Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Estudiar derecho no es difícil

La Universidad Pompeu Fabra es conocida como una de las universidades más prestigiosas, sobre todo en el sector jurídico. Esto se ve reflejado, fundamentalmente, en el profesorado altamente cualificado del cual dispone.

El hecho de contar con un grupo docente de calidad implica, sin embargo, tener que realizar un sobreesfuerzo académico con tal de satisfacer el umbral que exige la universidad/el grado, lo que implica que el tiempo de estudio o de trabajo, que es recomendable dedicar, es superior al de otras carreras. Esto, sin embargo, no tiene por qué ser sinónimo de entender la carrera de derecho como una de las más difíciles; es decir, las horas de trabajo y de dedicación a este grado no implican su dificultad.

No obstante, sí que es cierto que el cambio del instituto a la universidad es notorio, en el sentido de que la forma de estudio y el contenido del grado son completamente diferentes a lo que estábamos acostumbrados. Pero también debe tenerse en cuenta que una vez alcanzado el ritmo que se sigue en la carrera de derecho todo es más fácil, hasta el punto de que se llega a disfrutar de la misma.

Cabe destacar, finalmente, que las horas dedicadas a esta carrera no son tantas como se hace creer, por lo que los estudiantes de derecho no solo vivimos estudiando, sino que hay tiempo suficiente para otras muchas más actividades.

Así pues, no nos tenemos que aferrar a la idea de que estudiar derecho implica una meta difícil de alcanzar, ya que, como cualquier cosa, con esfuerzo y dedicación, no solo se consigue aprobar las asignaturas, sino que, además, permite obtener, sin ninguna dificultad, una alta cualificación.

Marta Montoro Pérez, estudiant del grau en Dret


Deixa un comentari

Les sortides de la medicina

Quan algú decideix estudiar medicina –almenys en el meu cas–, normalment només hi veu dues sortides laborals possibles: l’estetoscopi i el bisturí; o dit d’una altra manera: les especialitats assistencials (neurologia, cardiologia, medicina de família…) i les especialitats quirúrgiques.

És només quan portes uns anys de carrera que t’adones que la medicina et pot aportar molt més que això. Salut pública, medicina preventiva, divulgació, polítiques sanitàries, indústria farmacèutica, tasques de comunicació, recerca clínica… Les possibilitats que ofereix un grau en medicina són molt més àmplies del que típicament es coneix com “fer de metge”, i crec que la Pompeu Fabra fa una bona feina en aquest sentit.

El grau compartit UPF-UAB en Medicina ofereix ja des dels inicis de la carrera una perspectiva molt àmplia del que és la medicina avui en dia, i para especial atenció en àmbits no “convencionals” i sortides professionals alternatives.

Els primers dos anys i mig són compartits gairebé totalment amb la carrera de biologia humana. Això, en el meu cas, em va aportar una visió de la investigació i la recerca bàsica molt més profunda del que m’imaginava en un inici (i moltes més hores de laboratori de les que puc recordar!). A més, amb el PRBB al costat (un dels centres de referència europeus en investigació), és difícil no interessar-se pel món de la recerca, i de fet molts estudiants del meu grau hi han acabat fent pràctiques en un o altre moment de la carrera.

Posteriorment, a mesura que avançava la carrera, diferents professors i professionals ens parlaven d’altres sortides de la medicina: en diverses ocasions ens han fet classe professionals sanitaris de la indústria farmacèutica (una sortida que molts metges ni tan sols s’arriben a plantejar, però molt atractiva en alguns aspectes), i dues companyies fins i tot han vingut a fer-nos xerrades per parlar-nos del dia a dia d’un metge en empreses d’aquest tipus.

La comunicació i la divulgació tampoc queden relegades: unes quantes vegades al llarg d’aquests anys se’ns ha proposat formar part de congressos i de conferències, generalment com a voluntaris o com a membres de l’organització.

L’últim any de la carrera s’estudia medicina preventiva, un àmbit de la salut extremament extens i diferent al de la medicina assistencial, però igual de gratificant. Crec que som pocs els que a la meva classe ens havíem plantejat dedicar-nos a aquest camp abans de fer aquesta assignatura; però ara és una opció més d’entre totes les que tenim per escollir.

Tot això m’ha anat aportant experiències i m’ha ajudat a saber millor què vull fer a partir d’ara.

Hi ha molts motius pels quals tornaria a escollir la UPF per estudiar medicina, però crec que aquest és el principal. La visió que m’ha aportat de cara al meu futur és molt àmplia i plena de possibilitats, i ara que arriba el moment d’escollir què faré després de la universitat, tinc al davant moltes més opcions de les que veia inicialment.

Clàudia Aymerich Nicolàs, estudiant del grau en Medicina (UPF-UAB).


Deixa un comentari

I ara…, què?

Després de dos anys de batxillerat, dos anys durs, almenys en el centre on jo el vaig cursar, imagino que, com molts de vosaltres, em vaig fer la pregunta: i ara…, què?

Sóc una persona a la qual li agrada aprendre, i els meus interessos són molt variats, motiu pel qual les meves opcions també eren molt diverses i em va costar molt decidir-me.

Parlava amb amigues que, des que érem petites, tenien molt clar el que voldrien estudiar. L’una sabia que volia ser metgessa; l’altra, que volia ser professora. Però, no era el meu cas. Havia fet el batxillerat social, que inclou matèries com economia de l’empresa i matemàtiques aplicades a les ciències socials, i com que em van agradar, vaig decidir-me pel món de les ciències econòmiques.

Pregunta següent: ADE, Economia, IBE, Empresarials-Management…? Tothom amb qui parlava de les meves opcions (és important parlar amb la gent que t’envolta) em deia que si volia escollir aquest món, em recomanaven la UPF. Professors, coneguts i familiars. Tothom em deia que si tenia la nota requerida no dubtés a anar a la UPF.

Un cop ho vaig tenir clar, vaig escollir ADE per l’oferta d’assignatures, ja que era el que trobava més interessant. Realment, tenia altres universitats al costat de casa; però vaig triar la UPF perquè tenia molt clar que volia arribar molt ben preparada al món laboral.

Sincerament, primer i segon curs van ser durs; però ara ho veig amb perspectiva i considero que tot l’esforç va valer la pena. Tercer ja el vaig gaudir més i, ara, a quart estic fent optatives i, per a mi, està sent el millor curs. A més a més, he fet pràctiques, i això és un altre punt a favor de la Pompeu!

A través del Campus Treball és molt fàcil trobar una empresa on fer les pràctiques i, a més a més, per ser de la UPF cobres 5 € l’hora, cosa que no és igual en altres universitats, on pot ser que tinguis pràctiques sense cobrar. I crec que és molt important, perquè, d’acord, són pràctiques; però qui vol regalar el seu temps?

A més, la Pompeu ofereix molts programes de mobilitat internacional, com l’Erasmus que tots coneixeu, o la realització de les pràctiques a l’estranger.

Crec que surto molt preparada de la Pompeu perquè m’hi han ensenyat molt més que coneixements. L’avaluació contínua t’obliga a ser responsable, t’obliga a complir amb el dia a dia; però jo crec que això ens beneficia perquè no et permet despenjar-te de cap assignatura i, per una altra banda, si treballes, és més fàcil aconseguir bones notes, ja que la majoria d’exàmens són tipus test, i això no beneficia a tothom!

Elisenda Martínez Díez, estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses


Deixa un comentari

Mapa del campus

Rebo un whatsapp de l’Anna, surto de la biblioteca i em recull amb el cotxe. L’Anna em diu que li agrada la universitat. Només l’ha vist des del cotxe, però n’ha quedat entusiasmada. Ella estudia infermeria a la UAB i troba que la UPF (en diu així) està molt ben situada. Mentre em cordo el cinturó, li comento:

—Sí, tens el mar a tocar, el parc de la Ciutadella just aquí i en cinc minuts et plantes al Born. Mira, perquè ja hem arrencat, que si no t’hauria ensenyat la biblioteca. El Dipòsit de les Aigües. Vénen turistes i tot a fer-hi fotos.

Jo sóc estudiant de Dret i, després de gairebé quatre anys a la Pompeu Fabra, valoro moltíssim les seves instal·lacions. El Dipòsit de les Aigües em sembla una delícia. Busqueu-ne fotos al Google i hi voldreu estudiar. Les aules, grans i semicirculars, com un parlament, també estan molt bé.

L’Anna i jo agafem la Ronda Litoral i em sap greu que no hagi vist el carrer Wellington, amb els seus plataners, el tram i el rugit dels lleons, que ve del zoo. Tampoc no ha vist l’edifici Roger de Llúria per dins, amb la façana de vidre que converteix les aules en peixeres; ni el pati cobert que vessa de llum natural. No ha vist la plaça central de Jaume I, ni l’auditori, ni el jardinet del costat de l’edifici 13.

Últimament (potser perquè faig quart), aprecio molt estudiar aquí. A l’hora de decantar-se per una universitat, els carrers que l’envolten, les aules, les places i els edificis semblen secundaris. Pensem que tant se val: l’important és el pla d’estudis, el prestigi, etc. Això potser és un error. Mentre l’Anna es mor de fàstic en una taula raquítica, jo aixeco el cap i veig uns arcs i unes columnes que no tenen res a envejar als colleges d’Oxford.

—Pensa-hi —li dic mentre condueix, ja a l’altura de Sant Adrià—, és important o no és important?

Marcel Bosch Canet, estudiant del grau en Dret


Deixa un comentari

Futurs traductors i intèrprets, per què escollir la Pompeu?

Per què crec que la Universitat Pompeu Fabra és la millor opció per a qualsevol noi o noia que vulgui acabar graduant-se en Traducció i Interpretació? Us parlaré de tres aspectes poc usuals que trobo que són clau per a l’excel·lent formació acadèmica que ofereix la UPF. Continua llegint per trobar les respostes…

En primer lloc, m’agradaria destacar la qualitat de la docència. Les classes del grau estan impartides per professors que no només coneixen i saben transmetre els conceptes teòrics, sinó que tenen una experiència destacable en el món laboral. No és estrany obrir un llibre i trobar-s’hi el nom d’un dels teus professors com a traductor.

En segon lloc, cal destacar la immersió lingüística que es fa al primer trimestre del segon curs. Jo ja sóc a tercer, i puc dir que l’Erasmus ha estat la millor experiència de la meva vida acadèmica. En el meu cas, vaig fer una estada de tres mesos a Durham (Regne Unit), però hi ha molts països i universitats per escollir, des de França o Alemanya fins als Estats Units o el Canadà, passant per Dinamarca, Irlanda, etc. Cadascú pot crear una experiència a la seva mida. La UPF guia els estudiants en tot moment per fer els tràmits necessaris i a més a més els dóna accés a diverses beques per cobrir les despeses de l’estada. L’Erasmus no només és ideal per practicar l’anglès, el francès o l’alemany; sinó que també dóna l’oportunitat a molts estudiants de viure per primera vegada lluny de casa i d’adquirir autonomia i responsabilitat, a més de conèixer persones d’arreu del món i reforçar valors com la tolerància o el respecte.

Finalment, m’agradaria parlar-vos del suport que ofereix la Pompeu de cara a la carrera professional dels seus estudiants. La Universitat ofereix una borsa de treball on podreu consultar centenars d’ofertes de feina relacionades amb els vostres estudis. En el meu cas, porto fent pràctiques professionals remunerades des que vaig tornar a Barcelona de l’estada a l’estranger al segon curs. Estic treballant com a traductora i redactora de continguts al Departament d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DETIC), dins de la mateixa Pompeu. La possibilitat real de fer pràctiques és una gran oportunitat per als estudiants per començar una carrera professional de ben joves, adquirint experiència en el món laboral, completant un currículum competitiu i, a més, rebent una ajuda econòmica per poder pagar la matrícula o estalviar per al futur.

En aquest apunt no us he volgut parlar de característiques més típiques de la Universitat Pompeu Fabra com la localització cèntrica a Barcelona, els horaris flexibles, les classes de grups reduïts o la bona posició als rànquings d’abast mundial. He preferit que tinguéssiu coneixement d’altres avantatges més desconeguts però que marquen la diferència en la formació acadèmica de qualsevol estudiant. En definitiva, la UPF és una universitat exigent i que situa els seus estudiants i graduats en un nivell destacat i competitiu respecte a la resta.

Paula Jo Gallego, estudiant del grau en Traducció i Interpretació


Deixa un comentari

Què dius que estudies?

Sí, això és el que em pregunta tothom a qui dic que participo en el Programa de Grau Obert de la UPF. La veritat és que al començament tampoc tenia gaire idea del que podia suposar aquest innovador mètode d’incorporació a la universitat, i és que vaig entrar-hi a la segona promoció i, com que no coneixia ningú que hagués tingut experiència en aquest “grau”, no va ser fins a la Jornada de Portes Obertes que vaig adonar-me de la utilitat del Grau Obert, ja que era la millor manera d’escollir l’estudi que més s’adeqüés a les meves expectatives.

Així doncs, vaig veure que era l’opció que més s’adeia al meu perfil d’estudiant indecís sobre el seu futur acadèmic. No tenia cap idea en concret del que volia estudiar, ja que m’interessaven un munt de disciplines i, a més a més, no volia arriscar-me a perdre un any d’universitat si, al final, allò que estigués estudiant no m’agradava.

Això sí, l’única cosa que tenia clara era que volia entrar a la UPF, i vaig decidir buscar informació sobre els diferents graus. El cas és que, tot just descobrir que la UPF oferia la possibilitat de cursar fins a tres graus diferents per tal de triar el que més m’agradés sense “perdre” un curs, em va semblar que havia trobat la “salvació”; i és que creia (i encara ho penso) que matricular-te de les assignatures que més et motiven -sempre que es puguin combinar els horaris- és tot un privilegi, ja simplement pel fet d’aconseguir una formació multidisciplinària que és d’allò més útil per ampliar coneixements.

D’altra banda, és cert que, de primeres, l’adaptació al Programa de Grau Obert pot arribar a ser estressant, perquè durant els primers dies ja portes prou embolics com per, a més, anar canviant de campus cada dia. El tema de trobar les classes grupals, saber quins grups de seminaris se t’han adjudicat, juntament amb els horaris del TRAM, no té cap secret més enllà d’acostumar-s’hi. Almenys en el meu cas, en dues setmanes ja ho tenia tot sota control!

Tot i així, cal dir que tant per part dels companys com per part dels professors, quan dius que ets de Grau Obert sempre hi ha comprensió si sorgeix algun petit problema de compatibilitat d’horaris, de falta d’apunts, etc.

Finalment, penso que és important destacar que, només pel fet de desenvolupar unes habilitats d’adaptació, de flexibilitat i d’obertura de mentalitat -tan valorades en el perfil professional- ja val la pena participar en el Programa de Grau Obert.

Jordi Anglada i Oliva, estudiant del Programa de Grau Obert


Deixa un comentari

Un gran canvi

Com et va la carrera? T’agrada? Si comparem les respostes que donaria a aquestes preguntes durant la meva primera setmana d’universitat i avui, que ja hi porto tres anys, crec que serien molt diferents. Amb 18 anys vaig decidir fer Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. No sabia quina carrera fer, i com que m’agradava el cinema, vaig decidir escollir-la sense tenir-ho massa clar.

Els primers dies van ser una mica caòtics. Companys nous, classes noves, un nou edifici, professors que no s’assemblen als que tenia a batxillerat… Vaig passar per aquell moment en què els estudiants pensen que no han sabut escollir bé per aconseguir els seus somnis de futur. Però, a poc a poc, la universitat em va anar guanyant. Va ser en el moment en què vaig fer la primera assignatura pràctica que vaig sentir que havia escollit bé. Una de les coses que més m’agrada de com està plantejada la carrera és que cada trimestre tens, com a mínim, una assignatura en la qual et pots transformar en director, animador, productor o guionista, i fer coses com rodar un curt, tenir el teu programa de ràdio o animar. Veure’t fent aquests projectes és un dels grans regals que rebràs durant la carrera.

Seguint aquestes assignatures t’adonaràs que potser el que pensaves que t’agradaria no t’agrada i que allò que mai no t’havies imaginat fent es converteix en la teva passió. És per això que aprendràs una mica de totes les arts de la comunicació perquè quan arribis a tercer i hagis d’escollir l’itinerari, tinguis clar què vols continuar estudiant.

I què passa amb els companys de classe? No t’amoïnis! La majoria dels treballs que faràs seran en grup, cosa que vol dir que de seguida coneixeràs molta gent de la teva classe i es crearà un gran vincle que farà que, a més de tenir companyia assegurada a les hores que et quedaran lliures entre assignatura i assignatura, treballar amb ells sigui un gran avantatge a cada treball que hagueu de fer. No t’espantis si t’ha donat la sensació que hi haurà molts treballs i que estaràs perdut. No sé com serà a les altres universitats, però a la Pompeu tots els professors estaran allà quan tinguis dubtes sobre el teu treball o no sàpigues per on tirar, oferint-te un tracte proper i amable, que serà una de les coses que més acabaràs apreciant.

Encara tens dubtes? Passa’t un dia pel campus i observa quin ambient hi ha: segur que et convenç!

Míriam Ruiz Abiol, estudiant del grau en Comunicació Audiovisual