Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Del TdR al TFG en un obrir i tancar d’ulls

Pot ser que el treball de fi de grau (TFG) us soni ara per ara llunyà. He d’admetre que a mi també m’ho semblava quan tot just acabava el batxillerat. Però us he d’avisar que els anys d’universitat passen volant; aprofiteu-los en tots els aspectes perquè ben aviat us veureu graduats.

Penso que explicar-vos breument la meva experiència amb el TFG és una molt bona manera d’introduir-vos una de les possibles sortides del grau. Sí, les “sortides” de l’Enginyeria Biomèdica, allò que tant pregunten els pares, els avis i els oncles. I dit això, aclareixo: no estudieu pas res per la seva sortida, feu-ho perquè és allò que més us agrada. Espero que escollir el grau sigui un gran acte de sinceritat amb vosaltres mateixos; només el temps ens donarà la raó.

Sense més embolics, us explico la meva experiència. Vaig començar les pràctiques com a part del meu TFG a l’Hospital Vall d’Hebron a principis de gener. Jo sempre he tingut un interès per la gestió sanitària, i les diferents assignatures del grau m’han permès aprofundir en molts aspectes del món sanitari que, quan vaig entrar al grau, desconeixia.

La nova Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Vall d’Hebron, que va ser inaugurada fa una mica més d’un any, és l’UCI més gran de tot l’estat espanyol (amb més de 3.500 m²) i utilitza tecnologia capdavantera al servei dels intensivistes per al diagnòstic i tractament de pacients crítics. Al llarg del grau podreu anar coneixent més detalladament les especialitzacions mèdiques i quins diagnòstics i procediments en són característics de l’oncologia, la traumatologia i la medicina esportiva o la medicina intensiva.

Us sona això del Big-Data? Doncs, aquí recollim centenars de dades dels pacients per segon, des de l’oxigen en la sang o l’estat renal fins a l’última dosi de sedant administrada. A més, les instal·lacions domòtiques permeten el confort dels pacients per exemple, amb un seguiment complet del cicle circadià.

L’APP que he dissenyat i que ara estic implementant és una eina d’ajuda a la presa de decisions de gestió clínica per a la nova Smart UCI. Encara que el nom pugui semblar una mica feixuc, no es tracta si no de dur la informació que es necessita, quan es necessita i fer-ho visualment perquè els clínics puguin prendre decisions més ràpidament i de manera més ben informada.

Durant aquests mesos he après a programar en nous llenguatges i a treballar amb programes de visualització de dades que no coneixia. Tot això tutoritzat per la directora de sistemes de dades de l’Hospital, la qual guiava un equip format per intensivistes, gestors, informàtics, multidisciplinari en tota regla. On el paper de l’enginyer biomèdic és el de fer de pont entre diferents perfils: els metges i els enginyers informàtics (en el meu cas).

Espero haver-vos aportat un nou punt de vista i que us hagi semblat interessant el meu treball!

Pau Garcia Morales, estudiant del grau en Enginyeria Biomèdica

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències de la Salut i de la Vida


Deixa un comentari

Com funcionen les classes a la Pompeu?

“Com funcionen les classes a la Pompeu?”. Aquesta és una de les preguntes que em feia abans de començar a cursar el doble grau en Traducció i Interpretació + Llengües Aplicades. En aquests graus, les classes s’organitzen de la manera següent:

Els trimestres sempre tenen una durada de deu setmanes, després de les quals vénen els exàmens finals. Cada setmana, fem dues classes de cada assignatura: una que anomenem “grup gran” i l’altra, “seminari”. Tal com indica el nom, les classes de grup gran tenen un nombre més gran d’estudiants, ja que hi assistim tots els alumnes de l’assignatura. Són sessions que tenen una durada d’una hora i mitja, a les quals el professor o professora que s’encarrega de l’assignatura acostuma a impartir classes més teòriques. Això no implica, però, que el professor sigui l’única persona que parli durant tota la classe, ja que l’alumnat també hi participa. Tot i això, com que el nombre d’estudiants a les classes de grup gran és elevat, la participació no sempre és possible, fet pel qual es fomenta molt més a les classes de seminari.

Per als seminaris, la secretaria de la Universitat i el professor de l’assignatura divideixen els estudiants en grups, per tal que cada classe tingui un nombre de 15 o 20 alumnes. Els seminaris, que comencen la segona setmana del trimestre, tenen una durada d’una hora, durant la qual es fan diferents activitats més pràctiques per aplicar la teoria explicada a la classe de grup gran. Com que són classes de grups més petits, s’hi interactua molt més amb el professor, que pot ser el mateix de les classes de grup gran o bé un altre diferent. En aquest sentit, poder tenir més d’un professor d’una mateixa assignatura pot ser molt enriquidor, ja que els estudiants podem aportar diferents punts de vista i opinions d’una mateixa qüestió.

Així doncs, per a l’avaluació de l’assignatura, no es té en compte només la nota de l’examen final (si n’hi ha), sinó també les activitats, les pràctiques i els treballs fets a les classes de grup gran i, sobretot, als seminaris. D’aquesta manera, cal ser constant durant tot el trimestre, i no solament esforçar-se durant el període d’exàmens, fet que, personalment, ajuda a l’aprenentatge.

Valle Ruiz Fernández, estudiant del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades

Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge


Deixa un comentari

La primera intervenció

Pel fet que la meva carrera és una que reuneix estudiants de molts llocs i molts contextos diferents, la primera classe era tot un misteri. A més a més, en una carrera amb tan pocs estudiants; només un grup on tothom s’acaba coneixent prou bé, comparteixes moltes hores de classe i molts treballs amb els mateixos companys. En resum, els companys són una part fonamental de la carrera, ja que determinen l’ambient intel·lectual, les discussions que sorgiran a classe i com ens complementarem els uns als altres.

Situem-nos aleshores en aquell primer dia. Tothom fitant-se mútuament i entaulant converses casuals per conèixer-se, trencar el gel. Entra el professor, presenta la universitat en general, presenta la seva assignatura i, quan ja només queda mitja hora d’aquesta primera lliçó, el professor, del qual tots hem acabat tenint molt bons records, llança un tema de debat, el contingut del qual no recordo, per provar les aigües d’aquests estudiants que encara estan tan verds. Ràpidament, un estudiant aixeca el braç i pren la paraula. Aquella intervenció em va marcar. Però no només a mi, sinó també, pel que he discutit posteriorment, a un bon grapat de companys. En aquella llarga intervenció d’un estudiant encara desconegut, havia citat amb precisió tant la Crítica a la raó pràctica com Bertrand Russell. D’això, se’n diu posar el llistó alt.

De cop i volta, el nivell d’exigència havia pujat molt. Ja no val el que et demanaven abans; cal donar més, reflexionar més, pensar i ser obert a tot el que et pot venir. Però, sobretot, cal molta humilitat: cal canviar de xip i fer una admissió d’ignorància general per anar construint, anar reflexionant, anar creixent com a grup des de les diferents bases de les quals es parteix. Aquest primer debat va mostrar que tindria companys i companyes brillants, que de manera heterogènia i en diferents aspectes enriquirien la meva formació acadèmica al llarg d’aquests anys. Només espero que, per part meva, també hagi col·laborat al creixement acadèmic dels meus companys. L’entorn de companyonia, de grup petit amb un compromís fort amb les assignatures que cursàvem, ha estat un dels punts forts de la meva carrera i la meva experiència acadèmica.

Aquells dubtes del primer dia, que són vistos amb tanta tendresa per un estudiant veterà, es van esvair molt ràpidament. En l’àmbit acadèmic, i també a escala personal, les relacions creades han estat molt fructíferes i un pilar tan important com el contingut acadèmic en si.

Gerard Izquierdo i Toda, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia

Unitat de Coordinació Acadèmica en Ciències Polítiques i Socials


Deixa un comentari

Aprender más allá de las aulas

Los cuatro años de carrera pasan demasiado rápido. Hace nada, dudaba qué estudiar y, ahora, estoy a pocos meses de graduarme en Periodismo.

Me gustaría aprovechar este apunte para explicar mi experiencia en la Universidad Pompeu Fabra. más allá de la carrera profesional, dado que, a la hora de crecer como ser humano, existen factores en juego que no se deben infravalorar.

Las asignaturas son importantes. También los seminarios, los trabajos individuales y los proyectos en grupo. Por no hablar de los exámenes parciales y los finales. Sin embargo, poco se pone el foco en aquellas actividades extraescolares que la comunidad UPF ofrece al margen de la carrera que estudies.

Durante el mes de noviembre, con motivo del Día Internacional Contra la Violencia de Género, la Pompeu Fabra organiza una serie de actividades lúdicas dirigidas a cualquier miembro de la institución. Este año, por ejemplo, participé en un taller sobre la construcción y el funcionamiento de los Puntos Lilas en espacios de ocio. También asistí a un debate sobre autodefensa para mujeres activistas impartido por la periodista Irantzu Varela y la política catalana Mireia Boya. Asimismo, me inscribí en un cursillo anual impartido en el campus de la Ciutadella conocido como ‘Viquidones’, un espacio donde mujeres de distintas edades se reúnen para reducir la brecha de género existente en la Viquipèdia catalana. ¡Tiene reconocimiento de créditos!

Por otro lado, en el mes de julio, la UPF da paso a la Barcelona International Summer School (BISS), un programa internacional para estudiar asignaturas distintas de las tradicionales con estudiantes procedentes de diferentes lugares del mundo. En el verano de 2018 realicé una asignatura en inglés, la cual tenía una duración de doce días y por la cual me dieron 4 créditos: Gender, Power and Violence. Perfeccioné el inglés, aprendí sobre un tema que no se trata en ninguna carrera y conocí a muchos estudiantes internacionales.

Con bastante frecuencia, la Pompeu Fabra organiza conferencias sobre distintos temas en los auditorios de los diferentes campus. Recuerdo con especial ilusión el debate electoral que se organizó con motivo de las elecciones generales del 10N. También la vez que asistí a una rueda de prensa real sobre el Brexit en la asignatura News Agencies o la conferencia que, en Periodismo Económico, el tutor organizó para nosotros, en la sede oficial de Caixa Bank.

En cuatro años he crecido como persona. He adquirido valores humanos y éticos esenciales para mi futuro como periodista, pero también para mi día a día como ciudadana. Me siento más cerca que nunca del cambio social, de la lucha por un sistema digno y de las ganas de ayudar a quien lo necesite. No sirve de nada tener matrículas de honor en tu expediente académico si no eres consciente de la situación política, económica y cultural que nos atañe.

Gracias a la UPF, he aprendido a aprender.

Mari Carmen Milena Villena, estudiante del grado en Periodismo

Unitat de Coordinació Acadèmica de Comunicació


Deixa un comentari

Canviar de grau

Des de primer de batxillerat tenia molt clar que volia fer ADE a la UPF. Vaig fer la selectivitat i vaig treure nota de sobres per entrar-hi. Arriba el primer trimestre d’ADE i les assignatures no em motiven. No és el que jo em pensava; però em vaig dir a mi mateixa: “Bé, formarà part del procés d’adaptació, estar en un lloc nou, on la mecànica de les classes és diferent…

Passem al segon trimestre, alguna assignatura em fa una mica més de gràcia; però no m’omple del tot… I vaig pensar: “A la carrera, com a la vida, no et pot agradar tot”. Després de rumiar- m’ho molt, vaig decidir comentar als meus pares que el grau no era el que em pensava i que no m’agradava.

Així que vaig començar a buscar altres opcions, fet que em va costar perquè, com ja he dit, al començament jo tenia molt clar que volia fer ADE. Vaig mirar en altres universitats, carreres que no tenien res a veure amb economia; però, al final, vaig donar amb la que creia adequada per a mi: Ciències Empresarials – Management, també aquí, a la Pompeu.

Ara estic molt contenta i satisfeta amb el canvi; però deixo a continuació una sèrie de recomanacions que trec de la meva experiència i que us poden ser útils si esteu una mica “perduts” o si esteu pensant a canviar de grau. Primer de tot, no us atabaleu. Penseu dos cops la decisió de fer el canvi de carrera. Heu començat l’any universitari i si el ‘pengeu’ abans d’hora, què fareu?

Segon, valoreu les altres opcions que teniu en ment: mireu els plans docents, en què consisteixen les assignatures, concerteu una cita perquè us ensenyin la universitat…

Tercer punt, podria ser útil no deixar la carrera mentre busqueu possibles alternatives. Aquest és el meu cas, com que management té algunes similituds amb ADE, i com que vaig acabar el primer any d’aquesta última, em van convalidar crèdits i vaig haver de fer menys assignatures a primer.

En quart lloc, i relacionat amb el tercer, compareu els plans docents del grau que curseu amb el que teniu pensat fer l’any vinent, si per, exemple tenen alguna assignatura en comú, podeu només assistir a aquella matèria en comptes de fer totes les assignatures, d’aquesta manera, ja tindreu alguna assignatura cursada i, per tant, tindreu menys feina.

Per últim, dir-vos que estic satisfeta amb el canvi que vaig fer. Vull remarcar que no totes les assignatures són del meu gust, però en conjunt estic molt millor i, finalment: la decisió de canviar de carrera és personal.

Us poden aconsellar, però heu de ser vosaltres els qui decidiu quin grau fer. Espero haver-vos ajudat!

Sara Gastón Rodríguez, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa


Deixa un comentari

Vida universitària a la UPF

Entrar a la universitat és un canvi extremament important i, com tots sabeu, és una de les decisions més importants que s’han de prendre al llarg de la nostra vida. Moltes vegades. fins a l’últim moment no tenim clara la nostra tria i és possible que ens equivoquem; però és una cosa molt normal que ens pot passar a tots. Molts companys de primer se n’adonen que la carrera que han triat no és la correcta i decideixen canviar. Tot i això, han pogut experimentar què és la vida universitària per primera vegada. Aquesta és una molt bona etapa que s’ha de gaudir des del principi, tot i que en primer moment l’adaptació pot semblar bastant complicada. Arribes al campus, possiblement no coneixes a ningú i potser les primeres setmanes veus que tot et queda bastant gran. Però tothom està en la mateixa situació i, per tant, fer amics i conèixer gent nova és molt senzill. De seguida, es formen grups de gent meravellosa que seran els teus acompanyants durant els pròxims anys de la teva vida, i segur que continueu sent amics per molts anys més quan s’acabi la carrera. La gent que es coneix a la universitat, segons que es diu, són amistats que duren de per vida.

Cal dir que no tot és bonic a la universitat. És obvi que hi ha molta pressió de treball, sobretot quan arribem a les setmanes 9 i 10 (ja entendreu això quan entreu a la Pompeu); però amb esforç i dedicació els exàmens finals no es fan tan complicats com sembla. El que és més difícil, des del meu punt de vista, és acostumar-se a aquest nou volum de feina i a la nova manera de treballar (amb seminaris inclosos), molt diferent de tot el que es fa al batxillerat.

Jo estudio Administració i Direcció d’Empreses. Els dos primers anys de carrera (compartida amb els estudiants d’Economia) són bastant genèrics, tot i que una vegada s’arriba a tercer, hi ha l’opció de començar a triar optatives i de començar a muntar el teu camí professional fent les assignatures que més t’agraden. Doncs, a poc a poc pots anar sabent quins són els camps que més t’agraden o t’interessen i fins i tot, si veus que t’has equivocat, hi ha la possibilitat de canviar-te d’ADE a ECO o al revés (sempre que tinguis la nota necessària per fer-ho).

Com a conclusió, la vida universitària és una etapa de canvis, de noves experiències i de molts alts i baixos. Animo els nous estudiants a no tenir por d’aquesta nova etapa, i els invito a gaudir d’aquests moments des del principi.

Mar Torelló Català, estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa


Deixa un comentari

Metamorfosi

Nervis. S’acaba l’estiu. Recordo el camí sencer fins a la Universitat, amb mirades de complicitat amb persones que, igual que jo, començaven una nova aventura vital. Carpeta a la mà, entrava amb peus de plom dins la Universitat. Les pors em parlaven des de ben a dins: seré capaç de seguir el ritme? Faré amigues i amics? Em perdré pels passadissos? Sorpresa: només són pors i, com tot, acaba fugint. Endinsar-me en els passadissos de la UPF, perdre-m’hi amb gent totalment diferent a mi ha sigut el millor camí fins ara per trobar-me. Vaig descobrir com és rebre, des del primer dia, un professor/a amb corbata i micro, molts d’ells catedràtics, i sentir la impressió d’estar en una classe gegant, en forma de teatre romà. Seus en una cadira on estàs a punt de cuinar el teu futur, on cada dia hi estàs un pas més a prop. Durant la meva carrera de Dret, he descobert el sentit de la perspectiva, que les lleis no són només memoritzar i repetir el perquè de les oportunitats. El que més m’ha motivat és que cada any és com una carta de degustació d’un restaurant: n’aprens tantes coses diferents, que gaudeixes de provar-ho tot. Al final, només queda trobar allò que té un sentit especial… Animo a tots i totes a provar el que creieu que us pot motivar. I, sobretot, que la dificultat no sigui mai una enemiga, sinó una lliçó. I sobretot, “no et preocupis: ocupa’t!”. Molta sort i endavant.

Ona Segura, estudiant del grau en Dret

Unitat de Coordinació Aacdèmica de Dret


Deixa un comentari

UNA DECISIÓ QUE MARCA LA DIFERÈNCIA

Hola! Primer de tot, em presento. Em dic Maria i sóc estudiant de primer any d’Enginyeria de Xarxes de Telecomunicació en anglès a la Universitat Pompeu Fabra. I si em preguntessin si prendria la mateixa decisió, respondria amb un rotund SÍ.

Us entenc perfectament: decidir on vols cursar els teus estudis és una decisió molt important. Per això has d’informar-te bé i interessar-te. I aqui estic per ajudar-te. Us donaré una sèrie de consells basats en l’experiència que potser us ajuden a encaminar-vos cap a on voleu arribar en un futur. Primerament, la pregunta d’on em veig dintre de cinc anys l’has de tenir present; però tan important és això com qui em permetrà formar-me de la millor manera i qui em donarà les oportunitats per arribar al meu objectiu. Hem de ser conscients i responsables. Nosaltres tenim el poder d’escollir el nostre futur. Què me’n dius?, t’animes?

Hem de ser objectius i mirar pels nostres interessos. Al final, moltes universitats et poden oferir la mateixa carrera; però el que has de saber és que no de la mateixa manera… Per això és tan important la decisió que prenguis. Us endinsaré en aquest món universitari que tant us agradarà!

T’agrada conèixer gent diversa de noves cultures, aprendre’n i enriquir-te personalment? La UPF és una universitat que t’oferirà això i molt més. Tant si ets un aficionat a l’esport com a la música, al teatre, entre altres. La Universitat Pompeu Fabra, una universitat pública i de qualitat, t’ofereix apuntar-te a equips i a participar per anar descobrint allò que més t’agradi. T’ajudem a construir el teu futur: el primer pas, l’has de fer tu. També treballem amb una proposta innovadora pensada exclusivament per a vosaltres, els estudiants. Un sistema trimestral que t’ajudarà a organitzar-te millor el temps, i com que ja véns preparat del batxillerat o d’altres cursos no et serà gens difícil. Tindràs les vacances com sempre, coincidint amb el Nadal per compartir-lo amb la família, Setmana Santa i estiu. Perquè ja hauràs fet els exàmens i no t’hauràs de preocupar de res. Amb aquesta opció tens més oportunitats de treure notes excel·lents, ja que aquí, a la UPF, valoren el treball continu a través de seminaris i de pràctiques, que les faràs sol o, generalment, amb algun company. Els professors estan a la teva disposició des del primer moment; tant se val preguntar-los a classe com enviar-los un correu, que et contestaran, la majoria, al moment i amb moltes ganes i il·lusió perquè aprenguis.

Un altre avantatge són els grups reduïts. Tenim teoria en què t’ensenyaran conceptes i idees essencials; però, alhora, les practicaràs en grups petits. Amb això tens l’oportunitat d’estar més a prop del professor i preguntar-li sense por, ja que el primer que volen és que aprenguis. I si cal, pots concertar una cita amb el professor perquè t’expliqui el que no acabes d’entendre. Només ha de sortir de tu. Ànims, doncs: estic segura que faràs una bona elecció. Escollint la UPF, com a experiència, no dubtaràs en el perquè ho vas fer.

Maria Redondo Martin, estudiant del grau en Enginyeria de Xarxes de Telecomunicació

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions


Deixa un comentari

Endinsant-me en la Publicitat

L’elecció de la carrera universitària pot arribar a convertir-se en un autèntic malson durant el batxillerat i enmig d’altres esdeveniments importants com la selectivitat i la presentació del treball de recerca.

En el meu cas, sempre havia tingut molt clar què volia estudiar, psicologia. Vaig començar escollint el batxillerat de ciències; però, a finals de primer curs, vaig descobrir que no era el que m’apassionava realment i vaig redireccionar-me cap al batxillerat de ciències socials.

Mai no havia arribat a plantejar-me estudiar publicitat fins que, un dia, mirant una pel·lícula en la qual el protagonista treballava en una empresa publicitària, vaig adonar-me que podria ser interessant estudiar-ho. Vaig començar a buscar informació sobre aquest grau, que combinava Publicitat i Relacions Públiques, i el pla d’estudis de la Universitat Pompeu Fabra era el que més m’interessava, ja que considerava que era el que més s’adequava i centrava en aquests dos àmbits, i comptava amb múltiples sortides laborals i un percentatge molt elevat d’inserció al món del treball. També, vaig veure que la Universitat estava reconeguda nacionalment i internacionalment a partir d’una excel·lent posició en els rànquings, a banda de ser un campus d’excel·lència internacional.

Després d’assistir a la Jornada de Portes Obertes de la Facultat, vaig acabar de decantar-me per aquest grau, no només pel grau en si, sinó també per l’excel·lent ubicació del campus, situat al Poblenou, en el sector Glòries i fàcilment accessible mitjançant transport públic com el bus, el metro o el TRAM. A més a més, sempre havia tingut molt clar que volia estudiar a Barcelona, fet que va corroborar la meva decisió. Per una altra banda, la Universitat ofereix diverses activitats culturals i esportives, així com la realització de cursos i tallers. L’únic que em desanimava una mica era l’alta nota de tall; però amb esforç durant tot el curs i en les proves d’accés a la universitat i amb el suport de les persones properes vaig aconseguir sobrepassar-la i així poder entrar a la carrera.

A dia d’avui, estudiant primer de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra, puc afirmar que estic contenta i orgullosa de la meva elecció, ja que des del minut u es treballa plenament en les dues disciplines. A més, tot el professorat i els membres de la comunitat universitària treballen de manera professional i dedicada. Així que, compartint la meva experiència personal, us animo en l’elecció del grau que més us apassioni i a endinsar-vos en l’etapa universitària de la millor manera possible.

Míriam León Pubill, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Unitat de Coordinació Acadèmica de Comunicació


Deixa un comentari

Reflex de la situació de futurs estudiants en mi

Molts us estareu preguntant i qüestionant què fer amb el vostre futur: quin grau he d’escollir? I si no m’agrada? Què faig? Fa un any, jo també estava en la vostra situació, i a mi, personalment, em calmava llegir experiències d’altres persones; fins i tot vaig arribar a escriure a gent desconeguda que havia fet el grau en management o similars d’economia per preguntar-los si realment era tal com l’explicaven. Per això vull intentar fer-vos arribar la meva experiència i espero que serveixi de reflex per a vosaltres.

Quan estava a batxillerat era molt exigent amb mi mateixa, encara que no sabia si aniria finalment a la universitat. Va arribar un punt (als voltants de febrer/març) que vaig haver de pensar seriosament què fer. Com que l’economia m’agradava i les matemàtiques se’m donaven bé, vaig començar a triar branques d’economia; però cap no em cridava l’atenció, fins que vaig veure ciències empresarials i management. Per a mi, reflectia tot el que volia: des de primer hi ha assignatures que ja veus que estan orientades cap a l’empresa, i això m’agradava molt. A més, a l’àmbit d’econòmiques, la UPF és de les millors. Per tant, ja em vaig marcar l’objectiu d’arribar-hi. Em vaig informar moltíssim per estar segura, i quan va arribar la selectivitat vaig posar totes les meves forces per aconseguir la nota.

I ara, finalment, estic aquí, acabant el primer curs i molt feliç amb la meva decisió. L’any passat va ser un any d’estrès i angoixa perquè no sabia què fer. Però tots aquests nervis m’han portat fins aquí.

Us recomano que tots els nervis els deixeu a un costat i que mireu el que voleu fer, per què i on, i després marcar-vos un objectiu. No mireu la part negativa d’una cosa que encara no ha succeït, ja que potser us acaba desmotivant en un futur proper.

Ara, segons la meva opinió, si esteu pensant a anar a la UPF, us animo a fer-ho, ja que és una universitat que ofereix molts bons recursos, instal·lacions i educació. I, sobretot, si esteu pensant a fer un grau de la branca d’econòmiques (que, gràcies al grau que estic fent, és del que més us puc recomanar).

A tots els graus és important saber que hi haurà coses bones i dolentes, assignatures que t’agradin més o menys. Per això és molt important la informació per no tenir grans sorpreses. A la web de la UPF hi ha informació de cada grau, les seves classes i possibles optatives que es fan a tercer curs, que us animo a llegir-vos. Si realment us hi veieu reflectits, intenteu aconseguir-ho.

Molta sort i salut en aquesta situació. Acabareu aconseguint tot el que us proposeu!

Idoia Rocamora Salord, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa


Deixa un comentari

La UPF et permetrà participar en simulacions judicials de prestigi internacional

De totes les experiències viscudes a la Universitat, em quedo amb la meva participació a la Jessup International Law Moot Court Competition, la competició de Dret Internacional Públic més prestigiosa del món. La meva participació a la Jessup va ser, sens dubte, el moment més enriquidor (com a jurista, i com a persona) de l’etapa universitària. És una competició on participen molt poques universitats d’arreu d’Espanya, i la Pompeu Fabra n’és. Treballar diàriament durant sis mesos temes de Dret Internacional Públic, juntament amb el teu equip i els mentors que la Universitat posa a la teva disposició, aprendre a escriure de la manera jurídicament més correcta en anglès tractant casos d’altres jurisdiccions i defensar els teus arguments davant de les personalitats més reconegudes del món en aquest àmbit, i en una de les grans firmes d’advocats d’Espanya, t’obre portes. Moltes.

Van ser uns mesos molts durs, de gran sacrifici; però la recompensa és enorme, no només perquè et transformes al llarg del procés en un veritable jurista; sinó també per la gran oportunitat de networking que suposa participar a la Jessup: tenir accés als grans despatxos, veure com funcionen per dins, estar en contacte amb els seus treballadors, i que universitats dels Estats Units s’interessin pel teu perfil per cursar-hi allà un LLM (Master of Laws), en són només alguns exemples. A més, la Pompeu Fabra compensa el sacrifici que fan els alumnes convalidant-los el treball de fi de grau per la seva participació en aquesta competició.

És per això que si tens interès en anar més enllà del que s’ensenya a classe, la UPF és la teva universitat. Hi ha gran varietat de “moot courts” en els quals participar!

Raquel De Haro Pérez, estudiant del doble grau en Dret i Administració i Direcció d’Empreses-Economia

Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret / Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa


Deixa un comentari

Estudiar Dret a la Pompeu

Hola a tots i totes. Sóc la Laura, estudiant de quart de Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Però no fa tant era una estudiant de segon de batxillerat com tu, intentant triar la millor opció per al meu futur. Triar el grau en Dret em donava una mica de vertigen, ja que, a diferència d’altres carreres, a batxillerat no tens cap assignatura relacionada amb el dret, i no sabia si m’agradaria del tot o se’m faria massa pesat “haver d’estudiar tant”.

Avui dia, a punt de finalitzar la carrera, el primer que us diria és que no tingueu por a escollir dret, perquè estudiar dret a la Pompeu no és aprendre lleis de memòria o manuals de 500 pàgines com jo em pensava abans d’entrar. La UPF, amb el seu sistema de seminaris, ens dóna a tots els estudiants la possibilitat de descobrir el dret d’una manera molt més pràctica, aplicant tot el que t’ensenyen a les classes teòriques en petits grups. Aquestes classes pràctiques més petites, que a la Pompeu anomenem seminaris, m’han permès fer nombrosos debats; resoldre casos pràctics amb professionals que es dediquen a l’exercici de l’advocacia; poder llegir, comentar i entendre nombrosa jurisprudència; aprendré a redactar demandes, acords socials, etc., i, sobretot, a fer simulacions de judicis. És probable que encara no ho sapigueu, però a la Facultat disposem d’una aula de simulació de judicis, que està caracteritzada com un jutjat, i on he tingut la possibilitat de vestir-me amb una toga i defensar casos al llarg de la carrera. Aquesta possibilitat, de posar en pràctica tot allò que els professors t’estan ensenyant cada setmana a les classes magistrals, és una oportunitat única que només ofereix aquesta facultat.

És per això que gairebé quatre anys més tard d’estar a la teva posició d’escollir què fer amb el meu futur, el meu millor consell és que no tinguis por, que estudiar dret a la Pompeu és molt més que llegir lleis i estudiar manuals. No m’agradaria acabar sense explicar un aspecte de la Pompeu com a universitat, el qual jo no vaig tenir en compte a l’hora d’escollir-la; però, ara, és dels que més valoro.

La Pompeu és una universitat oberta a la resta del món, i això m’ha aportat dos vessants essencials durant aquests anys. Primer de tot, això et dóna la possibilitat de conviure a les aules amb estudiants internacionals. Encara recordo la meva sorpresa a primer de carrera quan, a l’assignatura de Dret i Llibertats Fonamentals, teníem a classe dos estudiants d’Oxford. L’altre vessant de ser una universitat oberta és l’oportunitat de ser tu qui marxis fora a estudiar durant un període de temps. La Facultat de Dret de la Pompeu té conveni amb moltíssimes universitats d’arreu del món, i això et possibilita anar allà on tu vulguis per ampliar la teva experiència universitària i incorporar coneixements d’altres sistemes jurídics als que ja tenies.

Espero haver estat d’ajuda, i molta sort a tots i totes.

Laura Ortega Almodóvar, estudiant del grau en Dret

Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret


Deixa un comentari

No obsessionar-se amb la nota de tall

Tot i estar ja a últim any de Publicitat i Relacions Públiques, recordo perfectament el moment en què vaig haver de triar universitat.

Vinc del batxillerat tecnològic; així que, si tens dubtes de si estàs cursant el batxillerat adequat per accedir a la carrera, no et preocupis: només has de tenir en compte si les assignatures que estàs fent t’ajudaran o no a pujar nota (les de puntuació més alta).

Reconec que la nota de tall també em va fer molt de respecte. La meva mitjana era bona, però no tan alta. I com molts de vosaltres, vaig pensar “és molt alta la nota; no cal ni que m’ho plantegi”. Per sort, la meva mare (com en saben elles!) em va treure la ximpleria i les inseguretats de sobre i em va fer veure que si de veritat volia entrar a la UPF havia de posar-la com a primera opció.

Personalment, recomano tenir una cosa clara al cap: oblideu-vos del número, de les dècimes; no us fixeu la meta d’aconseguir una nota concreta. La nota pot canviar, cap a dalt o cap a baix. Us heu de preocupar per donar el màxim de vosaltres per, després, no dir “Si hagués estudiat més… Si hagués fet tal…”. Si doneu el màxim, entreu o no a la carrera o universitat, tindreu la satisfacció de dir que veu donar el millor de vosaltres mateixos.

Jo no vaig superar la nota de tall, no vaig arribar a la nota referent de l’any anterior. Però aquell any, la nota va baixar. I si hagués posat com a primera opció una altra universitat per por a la nota de tall, m’hauria estirat dels cabells. La nota de tall és un referent que s’ha de tenir en compte, sí; però no ha de ser el centre de la vostra obsessió. Siguem realistes, però no pessimistes. Si de veritat vols entrar a una carrera concreta, no t’ho pensis: posa-la com a primera opció i esforça’t al màxim, i sigui el resultat que sigui podràs dir que vas donar la teva millor versió. Ànims, que ja és la recta final!

Paula Pacheco Fuentes, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Unitat de Coordinació Acadèmica de Comunicació


Deixa un comentari

La vida a la universitat

Hola! Em presento, sóc la Yaiza Carmona i actualment estudio Ciències Empresarials-Management i Economia a la UPF. Concretament, aquest és el meu últim any.

Per parlar sobre la UPF i la meva vida universitària, podria dir que aquesta etapa que, per a mi ha durat cinc anys pel fet de cursar un doble grau, ha estat sens dubte la millor època de la meva vida. No tan sols per poder estudiar una cosa que em motiva i m’agrada, sinó també pels companys, el tipus de relació que s’estableix amb ells, l’ambient que es respira a la Universitat i la independència i l’autonomia que guanyes durant aquesta etapa.

La part dolenta que destacaria és que passa molt de pressa i que quan s’està acabant (com ara mateix és el meu cas), fas retrospectiva i penses en tots els grans moments que has passat, i fa moltíssima llàstima veure com aquesta grandíssima etapa arriba a la seva fi.

Als futurs estudiants, els diria que aprofitin al màxim els anys d’universitat i que gaudeixin de tots els moments que una etapa universitària t’aporta. És bo saber que hi ha moments d’estrès, de por, d’angoixa i d’haver-se de centrar molt en els estudis; però que gaudir l’experiència amb companys i companyes que es converteixen en els teus amics, en el teu dia a dia i en la teva família, ho fa tot més lleu. A més, vius moments inoblidables amb ells, a la biblioteca, als exàmens, al bar de la Universitat, de festa per celebrar la fi dels exàmens, de viatge… En definitiva, moltes situacions que viviu tots junts i que us fan desenvolupar un sentiment de grup i d’unió molt especial.

També destacaria que a la UPF he tingut la sort de coincidir amb gent d’arreu del món. Cal remarcar que el meu grup d’amics és de llocs molt diversos d’Espanya; però que, al llarg de la carrera, he pogut també entrar en contacte amb gent de l’estranger i això és un punt bastant diferencial i positiu.

En definitiva, la universitat t’aporta una nova manera de veure la vida, i tant de bo pogués reviure l’experiència un i mil cops. Sens dubte, aquests últims cinc anys de la meva vida han estat dels més feliços en l’àmbit personal i acadèmic i quan faig marxa enrere i busco en els meus records, només em vénen a la ment moments positius, de riure, d’aprenentatge i que em fan somriure per tots els bons moments viscuts.

Yaiza Carmona Sainz, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa


Deixa un comentari

Per què vaig triar estudiar el doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades?

Jo sempre havia tingut molt clar què estudiaria (i no, no té res a veure amb el que estic estudiant ara). Però a mesura que s’anava apropant el final de curs i la selectivitat m’adonava que aquella branca no era per a mi. Així doncs, què volia estudiar? No ho tenia gens clar, excepte una cosa: volia dedicar-me al món de l’edició de llibres. Així doncs, després de mirar molt bé l’oferta de graus, el que més s’ajustava als meus interessos era el grau en Traducció i Interpretació. També havia de decidir en quina universitat el faria; però això va ser fàcil: vaig triar la Universitat Pompeu Fabra per dos grans motius. El primer, que dóna moltíssima importància a les dues llengües maternes, el castellà i el català, i els estudiants tenen un domini excel·lent de totes dues en acabar la carrera. El segon, que no començaria de zero la segona llengua estrangera. Això era molt important per a mi, atès que jo ja tenia un bon domini del francès i volia millorar-lo. Poc després em vaig assabentar de l’existència del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades, que permetia acabar els estudis amb totes dues titulacions en cinc anys. Vaig pensar que aquesta seria una molt bona opció per a mi, ja que em permetria conèixer la llengua des de dues vessants, la traductològica i la lingüística, i tenir-ne una visió més global. Ara que ja sóc a tercer, puc afirmar que ha estat un gran encert haver escollit aquests estudis, atès que m’han permès no només tenir un domini excel·lent de les meves llengües maternes i un alt coneixement de les meves llengües estrangeres (en el meu cas, l’anglès i el francès); sinó estudiar-les també des d’una vessant aplicada, com el juridicoeconòmic, el tecnològic, l’empresarial o l’educatiu. A més, també es dóna l’oportunitat de fer un total de dues estades a l’estranger, una d’obligatòria i una altra d’optativa. No negaré que comporten moltíssima feina, és cert; però no el doble. Com que els dos graus tenen assignatures comunes (com les assignatures de català, castellà i anglès) i d’altres que tenen continguts molt similars, només s’han de cursar un cop. En general, normalment acabem tenint una assignatura més al trimestre que la resta d’estudiants (6 en lloc de 5). Així doncs, recomano el doble grau a tots els estudiants apassionats per les llengües (tant les pròpies com les estrangeres) i que vulguin estudiar-les des d’una vessant aplicada.

Irene Vílchez Sánchez, estudiant del doble grau en Traducció i Interpretació i del grau en Llengües Aplicades

Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge


1 comentari

Escollir un grau

Quina gran decisió és escollir què volem estudiar; però, al darrere, s’amaga una gran responsabilitat, sense cap dubte. Segurament, molts de vosaltres us trobeu perduts i no sabeu quin grau triar. O potser esteu dubtant entre quins escollir. O també és possible que ja sapigueu què estudiar, però us agradaria estar-ne segurs. En qualsevol d’aquests casos, llegir aquest apunt us serà d’ajut. A continuació, us donaré unes claus per poder escollir de manera més encertada el vostre grau universitari. En primer lloc, m’agradaria dir-vos que no us limiteu a les assignatures escolars per escollir la vostra carrera. Saber que m’agrada una assignatura pot ser un bon indicador, però no l’únic. Veient el repertori de graus que hi ha, podreu adonar-vos que existeixen carreres que poc, o gens, tenen a veure amb assignatures que heu cursat o que cursareu. En segon lloc, cal esmentar que la família pot assessorar-vos, però mai decidir per vosaltres. Segur que més d’un cop heu sentit l’afirmació: “Fill, estudia dret, que té moltes sortides”. I sense negar la necessitat del dret en la nostra societat, us diré que no és l’únic grau amb sortides. Heu d’estudiar el que a vosaltres us agradi, no el que la vostra família us digui o obligui. Encara que siguin els pares, la vida és vostra. En tercer lloc, voldria afirmar que no hi ha carreres amb sortides i carreres sense sortides. El que heu de mirar és a què us dedicareu després d’acabar el grau. La universitat només seran quatre anys de mitjana; la vida professional, tota la resta. És essencial saber a què us agradaria dedicar-vos un cop acabeu els estudis a la facultat; però que les sortides no siguin mai la vostra única guia per triar el grau. Si no us agrada el que estudieu, no trobareu feina perquè no voldreu treballar de res relacionat amb allò que vau fer a la universitat. Moltes vegades, les sortides se les crea un mateix. Cal posar-hi ganes i esforç perquè les coses surtin bé. Com he dit a l’inici, les sortides no van estretament prefigurades segons el grau universitari, sinó que som nosaltres mateixos els qui decidim quin camí triar. En quart lloc, convé que penseu què és allò que més us agrada fer. Potser us semblarà obvi, i ho és. Però pensar que puc dedicar-me a allò que més m’agrada de manera professional és possible que us ajudi en l’elecció. També pensar què faria sense rebre diners a canvi pot ser vital per prendre una decisió: si és una cosa que faries sense retribució és que realment t’encanta fer-la i que, per tant, t’hi podries dedicar sense problemes en el futur. Per últim, tingueu en compte que l’elecció del grau no dictamina ni marca el vostre futur, només l’encamina. Sereu vosaltres mateixos, més endavant, els qui escollireu l’especialització, o els qui decidireu optar per una feina o una altra. No us sentiu pressionats: el futur és vostre.

Ada Font Burdoy, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències Polítiques i Socials


Deixa un comentari

La posibilidad de complementar tus estudios

Me gustaría dedicar este apunte a informar a los futuros estudiantes de la UPF sobre una de las ventajas que tiene pertenecer a esta universidad: la posibilidad de realizar una formación complementaria mientras cursas tu carrera profesional. Actualmente, soy estudiante de Periodismo en cuarto curso. Sin embargo, desde el verano de 2019, también estoy especializándome en estudios de género. Esta es una formación que me está permitiendo adquirir competencias concretas dentro de un área de conocimiento distinta a la de mi carrera profesional. Estudiar una carrera es importante. Sin embargo, son muchos los estudiantes que, una vez graduados, optan por hacer un máster con el objetivo de perfeccionar su aprendizaje o especializarse en un ámbito concreto. Yo, como estudiante de Periodismo, he tenido la posibilidad de experimentar mi profesión desde ámbitos tan dispares como la fotografía, el periodismo deportivo o la comunicación política. Gracias a esta oferta tan variada, ofrecida por la UPF, pude darme cuenta de que, en un futuro, realizar un máster sería esencial para especializarme oficialmente en un ámbito específico. Todo con el propósito de mejorar mi currículum. Ahora bien, resulta que la UPF ofrece la posibilidad de especializarse en un área concreta del ámbito que se desee por un precio mucho más económico que el que podría proporcionar cualquier máster. Esta oferta se conoce como mínor y está pensada para aquellos estudiantes con ganas de ampliar su currículum y mejorar su aprendizaje cursando asignaturas procedentes de otras carreras. En mi caso, siempre había sentido interés por el movimiento feminista y la importancia de lograr una comunicación inclusiva en el Periodismo. Por ello, me planteé estudiar el máster en Género y Comunicación de la UAB. Sin embargo, al descubrir el mínor en Estudios de Género impartido por la UPF, no me lo pensé dos veces. La Universidad se encarga de que puedas compaginar tus estudios oficiales con las asignaturas del mínor. Además, eres tú quien decide qué asignaturas realiza y a qué ritmo. El abanico que ofrece la Pompeu es excelente, con asignaturas teóricas, proyectos prácticos, cursillos y conferencias. Conozco a gente que ha cursado un mínor en tres años y a otra que, como yo, lo ha hecho en cuestión de meses. Gracias a realizar el mínor en Estudios de Género no solo acabaré la carrera de Periodismo con una especialización en dicho ámbito, sino que también he tenido la oportunidad de empezar a trabajar mensualmente como periodista feminista en la revista Mirall. Además, he conocido a personas de distintos ámbitos (sociología, psicología, lenguas aplicadas, derecho…) que comparten mi misma pasión. Ahora, estando ya en cuarto curso, me planteo si cursar el mínor en Oratoria o el mínor en Narrativa Digital, dos factores esenciales en el mundo del periodismo que me gustaría estudiar con mayor profundidad.

Mari Carmen Milena Villena, estudiant del grau en Periodisme

Unitat de Coordinació Acadèmica de Comunicació


Deixa un comentari

Una experiència gratificant!

Hola a totes! Primer de tot, em presento. Sóc una estudiant de primer any d’Enginyeria de Telecomunicacions i us vull animar a totes a formar part d’aquesta gran Universitat que és la Pompeu Fabra. Primerament, fa un any estava en la vostra pell: havia de prendre una decisió molt important que afectaria totalment el meu futur. Estava nerviosa i amb molts dubtes voltant pel meu cap. Però vull que sapigueu que sou molt afortunades de gaudir d’aquestes innovacions que us està facilitant la Universitat. Pensades pera vosaltres. Per això vull ajudar-vos el màxim que pugui, facilitant-vos tota la informació que a mi, en un cert moment, m’hagués agradat saber. Tornant enrere, vull que sapigueu que aquesta Universitat pensa en cadascun dels seus alumnes. La seva dedicació i professionalitat diuen molt a l’hora d’ensenyar. És propera, et cuiden i t’hi sents segura. Aquí no ets un simple número. Perquè ho veieu, una experiència personal és que, en una assignatura que m’he trobat al segon trimestre, la professora et pregunta pel teu nom. Perquè per a ells importes, i volen que estiguis el més bé possible. A més a més, et faciliten certes opcions que poden ser del teu gust. Com un tutor personal que t’ajudi en aquest gran canvi. Per experiència, primer dir que no totes som iguals i, a mi, em va costar bastant adaptar-me al nou centre i, sobretot, als meus companys. No em vaig integrar bé, estava desorientada. Però gràcies a l’ajuda que em van oferir gratuïtament vaig tirar cap endavant. I ara estic superbé, amb un suport gegant per part de les meves companyes i del professorat. Per una altra banda, vaig triar aquesta Universitat perquè és l’única a tot Catalunya que em dóna l’oportunitat de fer-la en anglès. Una enginyeria completament en anglès. Això em va fascinar, ja que al món, actualment, l’anglès és molt important. I no us espanteu! Jo només tenia el firts (B2) de nivell i a batxillerat no és que em posessin excel·lents a anglès. Però ara, gràcies a decantar-me per la UPF, em noto amb una fluidesa i més nivell que abans en tan sols dos trimestres. És increïble la diversitat, la inclusió i el coneixement que et transmeten els professors. Són de moltes parts del món. I totes ho fan per dedicació i algunes continuen estudiant o treballant en empreses properes. També, la zona en la qual està situada em va ajudar en la meva decisió positivament. És una oportunitat i sóm molt afortunades de pertànyer a aquesta zona del 22@. Estem constantment envoltades d’empreses tecnològiques en constant evolució i que en un futur ho volen adaptar i fer un paral·lelisme amb Silicon Valley. La zona més important dels Estats Units, on hi ha empreses com Google, eBay i moltes més. Gràcies a la UPF, estar al campus Poblenou em dóna una visió més encaminada al meu futur i que, a dia d’avui, em fa estar més segura de la decisió que vaig prendre en el passat. I això és el més important.

Maria Redondo Martín, estudiant del grau en Enginyeria de Xarxes de Telecomunicació

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions


Deixa un comentari

Escollir un grau és il·lusió

Segon de batxillerat, parlant almenys des de la meva experiència personal, és un curs intens: l’estrès és més present que mai, entreveiem un mar de noves oportunitats, i la necessitat de prendre decisions s’abraona sobre la nostra persona. A vegades, tenim molt clar què volem fer, quin cicle o carrera universitària desitgem cursar. Però hi ha altres cops en què dubtem; i és que pot ser que ens agradi més una cosa o que no ens convenci res, que ens preguntem si allò en què pensem ens agradarà prou o que simplement ens costi imaginar de què versarà. Davant de tots aquests eventuals escenaris, us recomano una actitud de calma i de tendresa. És bonic poder triar per primera vegada quins estudis vols iniciar, i tenir la llibertat per fer-ho. Es tracta d’informar-nos de totes les possibles opcions, parlar amb persones que estiguin cursant els graus que ens interessen (o que els hagin cursat); també amb professors (si se’n té l’oportunitat) i d’apuntar-se a xerrades i sessions informatives. Després de rebre tots aquests inputs, toca la “jornada de reflexió”. Podem formar-nos la nostra opinió sobre el que hem vist i ens han explicat, parlar amb la família i els amics i compartir punts de vista. Cal, sobretot, escoltar el cor. També hem de perdre la por a equivocar-nos, al fracàs. Mai tenim la certesa absoluta que allò que escollim és el que ens agradarà més o ens aportarà més beneficis en un futur (això és inevitable); però la nostra decisió, presa en un moment i en circumstàncies concretes, ens farà créixer d’una manera o altra. N’aprendrem, doncs, d’aquesta; sens perjudici que puguem canviar d’opinió posteriorment i decidir iniciar de nou uns altres estudis (la qual cosa no seria un error, sinó una oportunitat). Així doncs, us encoratjo a tots a triar, a seguir el camí d’aprenentatge que ja fa temps que traceu i a començar aquesta nova etapa de la vida, que és meravellosa, amb moltíssima il·lusió.

Cèlia Pla Farriol, estudiant del grau en Dret

Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret


Deixa un comentari

Aprofita la Universitat

La universitat és un temps d’aprenentatge tant educatiu com personal. És per això mateix que cal esprémer aquesta etapa. Anar a la universitat és més que anar a unes classes a escoltar un professor, com es fa a l’escola. La facultat va més enllà: els seminaris, les conferències, l’esport, el voluntariat, la lliga de debat, el teatre, les associacions…, són una part imprescindible de la universitat. Aprofitar totes aquestes activitats, tant de caràcter voluntari com obligatori, és essencial per poder entendre el concepte educatiu de l’educació postobligatòria. Recorda que la Universitat Pompeu Fabra és l’única universitat a Catalunya que organitza seminaris com a part imprescindible de la formació acadèmica. Les classes magistrals et faran aprendre de manera més profunda i intensa els continguts, i el coneixement que n’extrauràs et serà molt útil per al teu futur professional. Però de les conferències, cursos i activitats extres, en podràs treure una formació complementària, que et deixarà marcar la diferència quan busquis una feina en acabar el grau. A més a més, aquest coneixement extra et farà veure les coses des d’una altra perspectiva: podràs entendre la realitat des d’àmbits del saber que no s’incorporen explícitament en el teu grau, etc. Marca la diferència, el futur és exigent i competitiu. Comença a construir el teu futur ara. Tampoc t’ho miris com una cosa dolenta: el futur és il·lusionant. Participar activament et farà créixer com a persona; podràs conèixer persones molt diferents de tu que t’aportaran molt. Recorda que al campus trobaràs gent de diferents nacionalitats i llocs d’Espanya: aprofita la diversitat. Que el teu pas per la universitat no quedi en res, deixa una empremta. D’altra banda, el voluntariat, l’esport, el teatre, entre d’altres, són el complement perfecte per a la formació acadèmica. Ser part d’això et farà evadir-te del teu dia a dia estudiant, i després podràs aprofitar millor el temps d’estudi. La universitat és més que això. Per poder estudiar cal descansar. És important tenir hobbies i fer coses més enllà dels assumptes merament acadèmics per poder tenir una vida equilibrada. A més a més, fer aquestes activitats en el context universitari farà sentir-te més integrat a la comunitat universitària; és a dir, sentir-te part dintre d’aquest gran-petit lloc anomenat universitat. També pensa que si hi ha alguna cosa que voldries fer i encara no existeix en forma d’activitat a la universitat, sempre tens l’oportunitat de crear una associació de manera lliure i gratuïta i fer possible la teva il·lusió. Per finalitzar, m’agradaria dir que, personalment, jo participo a la universitat en voluntariats, lligues de debat i associacions diverses. I és el millor que podria fer sent-hi a dintre. Realment, és una de les millors decisions que he pres després d’haver escollit la UPF per estudiar el meu grau en Ciències Polítiques i de l’Administració.

Ada Font Burdoy, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències Polítiques i Socials


Deixa un comentari

Estudiar tu pasión, estudiar Periodismo

Recuerdo el final de bachillerato como una etapa desconcertante en la que no solo tenía que dar el 200% de mi capacidad educativa para entrar en el mundo universitario, sino que también debía lidiar contra todos aquellos que consideraban que el periodismo, como oficio, no tenía un futuro gratificante. A meses de acabar la carrera, quiero aprovechar para dirigirme a todos aquellos que ahora mismo os estáis haciendo las dos mismas preguntas que me hice yo en su día: ¿Por qué Periodismo? ¿Y por qué en la UPF? En la primera clase de primero de carrera recuerdo como tuve que salir a la calle en busca de una noticia de interés en menos de una hora. Pasé nervios. Muchos. Todos los pasamos. Pero fui consciente de que, gracias a la Pompeu, tendría la oportunidad de ser periodista mucho antes de ni siquiera acabar la carrera. Durante estos cuatro años he pasado horas en el estudio de radio grabando programas de entretenimiento, he bajado a los platós de televisión para organizar debates a tiempo real. También he publicado noticias en el medio oficial del centro (Ce Trencada) y he escrito reportajes para VilaWeb o El Punt Avui. He realizado asignaturas teóricas; pero, sobre todo, me he familiarizado con la profesión desde distintos ámbitos: periodismo deportivo, periodismo criminológico, periodismo económico, comunicación política, fotografía… Un plan docente tan variado que, gracias al mismo, en tercero de carrera ya tuve claro a qué tipo de periodismo quería dedicarme en un futuro. Muchos de los docentes de la carrera son profesionales del oficio, los cuales, en más de una ocasión, ofrecen a algunos estudiantes la posibilidad de trabajar con ellos en su empresa o medio de comunicación. En segundo de carrera tuve la oportunidad de trabajar en ESADE gracias a mi profesor. Ahora, dos años después, estoy escribiendo para el medio digital catalán Mèdia.cat mediante un convenio organizado por la misma universidad. Por ello, el interés por las clases, la asistencia y la participación son elementos tan esenciales como el aprobar un examen o entregar un trabajo. Además, una de las grandes ventajas de la carrera de Periodismo en la Pompeu Fabra es el hecho de compartir clase con no más de 70 personas. Por no hablar de las clases prácticas, los seminarios o las asignaturas optativas, las cuales están pensadas para alrededor de 15 estudiantes. Este sistema de repartición del alumnado permite diseñar clases dinámicas, donde todo el alumnado se conoce personalmente y donde tú no eres un desconocido para tu docente (cosa que suele pasar en carreras pensadas para más de 200 personas). La Pompeu Fabra, bajo mi propia experiencia, no solo es una institución en la que cursar la carrera de Periodismo, sino también un trampolín que permite el salto al mundo laboral desde el momento en que realizas la matrícula. ¡Suerte a todo el mundo!

Mari Carmen Milena Villena, estudiant del grau en Periodisme

Unitat de Coordinació Acadèmica de Comunicació


4 comentaris

Fer el doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades, per què?

Després del batxillerat, tenia molt clar que volia continuar els meus estudis a la Universitat Pompeu Fabra en l’àmbit de les llengües. Ara bé, a l’hora de decidir en quina carrera matricular-me, vaig tenir molts dubtes: “Faig només Traducció i Interpretació? O per què no cursar Llengües Aplicades? Què m’aportarà de diferent fer el doble grau en Traducció i Interpretació + Llengües Aplicades?”. Finalment, vaig arriscar-me i vaig decantar-me per aquesta última opció, i ara, més de tres anys després, puc afirmar que la meva decisió va ser la correcta. Els dos graus que formen aquesta doble titulació es complementen molt: a tots dos es dóna molta importància al fet d’impartir els continguts lingüístics necessaris perquè els estudiants tinguem un alt coneixement de les nostres llengües maternes (català i castellà), així com de dues llengües estrangeres. D’aquesta manera, en acabar qualsevol dels dos graus, tots els estudiants serem grans professionals de la llengua. Partint d’aquesta base comuna, el grau en Llengües Aplicades se centra en la lingüística i, a més, en com la llengua s’integra en els diferents àmbits de la nostra societat: la tecnologia, les empreses, l’educació, etc. Alhora, el grau en Traducció i Interpretació aplica l’estudi de les llengües a la traducció. Així, es cursen moltes assignatures específiques de traducció, també enfocades cap a àmbits d’especialització diferents: literària, audiovisual, interpretació, juridicoeconòmica, cientificotècnica… Però…, doble grau = doble feina? No! Per descomptat, els estudiants del doble grau molt sovint tenim més feina que els estudiants d’un sol grau; però no el doble! Com que els dos graus ofereixen continguts similars, moltes de les assignatures les comparteixen, de manera que només les hem de cursar un únic cop. El resultat és que, cada trimestre, tenim una o, com a màxim, dues assignatures més que els altres; és a dir, un total de 5 o 6. És evident: cadascun d’aquests graus, per si mateixos, són suficients per adquirir les eines necessàries per ser grans lingüistes i traductors. El doble grau és una opció més per a aquells que estiguin interessats en el món de les llengües des de totes les seves vessants i per a aquells que vulguin endinsar-s’hi al màxim, ja que com que les titulacions que el formen es complementen tant, cursar les dues al mateix temps ajuda a construir-ne una visió global.

Valle Ruiz Fernández, estudiant del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades

Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge