Itineraris a la carrera de Periodisme?

Parlar de periodisme és parlar de la premsa, la ràdio, la televisió i, ara més que mai, d’Internet o els mitjans digitals. El periodisme és el món dels diaris, les càmeres, els micròfons, etc. Si realment t’apassiona tot això i tens ganes de submergir-te en aquest ecosistema mediàtic, la UPF t’ofereix la possibilitat de cursar-ne el grau. Ara bé, formar-te com a periodista a la UPF té un tret singular que has de saber: els itineraris.

Una de les coses que pot sorprendre quan comences la carrera és que et fan escollir un ‘itinerari’: polítiques, humanitats, dret o economia. Què significa això? Doncs, que durant els dos primers cursos serà com si cursessis meitat de la carrera de periodisme i meitat de la carrera de l’itinerari que hagis escollit. És a dir, cada trimestre faràs dues assignatures de Periodisme al campus del Poblenou i dues de l’itinerari en qüestió al campus de la Ciutadella. Aquesta dicotomia es mantindrà obligatòriament durant els dos primers anys. En el transcurs de segon a tercer és quan has de decidir si només vols fer periodisme o si vols tenir una doble titulació (Periodisme + el teu itinerari).

Si decideixes que només vols fer periodisme, deixaràs de fer assignatures de l’itinerari i et centraràs únicament en assignatures de Periodisme al campus de la Comunicació. En dos anys més (quatre en total), obtindràs el grau en Periodisme.

Si t’ha agradat l’itinerari o si ja ho tenies clar des de primer i vols tenir el doble grau, ho podràs aconseguir en sis anys i fent assignatures d’ambdues carreres. Ara bé, tot i no haver escollit aquesta opció, l’experiència em diu que hauràs de preocupar-te per temes com ara la superposició d’assignatures. El consell que et dono és que, si t’agrada molt algun dels itineraris, facis el doble grau; però si no estàs molt motivat per cap i sents que ‘ho has fet perquè tocava’, acabis Periodisme en quatre anys.

Tot i que no vaig escollir fer el doble grau, et puc parlar de l’itinerari d’Humanitats. Hi ha assignatures molt teòriques que t’introdueixen en aquest món i que es divideixen en diferents branques: història (en abundància), filosofia i art. Així doncs, alguns exemples són Història Moderna, Pensament Contemporani o Art Contemporani.

Però tenia clar des del principi que m’agradava el món de la comunicació i el periodisme. A la Facultat del Poblenou aprendràs a redactar en funció del gènere periodístic (crònica, notícia, reportatge, etc.), a gravar i editar notícies informatives i a locutar i escriure per la ràdio. A més a més, també se’t donaran les bases per moure’t amb garanties pel món de la informació a Internet. En definitiva, una carrera majoritàriament pràctica (tot i que no hi faltaran assignatures com Història del Periodisme o Estructura de la Comunicació Social); en què aprendràs el que és treballar per a un mitjà de comunicació.

Pere Simon Ramon, estudiant del grau en Periodisme.

Anuncis

Per què la Pompeu Fabra?

Ja ha passat gairebé mig any des que vaig decidir estudiar Humanitats a la Pompeu Fabra. Recordo mirar amb els meus companys la llista amb tots els graus universitaris i les notes de tall de l’any passat a Catalunya i pensar quin era el més adequat per a mi, el que més m’agradaria fer.

He de dir que triar la universitat no va ser difícil. La Pompeu Fabra gaudeix d’un prestigi que ja de per si m’encaminava a fer-ho com el lloc on cursar els estudis universitaris que condicionarien el meu futur. Jo havia estudiat el batxillerat científic, però tenia molt clar que volia formar part del món de les lletres: m’agradava molt la història, la filosofia i, tot i que mai no havia fet història de l’art, la pintura, l’escultura…, tot el que podia trobar dins del món humanístic m’apassionava. Així que em vaig llançar a la piscina i vaig apostar per aquest grau.

Com he dit al principi, triar la Pompeu no va ser difícil, sobretot per dues raons:

1. Era una de les poques universitats públiques a Catalunya que oferien aquest grau (només l’ofereixen la UPF i la UAB).
2. El pla d’estudis era, senzillament, una passada.

Em refereixo d’aquesta manera al plantejament del grau a la Pompeu Fabra perquè, per a una persona com jo, que venia de l’àmbit de ciències, certament resulta molt atractiva la manera com aquest grau està organitzat. M’agradava que ho estigués per trimestres: aquest és un tret característic d’aquesta universitat i, tot i que al principi pot semblar que segueixes massa el ritme de l’institut, la veritat és que després s’agraeix tenir vacances de Nadal per descansar… El primer trimestre està format bàsicament per assignatures introductòries que t’ajuden a saber més o menys per on anirà la cosa: en el meu cas, ha estat molt útil sobretot perquè jo mai no havia cursat cap assignatura d’art i em feia por sentir-me una mica fora de lloc. A partir del segon trimestre, el grau ja pren més forma. Una de les coses que més m’agrada sobre l’organització del grau és el fet que, a partir de tercer, puguis triar l’itinerari dins de les Humanitats que més t’interessi mitjançant assignatures optatives. La Pompeu ofereix un total de sis itineraris i són els següents: art; literatura; història; pensament; antic i medieval, i modern i contemporani. Això implica que dins la universitat ja pots dur a terme una especialització per encaminar millor el teu futur cap al món laboral. Les males llengües diuen que estudiar un grau universitari de lletres és com llançar-se dins d’un pou sense sortida; però la veritat és que les Humanitats són un camp molt ampli i ofereixen un gran ventall de possibilitats.

Jo estic molt contenta amb el grau en Humanitats, i sé amb seguretat que una de les millors decisions que he pres fins ara ha estat estudiar a la Pompeu Fabra. Per això us animo a no dubtar i a triar el grau en Humanitats de la UPF!

M. Dolors Raventós García-Amorena, estudiant del grau en Humanitats.

Publicitat? Sí, i tant! Però, no només això…

Sempre he sigut una persona curiosa, amb ganes de saber més i de descobrir noves coses. M’agrada apuntar-me a esdeveniments i conèixer diferents visions sobre temes diversos, encara que no estiguin del tot relacionats amb la publicitat. Però, realment hi ha alguna cosa que no hi estigui relacionada?

Des que vaig començar la carrera de Publicitat i Relacions Públiques (ara ja estic a segon curs), no he deixat de moure’m. Crec que el coneixement i l’aprenentatge van més enllà de les classes i els seminaris, i que no tot ha de passar per un examen. És per això que us dono només un consell: moveu-vos. Aneu més enllà de les classes i apunteu-vos a esdeveniments que us interessin, ja sigui sobre ciència o sobre tecnologia o sobre música. Cadascú té les seves preferències i sap què li agrada de veritat. Sigui el que sigui, moveu-vos! En un any vaig conèixer el neuromàrqueting, vaig assistir a un dels congressos més importants del món de la tecnologia (el Mobile World Congress), vaig conèixer professionals del sector de la publicitat, i fins i tot vaig poder veure la Model per dins! També vaig poder observar com es fa un programa de ràdio en directe, i he viscut l’experiència d’una agència de publicitat en primera persona.

Us asseguro que en tots aquests esdeveniments vaig aprendre molt, i això m’enriqueix. Evidentment, a classe aprenc moltes coses; però crec que, si realment et vols diferenciar, t’has de moure. A Barcelona, hi ha cada dia molts esdeveniments, i molts estan relacionats de manera directa amb la carrera que estudio. Des de màrqueting fins a ciència, tot és aplicable a la publicitat.

En definitiva, l’únic consell que us dono (i no només als qui vulgueu estudiar Publicitat) és que us moveu. Barcelona ofereix moltes oportunitats, i no les hem de deixar escapar. A més, tot és fàcilment accessible i en la majoria de casos, gratuït.

Simplement, mou-te!

Ivet Cano Boada, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques.

Level up

Per a mi, ser universitària és estar en un nivell més. Un nivell més després de batxillerat, de la selectivitat, ja que és una nova etapa totalment diferent en què veus realitzats tots els teus sacrificis per ser on ets. També és estar a un nivell més des del punt de vista personal, un nivell on et fas més gran, on madures. Jo que, per exemple, també vaig haver de mudar-me de casa, va ser un grandíssim canvi, tot i que dur, també molt gratificant, perquè vaig sentir que tenia control sobre la meva vida i més coneixement sobre mi mateixa en solitud. Suposa un altre nivell de treball, tot s’ha de dir, i més a la Pompeu. Sí, el canvi es nota de primer a segon de BAT; però, després, amb la Uni, encara més! És ascendir en autoexigència, en autosacrifici; a saber donar preferències; a saber distribuir-te el temps… Tot això només es pot aprendre a la universitat.

Com podeu veure, tot és qüestió d’ascendir, pujar de nivell, augmentar. Tot sempre cap amunt; mai cap avall. Sempre cap a endavant, i mai cap enrere. Aquest lema, almenys en el meu cas, el tinc molt present a la Pompeu. Tot i que costi, sempre s’ha d’anar endavant i anar fent “level-up”, perquè tot suma i res resta quan ets universitari, universitària.

Miriam Vila Rius, estudiant del grau en Dret

Nous trajectes

Com ja és habitual en aquest nou trajecte, avui he agafat el tren ben d’hora per anar cap a la universitat. La nova rutina encara és, com no podria ser d’una altra manera, nova. Cada dia, la ruta és la mateixa; però el viatge és diferent: altres persones, altres converses… Fins i tot, el mar sembla un altre segons des de quin seient me’l miro. Jo tampoc sóc la mateixa des que he emprès aquesta nova aventura.

Aquests primers mesos he descobert persones, llocs, sensacions… He descobert l’autonomia, el llevar-me cada dia per voluntat, per l’impuls de les ganes de descobrir més. I és que ara sé com és fer el que t’agrada: en el meu cas, periodisme.

Si bé no he deixat de treballar com ho havia fet fins ara, estudiar el que m’interessa és molt diferent, ja que després de les mil assignatures que feia al batxillerat, ara en faig quatre molt més centrades en allò a què em vull dedicar.

A la Universitat Pompeu Fabra, quan decideixes estudiar Periodisme, et fan escollir un itinerari per als dos primers anys: Economia, Dret, Humanitats o Ciències Polítiques. Jo vaig escollir aquesta última opció, el que significa que a primer i a segon curs faré assignatures de política al matí al campus de la Ciutadella i classes de periodisme a la tarda a l’edifici del Poblenou. Aquesta oportunitat és el que em va fer triar la Pompeu, ja que considero que per ser una bona periodista cal tenir una base de coneixements teòrics. A més, la carrera de Ciències Polítiques era la meva segona opció si no aconseguia entrar a Periodisme a la UPF, i d’aquesta manera tinc un “tast” del grau en Ciències Polítiques durant dos anys i la possibilitat d’acabar-lo més endavant.

Tot i que em trobi només al principi de curs, penso que just començo una gran experiència, tant acadèmicament com en l’àmbit personal. Espero que aquesta sensació no s’apagui, i que cada curs que acabi sigui una simple parada per fer transbord, tot seguint el viatge cap a la meva destinació, incerta però ben encaminada.

Helena Oset Segura, estudiant del grau en Periodisme

Estudiar Llengües Aplicades m’ha obert portes

Quan vaig començar primer, no estava segura de si havia escollit exactament el grau que, en el fons, m’agradava. Ara, a quart curs, dono gràcies per haver triat aquest grau i no un altre.

En primer lloc, el grau en Llengües Aplicades ens forma en català, en castellà i en anglès, i a part d’aquestes tres llengües podem escollir-ne una altra (alemany, francès o LSC). No obstant això, estudiar aquest grau no vol dir solament estudiar aquestes llengües, sinó el seu funcionament intern, i de totes les llengües en general; entendre’l i per què parlem com parlem. Llengües Aplicades ens ensenya a analitzar tots els factors que envolten les llengües i les branques que es desprenen de la lingüística en general. En aquest grau obtenim una formació àmplia de sociolingüística, lingüística formal, lingüística computacional, ensenyament de llengües, psicolingüística i la lingüística en el món empresarial. A més a més, a tercer i a quart curs escollim assignatures específiques per especialitzar-nos en algunes d’aquestes branques.

D’altra banda, una de les parts positives d’aquest grau és l’oportunitat que tenim de poder marxar a l’estranger durant el primer trimestre de segon curs. En el meu cas, vaig anar a la Universitat de Tübingen, a Alemanya, la qual ocupa la plaça 43 al World University Ranking 2019. Aquesta estada Erasmus ha estat una de les millors experiències que he viscut en els darrers anys, ja que vaig conèixer gent i cultures d’arreu del món, vaig viatjar per Europa, vaig millorar el meu coneixement d’alemany i d’anglès, i vaig endinsar-me en una altra universitat i en una altra cultura.

Per últim, estudiar Llengües Aplicades m’ha obert portes cap al món laboral, ja que he fet pràctiques extracurriculars de transcripcions en anglès, i ara mateix estic fent pràctiques curriculars a l’Institut d’Estudis Catalans: n’estic molt satisfeta.

Considero que aquest grau és un grau amb un gran ventall de possibilitats, pel fet que ens dóna un coneixement ampli de diverses matèries que envolten la lingüística.

A partir d’aquí, nosaltres, com a futurs lingüistes, triem el nostre camí.

Júlia Florit Pons, estudiant del grau en Llengües Aplicades 

Conèixer el món real: politologia

“No hi ha res més polític que els constants intents d’excloure certs temes de la política”. Aquesta reflexió dels teòrics David Herald i Adrian Letfwich va ser la primera posada en escena a la universitat del professor de Ciència Política; i per a mi fou, a més, la constatació que havia arribat a bon port.

Sempre m’han interessat els afers públics, sempre he estat integrada al teixit social de la meva ciutat costanera, m’he meravellat sempre per la cultura i per treballar per a la comunitat; en entitats locals sense ànim de lucre, amb vocació per fer del meu entorn un lloc millor. D’altra banda, tot i haver fet el batxillerat científic, em vaig enamorar profundament de la filosofia i no volia abandonar-la a la carrera, així com tampoc em volia oblidar de les matemàtiques.

La decisió de fer polítiques no va ser fàcil, com tampoc ho és prendre la determinació de fer qualsevol altra disciplina; però tinc la convicció que sóc on haig de ser perquè, quan he estat dins, m’he adonat del grau de potencialitat que té aquest grau, i perdoneu la redundància: és transversal, t’enamora amb la teoria política i et fa tocar de peus a terra amb l’estadística. Et permet precisió a l’hora d’entendre què es cou dins l’administració pública i et dóna eines i arguments sobre la política i, per tant, et permet parlar amb coherència i propietat, et permet fer politologia, et permet fer ciència de caire social.

Vaig escollir la Universitat Pompeu Fabra perquè transmet valors renovadors –i unes instal·lacions tan dignes com ho és l’ensenyament universitari públic– i perquè està molt ben valorada nacionalment, així com ho està el grau en Ciències Polítiques i de l’Administració. Nogensmenys, també estan molt ben valorats altres graus i, per aquest motiu, m’he plantejat la possibilitat de combinar el meu grau amb el de Periodisme, ja que aquesta universitat ofereix l’opció dels graus simultanis, molt ben relacionats i connectats entre si.

Si us he de ser franca, mai no he sabut què ser de gran –i encara ara és el moment d’aclarir aquest assumpte–; però és que, precisament, aquest és un dels motius que em van fer decantar per aquesta carrera. Al món d’avui es demana transversalitat i capacitats de reflexió, i crec fermament que la politologia em dóna ales per arribar ben lluny i, d’aquesta manera, conèixer el món real des de la Facultat.

Queralt Pedemonte i Nualart, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració