El món del periodisme

Tots aquells a qui ens apassionen les lletres, però més concretament el món de la comunicació i els mitjans, hem somiat poder comunicar quelcom –ja sigui informant, interpretant o opinant– a la resta de la gent. Suposo que és una tasca que, en definitiva, ha de fer-nos millors com a societat: la necessitat d’estar informats, però sobretot la llibertat d’expressió, són (o haurien de ser) drets inherents a l’ésser humà. Hem somiat retransmetre un partit del Barça (o l’Espanyol o el Girona!), escriure una notícia sobre un atracament, locutar un gran avenç contra el càncer a la ràdio, sortir davant de càmera explicant la situació política, escriure una crítica de Stranger Things o fer preguntes en una roda de premsa qualsevol. Fins i tot entretenir, perquè és evident que el món del periodisme també pot ser entreteniment. Programes com Està passant (TV3) o La competència (Rac 1) en són bons exemples. Totes aquestes tasques, o si preferiu, ‘situacions laborals’, s’engloben sota el paraigüa del que avui en dia coneixem com a periodisme. Des de petits que escrivim. Comencem aprenent les lletres, continuem amb les frases i acabem amb les històries o relats. A l’institut comencem a desgranar els diferents tipus de textos i, més endavant, els gèneres periodístics. Aquest és el punt de partida del periodisme universitari: assentar i perfeccionar les característiques de cadascun d’aquests gèneres per tal de ser capaços de comunicar en diferents formats en funció del succés i la necessitat informativa. Però no només això. Ben aviat ens comencem a submergir en un món que va més enllà de les paraules i que, en la majoria dels casos, no s’ha tractat a l’institut. El món del periodisme audiovisual. Sí, el que coneixem popularment com la ràdio i la televisió i que ens engresca tant des de petits. Aprendre a locutar, escriure una notícia que ha de ser llegida per la ràdio o la televisió, gravar i muntar els vídeos o preparar informatius són algunes de les ‘delícies’ que ens brinda el periodisme audiovisual. Sempre pensant en el que es pot fer i el que no, el que es pot dir i el que no, el que podem ensenyar i el que no. És per això l’enorme importància de l’ètica i el dret periodístics. Perquè una cosa és tenir la capacitat per comunicar i l’altra tenir el permís o el dret per fer-ho. L’èxit recaurà a complir tots els deures com a professionals de la informació. Si a tot això li afegim el món digital (diaris digitals, webs informatives, etc.), ja tenim les quatre potes que aguanten avui en dia el món del periodisme: premsa, televisió, ràdio i Internet. Perquè, en definitiva, el periodisme és això, un còctel de diferents maneres de comunicar tot allò que veiem, tot allò que passa i que ens envolta. I el repte (i dic repte, perquè és complicat trobar un periodisme de qualitat que no estiui subjugat a interessos econòmics) és gegant. Però cal posar-s’hi de manera clara i concisa, ràpidament i tenint en compte, per sobre de tot, el factor humà.

Pere Simon Ramon, estudiant del grau en Periodisme.

Universitat, univers d’oportunitats

Durant el poc temps que porto estudiant a la Pompeu he descobert la gran quantitat de recursos que ofereix aquesta universitat. Gairebé cada setmana, rebem avisos al correu de nous tallers, xerrades, enquestes, cursos… Aquest blog, precisament, és una de les coses que més em va sorprendre. Et dóna la possibilitat de parlar dels teus estudis i reps una remuneració, igual que si participes en la Jornada de Portes Obertes o al Saló de l’Ensenyament. A més dels professors amb què compta, autèntics professionals que, a part de fer classes, tenen sovint altres feines, la Universitat convida acadèmics professionals per complementar assignatures o bé per oferir tallers o xerrades gratuïtes (amb les quals sovint et reconeixen crèdits). El trimestre passat, vaig assistir a una conferència d’una periodista americana, que ens va explicar (en anglès, és clar) la relació dels mitjans de comunicació amb el president Donald Trump. També vaig participar en una roda de premsa sobre violència de gènere, vaig assistir a una xerrada sobre el mateix tema i va venir una professora estrangera a fer-nos una classe sobre relacions internacionals. Però n’hi ha per a tots els gustos, d’oportunitats. A la UPF hi ha equips de diverses seleccions esportives, des de voleibol fins a rugbi, i també pots practicar esports individuals com escalada o participar en curses. Això et permet continuar fent el que t’agrada combinant-ho amb els estudis i conèixer gent nova. A més, també s’organitzen lligues de debat, grups de castellers, voluntariats, cursos d’idiomes… Cada dia hi trobo alguna cosa nova. Tota la informació es pot trobar a la web de la Universitat, i amb uns senzills clics t’inscrius ràpidament allà on vulguis. El que ha estat una gran descoberta per a mi és, sens dubte, el Campus Treball: un servei de la Pompeu que et permet buscar ofertes de feina segons el grau que estiguis estudiant. Jo hi vaig entrar per curiositat, ja que pensava que amb els horaris tan variats de periodisme i estant a primer curs no podria trobar-hi res; però m’equivocava. Em vaig inscriure en algunes ofertes i el mateix dia em van trucar d’una gran empresa. Amb això vull dir-vos que només calen ganes, per poder fer el que més t’agrada. La UPF t’ensenya a organitzar-te el temps i, a més, et dóna molts recursos per fer-ho tot. A què esperes? Vine!

Helena Oset, estudiant del grau en Periodisme.

Primers mesos a la UPF

Un cop superada la selectivitat, els nervis i els càlculs per assolir la nota de tall, s’arriba a la universitat. Alguns hi arriben amb més dubtes, amb la incertesa d’haver escollit bé el grau d’una llarga llista d’opcions ben diferents. Altres, més vocacionals, tenen clar des d’un inici què és el que volen, i, per tant, poden fixar-se un objectiu concret i perseguir-lo fins al final. Jo em dic Maria i sóc d’aquest últim tipus de persones. Vaig començar a dir que volia ser periodista molt abans de saber què era realment el periodisme. Això em va portar a estudiar molt durant el batxillerat per aconseguir l’elevada nota que calia per poder cursar aquest grau. I aquí estic, fent primer de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Durant els primers dies els dubtes eren constants: m’agradarà? Faré amics? Em decebrà després d’haver idealitzat tant aquesta professió? A mesura que van anar passant els dies estava més orgullosa i convençuda de la meva elecció. El grau en Periodisme requereix que es cursi també un itinerari, en el meu cas és el de Ciències Polítiques i de l’Administració. Aquesta simbiosi entre carreres té com a objectiu ampliar el coneixement dels futurs periodistes i no formar-los tan sols en l’àmbit de la comunicació. Des del meu punt de vista, és una molt bona opció perquè en sis anys pots aconseguir una doble titulació i, per tant, tenir més oportunitats en el món laboral. Tanmateix, si l’elecció d’aquesta segona carrera no t’acaba de convèncer tens l’opció, a partir del tercer any, de centrar-te únicament en el grau en Periodisme. Durant aquests tres primers mesos he estat, per primera vegada, en classes amb més de 100 persones; companys amb qui he compartit molts gustos i, sobretot, somnis. És cert que els estudiants de periodisme vivim a cavall entre el campus de la Ciutadella i el del Poblenou i que els horaris són bastant complexos, amb hores entremig de les classes; però tampoc suposa cap problema. Si ens ho mirem des del punt de vista positiu, són estones durant les quals es pot socialitzar; conèixer millor els amics i companys de carrera; conèixer la Barceloneta, el passeig marítim, el parc de la Ciutadella i Barcelona en general. Són moments en què podreu aprofitar aquelles activitats culturals que s’organitzen des de la Universitat: xerrades, rodes de premsa, tallers, conferències… Ser de la UPF t’obre les portes a un munt de plans molt interessants i lúdics, que val molt la pena aprofitar!

Maria Pratdesaba, estudiant del grau en Periodisme.

Avantatges d’estudiar a la UPF

Com segurament ja saps, la Universitat Pompeu Fabra és coneguda per ser una universitat “petita”, la qual cosa és molt certa i molt positiva. En el meu cas, que estudio Llengües Aplicades, hi ha un màxim de 60 places per promoció. Aquest fet permet, en primer lloc, que tots els estudiants ens coneguem amb facilitat (un aspecte molt important, ja que es fan molts treballs en grup i és primordial conèixer els companys de classe) i al final del grau, s’han establert amistats molt fortes. En segon lloc, el fet de ser pocs alumnes en comparació amb altres universitats garanteix la bona relació amb el professorat: alguns professors imparteixen diverses assignatures i els pots arribar a tenir més d’un cop, i ja et coneixen. A més a més, la majoria dels docents de seminari són estudiants doctorands, molts dels quals també han cursat la nostra carrera (o una de similar) i són molt oberts, comprensius i sempre et volen ajudar. A més a més, la UPF, a diferència d’altres universitats, funciona per trimestres! Les assignatures no són de tants crèdits i en els exàmens finals es recull menys matèria que si funcionés amb quadrimestres. Important! Tindràs les vacances de Nadal lliures per descansar, ja que els exàmens finals del primer trimestre són sempre durant el mes de desembre i acaben abans de les vacances. No obstant això, a finals de juny ens toca estudiar mentre els altres universitaris ja són a la platja i celebren Sant Joan. La Facultat de Traducció i Interpretació (FACTII) ofereix també mentories per als estudiants de primer curs. Els alumnes de primer curs que puguin mostrar dificultats en qüestions de llengua (català, castellà, anglès, alemany o francès) poden gaudir gratuïtament de classes de repàs per part dels mentors, que són alumnes de quart que tenen bons coneixements d’aquestes llengües en concret. La tasca dels mentors és motivar els estudiants que tenen més problemes per tal que s’esforcin i superin els obstacles que els suposen les llengües pròpies i/o les estrangeres. Per últim, els campus de la UPF es troben en el centre de la ciutat de Barcelona, un fet que garanteix la bona mobilitat dels estudiants i l’accés fàcil a molts serveis. El campus de la Ciutadella es troba al costat del parc de la Ciutadella; el campus del Mar, juntament amb l’Hospital del Mar, al costat de la platja de la Barceloneta, i el campus del Poblenou, al cor del 22@, el nou districte d’innovació de Barcelona, al costat de la plaça de les Glòries Catalanes. Els tres campus es troben molt ben comunicats entre ells: bus, tram o metro. Des del meu punt de vista, després de quatre anys estudiant a la Pompeu, crec que aquests són alguns dels aspectes més positius que té estudiar-hi i que poden ser molt crucials a l’hora de triar universitat.

Júlia Florit, estudiant del grau en Llengües Aplicades.

Itineraris a la carrera de Periodisme?

Parlar de periodisme és parlar de la premsa, la ràdio, la televisió i, ara més que mai, d’Internet o els mitjans digitals. El periodisme és el món dels diaris, les càmeres, els micròfons, etc. Si realment t’apassiona tot això i tens ganes de submergir-te en aquest ecosistema mediàtic, la UPF t’ofereix la possibilitat de cursar-ne el grau. Ara bé, formar-te com a periodista a la UPF té un tret singular que has de saber: els itineraris.

Una de les coses que pot sorprendre quan comences la carrera és que et fan escollir un ‘itinerari’: polítiques, humanitats, dret o economia. Què significa això? Doncs, que durant els dos primers cursos serà com si cursessis meitat de la carrera de periodisme i meitat de la carrera de l’itinerari que hagis escollit. És a dir, cada trimestre faràs dues assignatures de Periodisme al campus del Poblenou i dues de l’itinerari en qüestió al campus de la Ciutadella. Aquesta dicotomia es mantindrà obligatòriament durant els dos primers anys. En el transcurs de segon a tercer és quan has de decidir si només vols fer periodisme o si vols tenir una doble titulació (Periodisme + el teu itinerari).

Si decideixes que només vols fer periodisme, deixaràs de fer assignatures de l’itinerari i et centraràs únicament en assignatures de Periodisme al campus de la Comunicació. En dos anys més (quatre en total), obtindràs el grau en Periodisme.

Si t’ha agradat l’itinerari o si ja ho tenies clar des de primer i vols tenir el doble grau, ho podràs aconseguir en sis anys i fent assignatures d’ambdues carreres. Ara bé, tot i no haver escollit aquesta opció, l’experiència em diu que hauràs de preocupar-te per temes com ara la superposició d’assignatures. El consell que et dono és que, si t’agrada molt algun dels itineraris, facis el doble grau; però si no estàs molt motivat per cap i sents que ‘ho has fet perquè tocava’, acabis Periodisme en quatre anys.

Tot i que no vaig escollir fer el doble grau, et puc parlar de l’itinerari d’Humanitats. Hi ha assignatures molt teòriques que t’introdueixen en aquest món i que es divideixen en diferents branques: història (en abundància), filosofia i art. Així doncs, alguns exemples són Història Moderna, Pensament Contemporani o Art Contemporani.

Però tenia clar des del principi que m’agradava el món de la comunicació i el periodisme. A la Facultat del Poblenou aprendràs a redactar en funció del gènere periodístic (crònica, notícia, reportatge, etc.), a gravar i editar notícies informatives i a locutar i escriure per la ràdio. A més a més, també se’t donaran les bases per moure’t amb garanties pel món de la informació a Internet. En definitiva, una carrera majoritàriament pràctica (tot i que no hi faltaran assignatures com Història del Periodisme o Estructura de la Comunicació Social); en què aprendràs el que és treballar per a un mitjà de comunicació.

Pere Simon Ramon, estudiant del grau en Periodisme.

Per què la Pompeu Fabra?

Ja ha passat gairebé mig any des que vaig decidir estudiar Humanitats a la Pompeu Fabra. Recordo mirar amb els meus companys la llista amb tots els graus universitaris i les notes de tall de l’any passat a Catalunya i pensar quin era el més adequat per a mi, el que més m’agradaria fer.

He de dir que triar la universitat no va ser difícil. La Pompeu Fabra gaudeix d’un prestigi que ja de per si m’encaminava a fer-ho com el lloc on cursar els estudis universitaris que condicionarien el meu futur. Jo havia estudiat el batxillerat científic, però tenia molt clar que volia formar part del món de les lletres: m’agradava molt la història, la filosofia i, tot i que mai no havia fet història de l’art, la pintura, l’escultura…, tot el que podia trobar dins del món humanístic m’apassionava. Així que em vaig llançar a la piscina i vaig apostar per aquest grau.

Com he dit al principi, triar la Pompeu no va ser difícil, sobretot per dues raons:

1. Era una de les poques universitats públiques a Catalunya que oferien aquest grau (només l’ofereixen la UPF i la UAB).
2. El pla d’estudis era, senzillament, una passada.

Em refereixo d’aquesta manera al plantejament del grau a la Pompeu Fabra perquè, per a una persona com jo, que venia de l’àmbit de ciències, certament resulta molt atractiva la manera com aquest grau està organitzat. M’agradava que ho estigués per trimestres: aquest és un tret característic d’aquesta universitat i, tot i que al principi pot semblar que segueixes massa el ritme de l’institut, la veritat és que després s’agraeix tenir vacances de Nadal per descansar… El primer trimestre està format bàsicament per assignatures introductòries que t’ajuden a saber més o menys per on anirà la cosa: en el meu cas, ha estat molt útil sobretot perquè jo mai no havia cursat cap assignatura d’art i em feia por sentir-me una mica fora de lloc. A partir del segon trimestre, el grau ja pren més forma. Una de les coses que més m’agrada sobre l’organització del grau és el fet que, a partir de tercer, puguis triar l’itinerari dins de les Humanitats que més t’interessi mitjançant assignatures optatives. La Pompeu ofereix un total de sis itineraris i són els següents: art; literatura; història; pensament; antic i medieval, i modern i contemporani. Això implica que dins la universitat ja pots dur a terme una especialització per encaminar millor el teu futur cap al món laboral. Les males llengües diuen que estudiar un grau universitari de lletres és com llançar-se dins d’un pou sense sortida; però la veritat és que les Humanitats són un camp molt ampli i ofereixen un gran ventall de possibilitats.

Jo estic molt contenta amb el grau en Humanitats, i sé amb seguretat que una de les millors decisions que he pres fins ara ha estat estudiar a la Pompeu Fabra. Per això us animo a no dubtar i a triar el grau en Humanitats de la UPF!

M. Dolors Raventós García-Amorena, estudiant del grau en Humanitats.

Publicitat? Sí, i tant! Però, no només això…

Sempre he sigut una persona curiosa, amb ganes de saber més i de descobrir noves coses. M’agrada apuntar-me a esdeveniments i conèixer diferents visions sobre temes diversos, encara que no estiguin del tot relacionats amb la publicitat. Però, realment hi ha alguna cosa que no hi estigui relacionada?

Des que vaig començar la carrera de Publicitat i Relacions Públiques (ara ja estic a segon curs), no he deixat de moure’m. Crec que el coneixement i l’aprenentatge van més enllà de les classes i els seminaris, i que no tot ha de passar per un examen. És per això que us dono només un consell: moveu-vos. Aneu més enllà de les classes i apunteu-vos a esdeveniments que us interessin, ja sigui sobre ciència o sobre tecnologia o sobre música. Cadascú té les seves preferències i sap què li agrada de veritat. Sigui el que sigui, moveu-vos! En un any vaig conèixer el neuromàrqueting, vaig assistir a un dels congressos més importants del món de la tecnologia (el Mobile World Congress), vaig conèixer professionals del sector de la publicitat, i fins i tot vaig poder veure la Model per dins! També vaig poder observar com es fa un programa de ràdio en directe, i he viscut l’experiència d’una agència de publicitat en primera persona.

Us asseguro que en tots aquests esdeveniments vaig aprendre molt, i això m’enriqueix. Evidentment, a classe aprenc moltes coses; però crec que, si realment et vols diferenciar, t’has de moure. A Barcelona, hi ha cada dia molts esdeveniments, i molts estan relacionats de manera directa amb la carrera que estudio. Des de màrqueting fins a ciència, tot és aplicable a la publicitat.

En definitiva, l’únic consell que us dono (i no només als qui vulgueu estudiar Publicitat) és que us moveu. Barcelona ofereix moltes oportunitats, i no les hem de deixar escapar. A més, tot és fàcilment accessible i en la majoria de casos, gratuït.

Simplement, mou-te!

Ivet Cano Boada, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques.