Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

No ho tenia tot clar

Ara ja farà tres anys, la meva situació era la mateixa que la vostra: em trobava a segon de batxillerat i veia que cada dia estava més proper el moment d’anar a la universitat. Havia visitat el Saló de l’Ensenyament, havia anat a les jornades de portes obertes, havien vingut representants de diferents universitats a fer xerrades al meu institut. Realment tenia molta informació, però no ho tenia tot clar. Economia, ADE, Ciències Empresarials o IBE les veia molt semblants i no sabia per quina decantar-me com a primera opció. A tots aquells que teniu ara mateix aquest dubte us recomano que entreu a la pàgina web de la UPF (www.upf.edu) i que mireu el pla d’estudis de cadascun dels graus. Us ajudarà molt a acabar de decidir quin grau és el que més s’ajusta al vostre perfil. També us recomano, si no ho heu fet ja, que assistiu a alguna de les sessions de portes obertes que ofereix la UPF. Un altre consell per a tothom, sobretot per als que esteu a primer o fins i tot a quart d’ESO: lluiteu i esforceu-vos per treure bones notes i tenir molt bona mitjana. Com ja sabeu, les notes de tall de la UPF són sempre les més altes de Catalunya. Per als que esteu a segon de batxillerat i ja acabeu, no us amoïneu: doneu-ho tot aquest últim trimestre que falta i estudieu molt per a les PAU. També m’imagino que estareu una mica insegurs sobre el canvi de dificultat entre el batxillerat i la universitat. Estic completament segur que qualsevol de vosaltres té el nivell necessari per fer uns estudis universitaris. Només hi ha un secret per aconseguir passar curs a curs: estudiar, estudiar i estudiar. La constància en l’estudi i portar les assignatures estudiades dia a dia són la clau de l’èxit. Ja per acabar aquesta publicació, us torno a dir que tots els dubtes que tingueu ara tenen resposta. Hi ha molta informació a la web i a les sessions, i sobretot estudieu molt que ja us queda ben poc per començar una gran etapa de la vostra vida.

Fran Atienza, estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses

Anuncis


Deixa un comentari

El pas de segon de batxillerat a primer de carrera o el canvi més radical de la meva vida

Imatge

Em dic Alba Ruiz i escric un blog. M’agrada vendre i convèncer; per això estudio Publicitat a la UPF.

Per començar us explico una mica la meva història:

Ai, Barcelona, Barcelona… Jo que volia venir a viure a Barcelona. Però bé, comencem pel principi. Segon de batxillerat, acadèmia d’anglès per preparar el first,teatre i escola de dansa per si em quedava alguna estona lliure. Què? Impressiona, oi? Però ho vam passar, tot allò del treball de recerca i la sele i, mira, si hem arribat fins aquí també deu ser per alguna cosa, oi?

Per fi sóc a la Pompeu, després de superar un 11,02, compartint classe amb gent realment bona i cada dia amb més ganes.

Sempre m’ha agradat escriure, la música, l’art en general; no fa fins a un any que vaig adonar-me de la meva passió per la publicitat (mentre escrivia el treball de recerca): jo havia de ser copy.

És per això que vaig buscar i buscar fins a trobar la universitat on volgués cursar la carrera de publicitat i relacions públiquesi em vaig deixar aconsellar per altres amics que ja estudiaven un grau.

A la Pompeu estic fent ideació publicitària al primer curs. Això significa que des del primer any estic en ple contacte amb el món de la publicitat, estic pensant idees, estic fent la feina que sempre he volgut fer i aprenent-ne de mica en mica, en petits seminaris en què els professors coneixen la meva feina i jo puc relacionar-me amb cadascun dels meus companys.

Ai, Barcelona, Barcelona… Jo que volia venir a viure a Barcelona. I ningú no em va explicar que calia córrer tot el dia amunt i avall, que els trens no esperen mai i que els camins se solen fer més lentament quan vas amb maleta. I ningú no m’havia ensenyat a cuinar encara gaires coses, ni encara havia aconseguit això d’aixecar-me ben d’hora i a la primera. Però de tot se n’aprèn, oi? Sóc on sempre he volgut estar i tampoc no ho estic fent tan malament.

Els ulls ben oberts a l’entorn, un bloc de notes a la motxilla i moltes ganes d’aprendre de tot i de tothom; que en qualsevol racó d’aquesta gran ciutat s’hi amaga alguna cosa que ens sorprèn, que aquests anys hauran de ser els millors.

Alba Ruiz Bautista, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

 


Deixa un comentari

El ritme Pompeu

L’auditori del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra estava ple a vessar. Durant aquell matí de presentacions del grau en Dret, hi va haver una expressió del degà de la Facultat que ens marcaria a tots: “No oblideu, aquí haureu de practicar el ritme Pompeu”.

Per a molts de vosaltres, els quatre anys a la universitat esdevindran un període de molta llibertat en el qual podreu experimentar i estimular les vostres ments. És també, però, temps d’estudi i de reflexió personal per marcar-se fites a curt i a mig termini que defineixin el vostre futur acadèmic i professional.

Sens dubte, una de les coses més reconfortants d’estudiar Dret és que des de la primera setmana de classes disposes de més informació per entendre el món que ens rodeja. Des d’entendre com funciona un recurs al Tribunal Constitucional, passant per les connotacions que pot tenir un divorci, les implicacions de la comissió d’un delicte o considerar per quin motiu hem d’obeir el dret.

Si bé el ritme Pompeu exigeix de constància i disciplina, sempre resta temps per fer vida social. Especialment durant el primer curs, en el qual es promouen els treballs en grup. Les sessions reduïdes de seminaris ajuden a col·laborar i a compartir coneixements i punts de vista sobre un cas.

És la gran sort d’estudiar una disciplina que està viva i que és objecte de canvis diaris en tots els seus camps. En aquest punt prenen una gran rellevància els catedràtics i altres professors. Si una cosa defineix la UPF és que el seu professorat, a més d’estar molt qualificat, és molt proper. Resulta molt útil poder adreçar-s’hi, sigui per aclarir dubtes sobre l’assignatura o per plantejar-ne altres derivats de l’estudi.

Un altre gran avantatge de la Pompeu Fabra són la varietat d’activitats que es poden realitzar en el si de la Universitat. No hi ha millor manera de conèixer gent que participant-hi. Ja sigui a través del campionat de futbol-7, les competicions d’oratòria, l’Aula de Teatre o l’assistència a les múltiples conferències que s’imparteixen al llarg del curs. A més, la participació en aquestes activitats és sovint recompensada amb crèdits ECTS, que us poden servir per reduir les assignatures optatives que es donen a partir del tercer any.

El grau en Dret serveix essencialment per aprendre a desenvolupar el sentit crític, argumentar i crear-se una opinió pròpia. L’objectiu de tot això no és pas memoritzar totes les lleis de l’ordenament jurídic, sinó interioritzar els conceptes clau de totes les branques del dret. Els diversos camps d’aquesta, la nostra disciplina, s’interrelacionen cada cop més. Així doncs, resulta impossible per a un penalista obviar les connotacions econòmiques derivades d’un delicte o per a un laboralista desconèixer el dret civil en matèria de contractes.

Si aquesta és la vostra carrera i la UPF la vostra universitat, no oblideu el ritme Pompeu. Al final, però, igual que el ritme de la vostra vida, ningú no te’l pot imposar, sinó que cadascú acaba fixant els seus límits i les seves prioritats.

Kevin Toro, estudiant del grau en  Dret


3 comentaris

Enginyeria… què? !!!

Ei! Com està anant el batxillerat? Suposo que exàmens a dojo, molt d’estrès, l’ombra de la Selectivitat aguaitant i després… què vindrà després? S’acosta una decisió molt important i no és gens fàcil prendre-la. Què voldràs fer amb la teva vida? Saps què t’agradaria estudiar més endavant? La idea d’aquest blog és ajudar-te a conèixer, des de dins, els graus universitaris que podries cursar l’any vinent.

De primer, em presento: jo sóc estudiant de 2n curs d’enginyeria biomèdica a la UPF… Enginyeria biomèdica? Probablement no saps gaire què vol dir però el nom segur que t’encanta. M’equivoco? Potser sí, però t’asseguro que normalment la gent “flipa” quan sent les paraules “enginyeria” i “medicina” combinades. Ara bé, que et quedi clar: NO SOM DOCTORS. Encara que fem força assignatures comunes amb el grau de medicina, la nostra funció és el desenvolupament i el disseny de tecnologia com els implants artificials, els robots quirúrgics i les eines de diagnòstic, entre altres. Res a veure amb el teu metge de capçalera, oi? La feina dels enginyers biomèdics és ajudar els metges o els biòlegs creant pròtesis, simulacions virtuals d’epidèmies, cors artificials, softwares de diagnòstic clínic basats en imatges…

Si esteu pendents dels meus posts us ensenyaré quines passades hem fet a classe!

Així, a qui està dirigit aquest grau? Doncs, en realitat, a tothom a qui totes les assignatures del batxillerat biosanitari li hagin semblat molt interessants i no sàpiga quina escollir. En aquesta titulació fareu, sobretot, moltes matemàtiques, física, tecnologia i biologia. “Això vol dir que si no he fet mates o bio al batxillerat no la puc fer?” No, no necessariament t’exclou de la carrera. De fet, tinc dos companys a classe que es trobaven en aquest cas. Però això sí, t’hauràs de posar les piles el primer trimestre!!

Espero que aquesta presentació us hagi ajudat una mica. Si no és així, no patiu: el bombardeig continuarà! I si teniu dubtes sobre la titulació, només ho has de dir i… et respondré en el proper post!

Glòria Macià, estudiant del grau en Enginyeria Biomèdica


Deixa un comentari

El moment de triar

Quan arriba el moment de triar universitat, sembla que el pes del món cau sobre les nostres espatlles. Al cap i a la fi, és on llaurarem el nostre futur, on ens prepararem per a la professió a la qual ens dedicarem. Jo hi vaig donar moltes voltes. Durant tota la meva vida vaig estudiar al meu poble, i Barcelona, tot i estar a mitja hora en cotxe, em semblava a anys llum de distància. Vaig temptejar moltes possibilitats, però tenia clar per què buscava: volia aprendre sobre el cos humà, poder respondre les milers de preguntes que em rondaven pel cap sobre com funcionem i plantejar-ne mil més per poder esbrinar les respostes més endavant. Si us pregunteu per què vaig acabar decidint-me per Biologia Humana, no ho vaig fer basant-me en un sol factor. El programa de la Universitat va cridar-me l’atenció, però un cop vaig visitar la Facultat vaig decidir-me del tot. És petita, i això té alguns inconvenients; però també li vaig veure molts avantatges, dels quals en destaco un que vaig captar ja a la jornada de portes obertes: coneixes tot i tothom. Coneixes cada racó de la Facultat i, a més, també coneixes gent d’altres cursos, i així mai no et sents sol, ja que tens un suport tant personal com acadèmic.

Finalment, va arribar el mes de setembre. Recordo el primer dia de classe com si fos ahir: els nervis, l’emoció i aquelles ganes immenses d’emprendre la nova aventura. Només començar vaig saber que havia escollit bé. Els professors i el personal de la Universitat ens van acollir càlidament, i els companys de seguida van passar a ser amics. Primer és un curs dur: les assignatures són molt generals i se sent una petita decepció en percebre que moltes coses segurament no ens serviran per a res… Però tranquils! Tot arriba i, a més, sempre s’acaba trobant una finalitat per a tot el que estudiem. El funcionament de la Universitat canvia molt respecte a l’institut; però, repeteixo: sempre et trobes acompanyat en aquest procés d’adaptació que, més o menys llarg, sempre acaba, i comences a sentir-te còmode amb la manera de fer de nou.

Evidentment, no tot és un camp de roses, i l’inconvenient més gran són els horaris. Cada setmana és diferent, i pot arribar a ser una mica difícil de portar, sobretot si fas alguna activitat extraescolar. No obstant això, si mai no tens cap problema puntual sempre pots trobar solucions canviant-te per algun company.

En definitiva, la meva experiència en el curs i mig que porto fent Biologia Humana ha estat molt més positiva que negativa. He après moltíssim gràcies als docents de tots els camps amb els quals comptem. De les mil preguntes que tenia, encara no n’he respost ni la meitat; però queda molt camí per endavant. Tinc noves preguntes? I tant, moltíssimes. I segurament tampoc no les podré contestar totes; però per això vindreu vosaltres darrere nostre: per ajudar-nos a trobar les solucions d’aquest gran enigma que és l’ésser humà.

Marta Llauradó Gómez, estudiant de segon curs del grau en Biologia Humana 


Deixa un comentari

Primer dia a la Pompeu, primer trimestre i primeres experiències

Abans de començar la universitat, a tots ens fa una tremenda il·lusió iniciar aquesta nova etapa de la nostra vida; una etapa “adulta” en la qual podem estudiar el que ens agrada i forjar el futur que desitgem. Per tot això, els nervis són màxims quan aterrem el primer dia a la “uni”.

Per a alguns no tot és nou: els qui ja visiten la universitat quan hi ha les sessions informatives se senten reconfortats perquè ja coneixen una mica els llocs i on està cada cosa; també perquè van ser rebuts pels mateixos estudiants… Per a d’altres, també és menys esparverant perquè ja van venir a l’estand de la Pompeu del Saló de l’Ensenyament i van poder preguntar tots els dubtes que tenien.

En el meu cas, tot va ser bastant nou. Sí que havia anat al Saló de l’Ensenyament i havia visitat l’estand; però el xoc va venir a l’hora de matricular-me el primer dia, que va ser el primer contacte físic amb la “uni”. Hi arribes i tot està indicat; aleshores cap problema, et matricules i llestos. Llavors passen les vacances d’estiu, i les teves expectatives i motivació van creixent, però també aquella mena de por o de respecte pel que ens podrem trobar a la “uni”. Doncs bé, no cal témer gens aquesta nova etapa.

El primer dia és com qualsevol altre primer dia en qualsevol altre lloc on no coneixes a ningú i saps que passaràs molt de temps amb aquella mateixa gent, ja sigui a la universitat, als cursos d’idiomes, a la feina, etc.

Primer dia: tots anem perduts, no coneixem quasi ningú, tenim fam ja de fer amics i de començar a viure aquesta increïble experiència. També tenia molt clar que la universitat no era com l’escola, sinó un lloc on t’havies d’esforçar molt més per arribar a assolir els teus objectius.

Quan van passant els dies, cadascú ja s’acostuma al nou ambient, als professors, a les llargues estades al campus per assistir a les classes, a dinar amb els companys, a estudiar a la biblioteca, etc.

Per a mi, el més important i excitant va ser conèixer professors increïbles que tenen tants coneixements, tant teòrics com pràctics, per transmetre que, els primers dies a les seves classes, els escoltes “amb la boca oberta”, pensant com en són de savis i que tu voldries ser com ells quan et fessis gran, perquè són els nostres ídols i models, fins i tot herois, que et guien en el llarg camí de la formació universitària i que et poden ajudar a ser uns grans professionals en el futur.

En els apunts següents us parlaré una mica més de per què tornaria a escollir una i mil vegades la Pompeu!

Ingrid Portella, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management


Deixa un comentari

Una decisió difícil!

Nueva imagen

Hola! Em dic Mònica i estic cursant segon de Ciències Polítiques a la UPF. Crec que l’hora de triar la carrera és un moment complicat per a tothom i m’atreviria a dir que fa una mica de por. Molta gent no ho té gens clar i no són pocs els que ho decideixen els mesos abans de matricular-se. Jo vaig tenir la gran sort d’estar molt segura de la carrera que volia estudiar des d’un primer moment, però haig de reconèixer que abans d’escollir-la definitivament vaig dubtar. És complicat això d’intentar no equivocar-te, sembla que ja no hi hagi marxa enrere. De fet, sí que n’hi ha. És clar que és important la decisió i que si l’encertes, molt millor; però siguem realistes, mai no sabràs el que et trobaràs ben bé en una carrera fins que no hi estàs a dins. Tinc companys i amics que han fet el seu primer any i que han vist que no era allò seu, així que sense cap problema han fet canvi de carrera. Perquè, penseu, què és al cap i a la fi un any? Allò important és que facis el que t’ompli de debò.

A l’hora de triar fer ciències polítiques sentireu moltes veus contràries o que us diuen que no hi ha sortides, que aquesta carrera no val res, etc. No en feu cas; sobretot heu de triar allò que de debò us ompli i us faci feliços. Jo ho he fet i no m’ha anat gens malament. A més a més, tingueu en compte que la gran majoria de gent parla sense saber del tema, sigui de la carrera que sigui.

Referent a la universitat, jo vaig triar fer-ho a la UPF ja que en l’àmbit del social és una universitat molt ben valorada i l’endemà d’acabar, quan vagis a buscar feina, el teu títol tindrà més valor depenent de la universitat on hagis cursat els estudis.

Jo venia d’un institut no gaire gran i crec que la UPF no és tan diferent. La veritat és que això de fer trimestres i que et matriculis sols una vegada a l’any fa que acabis anant més o menys amb els mateixos companys durant els dos primers anys com a mínim. Això crec que és molt positiu, ja que a la universitat es ve a estudiar i us asseguro que de feina no us en faltarà; però també es ve a viure una experiència i a fer moltes amistats. D’alguna manera és una porta a la teva vida pròpia que per a molts és lluny de la família, i això et permet “independitzar-te” i conèixer un món nou molt interessant.

Mònica Morros, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració