Quan reflexionava sobre si posar la carrera de Filosofia, Política i Economia (FPE), em preguntava per què s’havien ajuntat totes aquestes disciplines. Els amics i familiars als quals demanava consell i m’ajudaven en el procés de decisió, de manera més velada, em preguntaven el mateix. No era un rebuig a la idea, sinó que es requeria una justificació. Quin sentit té una barreja tan eclèctica però, a la vegada, tan interconnectada? Si som honestos, no ho vaig acabar d’entendre fins ben entrat el primer any de carrera. Només en aquell moment vaig aconseguir donar sentit a totes les justificacions que havia escoltat abans.
La idea principal, i que no sempre és lògica, és que cada cop la interconnexió és més real i el món acadèmic no es pot tancar en banda i rebutjar aquestes tendències. Si volem desenvolupar raonaments complexos, les armes d’una disciplina també poden ser les nostres limitacions. Quan a la mà tens un martell, tots els problemes et semblen claus. Amb eines molt variades i perspectives d’origen divergent, aquesta carrera ens ha donat molt més que un martell, habilitant que les causes i les conseqüències es puguin trobar en àrees diverses del saber i que poden operar totes a la vegada. D’aquesta manera, si el futur et condueix cap a l’especialització, ja que a tots els qui hem estudiat aquest grau ens atrau més una de les tres branques, totes les portes estan obertes, ja des de les optatives de tercer i quart com en uns eventuals estudis de postgrau. Cadascun dels meus companys és un perfecte exemple d’aquest fenomen de com encarem el futur amb visions molt diferents, però amb un conjunt d’eines i de coneixements transversals que ens donen una polivalència molt especial. No creieu que els nostres graus siguin una rara excepció, sinó més aviat una experiència acadèmica pionera, que ja està sent seguida en altres llocs, tant en les ciències socials com en altres àmbits del coneixement.
No sé si les meves explicacions aclariran a tots aquells qui, en el cansat procés de selecció d’un futur universitari, els hagin sorgit els mateixos dubtes que em van sortir a mi. Potser és impossible estar convençut sense experimentar-ho, sense veure-ho amb els teus propis ulls i en el coneixement adquirit en l’experiència universitària. Aleshores, només em queda transmetre el meu convenciment, la meva experiència com a prova i vivència única que pot explicar i exemplificar allò que, quan es va pensar en FPE, s’esperava assolir.
Gerard Izquierdo i Toda, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia.
Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències Polítiques i Socials
