Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Estudiar Llengües Aplicades m’ha obert portes

Quan vaig començar primer, no estava segura de si havia escollit exactament el grau que, en el fons, m’agradava. Ara, a quart curs, dono gràcies per haver triat aquest grau i no un altre.

En primer lloc, el grau en Llengües Aplicades ens forma en català, en castellà i en anglès, i a part d’aquestes tres llengües podem escollir-ne una altra (alemany, francès o LSC). No obstant això, estudiar aquest grau no vol dir solament estudiar aquestes llengües, sinó el seu funcionament intern, i de totes les llengües en general; entendre’l i per què parlem com parlem. Llengües Aplicades ens ensenya a analitzar tots els factors que envolten les llengües i les branques que es desprenen de la lingüística en general. En aquest grau obtenim una formació àmplia de sociolingüística, lingüística formal, lingüística computacional, ensenyament de llengües, psicolingüística i la lingüística en el món empresarial. A més a més, a tercer i a quart curs escollim assignatures específiques per especialitzar-nos en algunes d’aquestes branques.

D’altra banda, una de les parts positives d’aquest grau és l’oportunitat que tenim de poder marxar a l’estranger durant el primer trimestre de segon curs. En el meu cas, vaig anar a la Universitat de Tübingen, a Alemanya, la qual ocupa la plaça 43 al World University Ranking 2019. Aquesta estada Erasmus ha estat una de les millors experiències que he viscut en els darrers anys, ja que vaig conèixer gent i cultures d’arreu del món, vaig viatjar per Europa, vaig millorar el meu coneixement d’alemany i d’anglès, i vaig endinsar-me en una altra universitat i en una altra cultura.

Per últim, estudiar Llengües Aplicades m’ha obert portes cap al món laboral, ja que he fet pràctiques extracurriculars de transcripcions en anglès, i ara mateix estic fent pràctiques curriculars a l’Institut d’Estudis Catalans: n’estic molt satisfeta.

Considero que aquest grau és un grau amb un gran ventall de possibilitats, pel fet que ens dóna un coneixement ampli de diverses matèries que envolten la lingüística.

A partir d’aquí, nosaltres, com a futurs lingüistes, triem el nostre camí.

Júlia Florit Pons, estudiant del grau en Llengües Aplicades 

Anuncis


Deixa un comentari

Conèixer el món real: politologia

“No hi ha res més polític que els constants intents d’excloure certs temes de la política”. Aquesta reflexió dels teòrics David Herald i Adrian Letfwich va ser la primera posada en escena a la universitat del professor de Ciència Política; i per a mi fou, a més, la constatació que havia arribat a bon port.

Sempre m’han interessat els afers públics, sempre he estat integrada al teixit social de la meva ciutat costanera, m’he meravellat sempre per la cultura i per treballar per a la comunitat; en entitats locals sense ànim de lucre, amb vocació per fer del meu entorn un lloc millor. D’altra banda, tot i haver fet el batxillerat científic, em vaig enamorar profundament de la filosofia i no volia abandonar-la a la carrera, així com tampoc em volia oblidar de les matemàtiques.

La decisió de fer polítiques no va ser fàcil, com tampoc ho és prendre la determinació de fer qualsevol altra disciplina; però tinc la convicció que sóc on haig de ser perquè, quan he estat dins, m’he adonat del grau de potencialitat que té aquest grau, i perdoneu la redundància: és transversal, t’enamora amb la teoria política i et fa tocar de peus a terra amb l’estadística. Et permet precisió a l’hora d’entendre què es cou dins l’administració pública i et dóna eines i arguments sobre la política i, per tant, et permet parlar amb coherència i propietat, et permet fer politologia, et permet fer ciència de caire social.

Vaig escollir la Universitat Pompeu Fabra perquè transmet valors renovadors –i unes instal·lacions tan dignes com ho és l’ensenyament universitari públic– i perquè està molt ben valorada nacionalment, així com ho està el grau en Ciències Polítiques i de l’Administració. Nogensmenys, també estan molt ben valorats altres graus i, per aquest motiu, m’he plantejat la possibilitat de combinar el meu grau amb el de Periodisme, ja que aquesta universitat ofereix l’opció dels graus simultanis, molt ben relacionats i connectats entre si.

Si us he de ser franca, mai no he sabut què ser de gran –i encara ara és el moment d’aclarir aquest assumpte–; però és que, precisament, aquest és un dels motius que em van fer decantar per aquesta carrera. Al món d’avui es demana transversalitat i capacitats de reflexió, i crec fermament que la politologia em dóna ales per arribar ben lluny i, d’aquesta manera, conèixer el món real des de la Facultat.

Queralt Pedemonte i Nualart, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració


Deixa un comentari

¿Por qué la UPF?

Es difícil con 18 años saber qué quieres hacer en la vida, qué carrera quieres estudiar y dónde quieres estudiarla; entre otras cosas porque hasta el momento has hecho poco, tus estudios te han venido impuestos (a excepción del bachillerato) y poco has tenido que ver en la elección sobre la escuela donde has cursado los primeros años de tu educación.

Quizá por estas razones se nos hace tan complicado saber hacia dónde decantarnos y dónde continuar nuestros estudios.

En las siguientes líneas te voy a explicar mis vivencias, lo que a mí me pasó y con lo que yo me encontré en el momento en el que ahora te encuentras tú. Si tuvieras claro qué hacer y dónde, no habrías llegado hasta este escrito.

Yo tenía claro desde pequeño que me quería dedicar al mundo de las finanzas y la economía. Me encantaba todo lo relacionado con el dinero y los números y me encontraba cómodo en materias que al resto de mis compañeros les parecían aburridas o complicadas. Con el paso de los años también me di cuenta que la gestión de grupos y equipos humanos despertaba cada vez más interés en mí, por lo que teniendo en cuenta estos dos aspectos me fue relativamente sencillo decantarme por la carrera de Administración y Dirección de Empresas, puesto que combinaba las dos ramas del conocimiento.

Con esta decisión en mente, las recomendaciones de todos mis profesores en los últimos cursos de ESO y de bachillerato seguían un mismo perfil: “Tienes que intentar estudiar en la Pompeu Fabra”. En aquellos momentos yo solo asentía sin saber siquiera qué universidad era aquella; pero empecé a informarme y, a medida que pasaban los días, cada vez lo tenía más claro: quería ir a la Pompeu.

Y no solo porque estuviera en las primeras posiciones de cuantos rankings mirara; tampoco por la posibilidad de cursar hasta un 60% de la carrera en inglés (en ese momento reconozco que me asustaba muchísimo; ahora, visto en perspectiva, la situación me parece graciosa), ni siquiera por el prestigio de sus profesores.

La decisión definitiva la tomé el día en que visité la Pompeu en sus jornadas de puertas abiertas y nos hizo la visita un alumno de último curso. Más allá de las instalaciones, muy nuevas todas y bien cuidadas, o de la preciosa biblioteca de les Aigües -para mí, la joya del campus de la Ciutadella-, lo que me hizo decantarme fue la respuesta que me dio nuestro guía a la pregunta que le hice después de la visita: “Si estuvieras en mi lugar, ¿volverías a escoger la Pompeu?”. Su respuesta: “Sin lugar a dudas, estoy encantado. Claro que hay cosas que cambiaría, pero cumple con creces todo lo que puedas esperar de una universidad. Cuando empecé la carrera solo tenía ganas de acabarla, y ahora que veo el final acercarse la alargaría todo lo posible. Esta ya es mi casa.”

Tres años después, si me preguntárais a mí, os contestaría lo mismo.

Sergi Campo Pérez, estudiante del grado en Administración y Empresas


Deixa un comentari

A les portes d’acabar…

Em dic Núria i estic acabant l’últim trimestre de quart de Dret. En aquest apartat m’agradaria fer una petita reflexió de la meva experiència per a poder ajudar a tots aquells que volen iniciar els seus estudis a la Universitat Pompeu Fabra. Tot i que jo hagi cursat el grau en Dret, considero que pot servir d’ajudar per a qualsevol futur estudiant.

Primerament, m’agradaria dirigir-me a tots aquells indecisos sobre el seu futur acadèmic. Considero que és una decisió important i que requereix el seu temps. Tot i això, els aconsellaria que triessin en funció de les seves preferències i passions. Sé que és fàcil de dir-ho i bastant difícil de trobar-ho, però crec que avui en dia el mercat laboral no és com era abans i qualsevol opció serà l’adequada.

En relació a la meva experiència, voldria demanar als nous estudiants que aprofitin al màxim aquesta nova etapa de la seva vida. Comença un nou període on adquiriran nous coneixements, establiran noves relacions, viuran tot tipus de situacions que els faran créixer com a persones i es trobaran a nivell personal. Crec que anar a la universitat obra un ventall enorme d’oportunitats que cal aprofitar.

A la Pompeu, seran capaços d’adquirir tots els coneixement en relació al grau que hagin escollit, el professorat els ajudarà en tot allò que necessitin i el fet de requerir-los alts nivells de dedicació els farà treure el millor d’ells mateixos. Cal que explotin totes les oportunitats que els pot donar la Pompeu com ara: els recursos que poden trobar a la biblioteca, els diferents espais disponibles, les diferents activitats que s’organitzen habitualment, les associacions existents, el professorat excel·lent, la borsa de treball, etc. En altres paraules, cal que visquin la universitat i tot el que aquesta els pugui aportar.

També m’agradaria advertir-los que hauran de treballar i posar-se les piles. A la Pompeu tenim el sistema de classes magistrals i seminaris gairebé setmanals, que requeriran un esforç i dedicació important. Tot i això, si escullen el que més els hi agrada ho faran encantats. Ser constant, treballador, entusiasta i cooperador són algunes de les qualitats que es requereix per a tenir èxit a nivell educatiu. A més, comptaran amb tota l’ajuda del personal docent i administratiu de la Pompeu que els donaran un cop de ma amb tot el que necessitin.

Núria Coll Cortina, estudiant del grau en Dret.


Deixa un comentari

Estudiar Dret a l’estranger és possible a la UPF

Puc marxar a estudiar Dret a l’estranger?
La Universitat Pompeu i Fabra t’ofereix una formació que va més enllà de les lleis espanyoles o catalanes, ja que et dóna la possibilitat de fer una estada acadèmica en universitats estrangeres mitjançant el programa Erasmus i els convenis bilaterals, així com en altres universitats espanyoles a través del SICUE.

Quins són els requisits per ser beneficiari de l’intercanvi?
El requisit mínim és acreditar el nivell B2 d’anglès. No obstant això, segons el país per al qual es vulgui sol·licitar l’intercanvi, és possible que demanin una nota mitjana mínima, l’acreditació d’un altre idioma diferent a l’anglès, etc.

Com t’adjudiquen les places?
A l’hora de sol·licitar una plaça, es dóna la possibilitat de triar diverses destinacions, per ordre de preferència. La destinació final, però, s’adjudicarà tenint en compte no només els requisits de què parlàvem en el punt anterior, sinó també les notes mitjanes de cadascun dels estudiants (si A té una mitjana de 8,5 i sol·licita marxar, com a primera opció, a Anvers, li donaran la primera opció sempre que no hi hagi cap altre estudiant amb una nota superior que hagi sol·licitat marxar també a Anvers, amb independència del lloc de preferència que li hagin donat. En cas que n’hi hagi, es farà la mateixa anàlisi amb la segona opció de A, i així successivament). És clar, doncs, que la nota mitjana resulta un tret destacable en moltes coses, sobretot si es vol marxar d’intercanvi.

Ajuts
Els ajuts econòmics varien en funció del país de destinació. Com a coneixedora de les beques Erasmus, puc informar-vos que si el país triat forma part de la UE es rep aquest tipus de beca, l’import de la qual depèn del país de destinació i de circumstàncies especials (recursos econòmics i discapacitat reconeguda). A més a més, l’AGAUR concedeix ajuts de mobilitat a aquells estudiants beneficiaris d’una plaça del programa Erasmus o d’un conveni bilateral que tinguin un reconeixement acadèmic determinat i la nota mitjana mínima, que es marca anualment.

És recomanable marxar si vull dedicar la meva trajectòria professional a Espanya?
Personalment, el fet d’haver marxat d’Erasmus a Bèlgica m’ha proporcionat una experiència molt positiva i enriquidora, tant professionalment com personalment. Si bé és cert que no he après gaire sobre el dret belga pel tema de les convalidacions d’assignatures i d’idioma (ja que he anat a la part flamenca del país), he pogut aprofundir en la legislació europea, així com en el dret islàmic. Potser aquests coneixements mai els posaré en pràctica, però són coneixements nous que he adquirit gràcies al programa Erasmus. A més a més, el fet de marxar a estudiar fora és un tret destacable a l’hora de buscar feina una vegada finalitzat el grau. L’Erasmus també m’ha permès conèixer altres ciutats i cultures, així com perfeccionar el meu nivell d’anglès.

També m’ha ajudat a conèixer el significat del terme convivència, després d’haver compartit residència amb altres estudiants; m’ha fet madurar i aprendre a valer-me per mi mateixa, gràcies al fet d’estar en un àmbit completament diferent al que estava acostumada i no estar envoltada dels meus pares o d’altres persones properes; he conegut gent de diferents països, etc.

Marxar d’Erasmus és una experiència inoblidable que no s’hauria de deixar perdre!

Marta Montoro, estudiant del grau en Dret.


Deixa un comentari

Un canvi d’etapa: què és estudiar a la UPF?

El pas de l’institut a la universitat és, sense cap mena de dubte, un canvi que tots recordem i l’inici d’una nova etapa de les nostres vides. Nous amics, nous horaris, assignatures específiques d’allò que més t’agrada, etc. Si decideixes començar els estudis que t’han de portar al món laboral a la Universitat Pompeu Fabra, hi ha unes quantes coses que has de saber.

En primer lloc, és rellevant el fet que, a diferència de les altres universitats, la UPF funciona amb el sistema trimestral. Sí, com a l’institut. Això vol dir que hi haurà tres avaluacions: una abans de les vacances de Nadal, una altra abans de Setmana Santa i l’última pels volts de Sant Joan. En altres paraules, un Nadal sense haver d’estudiar, però també una revetlla de Sant Joan en què canviaràs els petards pels llibres…. Mentida! Amb una bona organització i planificació de la feina es pot fer tot! No en tinguis cap dubte.

També has de saber que la UPF és una universitat situada al centre de Barcelona, característica que et permetrà fer vida a la capital catalana. Per altra banda, la Universitat es divideix en tres campus perfectament comunicats: el campus del Poblenou, el de la Ciutadella i el del Mar. En funció de la carrera que escullis, et tocarà anar a una facultat o a una altra, tot i que pots utilitzar les biblioteques de qualsevol dels tres campus (al campus de la Ciutadella hi ha la biblioteca del Dipòsit de les Aigües, que és espectacular!).

Amb l’inici de l’etapa universitària, ràpidament aprendràs una nova paraula per afegir al teu vocabulari: seminari. Els seminaris, a diferència de les classes magistrals (classes més teòriques en què tota la classe està junta), són classes en grups reduïts (normalment, la meitat de la classe o una quarta part), amb un caràcter molt més pràctic. Així doncs, són classes en què s’acostuma a demanar algun exercici o treball, s’hi fan exposicions orals o xerrades, etc. Aquesta modalitat de classe sempre tindrà un pes més o menys important pel que fa a l’avaluació de cada assignatura.

També m’agradaria destacar que en molts casos faràs exàmens i treballs sobre allò que t’agrada, cosa que permet que no sigui ni de bon tros un patiment. En aquest sentit, ens agradi més o menys, la gran majoria dels treballs són en grup; això donarà lloc a debats interessants que, de ben segur, enriquiran els nostres treballs i projectes.

Però estudiar a la UPF és molt més que tot això. Les hores al pati amb els amics, les festes dels dijous o les activitats culturals i esportives que ofereix la Universitat són també part d’aquesta etapa de la nostra vida, que molts qualifiquen com la millor. Sort!

Pere Simon Ramon, estudiant del grau en Periodisme.


Deixa un comentari

Com s’estructuren les classes de Dret?

Les classes de Dret de la UPF s’organitzen de la manera següent:

-En classes teòriques: es fa un mínim de dues hores i un màxim de sis per dia de classe teòrica o magistral. Tal com es pot desprendre del nom, a les classes teòriques el professor o professora ens explica la matèria de l’assignatura i resol qualsevol tipus de dubte que se li plantegi.

-En classes pràctiques: durant la setmana, els estudiants de Dret fem un màxim de tres classes pràctiques o seminaris. La idea dels seminaris és aplicar la teoria a situacions reals. En aquest sentit, preparem casos per a aquestes classes; llegim sentències o, fins i tot, les creem; contraposem opinions, etc. És a dir, fem una sèrie d’activitats pràctiques relacionades amb allò que se’ns ha explicat.

La carrera de Dret és una carrera clarament de lletres i, com a tal, exigeix un estudi exhaustiu de la matèria explicada a classe. No obstant això, com ja és sabut, el món laboral requereix posar en pràctica aquesta teoria. És per això que, tot i que els seminaris comporten dedicació i paciència, és una gran oportunitat tenir la possibilitat de fer classes pràctiques en comptes d’exàmens parcials.

Així doncs, per a la nota final de les assignatures es tindrà en compte allò fet als seminaris, els quals acostumen a determinar un 30% de la nota final (tot i que hi ha excepcions); mentre que l’altra part de la nota es calcularà en funció de l’examen final i de la participació a les classes magistrals.

Marta Montoro, estudiant del grau en Dret.