Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Una mirada al futur

Benvinguts i benvingudes estudiants!

Sóc la Maria, i actualment estic cursant tercer del grau en Economia a la Universitat Pompeu Fabra.

Fa uns quants anys, jo i altres companys i companyes vam viure el mateix punt d’inflexió en el qual molts de vosaltres us trobeu ara: arriba l’edat adulta i, amb això, noves decisions que s’han de prendre, com per exemple, quina carrera escollir i on estudiar-la.

Amb la meva experiència com a estudiant universitària, procuraré donar-vos consells que crec que us poden ser útils. És clar, que focalitzaré la perspectiva en la UPF i el seu grau en Economia.

Com molts de vosaltres ja sabreu, la UPF és una institució amb molt de prestigi internacional, amb un elevat nivell a la docència i amb un agradable ambient universitari. Tan important com els professors són les modernes instal·lacions de les quals disposen els campus. Al campus de la Ciutadella, on se situa la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, l’estudiant té a la seva disposició una impressionant biblioteca que possibilita el préstec de llibres d’interès acadèmic, així com el préstec de portàtils i l’accés a aules d’informàtica.

Centrant-me en el grau en Economia, recordo com si fos ahir la il·lusió que vaig tenir quan vaig saber que havia accedit en aquesta carrera. La nota de tall no és baixa i puc imaginar la pressió amb la qual esteu cursant o cursareu batxillerat per tal d’aconseguir una nota alta. Tot i que no és fàcil mantenir el ritme, no us rendiu. El sacrifici i l’esforç valen la pena si el resultat s’ho mereix. I, en aquest cas, us puc dir que és així. Tenia bastant clar que volia cursar Economia i dubtava quina universitat escollir. Informant-me, però, de seguida em vaig adonar que la UPF és capdavantera en el sector de les ciències socials d’entre les universitats públiques i que, per tant, la meva decisió ja estava presa. La preocupació de molts en el moment de triar la carrera són les sortides laborals, i ara buscant pràctiques per fer en empreses us puc dir que l’accés al mercat laboral està pràcticament assegurat.

Per concloure l’apunt de la meva experiència, només em queda dir-vos que l’entrada al món universitari m’ha fet créixer com a persona, m’ha obert els ulls davant de nous horitzons, poder conèixer nous amics, ser més autònoma i independent. És un pas més a la vida que, us ben asseguro, un cop fet no tornaries enrere.

Endavant, la universitat us espera amb les portes ben obertes!

Maria Orriols Domingo, estudiant del grau en Economia

Anuncis


Deixa un comentari

No dejes llevarte por las impresiones

Querido futuro estudiante de la Universidad Pompeu i Fabra,

Quiero que sepas que no debes fiarte de las primeras impresiones, en tanto que no siempre son ciertas; por lo que te ánimo a entrar con ganas a esta Universidad, a disfrutar, a no preocuparte por las malas pasadas académicas que provoca el hecho de pasar de Bachillerato a un grado; pero, sobre todo, pretendo inculcarte que luchando, todo tiene su recompensa.

Soy yo la que te escribo, ya que en mi primer año de carrera no fui nada brillante (malas notas, estrés, ganas de disfrutar y de no estudiar, etc.), me encontraba en un ambiente completamente distinto al que estaba acostumbrada, por lo que estuve a punto de tirar la toalla en varias ocasiones. Sin embargo, ahora pienso en lo bien que hice en mentalizarme de que la opción no era dejar los estudios, sino que era empezar a luchar.

Ahora, mírame, soy una estudiante de tercero de derecho a la que te escribo a ti, futuro estudiante, para animarte. Debes concienciarte de que la Universidad Pompeu Fabra es una universidad muy exigente, pero, con esfuerzo y dedicación, todo tiene recompensa, y hay tiempo suficiente para absolutamente todo. Así que ya sabes, no te desanimes a la primera, evidentemente, encontrarás muchos cambios de golpe, a través de los cuales tendrás que aprender a madurar para combatirlos; pero, si estamos estudiando en la Universidad Pompeu Fabra es porque tú también puedes hacerlo.

Así que, ánimos y mucha suerte.

Marta Montoro Pérez, estudiant del grau en Dret.


Deixa un comentari

Portes Obertes

Ara que arriben les Portes Obertes de la Facultat d’aquest any, m’he posat melancòlic.

Pensava en fa dos anys, quan jo era un nano que, amb tota la por del món, va venir a veure la que ell creia que es deia “la Facultat del Mar” (que ara, per sort, sap que es diu Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida). Era un dissabte. No tenia massa clar si venir o no (em feia por fins i tot agafar el tren cap a Barcelona; que m’ho diguin ara…); però una amiga em va acabar convencent. Ens vam plantar aquí potser una mica massa d’hora, però ens va donar temps a tafanejar els espais: la biblioteca, alguna aula, la cafeteria, l’entrada a l’Hospital… En entrar-hi (que, al final, vam acabar arribant tard), ens vam trobar en Jordi Pérez, antic degà i professor de psicologia, explicant quins eren els avenços de la Facultat. La Meritxell Girvent, cap d’estudis, també ens va anar comentant com funcionava la Universitat. I, després d’una estona comentant els afers tècnics, van començar a parlar més de cor. Vam veure com estimen aquest projecte… Les ganes amb què ho explicaven eren contagioses! Més tard, van acabar la presentació. Va ser llavors quan ens vam dividir en grupets i, a cadascun, ens van agafar un parell d’estudiants. Érem unes quinze persones i aquell parell d’estudiants ens van ensenyar tota la Facultat; no es van oblidar res. De fet, encara avui intento trobar una de les sales que em van mostrar llavors, però no l’he sabuda pas localitzar (recordo que hi havia una espècie de sofà… Crec…). I, just abans de marxar, vaig preguntar-li una cosa a aquell nano, que em sembla que feia sisè. No recordo ben bé què vaig dir-li, però em vaig quedar amb les seves últimes paraules: “No sé si aquest és el lloc on has d’estar. Però et puc assegurar que, si vols estar-hi, farem el millor per tu”. Probablement, no era tan poètic; però ho recordo així.

Tornant a quan em posava melancòlic, pensava en com em va ajudar aquesta visita a decidir-me a emprendre una nova vida aquí, a triar el Campus Universitari Mar per formar-me com a futur metge. Vaig sentir-m’hi molt còmode! Per acabar, pensava, també, en com m’agrada xerrar i donar la meva opinió a qui em vol escoltar.
Per tant, vaig arribar ràpidament a la conclusió que havia de participar, sí o sí, a les Portes Obertes d’enguany, fent jo d’alumne de la Facultat que l’ensenya als qui hi estan interessats…

I això faré aquest cap de setmana; em fa molta il·lusió. Ja veurem com va…

Dani Martín Pazos, estudiant del grau en Medicina (UPF-UAB)

 


Deixa un comentari

La mejor universidad de Economía de España

Como estudiante de Economía puedo decir que estoy orgulloso de estudiar en una de las universidades más prestigiosas del mundo en este ámbito. De hecho, fue situada en la vigésima posición por los conocidos QS University Rankings. Y debo decir que no me extraña, dado su altísimo nivel de docencia y profesorado.

Particularmente, destacaría el sistema con el que cuenta la universidad de impartir clases, que consiste en una dualidad entre clases teóricas – compuestas por un gran número de estudiantes y en las cuales el profesor simplemente explica la teoría– y seminarios –en donde se realizan ejercicios prácticos, casos reales, debates u otro tipo de actividades con un grupo reducido de estudiantes–. Los seminarios son especialmente el gran valor añadido con el que cuenta esta universidad, pues son las clases que verdaderamente te hacen aplicar los conceptos teóricos de forma práctica y te permiten desarrollar capacidades variadas; desde comunicación y debate, o presentación oral, hasta trabajo en equipo.

Por otro lado, el nivel del profesorado es excepcional. A lo largo de la carrera he tenido la oportunidad de recibir clases de doctores de universidades tales como Harvad, Chicago, Stanford, London School of Economics y Oxford. Además, muchos han sido profesores internacionales, hecho que enriquece de forma significativa la diversidad cultural del profesorado de la universidad, por no decir que recibir clases en inglés es muy importante a día de hoy.

En lo que respecta al ambiente estudiantil, mencionar que es muy familiar y tremendamente social: uno puede llegar a hacer muy buenas amistades. Es cierto que la universidad no cuenta con un campus tan extenso como el de la UAB, ni tampoco está situada en la Diagonal rodeada de facultades, por lo que quizás se podría llegar a pensar que puede ser aburrida. Sin embargo, lo importante no es el tamaño ni la localización, sino las amistades que haces. Además, el hecho de realizar muchos trabajos en equipo y que haya seminarios cada semana (a veces por la tarde y, por tanto, te tienes que quedar a comer en la universidad) hace que tengas mucha vida universitaria y compartas muchos momentos con tus compañeros, a veces durante todo el día.

¿Y qué hay acerca de la carrera de Economía? Es una carrera muy polivalente, que te hará desarrollar capacidades tanto analíticas y matemáticas, como de comunicación y comprensión lectora. Es una carrera en la que tendrás que escribir, leer y calcular mucho, con lo que se puede decir que se necesita tener una cierta comodidad con las matemáticas (pero tampoco os asustéis, con el bachillerato social empezáis con una buena base), y capacidad para comprender todo tipo de textos y redactar de forma concisa y clara. Como he dicho, un economista debe ser una persona polivalente. Por último, no quiero olvidar mencionar las grandes oportunidades laborales que se pueden tener con esta carrera, ya sea investigación y docencia, banca y finanzas, dirección empresarial, consultoría, entre muchas otras.

Eduard Seyde Abad, estudiante del grado en Economía


Deixa un comentari

Per què triar la Pompeu?

M’agradaria animar a tots aquells que no tingueu clar quina universitat triar a informar-vos sobre la Pompeu, ja que té moltes coses bones.

Primerament, és una universitat de prestigi, que les empreses valoren molt. Això pot ser un dels punts més forts del vostre currículum, que us obrirà moltes portes. A més, seguint en l’àmbit laboral, aquesta universitat té una borsa de treball molt àmplia en què és fàcil trobar les pràctiques que més encaixin amb vosaltres (el millor és que un cop acabada la carrera pots continuar optant a les ofertes publicades). Sense anar tan lluny, recomano la Pompeu pel seu mètode de treball: tenim classes teòriques i seminaris (classes més reduïdes en què es fan exercicis pràctics). A més, tenim una aula global (el que molts coneixereu ara com a “Moodle”) on els professors pengen els PowerPoint que fan servir a classe, a més d’exercicis per practicar, articles interessants per llegir relacionats amb l’assignatura o tot el que ells creguin convenient que tingueu a l’abast.

No us vull enganyar, no tot són coses bones. Per exemple, de vegades, els horaris no us agradaran; però tindreu poques hores de classe a la setmana i poques assignatures (normalment són quatre al trimestre amb dues classes i un seminari d’hora i mitja per setmana).

A més, podreu aprofitar les estones “penjades” entre classes a la biblioteca: agafar un ordinador allà o emportar-te un dels portàtils a qualsevol lloc del campus, quedar-te estudiant sol a la zona de les aigües (que és la més tranquil·la) o amb companys a les aules de grup o a les taules, o simplement prendre alguna cosa al bar (també hi ha una sala amb microones per a aquells que porteu tupper).

En definitiva, crec que la Pompeu pot ser una molt bona opció per a aquells que encaixeu amb un perfil disciplinat, ja que s’ha de ser constant amb les classes teòriques i amb la feina que s’ha de fer a casa.

Valeria Vazquez Ojeda, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management


Deixa un comentari

Carrera nova, vida nova

L’any 2013 va ser un any d’inflexió per a mi.

Portava dos anys cursant una carrera que no m’omplia, m’agobiava i no em feia feliç. Estava fart de fer allò que no m’agradava, d’esforçar-me per una cosa que només em portava patiment i maldecaps.

Vaig decidir canviar-me de carrera i fer una cosa que realment em fes feliç: vaig decidir convertir la meva afició en la meva professió. El cinema i la televisió sempre m’havien fascinat, així que vaig mirar on podia estudiar allò que sabia segur que em satisfaria. Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra va ser la meva primera opció des del primer moment. No vaig voler mirar altres universitats, altres carreres. Ni tampoc altres països. Ho vaig tenir clar des del principi.

A l’hora de fer la preinscripció, va ser l’única opció que vaig posar.

Un parell de setmanes després, quan em va arribar la confirmació, vaig respirar fons i l’alegria em va envair.

Notava que començava una vida nova.

Sebastià Rambla i Vidal, estudiant del grau en Comunicació Audiovisual

 


Deixa un comentari

El segon trimestre de segon

Ja fa gairebé dos anys que vaig decidir entrar a Medicina. M’havia mirat les matèries, el pla docent em va entusiasmar i, després d’anar a la Jornada de Portes Obertes del març d’aquell any, vaig quedar-ne ben convençut.

Més endavant, el juliol del 2015, estava matriculant-me al grau en Medicina de la UPF-UAB i, la veritat, no m’ho acabava de creure: universitat, nova gent, matèries dures… Llavors va arribar el setembre i, un dia, als companys amb els quals començàvem a fer pinya ens va donar per mirar el pla d’estudis encara més a fons.

El primer trimestre de primer consistia a fer Introducció a la Universitat, Física per a les Ciències de la Salut i Anatomia i Embriologia. No sabíem ben bé com aniria la cosa, però ens oloràvem que Anato no seria pas fàcil. I crec que va ser just el dia següent que vam conèixer en Pereira, el temut Pereira. Ja vam veure que no ens posaria les coses del tot senzilles, i els companys d’altres anys ens deien que seria complicat, que ens faria treballar de valent.

No obstant això, molts dels alumnes d’altres anys coincidien en això: “Prepareu-vos per al segon trimestre de segon”. I la frase va quedar-se allà. No li vaig donar massa voltes en aquell moment, però crec que era una cosa recurrent. De tant en tant, quan estava uns dies amb força feina, pensava: “Bufa, això encara pot ser més dur?”. I els dies en què estava tranquil i relaxat, de vegades, em venia al cap: “Bufa, això d’estar tan tranquil no ho podràs fer pas durant el segon trimestre de segon, que serà molt dur…”.

Doncs, just avui, tot havent acabat Anatomia Humana (amb un acomiadament del Pereira força emotiu, en què ens ha dit que ens trobarà una mica a faltar, i tot…), fent un dels últims seminaris amb el Paco, de Fisiologia Humana (que, com sempre, no et deixa mai indiferent, amb el seu estil frenètic d’ensenyar) i amb la penúltima classe d’Histologia Humana, del Lloreta (el qual ens estima un munt), he vist que no hi havia raó per preocupar-me. Hem après com estan organitzats ben bé tots els teixits del cos, gràcies a l’Histo; hem vist on estan els òrgans en què aquests teixits s’organitzen, amb Anato; i ens hem adonat de com funcionen, gràcies a Fisio.

I bé, per què aquesta introducció tan llarga? Doncs, perquè, aquest segon trimestre de segon, que ara ja estic acabant, és sense cap mena de dubte, el que més m’ha agradat en tot el que porto de grau. Tot s’ha de dir, fins abans de començar, tenia força por. Pel meu cap rondava la idea: “Bufa, potser no podràs… No serà massa difícil? I si estàs massa cansat?”… Però, puc assegurar-vos que, quan veus que el treball que fas té un sentit clar, t’adones que aprens i, a més, gràcies al bon ambient, estàs a gust, totes les peces giren com un engranatge, gaudeixes i ets feliç.

Dani Martín Pazos, estudiant del grau en Medicina (UPF-UAB)