Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

El món universitari a la Pompeu

Hola! Em dic Núria i sóc una estudiant de tercer de Traducció i Interpretació. Ara, puc dir ben segura que m’agrada la meva carrera i que el que faig m’inspira i em fa feliç. Però, si li preguntéssim a la Núria que tot just havia acabat les PAU no us ho diria tan clar.

Quan estava a batxillerat era una noia a qui li agradava tot allò relacionat amb les humanitats i la societat. No tenia gens clar què acabaria fent. Tenia algunes idees pensades de professors que em van guiar, com per exemple que si m’agradaven els idiomes que fes una filologia; si m’agradava la política que fes ciències polítiques, o que si m’agradava escriure que fes periodisme. Cap opció em va acabar de convèncer.

Passaven els mesos i s’apropava la temuda selectivitat (hem d’admetre que tothom li ha tingut por, tot i que després passa volant), i jo continuava sense saber cap a on aniria. Vaig anar al Saló de l’Ensenyament i vaig consultar mil i una pàgines a Internet. No sé com, vaig arribar a la pàgina de la UPF en què explicava què era això de la traducció. Estava bastant bé. Bàsicament, vaig veure que incloïa el fet d’aprendre idiomes, d’escriure i de saber sobre cultures i societats. Em va començar a convèncer.

Mesos després, quan el sol estiuenc ja brillava i les tempestes de la selectivitat ja havien marxat, era l’hora de decidir. En aquell punt estava entre dues carreres: Ciències Polítiques i Traducció i Interpretació. Una cosa que sí que tenia clara era estudiar a la Pompeu. Es trobava al centre de Barcelona (jo visc en un poble de l’Àrea Metropolitana), m’agradava la seva metodologia i docència i, a més, me’n van parlar bé. En aquest sentit, no anava mal encaminada.

Finalment, un dia, vaig decidir que la meva opció era Traducció i Interpretació, ja que a més d’agradar-me molts aspectes de la carrera, era perfecta per culturitzar-me i trobar una feina que m’agradés en un futur. Vaig pensar que si volia fer Polítiques, podria fer-la en un altre moment.

Al setembre, va començar el meu somni: accedir a la universitat. D’una banda, els professors em van agradar tan bon punt vaig entrar; d’altra banda, el món universitari em va enamorar. L’ambient universitari de la UPF és molt variat i obert. Vaig descobrir-hi moltes entitats i, finalment, vaig entrar a la colla castellera universitària!

Els mesos van passar i cada cop m’adonava més que m’agradava la meva carrera. També em vaig adonar que si comences una carrera però que al final no et convenç no passa res, que sempre ets a temps de començar-ne una altra, sense cap problema. Aquest va ser un fet tranquil·litzador des del primer moment per a mi, que encara no tenia les coses molt clares.

Finalment, les sortides i les branques de la meva carrera són tan diverses i extenses que estic contenta de la meva opció. Sobretot, perquè vaig aconseguir estudiar a la Pompeu Fabra.

Núria Lopera Garcia, estudiant del grau en Traducció i Interpretació.

 

Anuncis


Deixa un comentari

Mai no és tard quan arriba

Benvolguts futurs estudiants: començaré dient-vos que vaig prendre la doble decisió d’estudiar a la UPF i d’estudiar IBE una setmana abans de fer la preinscripció, un cop ja tenia les notes de la selectivitat. I va ser una decisió que vaig prendre amb tota la tranquil·litat del món i de la qual no me’n penedeixo gens.

Com veieu, és normal no saber què fer fins a l’últim moment. Molts hem passat per aquí. Ens fan decidir massa ràpid i, alguns perquè ens agraden massa coses, o altres perquè no els agrada res, dubtem molt sobre què estudiar.

Primer de tot, no heu de patir per si us equivocareu. Si ha de passar, passarà, i quan passi, ja us en preocupareu. No val la pena trencar-se el cap amb una qüestió de la qual ningú no coneix la resposta.

En segon lloc, us recomano que afronteu la selectivitat amb el major entusiasme i les majors ganes possibles, i que aneu a per totes, perquè mai sabreu si voleu escollir una carrera diferent a la que teníeu prevista una setmana abans de prendre la decisió final.

En tercer lloc, si no teniu clar què fer, però sabeu que ho voleu fer a la UPF, teniu dues opcions: o cursar el Grau Obert, que ofereix algunes assignatures d’un màxim de tres graus diferents, amb la possibilitat d’introduir-hi modificacions cada trimestre, i que endarrereix un any el fet d’haver de triar quina carrera estudiar, o escollir un grau d’un àmbit que us interessi i que tingui sortides molt obertes.

Finalment, us animo a no prendre la vostra decisió per pressió de professors, familiars, coneguts… Tot i que es pot repetir, és una decisió important, i us heu de guiar únicament per la vostra voluntat. No escolliu per escollir, perquè quatre anys fent una cosa que t’agrada es passen volant; però, si no us agrada… Sort!

I amb aquesta paraula acabo: molta sort! Vénen mesos una mica estressants; però si algú els pot superar sou vosaltres, que ja heu arribat fins aquí. Ens veiem pel campus l’any que ve!

Neus Linares i Arroyo, estudiant del grau en International Business Economics.


Deixa un comentari

I després de Dret, què?

El grau en Dret, en principi, té una durada de quatre anys. Després d’aquest període, però, la gent creu que ja pot exercir com a advocat. Això no és així, ja que abans de poder-ho fer és necessari cursar el famós màster d’advocacia (que té una durada d’un any i mig), per tal d’examinar-se i poder optar al col·legi d’advocats. Per tant, després de superar l’examen és quan accedeixes en aquest col·legi i ja pots exercir com a advocat.

Tot i això, cal tenir en compte que, tot i que tothom assimila el fet d’estar estudiant dret amb acabar sent advocat, hi ha altres sortides. De fet, i donat que vivim envoltats de lleis, el grau en Dret és considerat com un dels que té més sortides professionals. En aquest sentit, la carrera, professionalment parlant, ens aporta moltes especialitats i vessants. Així doncs, la carrera és idònia per poder opositar per a alts càrrecs de la magistratura del país (com oposicions per a jutge o per a notari); també per iniciar una carrera diplomàtica o política.

Per tant, de què podràs treballar? Les principals sortides professionals del graduat en Dret són les d’advocat, registrador, procurador, notari, funcionari (jutge, magistrat, fiscal, lletrat de l’administració de justícia, advocat de l’estat, diplomàtic, funcionari d’organitzacions internacionals, etc.), assessor jurídic, conseller jurídic, i altres.

Queda clar, doncs, que la carrera de dret és una bona opció, d’entre d’altres raons, per la varietat professional que et garanteix en finalitzar-la.

Marta Montoro, estudiant del grau en Dret.


Deixa un comentari

Fer polítiques? Per a què?

Vaig decidir estudiar polítiques per poder entendre una mica millor com funciona el món (globalment i localment). Quan vaig entrar a l’ESO, la política em va començar a interessar molt. Però, en realitat, què és “la política”? Volia saber-ho bé, entendre-la, aprofundir-hi. Si t’agrada l’actualitat tant política com social o econòmica, aquesta carrera és una molt bona elecció. Personalment, tinc la sensació que et fa conèixer molts àmbits, des del dret fins a la sociologia, passant per història o relacions internacionals.

S’ha de treballar, sí, com a totes les carreres. Però, oi que estudiar coses com els sistemes electorals o les relacions diplomàtiques ve de gust? És un grau en què majoritàriament gaudiràs estudiant! En els seminaris, per exemple, debatràs de temes molt interessants i tindràs l’oportunitat de conèixer molts punts de vista, en ocasions radicalment diferents. Pel que fa a les sortides laborals, t’aconsello que no et faci enrere el que et diguin. És una carrera multidisciplinària: cal que trobis, doncs, quina branca t’agrada més (administració pública, relacions internacionals, polítiques públiques…). I un cop decidit, vinga, som-hi!!

La UPF és una aposta molt recomanable: l’estructura del grau és molt completa, els professors són grans coneixedors dels temes que tracten i les instal·lacions són molt potents (sobretot els bars).

He de remarcar que tot això us ho diu un passerell: faig primer. Però tinc clar que he fet una gran elecció, tant del grau com de la universitat. Dit això, us espero veure aviat per la facultat, lluitant pel que creieu!

Julià Tudó Cisquella, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració


Deixa un comentari

¿Por qué Publicidad y Relaciones Públicas en la Pompeu Fabra?

Creo que lo primero que deberías saber al escoger el grado en Publicidad y Relaciones Públicas es que no hay que ser un genio creativo. Nunca me he considerado creativa y entré a realizar este grado con un miedo terrible por si fracasaría en la mayoría de las asignaturas de esta índole. Por tanto, a todos aquellos que os planteáis estudiar este grado pero os echáis atrás por este motivo os tengo que decir que lo último que se requiere es esta habilidad.

Es importante, obviamente; pero echarle ganas lo es mucho más, dado que los profesores te ayudan a lo largo del camino a potenciar tus capacidades al máximo. Y de repente te sientes ese genio creativo que nunca habías imaginado poder ser.

Creo que también es de relevancia apuntar que el grado no se basa solo en la creatividad y las relaciones públicas. Yo descubrí el marketing y la investigación de mercados. Y fueron una absoluta revolución en mis expectativas de futuro laboral. Me atrevería a decir que el grado en Publicidad y Relaciones Públicas es uno de los más versátiles que existen hoy día. Dentro del sector tienes un grandísimo abanico de posibilidades laborales futuras.

Hoy en día preocupa a muchos estudiantes de bachillerato que están a las puertas de tener que escoger. La pregunta más formulada es la siguiente: ¿Qué estudio que más o menos me guste puedo escoger para que en un futuro pueda tener un buen trabajo? Yo también me hice esta pregunta unos cientos de veces y me embarqué en el mundo de la publicidad y las relaciones públicas casi a ciegas, ya que, por mucho que te mires un plan de estudios o vayas a charlas informativas no sabes lo que te vas a encontrar hasta que lo tienes ya delante. Y os tengo que confesar que, desde que empecé mis estudios, no me he arrepentido ni un solo segundo de mi elección. Ni de estudios ni de universidad. La Pompeu Fabra te permitirá explotar todas tus virtudes en cada asignatura en un tiempo récord: diez semanas, durante las cuales te marcarás una carrera de fondo donde reirás, llorarás y trabajarás muy duro. Pero lo mejor de todo es el método de trabajo que te ofrece: al ser mayoritariamente trabajo en equipo, el intercambio de ideas es constante; así que estarás aprendiendo sin casi darte cuenta.

Escoged Publicidad y Relaciones Públicas porque os fascina la comunicación. Escoged la Pompeu Fabra porque os fascina la buena educación universitaria.

Judit Hernán Tomás, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques


Deixa un comentari

Por qué la UPF para Traducción e Interpretación

Casi todos los estudiantes universitarios hemos vivido un periodo en el que no sabíamos bien qué estudiar, y en caso de que lo supiéramos no teníamos claro qué universidad debíamos escoger. Por este motivo, si te estás planteando estudiar Traducción e Interpretación como yo, te puedo dar —desde la experiencia— las razones por las que deberías escoger la Pompeu Fabra ante cualquier otra universidad.

La primera es que la UPF trabaja con una combinación lingüística de dos lenguas maternas (castellano y catalán) y dos lenguas extranjeras (una de ellas debe ser inglés y la otra se escoge entre las opciones de francés, alemán y lengua de signos catalana). Con esta información quiero dejar bien claro que no es opcional escoger una preferencia de traducción al castellano o catalán, porque llevarás a cabo las dos por igual y deberás pasar las asignaturas correspondientes —en primero desde la lengua extranjera 1 (con la que accedes al grado) hacia castellano y hacia catalán (ojo, son dos asignaturas diferentes); en segundo repetirás el proceso con la lengua extranjera 2, y en tercero y cuarto volverás a repetir el proceso hasta que domines la traducción general por completo). Además, deberás cursar asignaturas de traducción avanzada entre las lenguas castellano y catalán —que, aunque parezca fácil, son unos de los huesos de la carrera—, que fortalecerán tu nivel de estas dos lenguas y favorecerán el dominio total de ambas.

Por otro lado, con relación al dominio de las lenguas extranjeras, la UPF tratará por igual tu primera y segunda opción de lengua, ya que desde primero deberás realizar asignaturas de idioma hasta alcanzar el nivel C1 de ambas lenguas; estas asignaturas de idioma no tienen ninguna relación con las de traducción.

Ahora, ¿por qué escoger la UPF y no cualquier otra universidad? La respuesta para mi se basa en dos puntos principales:

1. Estancia obligatoria en el extranjero durante el primer trimestre de segundo. Sí, has leído bien —excepto por causa de fuerza mayor, es obligatoria—. Esto quiere decir que hay plaza para todos los alumnos de segundo, y las universidades se dividen por nota. La oferta es increíble y las universidades no solo son europeas (muchos de mis compañeros se fueron a EE. UU.). Esta estancia te “obliga” a mejorar considerablemente tu nivel de uno de los idiomas y, en mi caso —ya que francés es mi segundo idioma—, la UPEM (Universidad de París) me permitió aumentar mi nivel de segunda lengua para superar las asignaturas de idioma de la universidad.

2. Perfiles de traducción especializada. La UPF te permite (en tercero y cuarto) escoger doce —sí, DOCE— asignaturas optativas que te permitirán especializarte en la propia carrera. Cada perfil de especialización está compuesto por cuatro asignaturas y la oferta varía entre audiovisuales, periodismo, traducción científica, traducción jurídica, traducción asistida, interpretación (consecutiva y simultánea), etc.

Estoy a punto de terminar el grado y me siento preparada para afrontar con ilusión el mundo laboral. ¿Qué más os puedo decir?

Belinda Méndez Delegido, estudiante del grado en Traducción e Interpretación.


Deixa un comentari

¡Estudiar aprendiendo!

Como estudiante de International Business Economics, quiero animaros a pensar en un mundo donde estudiar no es simplemente memorizar unos contenidos, unas fechas, unas fórmulas. Un mundo donde estudiar significa aprender: entender y relacionar conceptos, ejercicios desafiantes que no son copiar unos párrafos de Internet o de un libro; donde estudiar significa prepararse para el futuro.

Los doce años que lleváis estudiando la mayoría pueden dar a pensar que este mundo no existe, que es una invención irreal y teórica de un extraño señor que no sale de su despacho, Pero sí que existe, y se llama UPF.

Este cambio radical en el método de aprendizaje (y enseñanza) provoca que mucha gente juzgue a la UPF como una universidad muy exigente, desesperante…; pero, en realidad, es una falta de adaptación al “aprendizaje real”, al entendimiento.

Y la realidad es que la universidad es muy agradecida, y cuando das de tu parte y te ofreces a aprender, esta te ofrece una gran variedad de recursos: decenas de clubs y asociaciones de lo más variadas; conferencias; un ambiente internacional; las mejores fiestas; cursos de idiomas; los mejores destinos para la movilidad internacional; un gran servicio de deportes…, y hasta te dan una voz que escuchan y reescuchan para mejorar, incluso más, todos estos servicios.

Y por todo esto yo soy la Pompeu. ¿Y tú?

Iván Iglesias Troche, estudiant del grau en International Business Economics.