec que hauré d’investigar-ho.

Aina Lorca, estudiant del grau en Enginyeria Telemàtica


2 comentaris

¿Por qué escogí la UPF?

Cuatro años atrás me encontraba en un momento decisivo de mi vida, acababa de salir bachiller y planeaba estudiar en una universidad. Decidí hacerlo en Barcelona, porque era una de las ciudades más completas que había conocido. Consulté a varias personas, cuya opinión tengo en alta estima, qué universidad me recomendaban. No tardó mucho en surgir la Universidad Pompeu Fabra como primera opción. Quería estudiar una carrera relacionada con la empresa y la UPF era reconocida internacionalmente por destacar en la rama económica y empresarial. Realicé la Selectividad y solicité Management. Un mes después del examen me comunicaron que había logrado entrar en la carrera que tenía como primera preferencia.

En retrospectiva, considero que ha sido una de las mejores decisiones que he tomado. El nivel académico es muy alto, y tengo a profesores destacados del mundo académico y del mundo empresarial.

El ambiente universitario es muy diferente al del resto de las universidades de Cataluña; es incluso único a nivel nacional. La UPF tiene distintos campus en el centro de Barcelona. Cada uno es un pequeño mundo, pero todos están conectados y en sus actividades participan estudiantes de diferentes carreras.

Los estudiantes están bastante involucrados en las actividades extracurriculares que transcurren dentro de la Universidad, desde reuniones y workshops con una society (asociación de estudiantes) hasta charlas con destacados ponentes, y se puede participar en actividades deportivas, artísticas y académicas. Desde hace más de dos años soy miembro del Pompeu Consulting Club, una society que realiza workshops destinados a desarrollar las habilidades necesarias para trabajar en el sector financiero y en consultoría.

El enfoque internacional es otra característica clara de la UPF. He tenido profesores de más de diez países diferentes (la mitad de las asignaturas de Management son cursadas en inglés) y compañeros de clase de todos los continentes. Esto te permite tener una amplia perspectiva sobre los temas tratados dentro y fuera de clase.

Sin embargo, por encima de todo, lo que más me ha agradado de mi experiencia universitaria son los caminos que se abren al ir terminando tu carrera. La mayoría de los estudiantes deciden entrar en una empresa para comenzar su carrera profesional, pero no es la única opción que se te presenta. Es posible realizar una carrera como ‘researcher’, entrando en el área de investigación que te interese y convirtiéndote en un importante académico. El último camino, y quizás el menos recorrido, consiste en emprender tu propia empresa. UPF Business Shuttle, la incubadora de empresas de la universidad, y UPF Entrepreneurship Society, organización de estudiantes enfocada a proveer a los estudiantes con las herramientas necesarias para crear su propia startup, te ofrecen asesoramiento y realizan actividades y eventos con fundadores de empresas exitosas y mentores especializados en distintos sectores.

Escoger tu universidad va más allá de conseguir el diploma en una institución de prestigio. Al escoger tu universidad eliges formar parte de algo más grande: eliges tener mejores oportunidades, pero, sobre todo, eliges crear tu propio camino. Es por eso que escogí la Universidad Pompeu Fabra.

Francisco J. Román Roig, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

 

 


Deixa un comentari

El nom ja el sé; però …, què s’hi estudia?

Quan feia batxillerat, recordo que una de les coses habituals que feia era mirar-me el pla d’estudis del grau que volia estudiar. El que més m’interessava era saber les assignatures que cursaria, però amb aquells noms complexos i quilomètrics l’únic que aconseguia era quedar-me perplex davant la pantalla de l’ordinador. En aquell moment m’hagués agradat poder parlar amb algun estudiant que m’expliqués, o em desxifrés, què volien dir tots aquells noms que a mi em semblaven d’una dimensió desconeguda.

Això és el que intentaré amb aquest apunt, donar-vos una pinzellada perquè intuïu què és el que fem al grau que jo estudio: el grau en Enginyeria en Sistemes Audiovisuals.

Vivim en l’era digital. Avui en dia tota la informació està digitalitzada i la imatge i l’àudio no en són una excepció. Per aquest precís motiu totes les assignatures que fem al grau estan enfocades a entendre com la imatge i l’àudio es converteixen en un senyal digital; és a dir, com la informació que contenen pot ser representada en un ordinador.

Representant aquesta informació en un ordinador podem emmagatzemar-la, enviar-la a un altre ordinador o fins i tot modificar-la. És a dir, podem fer que la veu d’un nen es converteixi en la d’un robot o podem simular com sonaria la nostra veu al Palau de la Música sense haver-hi estat. També podem millorar una imatge que ens ha quedat massa fosca equalitzant-la o, fins i tot, canviar el fons d’una fotografia per fer veure que hem estat en un indret on realment no hem estat.

Però per processar aquesta informació i modificar-la necessitem la informàtica. Més concretament, la programació. La gran majoria de les assignatures requereixen de la programació per fer les pràctiques i, encara que us costi de creure, ens soluciona i ens simplifica molt la feina.

Potser alguns de vosaltres no cursaríeu enginyeria perquè la programació us fa tirar enrere. No ho feu. Que no sigui aquest el motiu. A la Universitat la programació es comença des de zero; els professors ja saben que hi ha molta gent que no ha programat mai abans, també era el meu cas, i us ajudaran sempre que els ho demaneu. No vulgueu saber la quantitat de vegades que vaig anar a veure el professor de programació al despatx quan feia primer!

La programació no és complicada, però sí que requereix dedicació. Ja veureu com entre els companys us ajudareu i entre tots cada vegada n’anireu aprenent més. Només per la quantitat de coses que es poden fer amb la programació val la pena aprendre’n; us ho ben asseguro.

Per acabar. A l’hora d’escollir quin grau cursareu és recomanable que mireu les assignatures definides en el pla d’estudis. Veure què és el que fareu a cada assignatura, el que hi aprendreu i fins i tot el temari que hi tractareu us pot ajudar a convèncer-vos de la vostra decisió.

Que no us espantin els reptes: afronteu-los!, i com més grans siguin, encara millor!

Molta sort, i gaudiu del coneixement.

Adrià Mallol, estudiant del grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals


Deixa un comentari

Nou a la UPF

Fa cosa d’un any i mig vaig passar les proves d’accés a la universitat. Com molts de vosaltres, suposo, no tenia ni idea d’on anar a parar. Volia fer alguna cosa d’informàtica, però no sabia ni com ni a on. Després d’una mica de recerca precipitada per no perdre la data límit, vaig decidir apuntar-me a Enginyeria en Informàtica a la UPF.

Vaig passar un llarg i agradable estiu sense pensar gaire en coses mundanes com els estudis. Al final, però, va arribar setembre. No va ser tan dolent, realment em feia il·lusió anar-hi; però el fet que les classes comencessin gairebé al final es va agrair.

El primer dia vaig sortir de casa dues hores abans que comencés la classe. Visc una mica lluny de Barcelona i ara que em sé la ruta ràpida trigo una hora en arribar-hi; però el primer dia, no i no volia arribar tard (un acaba per no preocupar-se d’aquestes minúcies…). Al principi no em feia res el viatge llarg, però al cap de poques setmanes ja pensava que potser hauria d’haver anat a una universitat que estigués més a prop de casa.

Pobre de mi! Ja era una mica tard per arreglar-ho. Amb el curs unes setmanes començat, l’únic que podria haver fet és deixar la carrera i apuntar-me’n a una l’any següent. No valia la pena. Però els viatges llargs no me’ls treu ningú…

Bé, tornem al meu primer dia: jo, un jovenet impressionable, entrava amb curiositat per la porta de vidre automàtica custodiada per guardes de seguretat. Que fatxenda! Tot estava arreglat i maco, i hi havia aire condicionat i taules sense guixades ni xiclets… No coneixia ningú de la meva classe, però a això hi vaig posar remei ràpidament. Si he de dir la veritat, les sessions introductòries són bastant tedioses; per desgràcia, després les necessites. El dia va transcórrer sense incidents notables i vaig tornar-me’n cap a casa.

Jo esperava que ens fessin quintades. Havia escoltat un munt d’històries de bromes d’estudiants més grans: ruixades amb aigua, gimcanes de farina, ‘cuidar’ un ou durant una setmana, el sopar + festa de reconciliació… Jo esperava totes aquestes coses, però no n’hi va haver cap. Es veu que hi ha gent a qui no li agraden. Tampoc en vaig acabar fent quan començava segon, i no crec que en faci quan comenci tercer.

Però ves, què hi farem. No es pot tenir tot. Al principi no ho pensava gaire, però després de sentir les històries d’estudiants que vénen d’altres universitats penso que vaig triar bé. I el pla d’estudis m’agrada, i els professors no passen de la teva cara i t’ajuden, que és important.

Potser hauria d’haver llogat un pis al costat de la universitat, però ara que treballo a prop de casa ja és massa tard. Tot ho penso quan ja és massa tard. No us passa el mateix?

Adrià Garriga, estudiant del grau en Enginyeria Informàtica


Deixa un comentari

Reto

Mi nombre es Aida Galera y soy estudiante de tercer curso del grado en International Business Economics. Cuando empecé estos estudios, ni siquiera había salido de la universidad la primera promoción. Sabía que me sometía a un experimento en el que no conocería el resultado hasta al cabo de cuatro años. No obstante, la idea de participar en un proyecto pionero llevado a cabo por una institución sólida me producía una gran corazonada. Han pasado ya dos años y medio y estoy muy orgullosa de haber tomado esta decisión que os aseguro que en un principio no sabía todo lo que conllevaría.

Académicamente, nunca hubiera pensado que el mundo de la economía y la empresa en el ámbito internacional sería tal como ha resultado ser para mí. La palabra con la que defino este grado es, sin lugar a duda, RETO. En él he podido encontrar mucha competitividad, mas a su vez, mucha cooperación. Cuando entras en clase, te das cuenta de que el nivel de los estudiantes es muy elevado, con lo que destacar en un ambiente así es muy complicado. No obstante, descubres que nadie es perfecto y que en lo que uno flojea, otro puede añadir, y los resultados obtenidos entre ambos son mejores a los que conseguirían por separado. Esto reta a dar lo mejor de ti y a sacar lo mejor de los demás.

Profesionalmente, he tenido la oportunidad de hacer a través de la universidad prácticas en una empresa internacional. Aquí, no solo apliqué algunos de los conocimientos teóricos aprendidos en la carrera, sino que descubrí y valoré cómo era el mundo laboral y la importancia de una buena formación.

Personalmente, el comienzo de la universidad implica, sin lugar a duda, poner fin a una etapa para iniciar una nueva. Para mí, todos los principios son duros, ya que sales de tu zona de confort para adentrarte en algo desconocido. Sin embargo, en este caso, pronto empiezas a darte cuenta de todo lo que ganas. En primer lugar, he tenido la oportunidad de encontrar las personas más afines a mí que he conocido nunca y es que el hecho de estudiar lo mismo crea un punto en común que une. En segundo lugar, se crea un nuevo mundo para ti –“el de la uni”– y el de fuera. Siempre he creído que formar parte de diferentes mundos nos hace crecer como personas y llegar a conocernos mejor a nosotros mismos. En último lugar, gracias a cursar este grado voy a tener la oportunidad de vivir en una ciudad que siempre me ha encantado a partir de agosto: París. No sé por qué tengo la corazonada de que esta será la mejor manera de cerrar una etapa tan especial e importante como ha sido la vida universitaria. Un periodo que empieza y acaba igual; con las ganas y la ilusión de aprender, avanzar y crear.

Aida Galera, estudiant del grau en International Business Economics

 


Deixa un comentari

Set anys després…

L’altre dia, mentre feia la vuitena mudança de la meva vida, vaig trobar, al fons d’una capsa de cartró arrugada, una redacció del 2007. “El futur”, deia el títol. “A mi m’agradaria fer la carrera de periodisme i quan acabi, treballar en algun diari i escriure articles”, acabava el text. Vaig fer càlculs: 2007, tercer d’ESO, 14 anys. Ara en tinc 22 i d’aquí a uns mesos acabo la carrera de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra.

Des que vaig escriure aquella redacció fins que vaig fer la meva primera classe de periodisme van passar quatre anys. Els mateixos que han passat fent la carrera. De tercer d’ESO a primer de batxillerat és l’època de les decisions: el batxillerat humanístic o el social, llatí o geografia, examinar-se de filosofia o d’història a les PAU… Qüestions que no em semblen fàcils ni ara, vistes de lluny.

Jo vaig acabar tirant pel batxillerat humanístic. I em va encantar: la història, les literatures… La idea del periodisme continuava ancorada al meu cervell, però cada dia em sabia més greu deixar d’estudiar allò que tant m’agradava: les humanitats. Fins al dia en què vaig descobrir que a la Pompeu Fabra m’oferien el que em calia. Va ser gràcies a una presentació que la mateixa universitat va venir a fer al meu institut.

De seguida em vaig enamorar de les possibilitats que m’oferia aquella universitat: grups reduïts, bon material audiovisual, professors en contacte directe amb el món professional… Però el que més em va cridar l’atenció va ser, sens dubte, la possibilitat (bé, més aviat l’obligació) de combinar els dos primers anys de Periodisme amb una altra carrera: Ciències Polítiques, Economia, Dret o Humanitats.

Aquesta combinació em solucionava dos problemes de cop. Per una banda, em treia de sobre la preocupació de formar-me com a periodista que sap de tot però que no sap res. Em permetia consolidar una base cultural encara més sòlida de la que havia adquirit durant el meu batxillerat. De l’altra, podia continuar estudiant literatura i història i aprofundir una mica en aquells temes que tant em fascinaven. Crec que no cal que reveli que vaig triar l’itinerari d’humanitats.

Passats uns mesos després d’acabar la carrera tinc clar que vaig prendre una bona decisió. No diré que tot ha estat perfecte, però les expectatives s’han complert. Una carrera pràctica. Uns companys excel·lents. Bons professors. Segur que el meu jo del 2007, aquell que va escriure una redacció parlant d’un futur en el qual seria periodista, n’estaria content.

Océane Apffel, estudiant del grau en Periodisme