Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Management a la Pompeu

Sóc estudiant de segon curs del grau en Ciències Empresarials – Management, carrera que s’imparteix —com a la resta de graus de la branca econòmica que ofereix la Universitat— al campus de la Ciutadella. Com vaig arribar aquí? Doncs, ja des del batxillerat tenia clar que volia fer alguna cosa relacionada amb l’economia. Va ser per això que vaig cursar el batxillerat social, i quan es va acostar la selectivitat em vaig decantar per anar a la Pompeu. Relacionat amb el grau que estic estudiant (Ciències Empresarials – Management), estic molt contenta d’haver escollit aquesta carrera perquè, per una banda, el tema de l’empresa és el que més em cridava l’atenció i, a més, perquè juntament amb ADE, Economia o graus similars, té força sortides professionals. Tant pel que fa a les assignatures com als professors, en trobes de tot tipus: unes t’agradaran més, altres menys; hi haurà classes que se’t faran curtes i d’altres que no tant. És veritat que tant a primer com a segon et van donant una idea més global dels diferents àmbits i branques que et pots trobar dins de l’empresa: recursos humans, dret, “business”…, i no és fins a quart curs quan esculls més optatives, i quan et decantes realment cap a on vols tirar. Però bé, aquests dos primers anys t’ajuden a acostumar-te al món universitari i a començar a decidir què és el que t’agrada i què no. No està de més dir que potser en el futur no treballis d’allò en què t’has especialitzat. Per tant, tenir una idea general de segons quins conceptes pot ser útil. Comparant aquest grau amb Economia o ADE, he de dir que com que aquestes darreres són comunes els dos primers anys, tracten bastant amb números i aprofundeixen més en segons quines assignatures com matemàtiques o macro- i microeconomia. En canvi, management, com el seu nom indica, és més de dirigir l’empresa en general, però sense deixar de banda la possibilitat de treballar en un camp dins del món de les finances en concret, com és l’auditoria, la consultoria, el màrqueting, etc. Com ja he dit abans, dependrà de quines optatives escolliu. Un altre aspecte que vull ressaltar d’aquesta carrera és que s’imparteixen classes en anglès i tal com passen els cursos trobareu cada cop més assignatures en anglès. Per a mi, això és un bon punt positiu, tant perquè m’agrada l’anglès com perquè al món en general i en el de les finances en particular és un idioma necessari. Així que, com més aviat comenceu, millor. En fi, dir-vos que en aquesta carrera he trobat el mix perfecte entre el que m’agrada estudiar i el que m’agradaria dedicar-me en el futur.

Sara Gastón Rodríguez, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

 

 

 


Deixa un comentari

Del vertigen al gaudi del vol

Recordo perfectament la sensació que tenia prèvia a entrar al grau. M’envaïa un vertigen, segurament condicionada per una concepció errònia del que m’esperava a la universitat. Estaré fent el correcte? Hauré escollit bé? Tots aquests dubtes s’esvaeixen un cop trobes allò que t’agrada. En el meu cas, em van costar dos canvis de carreres. Davant aquesta última afirmació, la gent sol esgarrifar-se, i res més lluny de la realitat. Una de les coses que la universitat ofereix és una flexibilitat a l’hora de ”jugar” amb l’expedient. En el meu cas, he passat per diferents tràmits, com una recuperació d’estudis, una sol·licitud de passar de curs, diverses matrícules en un mateix any, etc. Tots aquests procediments no m’han impedit gaudir de l’experiència universitària amb plenitud, i dos anys després de recuperar els estudis, estava a Londres fent el que fins al moment ha estat la meva experiència més intensa en l’àmbit acadèmic, emparada en el marc Erasmus. Amb aquest escrit el que pretenc és treure aquesta imatge que tenim que el salt a la universitat és una cosa fixa i recta que comença amb l’inici de la carrera i acaba quatre anys després. Aquests casos hi són, però no vol dir que per no trobar-t’hi, ho estiguis fent malament. La incertesa és una de les coses que, un cop acabes al batxillerat, apareix a la nostra vida. Fins llavors, tot ha estat (amb algun matís) una línia recta on passar un curs portava a començar-ne un altre, tot enfocat a l’examen final necessari per entrar als estudis que tant desitjàvem fer. La universitat és diferent. Les oportunitats són constantment al nostre voltant. La constant pregunta de si fem el que ens toca hi és i la incertesa se’ns poden presentar com un enemic. La qüestió és agafar aquesta sensació i aprendre a conviure-hi, sabent que si realment tenim aquesta constant inquietud és que tenim una ambició de tirar endavant, i que el camí ens suposa un repte per seguir. Si ets dels meus, dels que sempre volem més, dels que mai en tenim prou, dels que ens agrada caure per aixecar-nos, dels que veuen la universitat com un repte, com un camí que que no està traçat, sinó que nosaltres som qui el construïm… Si tens aquestes papallones a l’estómac pel que et vindrà; si no les tens totes, però tens la convicció que vols continuar endavant, deixem dir-te que estàs al lloc correcte. La Pompeu ofereix eines per acompanyar-te; explota-les. Viu, gaudeix sense pressa de l’experiència i, sobretot, gaudeix-ho, perquè un dia, i pràcticament sense adonar-te’n, de cop ja seràs a quart.

Oriol Mestres Badosa, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències Polítiques i Socials


Deixa un comentari

Periodisme a la UPF, més fàcil del que sembla!

Un cop a la UPF, després de passar l’últim estiu abans d’entrar de ple en l’etapa universitària, un pot no sentir-se còmode en un primer moment durant les primeres classes en el grau en Periodisme. Pot semblar que aprendre a escriure bé és un repte difícil, però després d’haver superat el primer trimestre puc assegurar-vos que, amb el suficient esforç, els resultats són millors dels que un podria esperar. La matèria en què l’alumne aprèn les bases de l’escriptura periodística és Llenguatges i Gèneres, tant informatius com interpretatius, que es fan al primer i al segon trimestre, respectivament. Són matèries molt pràctiques en què durant el 75% del temps s’està fent treball de redacció, i això es nota, ja que al final de les deu setmanes de la matèria un té la sensació d’haver evolucionat exponencialment el seu nivell escrit en un període de temps realment breu. L’altre factor que s’ha de destacar d’aquesta matèria es que, en fer-se les classes en grups petits, d’unes 25-30 persones, el professorat pot personalitzar més les correccions i ajudar més directament l’alumne. El nivell dels professors en aquestes matèries és excel·lent, i tot i que les classes durin tres hores, més llargues que les classes magistrals de dues hores de la majoria de matèries, puc ben assegurar-vos que passen més de pressa que aquestes gràcies, en part, al professorat, que condueix realment bé les classes. Les pràctiques que es fan també són molt interessants. Per posar-ne algun exemple: en una de les peces vam sortir de classe per anar a la plaça Universitat a veure en directe l’acampada que es va dur a terme i, a partir d’aquí, vam fer un article amb les nostres observacions. Un dels factors que em va fer dubtar més a l’hora d’elegir el grau van ser els horaris. Després de consultar els horaris de Periodisme, em van semblar molt atapeïts, i amb un gran nombre de classes, degut als itineraris que es desenvolupen al matí al campus de la Ciutadella. Però, una vegada es comença el grau, els horaris no són tan durs com semblen, i són perfectament compatibles amb altres activitats. Jo mateix, a més de fer el grau en Periodisme, durant el que porto de curs he pogut compaginar sense problemes els estudis amb una petita feina i amb classes d’idiomes, sense deixar de banda altres activitats amb les quals gaudeixo, com l’esport. Personalment, recomanaria el grau en Periodisme perquè combina molt bé una part teòrica i una part pràctica, i l’itinerari que tries durant els dos primers anys t’aporta nous coneixements molt enriquidors i que em semblen necessaris per desenvolupar una carrera en el món del periodisme.

Joel Llebot Márquez, estudiant del grau en Periodisme

Unitat de Coordinació Acadèmica de Comunicació


Deixa un comentari

¿Por qué la UPF?

¡Hola a todos! En primer lugar, me gustaría mencionar que soy de Tenerife (Islas Canarias). Y como introducción a este apunte, explicaros por qué decidí venir a estudiar a la Pompeu Fabra y cómo ha sido mi experiencia hasta ahora. La verdad es que cuando estaba acabando segundo de bachillerato mi idea era irme a estudiar a Madrid. Hasta que un día, una amiga me habló sobre la Pompeu Fabra y que estaba en Barcelona. Tras informarme sobre la universidad, descubrí el buen posicionamiento que tiene a nivel nacional, europeo y mundial. Lo que más me gustó fue lo internacional, joven, moderna y profesional que es. Además, Barcelona, como lugar para vivir, también me parecía una ciudad increíble y cosmopolita, con buen tiempo y con la playa muy cerca de la Universidad. Por lo que, una vez analizada esta posibilidad, decidí cambiar totalmente mis planes y elegí venir a estudiar a Barcelona. Como me iba a estudiar fuera de casa, tenía que elegir si vivir en piso o residencia. Esta decisión también fue muy analizada, ya que tenía que comparar precios, cercanía a la Universidad, etc. Finalmente, acabé yendo a una residencia, la cual me permitía poder ir andando perfectamente hasta la Universidad y solo tardaba 5 minutos. Ya tenía elegida la estancia y la universidad a donde iba a estudiar, pero no sabía qué quería estudiar. En mi caso, iba bastante perdida, porque hacía un bachillerato científico y lo lógico era que estudiase una ingeniería. Sin embargo, no había ninguna carrera que me gustase lo suficiente como para matricularme. O no sabía qué era lo que me gustaba realmente. Analicé detenidamente cada grado de la Universidad y los que me interesaban más eran: Ciencias Empresariales – Management, Grado Abierto, doble grado en Derecho y ADE/Economia, Ingeniería en Informática, Publicidad y Relaciones Públicas. La verdad es que había una mezcla de todo. Mi nota de selectividad fue bastante buena, por lo que me daba la posibilidad de entrar en casi todos los grados que me gustaban. Fui descartando poco a poco varios grados, como Publicidad y Relaciones Públicas, la cual no me terminaba de convencer. También descarté hacer Ingeniería en Informática, porque pensaba que sería muy difícil y no me gustaba del todo. El doble grado también lo descarté porque la parte de derecho me parecía muy aburrida y era algo a lo que no me quería dedicar. Por otra parte, el Grado Abierto me llamaba mucho la atención porque, como no tenía claro lo que quería estudiar, este grado me daba la posibilidad de seleccionar asignaturas de diferentes carreras, como por ejemplo de ADE, Derecho e Ingeniería en Informática. De esta forma podías probar durante un año y, al siguiente, decantarte por el grado que más te hubiera gustado. Finalmente, descarté la idea de hacer el Grado Abierto porque lo veía como un curso perdido (aunque no es para nada así; va muy bien para situarse), y acabé eligiendo Ciencias Empresariales – Management.

Laura Gorrin Afonso, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica en Economia i Empresa


Deixa un comentari

Escollir un grau és il·lusió

Segon de batxillerat, parlant almenys des de la meva experiència personal, és un curs intens: l’estrès és més present que mai, entreveiem un mar de noves oportunitats, i la necessitat de prendre decisions s’abraona sobre la nostra persona. A vegades, tenim molt clar què volem fer, quin cicle o carrera universitària desitgem cursar. Però hi ha altres cops en què dubtem; i és que pot ser que ens agradi més una cosa o que no ens convenci res, que ens preguntem si allò en què pensem ens agradarà prou o que simplement ens costi imaginar de què versarà. Davant de tots aquests eventuals escenaris, us recomano una actitud de calma i de tendresa. És bonic poder triar per primera vegada quins estudis vols iniciar, i tenir la llibertat per fer-ho. Es tracta d’informar-nos de totes les possibles opcions, parlar amb persones que estiguin cursant els graus que ens interessen (o que els hagin cursat); també amb professors (si se’n té l’oportunitat) i d’apuntar-se a xerrades i sessions informatives. Després de rebre tots aquests inputs, toca la “jornada de reflexió”. Podem formar-nos la nostra opinió sobre el que hem vist i ens han explicat, parlar amb la família i els amics i compartir punts de vista. Cal, sobretot, escoltar el cor. També hem de perdre la por a equivocar-nos, al fracàs. Mai tenim la certesa absoluta que allò que escollim és el que ens agradarà més o ens aportarà més beneficis en un futur (això és inevitable); però la nostra decisió, presa en un moment i en circumstàncies concretes, ens farà créixer d’una manera o altra. N’aprendrem, doncs, d’aquesta; sens perjudici que puguem canviar d’opinió posteriorment i decidir iniciar de nou uns altres estudis (la qual cosa no seria un error, sinó una oportunitat). Així doncs, us encoratjo a tots a triar, a seguir el camí d’aprenentatge que ja fa temps que traceu i a començar aquesta nova etapa de la vida, que és meravellosa, amb moltíssima il·lusió.

Cèlia Pla Farriol, estudiant del grau en Dret

Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret


Deixa un comentari

Aprofita la Universitat

La universitat és un temps d’aprenentatge tant educatiu com personal. És per això mateix que cal esprémer aquesta etapa. Anar a la universitat és més que anar a unes classes a escoltar un professor, com es fa a l’escola. La facultat va més enllà: els seminaris, les conferències, l’esport, el voluntariat, la lliga de debat, el teatre, les associacions…, són una part imprescindible de la universitat. Aprofitar totes aquestes activitats, tant de caràcter voluntari com obligatori, és essencial per poder entendre el concepte educatiu de l’educació postobligatòria. Recorda que la Universitat Pompeu Fabra és l’única universitat a Catalunya que organitza seminaris com a part imprescindible de la formació acadèmica. Les classes magistrals et faran aprendre de manera més profunda i intensa els continguts, i el coneixement que n’extrauràs et serà molt útil per al teu futur professional. Però de les conferències, cursos i activitats extres, en podràs treure una formació complementària, que et deixarà marcar la diferència quan busquis una feina en acabar el grau. A més a més, aquest coneixement extra et farà veure les coses des d’una altra perspectiva: podràs entendre la realitat des d’àmbits del saber que no s’incorporen explícitament en el teu grau, etc. Marca la diferència, el futur és exigent i competitiu. Comença a construir el teu futur ara. Tampoc t’ho miris com una cosa dolenta: el futur és il·lusionant. Participar activament et farà créixer com a persona; podràs conèixer persones molt diferents de tu que t’aportaran molt. Recorda que al campus trobaràs gent de diferents nacionalitats i llocs d’Espanya: aprofita la diversitat. Que el teu pas per la universitat no quedi en res, deixa una empremta. D’altra banda, el voluntariat, l’esport, el teatre, entre d’altres, són el complement perfecte per a la formació acadèmica. Ser part d’això et farà evadir-te del teu dia a dia estudiant, i després podràs aprofitar millor el temps d’estudi. La universitat és més que això. Per poder estudiar cal descansar. És important tenir hobbies i fer coses més enllà dels assumptes merament acadèmics per poder tenir una vida equilibrada. A més a més, fer aquestes activitats en el context universitari farà sentir-te més integrat a la comunitat universitària; és a dir, sentir-te part dintre d’aquest gran-petit lloc anomenat universitat. També pensa que si hi ha alguna cosa que voldries fer i encara no existeix en forma d’activitat a la universitat, sempre tens l’oportunitat de crear una associació de manera lliure i gratuïta i fer possible la teva il·lusió. Per finalitzar, m’agradaria dir que, personalment, jo participo a la universitat en voluntariats, lligues de debat i associacions diverses. I és el millor que podria fer sent-hi a dintre. Realment, és una de les millors decisions que he pres després d’haver escollit la UPF per estudiar el meu grau en Ciències Polítiques i de l’Administració.

Ada Font Burdoy, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències Polítiques i Socials


Deixa un comentari

Estudiar tu pasión, estudiar Periodismo

Recuerdo el final de bachillerato como una etapa desconcertante en la que no solo tenía que dar el 200% de mi capacidad educativa para entrar en el mundo universitario, sino que también debía lidiar contra todos aquellos que consideraban que el periodismo, como oficio, no tenía un futuro gratificante. A meses de acabar la carrera, quiero aprovechar para dirigirme a todos aquellos que ahora mismo os estáis haciendo las dos mismas preguntas que me hice yo en su día: ¿Por qué Periodismo? ¿Y por qué en la UPF? En la primera clase de primero de carrera recuerdo como tuve que salir a la calle en busca de una noticia de interés en menos de una hora. Pasé nervios. Muchos. Todos los pasamos. Pero fui consciente de que, gracias a la Pompeu, tendría la oportunidad de ser periodista mucho antes de ni siquiera acabar la carrera. Durante estos cuatro años he pasado horas en el estudio de radio grabando programas de entretenimiento, he bajado a los platós de televisión para organizar debates a tiempo real. También he publicado noticias en el medio oficial del centro (Ce Trencada) y he escrito reportajes para VilaWeb o El Punt Avui. He realizado asignaturas teóricas; pero, sobre todo, me he familiarizado con la profesión desde distintos ámbitos: periodismo deportivo, periodismo criminológico, periodismo económico, comunicación política, fotografía… Un plan docente tan variado que, gracias al mismo, en tercero de carrera ya tuve claro a qué tipo de periodismo quería dedicarme en un futuro. Muchos de los docentes de la carrera son profesionales del oficio, los cuales, en más de una ocasión, ofrecen a algunos estudiantes la posibilidad de trabajar con ellos en su empresa o medio de comunicación. En segundo de carrera tuve la oportunidad de trabajar en ESADE gracias a mi profesor. Ahora, dos años después, estoy escribiendo para el medio digital catalán Mèdia.cat mediante un convenio organizado por la misma universidad. Por ello, el interés por las clases, la asistencia y la participación son elementos tan esenciales como el aprobar un examen o entregar un trabajo. Además, una de las grandes ventajas de la carrera de Periodismo en la Pompeu Fabra es el hecho de compartir clase con no más de 70 personas. Por no hablar de las clases prácticas, los seminarios o las asignaturas optativas, las cuales están pensadas para alrededor de 15 estudiantes. Este sistema de repartición del alumnado permite diseñar clases dinámicas, donde todo el alumnado se conoce personalmente y donde tú no eres un desconocido para tu docente (cosa que suele pasar en carreras pensadas para más de 200 personas). La Pompeu Fabra, bajo mi propia experiencia, no solo es una institución en la que cursar la carrera de Periodismo, sino también un trampolín que permite el salto al mundo laboral desde el momento en que realizas la matrícula. ¡Suerte a todo el mundo!

Mari Carmen Milena Villena, estudiant del grau en Periodisme

Unitat de Coordinació Acadèmica de Comunicació


Deixa un comentari

Fer el doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades, per què?

Després del batxillerat, tenia molt clar que volia continuar els meus estudis a la Universitat Pompeu Fabra en l’àmbit de les llengües. Ara bé, a l’hora de decidir en quina carrera matricular-me, vaig tenir molts dubtes: “Faig només Traducció i Interpretació? O per què no cursar Llengües Aplicades? Què m’aportarà de diferent fer el doble grau en Traducció i Interpretació + Llengües Aplicades?”. Finalment, vaig arriscar-me i vaig decantar-me per aquesta última opció, i ara, més de tres anys després, puc afirmar que la meva decisió va ser la correcta. Els dos graus que formen aquesta doble titulació es complementen molt: a tots dos es dóna molta importància al fet d’impartir els continguts lingüístics necessaris perquè els estudiants tinguem un alt coneixement de les nostres llengües maternes (català i castellà), així com de dues llengües estrangeres. D’aquesta manera, en acabar qualsevol dels dos graus, tots els estudiants serem grans professionals de la llengua. Partint d’aquesta base comuna, el grau en Llengües Aplicades se centra en la lingüística i, a més, en com la llengua s’integra en els diferents àmbits de la nostra societat: la tecnologia, les empreses, l’educació, etc. Alhora, el grau en Traducció i Interpretació aplica l’estudi de les llengües a la traducció. Així, es cursen moltes assignatures específiques de traducció, també enfocades cap a àmbits d’especialització diferents: literària, audiovisual, interpretació, juridicoeconòmica, cientificotècnica… Però…, doble grau = doble feina? No! Per descomptat, els estudiants del doble grau molt sovint tenim més feina que els estudiants d’un sol grau; però no el doble! Com que els dos graus ofereixen continguts similars, moltes de les assignatures les comparteixen, de manera que només les hem de cursar un únic cop. El resultat és que, cada trimestre, tenim una o, com a màxim, dues assignatures més que els altres; és a dir, un total de 5 o 6. És evident: cadascun d’aquests graus, per si mateixos, són suficients per adquirir les eines necessàries per ser grans lingüistes i traductors. El doble grau és una opció més per a aquells que estiguin interessats en el món de les llengües des de totes les seves vessants i per a aquells que vulguin endinsar-s’hi al màxim, ja que com que les titulacions que el formen es complementen tant, cursar les dues al mateix temps ajuda a construir-ne una visió global.

Valle Ruiz Fernández, estudiant del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades

Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge