Hola! Em dic Núria i sóc una estudiant de tercer de Traducció i Interpretació. Ara, puc dir ben segura que m’agrada la meva carrera i que el que faig m’inspira i em fa feliç. Però, si li preguntéssim a la Núria que tot just havia acabat les PAU no us ho diria tan clar.
Quan estava a batxillerat era una noia a qui li agradava tot allò relacionat amb les humanitats i la societat. No tenia gens clar què acabaria fent. Tenia algunes idees pensades de professors que em van guiar, com per exemple que si m’agradaven els idiomes que fes una filologia; si m’agradava la política que fes ciències polítiques, o que si m’agradava escriure que fes periodisme. Cap opció em va acabar de convèncer.
Passaven els mesos i s’apropava la temuda selectivitat (hem d’admetre que tothom li ha tingut por, tot i que després passa volant), i jo continuava sense saber cap a on aniria. Vaig anar al Saló de l’Ensenyament i vaig consultar mil i una pàgines a Internet. No sé com, vaig arribar a la pàgina de la UPF en què explicava què era això de la traducció. Estava bastant bé. Bàsicament, vaig veure que incloïa el fet d’aprendre idiomes, d’escriure i de saber sobre cultures i societats. Em va començar a convèncer.
Mesos després, quan el sol estiuenc ja brillava i les tempestes de la selectivitat ja havien marxat, era l’hora de decidir. En aquell punt estava entre dues carreres: Ciències Polítiques i Traducció i Interpretació. Una cosa que sí que tenia clara era estudiar a la Pompeu. Es trobava al centre de Barcelona (jo visc en un poble de l’Àrea Metropolitana), m’agradava la seva metodologia i docència i, a més, me’n van parlar bé. En aquest sentit, no anava mal encaminada.
Finalment, un dia, vaig decidir que la meva opció era Traducció i Interpretació, ja que a més d’agradar-me molts aspectes de la carrera, era perfecta per culturitzar-me i trobar una feina que m’agradés en un futur. Vaig pensar que si volia fer Polítiques, podria fer-la en un altre moment.
Al setembre, va començar el meu somni: accedir a la universitat. D’una banda, els professors em van agradar tan bon punt vaig entrar; d’altra banda, el món universitari em va enamorar. L’ambient universitari de la UPF és molt variat i obert. Vaig descobrir-hi moltes entitats i, finalment, vaig entrar a la colla castellera universitària!
Els mesos van passar i cada cop m’adonava més que m’agradava la meva carrera. També em vaig adonar que si comences una carrera però que al final no et convenç no passa res, que sempre ets a temps de començar-ne una altra, sense cap problema. Aquest va ser un fet tranquil·litzador des del primer moment per a mi, que encara no tenia les coses molt clares.
Finalment, les sortides i les branques de la meva carrera són tan diverses i extenses que estic contenta de la meva opció. Sobretot, perquè vaig aconseguir estudiar a la Pompeu Fabra.
Núria Lopera Garcia, estudiant del grau en Traducció i Interpretació.
