Toda la verdad sobre estudiar una ingeniería en la UPF

Como muchos, tenía el miedo de hacer la solicitud para estudiar ingeniería matemática en la Universidad Pompeu Fabra. En aquel momento, era una carrera muy nueva (lo sigue siendo). Me ponía nerviosa solo la idea de que no llegara mi nota de Selectividad, de que me echaran de la universidad el primer año y aún más el hecho de que no sabía programar. C++, Java y Python, que eran no más que palabras sin sentido para mí.

Es verdad que ingeniería no es una carrera para cobardes. He pasado por frustración y desesperación, entre otras cosas; pero nada es comparable con la emoción y la euforia que tienes al hacer cosas que antes parecían magia o haber entendido algo que al principio del curso era inalcanzable.

El primer año siempre es el más difícil. No porque el programa de primero sea el más exigente, sino porque el sistema de la universidad se diferencia drásticamente de lo que es Bachillerato. Al principio, todas las ingenierías van juntas y conoces a muchas personas de otras carreras. El primer año es base; así que podéis esperar matemáticas y programación 24/7. Nadie te controla, puedes no ir a clases en general y nadie te dirá nada. Y eso es lo que más cuesta en la universidad: autodisciplina. La aprendes a buenas o a malas (suspendiendo asignaturas, ¡que es lo que hice yo!); pero la aprendes, y el segundo año parecerá mucho más asequible.

La programación la enseñan desde 0.

Lo que diferencia la ingeniería matemática es que estudiamos Python, un lenguaje muy flexible que es perfecto para trabajar con los datos. Otros lenguajes también, claramente; pero Python será el más usado.

Hay muchas matemáticas. Podéis esperar seis asignaturas puramente matemáticas en el primer curso. Hasta en tercero sigo teniendo asignaturas como Modelos Estadísticos o Modelos Gráficos Probabilísticos. Es lo que tiene ingeniería matemática y que no tienen tanto las otras. No os asustéis, porque es muy interesante y no es nada parecido al programa del Bachillerato.

Tenéis que estar preparados que si sacábais notables o sobresalientes toda vuestra vida, no será tendencia en la universidad. Los que os darán el diploma tienen que estar seguros de que seréis los mejores profesionales que las empresas necesitan. Si os ponen un aprobado, es porque conocéis la asignatura lo bastante bien para aplicarla en el ámbito profesional. Con el tiempo, veréis que vuestras notas irán subiendo. No os preocupéis por esto, sobre todo el primer año: lo importante es sacar el máximo provecho del aprendizaje.

Finalmente, la carrera es emocionante, interesante y 100% vale la pena. Es como escalar una montaña. Es duro, a veces parecerá que hacéis demasiados esfuerzos para nada; pero una vez lo superas, ves los resultados de tu trabajo, lo que puedes hacer, y sientes una alegría y felicidad, como si vieses las nubes por debajo de tus pies y el cielo tan claramente azul e interminable.

Irina Kireeva, estudiante del grau en Ingeniería Matemática en Ciencia de Datos

Escola d’Enginyeria

Erasmus!

Hola! Sóc una estudiant de tercer curs de Ciències Empresarials – Management i us parlaré una mica sobre l’Erasmus, el procés per demanar plaça, la nota mitjana, etc. Aquest any, he hagut de passar per tot això, i hi ha diverses coses que m’agradaria haver sabut abans.

Començaré explicant-vos el procés de sol·licitud. Normalment, comença el novembre i la Universitat publica les places definitives a finals de gener. Per això, el novembre has de tenir:

—La teva llista d’universitats on vols fer l’Erasmus (fins a set o vuit opcions) i, si pot ser, el trimestre també.

—El certificat de la llengua requerida per la universitat de destinació (tot això està especificat al PDF de destinacions de la web de la Pompeu Fabra)

—La millor nota mitjana que puguis.

Tingueu molt en compte, sobretot si sou de primer, que fareu la sol·licitud el novembre de l’any anterior del que vulgueu marxar; és a dir, que si voleu marxar a tercer, haureu de demanar plaça el novembre del segon curs i, per tant, es tindrà en compte la teva nota mitjana de primer; i si voleu marxar a quart, haureu de demanar-ho el novembre del tercer curs, amb la nota mitjana de primer i segon.

Així que us recomano que no us adormiu a primer i que estudieu molt per aconseguir la millor nota mitjana que pugueu, per poder tenir moltes més opcions disponibles.

A l’hora d’escollir la universitat de destinació, us aconsello que llegiu detingudament els factsheets que trobareu a l’apartat de destinacions de la web. Heu de fixar-vos bé en tot el que hi demanen, els requisits que posen per poder marxar, tant acadèmics com financers, pressupost, visat, etc.

En el meu cas, aniré als EUA l’any que ve. Per tant, a l’hora de prendre la decisió, a part de veure com eren les universitats i les ciutats on es trobaven, vaig tenir en compte que hauria de pagar l’assegurança mèdica, els vols, el visat, un altre examen d’anglès (ja que als EUA et demanen el TOEFL), poder demostrar que tinc diners suficients per poder mantenir-me allà tot el temps que duri l’estada, etc. Normalment, a la pàgina web de les universitats trobareu pressupostos basats en anteriors estudiants d’Erasmus; així que us en podreu fer una idea. També us recomano mirar atentament les assignatures que s’ofereixen. Està molt bé guiar-te per països o per ciutats que us agraden; però recordeu que hi aneu a estudiar també [ha!, ha!, ha!…], així que assegureu-vos que teniu assignatures que us cridin molt l’atenció i de les quals podreu treure molt profit.

Finalment, vull dir-vos també que no passa res si no us quedeu a la vostra primera opció. Jo, per exemple, vaig quedar a la segona, i no us mentiré, al principi em vaig portar una decepció perquè em feia molta il·lusió la primera universitat; però, a mesura que ha passat el temps, estic cada vegada més contenta i emocionada, i sé que ho gaudiré moltíssim.

Tal com em diu sempre una molt bona amiga: “Las cosas pasan por algo; si tiene que ser para tí, lo será”.

Paula Sáez Zúñiga, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Facultat d’Economia i Empresa

Descobrint el campus del Poblenou

Benvolguts futurs estudiants universitaris! Sóc la Míriam León, estudiant de segon de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra. He enviat diverses entrades al blog parlant sobre el grau que estic cursant en concret. No obstant això, avui us parlaré sobre el campus en el qual estudio: el campus del Poblenou.

Aquest campus, ple d’història, es compon de quatre edificis i l’Àrea Tallers, i agrupa els estudis de comunicació, llengües i tecnologia. A primera vista, des del carrer Roc Boronat, podem identificar-lo per les plaques platejades i vermelles que brillen amb la llum del sol. Quan hi entrem, podem divisar la xemeneia de Ca l’Aranyó, ja que l’edifici era anteriorment una fàbrica cotonera que va funcionar durant més de 100 anys. D’aquí la bellesa dels dos edificis que formaven l’antiga fàbrica. En el present, amb la implantació de tres edificis nous es produeix aquest xoc entre antiguitat i actualitat, que atorga un encant especial al campus.

A més a més, pel que fa a la zona exterior, trobem que el campus està situat al costat de la productora Mediapro i de l’editorial RBA, així com de Radio Nacional de España (RNE). També, el fet que hi estigui situat el centre comercial Glòries, a poc més de dues illes urbanes fa més amenes les estones entre classe i classe, sobretot quan és l’hora d’esmorzar o de dinar. També a dues illes en diagonal, s’hi troba la torre Glòries, un dels emblemàtics símbols de l’skyline de la ciutat de Barcelona. Així mateix, és una àrea de gran accessibilitat amb transport públic de tot tipus: TRAM, bus, metro i bicing.

Personalment, m’agradaria afegir que l’estètica del campus i el seu funcionament han provocat en mi el fet que “anar a la uni” no fos una acció angoixosa en el meu dia a dia, sinó ben al contrari. Tots els racons del campus tenen la seva funcionalitat i el seu atractiu. Considero de gran importància mencionar l’Àrea Tallers, molt utilitzada pels alumnes del grau que estudio, ja que proporciona totes les eines, aparells i espais necessaris en les assignatures dels graus referents a la Facultat de Comunicació, tant Publicitat i Relacions Públiques com Periodisme o Comunicació Audiovisual.

Ens trobem, doncs, en una zona plena de vitalitat i d’avantguarda, en ple districte 22@, on estudiar amb totes les facilitats que ofereix la Universitat Pompeu Fabra aporta un valor afegit a l’etapa universitària.

Míriam León Pubill, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Facultat de Comunicació

Desmuntant els mites sobre la publicitat i les relacions públiques

Hola a tots i a totes! Em dic Míriam León, i sóc estudiant de Publicitat i Relacions Públiques. Aquest any, estic fent el curs del grau, i també és el segon any consecutiu escrivint al blog Universitari per fi! En la meva primera entrada en aquest blog vaig presentar la meva situació personal a l’hora d’escollir la carrera i com vaig acabar escollint aquest grau a la Universitat Pompeu Fabra, la qual us animo a llegir per si us trobeu en la mateixa situació. No obstant això, en aquesta segona entrada presentaré la meva visió a dia d’avui, amb un any més d’experiència i ensenyament.

“A Publicitat només mireu espots, oi?”, “Els de Publicitat salteu els anuncis a YouTube?”, “Estudiant Relacions Públiques acabes de relacions públiques (RP) en una discoteca”, “Aquesta carrera és d’influencers”, “Però, cal estudiar per ser RP?”… Si tu també has fet una ganyota en llegir aquestes preguntes i afirmacions, només em cal felicitar-te, ja que has escollit el grau correctament.

Els actuals i futurs estudiants de Publicitat i Relacions Públiques, per no mencionar els professionals i experts en aquestes dues disciplines, estem exposats sempre en aquest tipus d’expressions; tant, que al final ja ens les sabem de memòria. Però la publicitat és molt més que la realització i la visualització d’espots o cartells, i les relacions públiques són molt més que el fet de representar una institució i quedar bé davant dels diferents públics. Després d’aquests quasi dos anys de carrera puc afirmar amb més convenciment que l’any passat que considero que he escollit el millor grau que podia haver escollit en referència a les meves característiques i aptituds i, per descomptat, a la millor universitat que podia triar. Sobretot, gràcies a les assignatures, amb les quals t’endinses totalment en els dos àmbits, i les quals, a poc a poc, et van redirigint a la disciplina en què treballes millor, i vas descobrint noves destreses que no sabies que podies desenvolupar. A més, els docents de les assignatures són grans professionals d’aquests camps, amb la qual cosa poder gaudir dels seus ensenyaments i de la seva proximitat, en treballar en grups reduïts, permet avançar encara més en l’estudi d’aquesta àrea de la comunicació.

Si t’interessen tant la publicitat com les relacions públiques i valores que els professors et coneguin pel teu nom, no dubtis a escollir aquest grau a la Universitat Pompeu Fabra. Estic segura que no te’n penediràs. Molts ànims en aquest trajecte, i espero veure’t al campus! ; )

Míriam León Pubill, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Facultat de Comunicació

¿Cómo es un Erasmus en pandemia?

Hola, después de hablaros en otros apuntes acerca de la vida universitaria, hoy os quiero hablar sobre mi experiencia Erasmus. Ahora mismo, os escribo desde Oslo, donde llevo ya dos meses de estancia.

El proceso lo comencé hace un año y medio. Tras leer una larga lista e ir apuntando aquellas universidades que me entusiasmaban, realice mi selección. La Universidad nos permitía escoger hasta ocho opciones y, afortunadamente, después de presentar alguna documentación, nota del expediente y nivel de inglés (en mi caso, B2), en enero me asignaron la plaza. Por suerte, me adjudicaron mi primera opción: BI Norwegian Business School. Estuve muy emocionada. Es una universidad genial, con muchas actividades, alojamiento garantizado, prestigio, excelentes profesores y asignaturas y un campus increíble. Pero, al llegar la pandemia, pensé que no sería posible venir.

Lo medité y quise continuar a la espera. No tenía nada que perder. Durante el verano cancelaron el programa del primer semestre, pero continué a la espera. La universidad de destino estuvo en contacto con nosotros, facilitándonos la información pertinente con total transparencia en cuanto a las posibilidades. Mientras tanto, en la UPF fui recogiendo toda la documentación importante para poder marchar. Seguro, beca Erasmus, etc. Fue muy fácil, ya que la UPF dispone de una web con todas las especificaciones.

En diciembre, nos confirmaron la estancia. Debido a la pandemia, tuvimos que reservar un hotel de cuarentena (financiado por la misma universidad) y realice el acuerdo de estudios.

Dos meses más tarde estoy encantada de haber dado el paso. Estoy conociendo a muchísima gente, practicando inglés, exponiéndome y saliendo de mi zona de confort. Es cierto que tiene sus complicaciones: al estar realizando clases online, las actividades están más reguladas, hemos experimentado un confinamiento; pero aún así estoy feliz de estar aquí y con ganas de exprimir esta experiencia al máximo.

Andrea Bohórquez, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Facultat d’Economia i Empresa

Criminología no es CSI, es todavía mejor

Es difícil tomar la decisión de estudiar Criminología cuando no hay la suficiente información sobre una carrera tan reciente. Además, las creencias falsas que comparan esta ciencia multidisciplinar con series de un ámbito más criminalístico que no criminológico dificultan todavía más descubrir lo que se esconde tras este grado universitario.

Verás cadáveres, estudiarás asesinatos y escenas de crimen, podrás resolver casos criminales… Mentira, mentira y mentira. La criminología es mucho más que eso porque se centra en ir a la raíz del problema en lugar de resolver solamente casos aislados. Trata de entender y explicar las razones de la causa de la criminalidad para así poder prevenirla estudiando el delito, la delincuencia y la víctima.

Estudiar criminología es estudiar ciencias sociales aplicadas a la delincuencia: psicología, biología, sociología, estadística, derecho penal… Es necesario tener conocimiento en todas estas ramas para luego poder aplicarlo desde un punto de vista criminológico en el estudio de la criminalidad. Se debe conocer la mente humana y los trastornos que puede sufrir para así poder entender algunos perfiles criminales. También es necesario conocer la sociedad en la que vivimos y como las estructuras que la conforman pueden ser un incentivo hacia la delincuencia. Además, hay que recoger los datos sobre delincuencia a través de la estadística. Y por último, hay que estudiar la ciencia que castiga el delito y cuestionarnos sus pros y contras.

Y este es uno de los otros problemas a los que se enfrentan los estudiantes que quieren cursar el grado en Criminología, a que se les motive a escoger estudiar Derecho ya que realmente “es casi lo mismo Criminología que Derecho Penal”. El derecho penal estudia el delito como un fenómeno normativo al cual debe castigar o no tras haber valorado el hecho delictivo. Por el contrario, la criminología al estudiar el delito como un fenómeno sociológico se encarga también de prevenirlo de forma positiva y, por lo tanto, lo estudia antes de que ocurra teniendo en cuenta cada caso concreto. La criminología es crítica con el Derecho Penal y con el sistema carcelario, ya que cuestiona la efectividad de este. Por lo tanto, cursar Criminología conlleva estudiar Derecho Penal pero siempre entendiendo el delito desde un punto de vista muy diferente al normativo. Recomiendo la criminología porque te hace cuestionar, pensar, empatizar, y sobre todo: porque creo que es necesaria.

Y recomiendo la Universitat Pompeu Fabra para estudiar este grado porque no hay mejor sitio para hacerlo que en la universidad mejor valorada del país.

Irene Milena Villena, estudiante del grado en Criminología y Políticas Públicas de Prevención

Facultat de Dret

No tingueu por de triar Humanitats

“Per què triar una carrera és una de les decisions més importants de la nostra vida?”. Sovint, m’he plantejat aquesta pregunta i, a mesura que m’he anat fent gran, la resposta que he cregut més encertada ha anat variant. Des que a l’institut ens posen davant el full amb les infinites opcions que actualment ofereixen en matèria de graus les universitats catalanes, se’ns diu que el fet d’escollir carrera és una de les decisions més importants de la nostra vida.

Jo vaig fer el batxillerat científic. La física i les matemàtiques sempre m’havien agradat molt; però, a pocs mesos d’acabar el segon curs, vaig veure que, en realitat, el que a mi realment m’agradaria fer era una carrera de lletres. Molts dels meus professors es van dur les mans al cap, esgarrifats davant la meva decisió. El cert, però, és que jo dedicava més temps lliure a llegir llibres i a visitar museus que no pas a fer recerca sobre els darrers descobriments de la NASA. Fer el salt de ciències a lletres podia acabar sent un pas funest, però no podia quedar-me de braços plegats, sabent que ni tan sols ho havia intentat.

Ara estic al tercer curs d’Humanitats i m’he adonat que aquest pas que jo vaig fer no només no és un rara avis, sinó que molts dels meus companys també l’havien fet i ha esdevingut la clau perquè gaudíssim al màxim de la nostra experiència universitària. La pandèmia ha fet que la vida es compliqui molt per a tots; ha provocat que molts dels nostres plans de futur trontollin. En definitiva, ens ha ensenyat que el curs de la vida és incert, que mai no podem saber què ens depara el futur, i que és important aprofitar cada moment fent el que més ens omple i ens agrada. Triar una carrera és una de les decisions més importants de la nostra vida pel temps que hi dediquem, no pas per la feina que més tard podrem aconseguir.

Si us agrada l’art, si us apassiona la literatura, si us interessen la filosofia i la història…, no deixeu passar la grandíssima oportunitat que us ofereix la UPF de poder cursar una carrera que ofereix formació interdisciplinària com el grau en Humanitats. Si heu de fer un gran salt, no tingueu por de fer-lo! Us imagineu cursar una carrera amb assignatures els plans docents de la qual consisteixen a llegir els llibres que més us agraden, a estudiar les obres d’art que més us enamoren? Sí, és emocionant! La universitat s’ha de gaudir. Que allò que més us agradi sempre sigui una prioritat. No tingueu por de triar Humanitats.

Maria Dolors Raventós García-Amorena, estudiant del grau en Humanitats

Facultat d’Humanitats

Dubtar entre dues carreres

Què passa quan dubtes a l’hora d’escollir quina carrera vols estudiar? I si la meva primera opció no és la correcta? Què hauria passat si hagués escollit l’altra opció? Us vinc a explicar la meva experiència. Tenia clar des d’un primer moment que volia estudiar algun grau relacionat amb la branca de l’economia i que ho volia fer a la Pompeu Fabra (punt a favor perquè, per sort, tenia clar on volia estudiar i sobre quin tema, mentre que altres persones no ho tenen clar).

Un cop escollit això, em vaig posar a mirar les diferents carreres i a prioritzar les que més em cridaven l’atenció per, a l’hora de posar-les en la llista d’opcions, tenir clar quina escollir. El dia que em van donar les notes de la selectivitat i podia escollir definitivament les opcions, va ser el dia que vaig tenir un problema: en mirar per últim cop la web de la Pompeu, vaig descobrir el grau en Ciències Empresarials-Management. Consell: informeu-vos detalladament de les opcions que ofereix la Universitat, que no us passi com a mi, que em vaig endur una sorpresa d’última hora.

Què vaig fer?, us preguntareu. Doncs, mirar-me per sobre aquest grau, tenint en compte que posava docència en anglès i malgrat que vaig estar temptada de posar-lo com a primera opció, la guanyadora va ser ADE, i Management es va quedar com a segona opció. Com que havia tret bona nota a la selectivitat, vaig entrar a la primera opció (ADE). Si hagués sabut el que sé ara, hauria posat Management com a primera opció. La qüestió és que les assignatures d’ADE no m’entusiasmaven massa; vull deixar clar que el primer any d’universitat és habitual que no totes les assignatures siguin del teu gust, i conforme avances en la carrera et vas decantant per les que més t’agraden. En el meu cas, com que vaig veure que malgrat passar al curs següent no em sentiria més còmode amb les matèries, el que vaig fer va ser: acabar primer d’ADE i canviar-me l’any següent a Ciències Empresarials-Management. Per sort, em van convalidar certes assignatures; però això és una altra història.

El que vull explicar-vos, o més ben dit aconsellar-vos, amb el que he après gràcies a la meva experiència personal és, en primer lloc i com ja he mencionat abans: mireu-vos en profunditat els plans docents de les assignatures. Tindreu una idea general dels continguts de cadascuna, i en el cas de dubtar entre diverses carreres us pot ajudar. En segon lloc, no tingueu por a equivocar-vos i canviar de carrera. I, per últim, assistiu a les Jornades de Portes Obertes que ofereixen les universitats per veure vosaltres mateixos com és la vida a cada campus. Espero que us serveixin els meus consells!

Sara Gastón Rodríguez, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

La tria d’universitat (i de carrera)

En quin moment de la meva vida vaig decidir que estudiaria a la UPF? Recordo que, quan estudiava quart d’ESO, probablement vaig veure el portal web de la UPF; potser buscant per Internet on estudiar Dret. I d’ençà que la vaig veure vaig decidir que aquella seria la universitat a la qual aniria.

Sincerament, aquest mètode d’elecció d’universitat no el recomano pas, ja que és molt millor consultar el posicionament de cadascuna (tant en l’àmbit nacional com internacional); veure els plans docents de les diferents carreres; veure què et pot oferir; demanar experiències, etc. O sigui, cercar molta informació i comparar amb altres universitats. En tot cas, haig d’admetre que tot això també ho vaig fer posteriorment (un cop ja havia decidit que volia estudiar a la UPF), i em va servir per reafirmar-me en la meva decisió. La qualitat, la posició de la Universitat en els rànquings, l’aposta per la internacionalització, la localització i els preciosos edificis, aules i el Dipòsit de les Aigües (que haig d’admetre que, d’alguna manera, van influir en el fet que escollís la UPF, ja que un bon escenari també motiva, oi?). Amb tot, afirmaria que la UPF és una de les millors universitats d’Espanya on realment val la pena estudiar.

Bé, doncs, ja hem comprovat que la UPF és la millor opció d’universitat (o almenys per a mi ho era). Però, és clar, alguna cosa haurem d’estudiar, evidentment. Aquí és on entrem de ple en la tria de la carrera, que pot arribar a ser fins i tot més complicada que la tria d’universitat, perquè, de carreres, n’hi ha tantes i tan variades…

Pel que fa a les carreres, ja és tot més personal: quins són els teus interessos, tant acadèmics com professionals; i també quina modalitat de batxillerat vas estudiar (ja que això influeix molt en els coneixements de què disposes i les carreres a les quals pots accedir amb les PAU). En el meu cas, d’una banda, sabia que volia ser notària i, per tant, Dret era la meva carrera; i, d’una altra banda, vaig estudiar el batxillerat social (cosa que ja em dirigia cap a unes carreres més socials i m’allunyava de les científiques o tecnològiques); encara que vaig estar a punt d’escollir la modalitat d’humanitats. Per tant, consell: mireu molt bé les ponderacions de les assignatures per als estudis que voleu cursar a la universitat, o tindreu un disgust.

Per acabar, haig de dir que sí que és cert que la tria d’universitat i de carrera és important; però sempre es pot rectificar si no és el que ens esperàvem, o potser resulta que no encaixa tant amb nosaltres com en un inici ens havíem plantejat.

Així que ànims a tots els qui heu d’escollir universitat i carrera; i, si ja ho teniu clar, endavant, perseguiu els vostres somnis i aconseguiu totes les vostres metes!

Anaïs Costarrosa Arenas, estudiant del grau en Dret

Unitat de Coordinació Acadèmica en Dret

El sistema d’avaluació a la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF

De l’institut a la universitat, canvien moltes coses: els horaris, la manera com es fan les classes, l’organització del curs, el tipus d’assignatures… I, és clar, la manera com s’avalua. Com ja deveu saber, el calendari acadèmic de la Pompeu, a diferència de la majoria de les universitats, s’estructura en trimestres. Cada trimestre consta de deu setmanes de classe i dues d’avaluació, separades per uns quants dies dedicats a preparar els exàmens. Les assignatures, si més no les de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge, acostumen a constar d’un sol trimestre, tot i que és cert que n’hi ha algunes de dos, com Llengua Catalana, Llengua Espanyola o les assignatures d’idioma.

No us ho negaré pas: el ritme a la Pompeu és veritablement frenètic. Pràctiques, treballs en grup, exàmens… Tot condensat en dotze setmanetes. Però precisament és això el que m’agrada més del sistema d’avaluació de la UPF. Les assignatures no estan centrades a preparar un examen final (de fet, n’hi ha algunes que ni tan sols en tenen), sinó a realment assimilar-ne el contingut, cosa que s’aconsegueix mitjançant diverses pràctiques que aprofundeixen en un aspecte determinat de l’assignatura i que estan distribuïdes al llarg de tot el trimestre.

El pes de l’assignatura el porten, precisament, aquestes pràctiques. L’examen final acostuma a comptar entre el 30 % i el 50% de l’assignatura (mai compta més d’aquest 50%); mentre que la resta, com ja deia, se l’emporten diferents pràctiques i treballs. Només hi acostuma a haver un examen per assignatura; però és cert que n’hi ha algunes (molt poques) que tenen un examen parcial, sobretot les que consten de dos trimestres.

La veritat és que el sistema d’avaluació de la Pompeu ha fet que aprengui molt més del que ho hagués fet a través de solament exàmens. Les pràctiques m’han servit per aprofundir molt més en alguns aspectes i, els exàmens finals, per recapitular en tot el contingut de l’assignatura. En definitiva, el sistema d’avaluació de la Pompeu és molt complet. Fa que hagis d’estar treballant al màxim durant tot el trimestre; però no et jugues la nota en un examen final. Et permet aprofundir en tots els aspectes de l’assignatura, però també avaluar-les globalment.

Irene Vílchez Sánchez, estudiant del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades

Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge

¿Por qué la UPF?

Una pregunta que se podría responder, únicamente, con echarle un vistazo a las posiciones en donde se halla tanto a nivel mundial, como europeo y también nacional. Una universidad llena de vida juvenil, tanto a nivel de profesorado como de alumnado. Sin dejar de lado las magníficas instalaciones de todos los campus que ofrece.

A los 16 años, cuando cursaba cuarto de ESO, tenía muy claro en qué universidad quería estudiar, independientemente de la carrera elegida. En mi antiguo instituto se nos ofrecían charlas de exalumnos sobre las carreras y universidades que eligieron en su momento. El hijo de la directora nos habló de la famosa Universidad Pompeu Fabra, mostrando un videoclip que realizó junto con sus amigos de su paso por dicha universidad. Un videoclip emotivo y al mismo tiempo divertido y satisfactorio, en el que se podían observar las instalaciones compuestas por bibliotecas, salas de estudio, cabinas de interpretación y las famosas cafeterías, donde uno pasa sus mejores momentos. Fue cuando sentí que era un llamamiento, aviso o mensaje del universo, el cual me decía que esa era mi universidad.

Hoy, cuatro años más tarde, me dirijo a vosotros como alumna de esta espléndida universidad. Todo ha sido como realmente me imaginaba: una universidad con un profesorado muy profesional y al mismo tiempo muy cercano a sus alumnos, ofreciéndoles el apoyo y la ayuda necesaria para tener el mejor expediente académico; compañeros que acaban siendo tus mejores amigos, tanto en los momentos más positivos como también en los peores; cafeterías en las que pasas la mayor parte del tiempo con la mejor compañía; y, por último, las bibliotecas, que te ofrecen los mejores servicios, préstamos de portátiles, libros y cualquier asunto informático, y sobre todo, salas que son un espacio de estudio y, asimismo, herramientas informáticas.

He de recalcar que se trata de una universidad bastante estricta a nivel académico. Sin embargo, te ofrece opciones como hacer prácticas o trabajos tanto individuales como en grupo, que pueden llegar a valer más que el examen final. A veces, esto es una ventaja que te permite no depender de un único examen, aunque también ofrecen evaluación continua.

Respecto a optativas, hay muchas opciones. La que yo he elegido y experimentado ha sido el voluntariado ofrecido por el proyecto Horitzons, el cual te daba 2 créditos yendo a diferentes institutos explicando el acceso al mundo universitario. También, ofrece una variedad de actividades deportivas y de ocio que, mayoritariamente, son gratuitas.

Quiero remarcar que es una universidad pública. Por ello, ofrece una larga lista de becas y ayudas económicas al alumnado. ¡Así que el dinero no es excusa! ¡Anímate a conocer la universidad apuntándote a los tours gratuitos! Espero que te haya servido mi experiencia, y hasta pronto.

Hajar Talbi, estudiante del grado en Traducción e Interpretación

Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge

La vida universitaria

Hola a todos. Mi nombre es Andrea y estoy cursando el cuarto y último año de Management. En este apunte quiero compartir con vosotros mi experiencia universitaria a nivel personal.

Para mí, lo mejor que me ha dado la UPF ha sido la posibilidad de realizar un Erasmus en un sitio increíble (Oslo). El proceso ha sido fácil: me he sentido acompañada y estoy segura de que la experiencia será de 10/10.

Por otro lado, a nivel internacional, la UPF me ha permitido conocer a personas y crear grandes amistades poniendo en práctica el inglés. He participado en el programa de voluntariado lingüístico y la experiencia ha sido gratificante. Ahora tengo una gran amiga en UK con la que he vivido grandes momentos. Este año, no he querido perderme la experiencia de participar en el voluntariado lingüístico online que se ha llevado a cabo con la Universidad de Georgetown. Semanalmente practico mi inglés con un compañero estadounidense: debatimos sobre distintos temas y compartimos las diferencias culturales.

Por último, participé en el programa BISS, donde llevé a cabo un curso de fotografía en inglés. A parte de aprender a manejar una cámara de fotos y crear proyectos artísticos, me llevaré siempre grandes recuerdos del gran grupo que formamos. Conocí a unas chicas estadounidenses con las que compartimos risas, fiestas y viajes. Fue una experiencia inmejorable. Por ello, animo a todos los estudiantes a participar en la vida universitaria y sumergirse en la cultura internacional que posibilita la Pompeu.

Gracias por leerme.

Andrea Bohórquez, estudiante del grado en Ciencias Empresariales-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

I, de cop i volta…, ja sóc a tercer!

Recordo com si fos ahir el primer dia que vaig entrar a la Pompeu per començar primer curs: com em relacionaré amb els altres? I si no faig amics? Com sé el meu horari? On és l’aula 40.148?

Com és habitual, a tothom li sorgeixen dubtes quan arriba el moment d’emprendre un nou camí a la seva vida, i iniciar uns nous estudis en un lloc desconegut n’és un. Jo estava feta un manat de nervis!

Tranquil/tranquil·la, tots els qui esteu a punt de començar la carrera esteu experimentant un procés similar, i tots els dubtes que et sorgeixen acabaran tenint una resposta.

Per exemple, quan entres a primer de carrera, dies abans de començar el que és el curs, la Universitat imparteix un curset obligatori en què et fan una introducció a la universitat: t’expliquen com s’estructura el curs per trimestres, com utilitzar el teu compte personal a la web, interpretar els horaris, com es distribueixen les classes pels edificis, quins serveis proporcionen… A més, és el moment de fer el primer contacte amb els qui seran els teus companys al llarg de la carrera! Recorda el que t’he dit abans: tothom està en la mateixa o en una situació similar a la teva: no coneixes a ningú i és la teva primera vegada a la universitat. Per tant, és un bon moment per apropar-te a altres estudiants i començar a parlar amb ells. Veuràs com, de seguida, comences a sentir-te còmode malgrat estar amb algú que acabes de conèixer.

Amb el transcurs de les setmanes i els mesos, hauràs aconseguit formar un grup d’amics que, si tens sort, et poden durar de per vida i amb els quals hauràs rigut, estudiat fins tard, passat bones estones entre classe i classe, fet treballs en grup a la biblioteca i mil coses més.

Un cop arribes on estic jo, o potser a un curs anterior, i recordes la muntanya que se’t va fer el curs en el seu moment inicial, veuràs que no és per tant, malgrat que en aquell moment no vegis la sortida. Tingues en compte que moltes vegades hauràs escoltat gent a dir que els anys universitaris són dels millors de la teva vida. I, és cert: aprofita’ls! Per fer amics, aprendre allò que vols, trobar la teva carrera ideal i viure moments inoblidables. P

Per acabar, si algú em preguntés si tornaria a viure aquesta experiència, li contestaria: sí, sens dubte. Estic molt contenta de la meva decisió i ho tornaria a repetir mil vegades més.

I tu, estàs llest/a per començar la teva vida universitària?

Sara Gastón Rodríguez, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

Els convenis bilaterals també existeixen

Molta gent espera impacient aquell any de carrera quan pots marxar fora a estudiar, els tan coneguts Erasmus. Quan feia segon de Publicitat i Relacions Públiques, el tema Erasmus era protagonista de moltes converses. Jo, en principi, no volia marxar a fora a estudiar perquè sóc una persona insegura i bastant dependent de les seguretats d’estar a casa. Però ja us faig un spoiler: estudiar a fora ha estat una de les millors experiències que m’ha donat la Universitat.

Molta gent coneix l’Erasmus, mentre que el nom de conveni bilateral sona molt formal i estrany. És exactament el mateix, amb una petita diferència: l’Erasmus engloba les destinacions d’Europa i els convenis bilaterals, són tota la resta, com els EUA o Austràlia.

En el meu cas, vaig decidir fer un conveni bilateral a Seül, a Corea del Sud. El món asiàtic m’encanta i poder anar a estudiar a una de les millors universitats de Corea (Korea University) era una gran oportunitat. No us enganyaré, la paperassa em va donar molta feina en aquell moment (com haver d’anar a l’ambaixada de Madrid; per sort, ja en tenim una a Barcelona). No obstant això, la paperassa va valer la pena. Vaig anar-hi sola, sense cap company de classe, i em vaig demostrar a mi mateixa de tot el que era capaç de fer. Sortir de la zona de confort no va ser una decisió fàcil, però els millors records els vaig passar en aquella ciutat tan diferent i envoltada de persones increïbles.

Segurament, repeteixo estereotips; però marxar a estudiar a fora és una gran oportunitat per conèixer-se a una mateixa, conèixer una cultura completament diferent i viure una vida totalment diferent i especial. No tingueu por; jo també la vaig tenir, i marxar a l’altra punta del món sabent que estava sola i que no veuria la família en cinc mesos em feia molt respecte i m’intimidava. Suposo que tenia tantes ganes de viatjar a Corea del Sud que vaig deixar la por a un costat.

Si us ho podeu permetre i teniu ganes, no dubteu i marxeu. Sigui perquè la destinació us agrada o perquè aquella universitat és de les millors en el vostre àmbit d’estudi. Veure món, enamorar-se de la cultura, estudiar des de la perspectiva del país (en el meu cas la publicitat d’Àsia té matisos únics) i fer una vida completament diferent és possible tant amb un Erasmus com amb un conveni bilateral.

Paula Pacheco Fuentes, grau en Publicitat i Relacions Públiques

Unitat de Coordinació Acadèmica de Comunicació

Decidir segons la ubicació: el campus de la Ciutadella de la UPF

A l’hora d’escollir universitat, hi ha qui es basa en la situació per descartar opcions d’estudi i quedar-se amb l’alternativa que li queda més a prop. Jo sóc dels qui pensa que això és un error. Que si tens clar què t’apassiona i estàs convençut que en un lloc concret rebràs la millor formació per a tu, no t’ha de preocupar per desplaçar-te i, si cal, empassar-te uns minuts més en transport públic.

Ara bé, sovint, les decisions no són tan fàcils de prendre i no estem tan segurs de quina carrera triar i a quina universitat cursar-la. És en aquests casos -que són, de fet, la majoria- que mirar més enllà de l’àmbit exclusivament acadèmic pren encara més sentit, sobretot si entenem la universitat com una etapa vital descaradament feliç i estimulant per als qui tenim la sort de gaudir-ne. Doncs bé, dins de l’immens cúmul de factors que es barregen en la presa d’aquesta decisió de futur destaca la importància d’anar a un bon campus universitari, i el campus de la Ciutadella ho és.

Primer de tot, no crec que us imagineu el que és sortir de classe un matí assolellat i plantar-te en dos minuts a la platja de Barcelona. La situació del campus és envejable; perquè és cèntrica i està al costat de tot, i perquè està ben connectada amb rodalies, metro, Bicing, tram… Però el més importat d’un campus no és arribar-hi ràpid o ni tan sols l’entorn privilegiat que l’envolta, sinó el que hi passa a l’interior.

Si parlem de les instal·lacions hem de parlar de la Biblioteca de les Aigües, que és quasi tan bona per estudiar com fotogènica per a les històries d’Instagram que, de ben segur, haureu vist. Pel que fa a les classes, hi ha una mica de tot, des de les aules grans que a un li vénen a la ment quan pensa en la universitat fins a sales més petites, en què el contacte amb els professors i professores és molt proper i directe. També hi ha espais verds i patis fantàstics que les associacions omplen d’activitats diàriament, des dels castellers fins als debats, passant per temes de dret o d’economia.

Finalment, arribem al més important, les persones. La gent que omple el campus i fa que l’atmosfera vibri és, en el fons, allò que compta. De res serveix tota la resta si no estàs a gust amb qui t’envolta i gaudeixes les estones a la cafeteria, les trobades pels passadissos o les activitats de les associacions. Així que si ets com jo ara fa un any i vols incloure el factor situació en la decisió d’on estudiar, no et quedis només amb les instal·lacions o la localització. Triar el campus per les persones com tu i com jo que hi trobaràs en uns mesos determinaran el teu pas per la universitat. Persones diverses, internacionals, multiculturals i, sobretot, actives.

Pol Villaverde, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia

Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències Polítiques i Socials

Què és el dret?

El grau en Dret és una d’aquelles carreres de les quals sempre n’hem sentit a parlar. És una carrera tradicional, històrica; però no en sabem gairebé res quan acabem el batxillerat. Això és, de fet, el que em va passar a mi.

Ara que ja estic a punt d’acabar el grau, us puc parlar de la meva experiència i del meu recorregut al llarg d’aquests quatre anys. Us puc dir que Dret és una carrera ideal per a aquells estudiants interessats en les ciències socials en el seu conjunt. Aquest va ser el meu cas des de petit.

El dret ho regula tot i, per tant, al grau en Dret cal estudiar de tot: història, economia, política, contractes, impostos, empreses, matrimonis, delictes, etc. És per això que Dret t’ofereix una visió completa de la societat.

Al llarg dels quatre anys de carrera, aniràs veient quina és l’àrea que t’agrada més. A alguns els crida l’atenció el sector privat i estan entusiasmats pel dret civil (el que regula les relacions entre les persones) o pel dret mercantil (el dels negocis i les empreses). Uns altres es veuen més atrets per l’estat i el dret públic i, així, s’inclinen cap al dret constitucional, l’administratiu, el penal, el tributari o el laboral.

El que és segur és que sempre hi ha una branca del dret que t’enganxa. No saps per què, però, quan arribes a classe i fas aquella assignatura, veus clarament que és la teva, que t’interessa saber-ne més. Si hi ha tanta diversitat d’àrees i de matèries dins del grau en Dret, sembla fàcil deduir que també hi ha una colla de sortides professionals un cop l’acabes.

Efectivament, és així: estudiant dret pots arribar a ser advocat, procurador, jutge, fiscal, registrador, notari, funcionari, consultor, diplomàtic, professor…

Aquestes que comento, segurament, són les sortides més comunes, les més “jurídiques”. Tot i així, tal com us he dit al principi, el grau en Dret és una carrera tradicional, una carrera reconeguda que t’ofereix una visió completa del paisatge social. Per tant, aquest grau se us valorarà arreu, fins i tot en mons que semblen d’allò més allunyats del dret, com ara el cinema, la música o l’agricultura. Sempre convé la visió d’un jurista!

A la Pompeu, pots combinar el grau en Dret amb altres carreres que hi encaixen molt bé: Administració i Direcció d’Empreses, Economia, Criminologia, Ciències Polítiques o Relacions Laborals. Tot i així, tingues en compte que Dret, per si mateix, ja és una bona opció, rica i completa. T’aconsello que només escullis combinar-la amb un altre grau si realment tens un gran interès en els dos.

Les ciències jurídiques t’oferiran totes les eines necessàries per entendre com ens organitzem, des de les relacions més privades entre particulars fins a les relacions dels grans estats. Des del naixement d’un fill, que té un munt d’implicacions jurídiques, fins al procés de votació en un parlament.

Pol Oto Massagué, estudiant del grau en Dret

Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret

La gran decisió

El moment d’escollir un grau universitari acostuma a desencadenar una sèrie de preguntes que, tard o d’hora, tots ens hem hagut de plantejar. M’agradarà? És el que realment vull fer? Quins criteris hauria de seguir per escollir-lo? El primer que hauríeu de tenir en compte és que, escolliu el que escolliu, en aquest aspecte no hi ha ni les bones ni les males decisions. A continuació, us deixaré una sèrie de pautes que us poden ajudar a reflexionar sobre quina drecera voleu que prenguin els vostres futurs estudis a la UPF.

La primera recomanació que us faré és que us plantegeu en quins camps destaqueu i en quins necessiteu millorar. Per exemple, si mai no heu tret molt bones notes en matemàtiques, decantar-se per un grau en economia potser no és la millor opció. Tenir clares les vostres virtuts i mancances és molt important, ja que pot determinar el vostre nivell de productivitat i, en conseqüència, els resultats que obtindreu durant el grau.

La meva segona recomanació és que no baseu la vostra elecció en les possibles oportunitats laborals. Els temps canvien; no sabem del cert si les professions que actualment estan ben valorades ho estaran en un futur. A més a més, és probable que durant els vostres anys universitaris descobriu moltes sortides professionals que, ara per ara, ni sabeu que existeixen. D’altra banda, vull fer èmfasi en la interdisciplinarietat. Estudiar un determinat grau no t’impedeix acabar exercint com a professional d’un camp diferent.

La meva tercera i última recomanació és que en tot moment tingueu clar que la potestat per escollir els vostres estudis només la teniu vosaltres. És una decisió molt important que, tot i que potser no és definitiva, sí que pot determinar el vostre futur personal, acadèmic i laboral. Ningú no et coneix més que tu i, per tant, ets l’única persona que pot prendre aquesta decisió de la millor manera possible.

Espero que aquestes pautes us serveixin per prendre una decisió de la qual en quedeu satisfets. A la UPF us esperem amb els braços oberts! Molta sort a tots i a totes!

Sònia Castillo Fernando, estudiant del grau en Traducció i Interpretació

Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge

Grau en Dret a la UPF

En aquest breu escrit, m’agradaria fer-vos cinc cèntims del grau en Dret a la UPF. En primer lloc, parlaré del dret: del conjunt de principis i normes que regulen les relacions humanes i que presideixen les nostres societats. Es tracta d’un sistema, segons la meva opinió, de gran interès, ja que hi estem en contacte permanentment (comprant qualsevol producte, per exemple) i ens trobarem durant la nostra vida en nombroses ocasions en què els coneixements jurídics seran necessaris (com quan haguem de fer la declaració de la renda). Només cal engegar el televisor o llegir les notícies per adonar-se que la ciència jurídica és tan present “com l’aire que respirem” en el món en què vivim. Així mateix, un altre factor que pot impulsar a escollir aquest grau és l’amplitud d’àrees que comprèn i la disparitat de sortides professionals que ofereix.

El dret engloba l’estudi dels delictes pròpiament dits i del procediment per imputar-los al seu autor; qüestions de l’àmbit familiar (adopcions, divorcis, etc.) i successori (herències, etc.); regula també els contractes (com el de compravenda o arrendament) i la responsabilitat extracontractual (el dret a la indemnització que un pot reclamar quan un tercer li causa un perjudici). Tracta igualment l’organització i l’activitat de les administracions públiques (com els ajuntaments o la Generalitat); els assumptes de caràcter laboral (la jornada de treball i el salari, per exemple). Així també, es cuida de regular l’exercici del comerç i els aspectes financers i tributaris, entre altres.

Pel que fa a les professions, a més de la de jutge o d’advocat, hi tenen cabuda la de diplomàtic, notari o registrador de la propietat, la d’inspector d’Hisenda, fiscal o mediador, entre moltes altres opcions.

Sortint del món del dret en si mateix, parant esment en les universitats que ofereixen aquests estudis, m’agradaria comentar-vos breument com es fa a la UPF aquest grau. Les hores de classe són de dos tipus: d’una banda, hi ha les plenàries (classes magistrals en què el professor explica el temari de forma teòrica); i, de l’altra, els seminaris (sessions en grups reduïts en què es treballen de manera pràctica, normalment a través de casos, els coneixements adquirits a les classes teòriques i que habitualment requereixen un treball personal, preparatori i previ). Així, tot i que les hores presencials de classe a la universitat no són moltes, és cert que es requereix un ritme de treball constant, que s’accentua quan arriba l’època d’exàmens. Cal tenir en compte també que el calendari de la UPF s’organitza en trimestres (de deu setmanes cadascun), de manera que es fan tres períodes d’exàmens finals (de dues setmanes).

Segons el meu parer, resulta de rellevant interès el ventall de possibilitats que la universitat ofereix, així com l’oportunitat de marxar a estudiar un curs, a través dels nombrosos convenis que té amb universitats d’arreu del món, a l’estranger.

En definitiva, us encoratjo de tot cor a escollir el grau en Dret a la UPF. Jo n’estic molt contenta.

Cèlia Pla Farriol, estudiant del grau en Dret

Unitat de Coordinació Académica de Dret

El perquè de tot plegat

Quan reflexionava sobre si posar la carrera de Filosofia, Política i Economia (FPE), em preguntava per què s’havien ajuntat totes aquestes disciplines. Els amics i familiars als quals demanava consell i m’ajudaven en el procés de decisió, de manera més velada, em preguntaven el mateix. No era un rebuig a la idea, sinó que es requeria una justificació. Quin sentit té una barreja tan eclèctica però, a la vegada, tan interconnectada? Si som honestos, no ho vaig acabar d’entendre fins ben entrat el primer any de carrera. Només en aquell moment vaig aconseguir donar sentit a totes les justificacions que havia escoltat abans.

La idea principal, i que no sempre és lògica, és que cada cop la interconnexió és més real i el món acadèmic no es pot tancar en banda i rebutjar aquestes tendències. Si volem desenvolupar raonaments complexos, les armes d’una disciplina també poden ser les nostres limitacions. Quan a la mà tens un martell, tots els problemes et semblen claus. Amb eines molt variades i perspectives d’origen divergent, aquesta carrera ens ha donat molt més que un martell, habilitant que les causes i les conseqüències es puguin trobar en àrees diverses del saber i que poden operar totes a la vegada. D’aquesta manera, si el futur et condueix cap a l’especialització, ja que a tots els qui hem estudiat aquest grau ens atrau més una de les tres branques, totes les portes estan obertes, ja des de les optatives de tercer i quart com en uns eventuals estudis de postgrau. Cadascun dels meus companys és un perfecte exemple d’aquest fenomen de com encarem el futur amb visions molt diferents, però amb un conjunt d’eines i de coneixements transversals que ens donen una polivalència molt especial. No creieu que els nostres graus siguin una rara excepció, sinó més aviat una experiència acadèmica pionera, que ja està sent seguida en altres llocs, tant en les ciències socials com en altres àmbits del coneixement.

No sé si les meves explicacions aclariran a tots aquells qui, en el cansat procés de selecció d’un futur universitari, els hagin sorgit els mateixos dubtes que em van sortir a mi. Potser és impossible estar convençut sense experimentar-ho, sense veure-ho amb els teus propis ulls i en el coneixement adquirit en l’experiència universitària. Aleshores, només em queda transmetre el meu convenciment, la meva experiència com a prova i vivència única que pot explicar i exemplificar allò que, quan es va pensar en FPE, s’esperava assolir.

Gerard Izquierdo i Toda, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia.

Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències Polítiques i Socials

Ser estudiant de la UPF al campus del Mar

Estudiar a la UPF és un fet del qual estic molt orgullosa. Crec que no podria haver escollit millor universitat. És molt difícil imaginar la vida universitària fins que en formes part; però volia fer un tastet de com és la vida a la UPF per a aquells estudiants que estan intentant decidir-se.

La UPF, més concretament el campus del Mar, és la meva segona casa. Pel fet d’estudiar Medicina i haver de compaginar classes i pràctiques, és inevitable passar moltes hores entre hospital i facultat. Per a molta gent pot semblar angoixant passar tantes hores al teu lloc d’estudi; però jo no ho sento així.

Considero que la meva facultat és un lloc molt acollidor. A més de l’ambient i de la gent que en formem part, les instal·lacions permeten invertir les hores lliures tant en continuar desenvolupant-se professionalment com en descansar i passar una estona amb amics. Sempre podem anar a la biblioteca per continuar estudiant, reservar una aula per fer un treball en grup o anar a la cafeteria (o al passeig marítim) a prendre un cafè.

Més enllà de les instal·lacions i de la situació del campus, el personal que conforma la UPF és molt competent. Sempre que se’m presenta qualsevol tipus de problema, ja pot ser tècnic com logístic, o relacionat amb documentació dels estudis, estan disposats a ajudar-me. Relacionat amb el personal, també ho son els docents. Com a totes les facultats, hi ha professors amb els quals empatitzem més, o que fan les classes més entretingudes. Però tots tenen un nivell de professionalitat admirable. La majoria estan disposats a ajudar-te i a facilitar-te la situació tot el que puguin si se’t presenta una adversitat.

En la nostra universitat estudiem per trimestres i, parlant del grau en Medicina, tenim pràctiques i classes magistrals agrupades en tres mesos d’aprenentatge intensiu. Aquest fet ens permet no perdre matèria pel camí i aplicar-la a les pràctiques. Com que no tota la vida dels estudiants universitaris és estar a la facultat, els trimestres també ens deixen vacances al Nadal, per poder-lo gaudir amb la família.

Quant als estudis, fem assignatures on integrem coneixements de tota la resta d’assignatures que, des de primer de carrera, ens apropen al que serà la nostra vida professional. Passa el mateix amb les simulacions clíniques, que es fan des de quart: ens permeten viure situacions en primera persona que, el dia de demà, haurem de saber gestionar per nosaltres mateixos.

Per últim, els estudiants de la UPF tenim reunions periòdiques amb els nostres tutors, que ens van guiant en els estudis segons les nostres necessitats i que ens ajuden a trobar pràctiques. Sempre hi ha estudiants que marxen a l’estranger gràcies en aquesta via; sobretot, perquè la UPF ens ofereix un trimestre sencer per fer mobilitat per tal de no perdre matèria i aprendre als afores amb la consciència tranquil·la.

Aquesta és una petita part de com és ser estudiant de la UPF; però, realment, no es pot explicar en un escrit: s’ha de viure.

Elizaveta Mosolova, estudiant del grau en Medicina

Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències de la Salut i de la Vida

Com fer de la universitat una experiència plena

En primer lloc em presento. Em dic Sònia i sóc estudiant de segon any del grau en Traducció i Interpretació de la UPF. És possible que quan penseu en la universitat, només us vingui al cap la idea d’un lloc on només es va a classe i a estudiar. Bé, us comunico que a la UPF hi ha molts més espais per a vosaltres, a banda de les aules i de la biblioteca.

Si bé la principal funció de la universitat és oferir coneixements, això no vol dir que només hagin de ser els destinats al vostre grau. A la universitat s’aprèn a socialitzar, a organitzar-se i a conèixer-se a un mateix (entre d’altres). Els pròxims quatre anys de la vostra vida seran únics i irrepetibles; per això és important que conegueu totes les oportunitats que la UPF us ofereix perquè gaudiu de l’experiència universitària més plena possible.

En primer lloc, us heu d’informar. A la web de la Universitat i a FUÀ! (el butlletí per a estudiants de la UPF), s’hi publiquen activitats organitzades dins i fora del campus que us poden interessar. N’hi ha de tot tipus, des de cursos d’idiomes i conferències fins a equips esportius o tallers d’autodefensa feminista. A més a més, hi ha un seguit d’activitats que premien la participació amb un reconeixement de crèdits per al vostre grau.

El segon pas que hauríeu de seguir és trobar un mètode d’organització per al vostre dia a dia que us permeti ser productius. Si aprofiteu per avançar feina en hores lliures, tindreu més temps per dedicar-vos a activitats de lleure en finalitzar les classes. Dues bones estratègies per augmentar la productivitat són: fer-se un horari i eliminar possibles distraccions. No oblideu que ser productiu no significa no descansar, sinó optimitzar el temps al màxim.

El tercer que cal fer per gaudir d’una bona vida universitària és tenir cura d’un mateix. Menjar sa, dormir bé i exercitar-se físicament i mentalment són algunes de les activitats que heu de prioritzar. Mantenir una vida social activa també és primordial, i aquí és on entren en joc totes les activitats de lleure que la UPF us ofereix. A banda d’aprendre coses noves i desconnectar de la rutina, també us permetran augmentar el vostre cercle d’amistats. És important que sigueu conscients de tots els beneficis dels quals podeu gaudir com a membres de la comunitat universitària (tant en la vostra vida acadèmica com personal) i que els aprofiteu. Molta sort a tothom. Ja només queda el darrer esforç!

Sònia Castillo, estudiant del grau en Traducció i Interpretació

Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge

Paula Llanet: Per què escollir Ciències Empresarials-Management?

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

Què pots esperar de Periodisme?

Anem a acceptar-ho: tots els qui estudiem Periodisme a la Pompeu Fabra sabem que és una experiència molt diferent de fer aquest grau en una altra universitat. És molt diferent, principalment, perquè els dos primers anys tries una especialització: dret, humanitats, ciències polítiques o economia. Hi has d’anar combinant les assignatures d’aquests graus amb les assignatures de periodisme pròpiament.

Però també és una experiència gratificant: mentre vas fent la teva especialització, que et dóna uns coneixements específics, les assignatures de Periodisme t’ofereixen aquesta part molt pràctica. Evidentment, en algunes assignatures específiques t’ensenyen les bases fonamentals del Periodisme, el seu objectiu, la seva història. Però, des del principi, t’estàs preparant laboralment, estàs fent simulacions (amb límit de temps, fins i tot) del que podria ser una redacció o un gabinet de comunicació.

A tercer, passes a tenir tan sols assignatures de Periodisme, a poder triar optatives específiques que se situen en diferents sectors de comunicació (científica, esportiva, política) i, a banda, tens el Taller Integrat, l’única assignatura anual de tota la carrera que et permet anar desenvolupant l’après fins ara en diferents àmbits: premsa escrita, ràdio i televisió. A més, en aquesta assignatura (juntament amb les altres) estàs acompanyat/ada per excel·lents professionals del sector.

I, per últim, a quart, fas les pràctiques i el TFG, juntament amb les assignatures optatives que et quedin per fer. L’oferta de pràctiques és molt bona; de fet, una de les raons per les quals Periodisme a la UPF sigui tan ben valorat en l’àmbit estatal és per aquesta oferta de pràctiques: des de mitjans de comunicació de referència en el sector (El País, La Vanguardia), fins a agències de comunicació de primer nivell. Pel que fa al TFG, pots triar quatre modalitats: un reportatge en equip, crear un projecte de producte comunicatiu, fer pràctiques als mitjans de comunicació de la UPF, o escriure un treball de recerca en l’àmbit de comunicació.

En conclusió, de Periodisme, a la Pompeu Fabra, pots esperar molta part pràctica, posar-te en el centre de la creació de productes periodístics que siguin publicables i sentir-te, des del primer minut, com un potencial treballador/a del sector de la comunicació… I, sobretot, amb el ritme frenètic però emocionant que té aquesta carrera, sentiràs que aquests anys passen molt ràpid!

Ana Ibáñez Esplugues, estudiant del grau en Periodisme

Unitat de Coordinació Acadèmica en Comunicació

La borsa de treball de la UPF: pràctiques remunerades i de qualitat

Tot i que quan estàs a primer de carrera no és un dels factors que més es té en compte per triar universitat, us asseguro que quan arribes al final de l’etapa universitària, una de les coses que més ens preocupen als estudiants és trobar unes pràctiques remunerades, i de qualitat.

Doncs bé, estudiant a la UPF, no tindràs aquest problema! La borsa de treball de la Universitat Pompeu Fabra és fàcil d’utilitzar i immensament útil, ja que et permet sol·licitar només amb un “clic” qualsevol oferta de feina. Empreses de tots els sectors i de totes dimensions hi publiquen les seves ofertes, des de les big four i els grans despatxos espanyols fins a les petites start-ups. Seràs tu qui triarà què vol sol·licitar, ja que disposaràs d’un gran ventall d’oportunitats a totes les branques de l’administració i direcció d’empreses i el dret: sector farmacèutic, finances, màrqueting, recursos humans, publicitat, comunicació, etc.

A més, la Pompeu Fabra té establert un preu mínim de 6 euros l’hora vinculant per a tota empresa que vulgui signar un conveni de pràctiques amb un o una estudiant. Per tant, a més de ser tu qui triï el sector en el qual vols iniciar la teva carrera professional, tens garantit que el teu talent serà valorat, i per això rebràs una remuneració com cal.

Raquel De Haro Pérez, estudiant del doble grau en Dret i Administració i Direcció d’Empreses/Economia

Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

Studia humanitatis

Elegir carrera puede ser una decisión complicada para muchos, e incluso puedes cambiar de grado al poco tiempo. En mi caso, esto no fue así. Tenía muy claro que quería estudiar el grado en Humanidades, ya que siempre me habían interesado campos como la historia, la filosofía y la literatura. Este grado se adaptaba completamente a mis intereses por su multidisciplinariedad.

En mi primer día de universidad me di cuenta de lo diferente que era del bachiller. A pesar de estar nerviosa por no conocer a nadie, también estaba muy emocionada. Rápidamente me di cuenta por las intervenciones de mis compañeros de que la gente que estaba allí era por vocación y que ese ambiente iba a enriquecerme mucho, tanto a nivel académico como a nivel personal. Por otro lado, estaban los profesores: en sus clases notabas el vasto conocimiento que tenían sobre sus áreas. Conseguían que aprendieses de verdad, ya que te ayudaban a adquirir unas bases sólidas que te permitiesen, de manera gradual, comprender desde lo más general a lo más específico.

Durante las primeras semanas tuve un proceso de adaptación a los horarios, el campus, los profesores y los compañeros. Toda esta mezcla fue crucial para mi crecimiento personal y desarrollo independiente. Una de las cosas más remarcables de la UPF es que, a diferencia de otras universidades, el curso se divide por trimestres y no por cuatrimestres. Por tanto, los exámenes están más repartidos. A esto se le suma que el método de trabajo de la universidad es muy exigente a lo largo de todo el curso, ya que envían muchos trabajos tanto grupales como individuales. Este tipo de enseñanza requiere de mucha constancia por parte del alumno, y a veces puede ser complicada de mantener; pero resulta en una mejor asimilación del conocimiento y se parece más a lo que posteriormente es el mundo laboral.

Los dos primeros cursos se me pasaron volando, y de repente estaba en tercero y tocaba empezar a decidir en qué me quería especializar. En el grado en Humanidades de la UPF los dos primeros cursos son iguales para todo el mundo; luego has de elegir si quieres especializarte en literatura, historia, historia del arte o filosofía. También puedes elegir el itinerario de mundo moderno y contemporáneo, que agrupa la literatura, historia, arte y filosofía más actual, o el itinerario antiguo y medieval, en el que das estas materias aplicadas a esta época histórica.

Ahora que ya he acabado el grado, puedo decir que fue una buena decisión elegirlo. De este grado he aprendido mucho gracias a mis profesores y a mi grupo de amigos. Si estás pensando en escoger una carrera de letras, pero no quieres enfocarte solo en un área de estudio, te recomiendo que escojas el grado en Humanidades, puesto que te va a dar una visión holística y unificadora de lo que es la historia y de cómo hemos llegado al punto actual de pensamiento y sociedad.

Ana Ibáñez Esplugues, estudiant del grau en Humanitats

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Humanitats

Treballar de traductora és possible!

Quan em vaig matricular al grau en Traducció i Interpretació tenia molt clar que em volia dedicar a traduir novel·les o contes per a infants. Vaja, que volia ser traductora literària. Però és que, sincerament, no sabia que el grau tingués gaires sortides més. Quan vaig acabar el primer trimestre del curs al·lucinava de veure totes les opcions que m’oferia. Acabava de descobrir un món relacionat amb els idiomes que m’apassionava. A tot, hi trobava el seu què, però sempre en positiu. La traducció jurídica m’agradava per la seva disciplina; la científica m’encuriosia per tot el que em feia aprendre; l’audiovisual, per la imaginació que requeria, i així un llarg etcètera. Em vaig emocionar tant que a segon ja vaig començar a enviar currículums i a mirar ofertes de pràctiques. És cert que, al principi, el full del CV només el podia fer créixer amb cursets que anava fent i algun títol d’idiomes; però, aviat, vaig poder afegir-hi traduccions voluntàries en alguna ONG. Tot això, sumat a les ganes, la persistència i una mica de sort, va fer que l’estiu després de segon comencés a fer de subtituladora contractada en una cadena de televisió.

I, a partir d’aquell moment, he continuat treballant sempre com a traductora. He traduït articles de revistes, he subtitulat sèries i classes magistrals, he subtitulat alguns curtmetratges per al Festival Filmets de Badalona; també he transcrit per al Parlament de Catalunya i he fet molta subtitulació en directe (a debats electorals, per exemple, que és molt divertit quan no parlen tots alhora).

El que us vull dir és que és un grau amb moltíssimes sortides laborals. En el món actual tot s’ha de traduir a tots els idiomes i en tots els suports: pel·lícules, anuncis, contractes de lloguer i de feina, sentències… Exploreu totes les possibilitats que hi ha: segur que més d’una us cridarà l’atenció, i investigueu el món de l’accessibilitat, que també és fantàstic i moltes vegades poc conegut.

Ah! Important: durant el grau vaig anar a totes les xerrades i conferències sobre traducció i correcció que s’anaven fent i, ara, quan puc, encara ho faig; us ho recomano moltíssim. Va ser una gran oportunitat per aprendre, conèixer gent i fer contactes, que són importantíssims en el nostre món. A més, moltes vegades aquestes trobades ens fan arribar l’escalfor que ens falta els dies en què només interactuem amb la pantalla.

Us animo molt a apostar per aquesta experiència i a implicar-vos en tot el que pugueu des del minut u. Segur que, a més d’aprenentatge, us aportarà moltes altres coses bones. Sort!

Maria Coll Amengual, estudiant del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades

Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge

Paula Llanet: Ser estudiant a la UPF

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

Plurilingüisme al grau en Traducció i Interpretació

Si al batxillerat has escollit la branca d’humanitats, és possible que t’hagis plantejat la possibilitat de cursar el grau en Traducció i Interpretació. Jo mateixa em vaig veure en aquesta mateixa situació fa dos anys, quan vaig descobrir que hi havia més opcions a banda de la filologia per als amants de les llengües.

Una de les preguntes més recurrents sobre el grau és: cal tenir un bon nivell en llengües estrangeres? La meva recomanació és que com més en tingueu millor; però això no significa que sigui massa tard per a vosaltres. A la mateixa UPF podeu trobar una enorme varietat de cursos d’idiomes (també durant l’estiu!) per acabar d’assolir el nivell que necessiteu i sentir-vos més segurs treballant amb la modalitat de llengües que escolliu.

La UPF ofereix com a opció d’estudis de grau les llengües següents: anglès, francès, alemany i LSC. No només cursareu assignatures centrades en les llengües estrangeres triades i la seva traducció i interpretació simultània, sinó que també en cursareu sobre l’ús i estil de les llengües espanyola i catalana per poder rebre una formació completa com a traductors i intèrprets. A més a més, el grau en Traducció i Interpretació a la nostra universitat ofereix no una, sinó dues oportunitats de cursar un Erasmus a l’estranger per posar en pràctica les llengües escollides, una experiència única que no només us ajudarà a millorar competències com a estudiants, sinó també com a persones.

Cursar Traducció a la UPF significa rebre formació de professorat qualificat així com actiu en la professió, a més a més de comptar amb un gran nombre de docents nadius provinents de països anglosaxons, francòfons i germànics. Els qui escolliu LSC també rebreu formació de docents pertanyents a la comunitat, i els qui no us decanteu per aquest itinerari igualment podreu cursar una assignatura introductòria per endinsar-vos en aquesta disciplina tan única com necessària.

Formar-se en el plurilingüisme us garanteix milers d’oportunitats en un món cada cop més globalitzat i cosmopolita. A més a més, també us obre moltes portes per poder continuar la vostra formació a l’estranger (o la vostra vida tant personal com professional). El que està clar és que si sou apassionats de les llengües, cursar el grau en Traducció i Interpretació no us deixarà indiferents!

Sònia Castillo Fernando, estudiant del grau en Traducció i Interpretació

Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge

Per què vaig escollir la UPF?

La UPF no era la meva primera opció per estudiar, ja que al meu institut no me n’havien parlat gaire i, per a mi, era una desconeguda. Tot i això, la vaig posar com a tercera opció per la seva localització, principalment.

En aquell moment no em va semblar una sort, però mirant enrere ara puc dir que vaig tenir la sort de no entrar en la meva primera opció i poder començar la carrera en la tercera. Va ser tal el punt que em va captivar la facultat i la gent que, tot i poder entrar a la meva primera opció, en les reassignacions vaig renunciar en aquella plaça per quedar-me aquí, a la UPF.

Us preguntareu què és el que em va fer canviar d’opinió d’una manera tan sobtada i quedar-me a la que era la meva tercera opció. I he de dir que és el motiu pel qual, a hores d’ara, m’agrada tant aquesta universitat. Per començar, l’ambient, la companyonia que se sent des que hi entres, és un punt clau. Els companys de classe sempre estan disposats a ajudar. Sempre es pot comptar amb els estudiants d’altres cursos perquè et guiïn, a més de la inclusivitat que hi ha. Per altra banda, a més de tenir companys disposats a ajudar-me, el fet de tenir un tutor durant tota la carrera em va fer sentir molt més segura en aquest món nou que encara no coneixia.

Les instal·lacions tant del campus del Mar, el campus on estudio, com del campus de la Ciutadella també em van agradar molt. És un lloc on em sentia a gust des del primer dia i que, ara, a quart de carrera, ja s’han convertit en la meva segona casa. A més, està a prop de la platja, una cosa de la qual poques universitats poden presumir!

Per últim, un altre motiu que em va fer quedar-me aquí eren els trimestres. Sempre havia funcionat per trimestres, tant a l’institut com a primària, i tenir vacances de Nadal i, depèn del curs, de Setmana Santa, era una opció molt atractiva. El fet de poder-me centrar durant tres mesos en una assignatura és una manera interessant d’aprendre, segons el meu parer. Tenint en compte això, també s’estableixen bones relacions amb els professors en veure’ls pràcticament cada dia, i no només un parell d’hores a la setmana. I compaginar la teoria amb les pràctiques m’ha resultat molt útil.

Recomanaria la UPF a tots els estudiants i, sobretot, el campus del Mar, que és on faig la meva vida universitària. Crec que, a part d’adquirir tots els coneixements necessaris, hi ha molt bon ambient, cosa que fa d’aquesta etapa una experiència molt enriquidora.

Elizaveta Mosolova, estudiant del grau en Medicina

Unitat de Coordinació Acadèmica en Ciències de la Salut i de la Vida

Parlem amb Miguel Ángel Martín, estudiant del grau en Industrial Technologies and Economic Analysis

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

I tu, que m’en dius. T’animes a formar part de la UPF?

Hola a totes! Sóc una estudiant de primer any d’Enginyeria de Xarxes de Telecomunicació a la Universitat Pompeu Fabra. I a dia d’avui estic molt agraïda de la decisió que vaig prendre fa un any, quan estava en la vostra situació. Vaig tenir molts dubtes, principalment per la desconeixença. Al principi, pensava que era privada; però, no. És pública i de qualitat, i dic el segon perquè, si hi véns, podràs gaudir d’unes instal·lacions noves que afavoreixen l’alumnat, ja que estan pensades per a nosaltres i per afavorir la nostra manera d’estudiar. Per exemple, tenim l’àrea Tallers, on trobaràs un ambient totalment universitari i molt chill. Amb puffs, pantalles on pots connectar-te amb l’ordinador, pissarres i sales únicament per a grups petits. D’aquesta manera, podràs treballar en equip i adquirir unes habilitats o potenciar-les.

T’animo a endinsar-te en aquesta aventura, a llançar-te a la piscina i a posar la Universitat Pompeu Fabra com la teva primera opció. I tindràs l’èxit assegurat. No tinguis por a equivocar-te o a escollir. Sempre estem a temps de poder rectificar. Tot ha de sortir de nosaltres mateixos.

Tornant enrere, i descrivint les instal·lacions, ja que la situació actual no ens ho permet, voldria afegir la gran biblioteca a la qual tenim accés, tant la del campus del Poblenou, també anomenada ‘antiga fàbrica’, com la de les Aigües, a Ciutadella, a 10 minuts en tramvia. La nostra està dividida de la manera següent: la primera planta es per treballar-hi en grup, i poder parlar amb els teus companys; a la segona estan habilitades una sèrie de sales ‘transparents’ per treballar-hi en petits grups, juntament amb una pissarra. Aquestes sales s’han de reservar a baix, amb el teu usuari de la Universitat; seguidament, l’última i tercera plantes són per a treball individual, i no s’hi pot parlar, perquè la finalitat és potenciar la concentració. Paral·lelament, hi trobem la de les Aigües. Sincerament: us animo a anar-hi. És una biblioteca única, impressionant i amb una història al darrere. Espero que la puguis disfrutar algun dia!

També a Poblenou tenim l’edifici 53, on bàsicament s’imparteixen totes les classes de teoria. I les classes estan ambientades per aconseguir comoditat i bons resultats. Les de teoria són molt més grans I amples, amb ventilació pròpia en tancar les finestres, i estan situades a la planta 0. Les dels seminaris i pràctiques són més petites i estan situades en les altres plantes: 1, 2, 3 o 4.

T’animo a formar part de la Universitat, i sobretot de les enginyeries! Jo, com a noia, et puc assegurar que si decideixes fer telecomunicacions tindràs un bon futur assegurat! T’estem buscant. Només ets tu qui ha de fer el pas, el gran pas! Ànims i molta força per a aquests temps i els dificils! T’hi espero l’any vinent!

Maria Redondo Martín, estudiant del grau en Enginyeriade Xarxes de Telecomunicació

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

Paula Llanet: Per què la Pompeu?

Paula Llanet, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

La decisión más satisfactoria de mi vida

Recuerdo perfectamente el día en el que entré por primera vez al que sería mi campus universitario unos meses más tarde. Me acuerdo de mirar hacia arriba y ver el precioso techo acristalado del campus de la Ciutadella y de lo increíble que me pareció la Biblioteca de les Aigües y sus maravillosos pasillos infinitos. 

Era el último día de puertas abiertas que ofrecía la Universidad y decidí ir a ver si me interesaba algún grado en concreto tras haberme informado y descubrir el buen posicionamiento que tiene a nivel nacional, europeo y mundial la Pompeu Fabra, sobre todo en el ámbito empresarial, que era el que a mí me interesaba. 

Solo puedo decir una cosa: desde el día que salí por la puerta del campus supe que debía estar en esta universidad y, concretamente, en el grado en Ciencias Empresariales-Management. 

Acabé segundo de Bachillerato con buena sensación; me había esforzado y había obtenido una buena nota media. 

Ahora solo faltaba la selectividad, es decir, estrés asegurado, ¿no? Pues no fue mi caso. Guardo los días de exámenes con un buen recuerdo, ya que después de todo mi esfuerzo y horas invertidas todo estaba yendo bien. Fue cuestión de organizarse con tiempo y no encerrarse a estudiar en casa únicamente. 

Efectivamente, llegue con creces a la nota que necesitaba o que yo consideraba “necesaria” y fui admitida en la primera convocatoria. 

Aproximadamente el 13 de julio me matriculé de manera fácil y guiada, para unos meses más tarde (septiembre) empezar un curso de repaso de matemáticas que la misma universidad nos propuso. En este curso fue donde conocí a más gente, muchos de los cuales siguen siendo mis amigos tres años más tarde. También recuerdo la semana de introducción que tuvimos antes de empezar las clases, donde se nos explicó el funcionamiento de las aulas, la biblioteca, los recursos de los que dispone la Universidad y algunos detalles más. 

Tres años más tarde, los cuales han pasado volando debido a tener evaluación continua en trimestres, estoy aquí, escribiéndoos a todos aquellos que estáis a punto de entrar en esta nueva etapa de vuestra vida y que si estáis leyendo esto significa que la Pompeu es una de vuestras opciones. 

Quiero que sepáis que estar en esta universidad no solo supone tener su prestigio, sino la gran experiencia que puede aportaros. Conoceréis excelentes profesores, excelentes compañeros con los que podréis crecer en todos los sentidos y una gran cantidad de actividades que tendréis a vuestro alcance si queréis. Por ejemplo, estos últimos meses he podido disfrutar de una pareja lingüística con la que pude perfeccionar mi inglés a cambio de enseñarle castellano. 

En cuanto a mi grado (Ciencias Empresariales-Management), debo decir que es bastante amplio, que toca todos los sectores de una organización (especialmente en marketing, contabilidad y finanzas) y que estoy bastante contenta en general con mi elección y que si pudiese volver atrás escogería exactamente lo mismo. 

Paula Ramírez Ortega, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

El món de les humanitats

M’agradaria parlar-vos del món de les humanitats i el que implica estudiar-les. Aquest petit apunt no és només per a les indecises i els indecisos que contemplen diferents carreres per estudiar; sinó també per a tots aquells interessats en el món humanístic.

Per començar, hem de reconèixer que aquest grau mai no ha estat un triomf a la nostra societat; sovint, la gent no coneix que fan els humanistes ni fins a quin punt es pot estendre el nostre camp de treball. Jo mateixa vaig ser una de les persones que desconeixia fins a quin àmbit podria arribar el meu aprenentatge; però després de tres anys he pogut comprovar que això es pot adaptar a les teves passions i al teu perfil com a estudiant i com a professional. Per aquest mateix motiu, us vull aportar el meu punt de vista respecte a les humanitats. Interessada en la diversitat que aquest grau oferia i venint d’una formació artística, vaig decidir estudiar Humanitats per explorar un àmbit nou que m’ajudés a créixer com a persona i que m’obrís noves portes.

A la carrera coneixereu gent molt diferent amb interessos diversos, i això us farà adonar-vos que encara que tots rebem la mateixa formació, cadascú és capaç de portar-la al seu terreny. Sovint, es pensa que les humanitats són massa teòriques i poc pràctiques. Jo mateixa me’n recordo de pensar això a l’hora d’escollir carrera. Per una banda, és cert que s’ha de llegir molt i treballar a partir de recursos textuals i literaris –un dels motius és que els punts troncals de la carrera són la història, el pensament i la literatura–, però a mesura que aneu avançant en el grau, tindreu l’oportunitat d’estudiar qüestions més diverses del món de les humanitats, explorant i analitzant nous recursos –com ara recursos visuals– i tindreu l’oportunitat també de fer els vostres treballs en diverses modalitats.

Més enllà del que s’estudia o de la manera com es fa, aquest grau és una bona opció per a aquells qui busqueu créixer com a persones i rebre un coneixement ampli que us ajudarà a comprendre una mica millor la situació al nostre món i societat actuals.

Tot i que probablement us trobareu en una situació més complicada del que de normal ja és, us animo a escollir un grau que realment us agradi i creieu que n’extraureu profit. De vegades. no tenim el privilegi d’estudiar el que més ens agradaria per pressions exteriors o per les nostres pròpies cohibicions; però si teniu l’oportunitat, penseu-vos-ho!

Júlia Morera Barcos, estudiant del grau en Humanitats

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Humanitats

Parlem amb la Judit Hernán, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Unitat de Coordinació Acadèmica en Comunicació

Començament, nus i desenllaç

Començament: Recordo perfectament el primer dia que vaig anar a la universitat. Estàvem tots amuntegats a les portes de l’aula, mirant-nos els uns als altres i avaluant-nos. Jo estava una mica amoïnada, per si es notaria gaire la diferència d’edat, ja que vaig començar amb 21 anys. Llavors, vaig veure un noi amb els cabells llargs que anava vestit igual de negre que jo i amb una samarreta d’Star Wars; m’hi vaig apropar i vam començar a xerrar. Aquell noi tenia 28 anys i, malgrat que els nostres camins s’hagin separat, encara som bons amics.

Sempre m’ha fascinat el món del crim, sobretot gràcies a les novel·les nòrdiques i a diversos programes d’investigació criminal com la famosa sèrie CSI. Però estudiar Criminologia no vol dir ser CSI o ser policia (necessàriament).

Nus: És aquí, a la Universitat, quan de veritat he descobert que el crim com a tal és un problema real i, majoritàriament, fruit de desigualtats econòmiques o d’entorns nocius que es poden evitar o almenys millorar.

A més de la importància de la prevenció del crim també he après sobre el món judicial; en concret, sobre l’àmbit penal. Com que hi ha moltes conductes que resulten ser infraccions i que ni tan sols coneixem, els processos i els drets i deures que té una persona detinguda o investigada. També he après sobre els estigmes a les persones que han delinquit i sobre els diferents motius pels quals una persona delinqueix. Gràcies a les teories criminològiques, he après la importància dels mecanismes numèrics per analitzar i per fer treballs il·lustratius sobre la realitat, sobre l’efecte de determinades substàncies en el nostre organisme i la propensió de certes característiques psicològiques cap al delicte.

He après què vol dir ser criminòleg.

Desenllaç: Quin serà el desenllaç? Encara no puc respondre aquesta pregunta. No puc respondre si és millor l’itinerari psicològic que el penal, si és millor anar d’Erasmus a Itàlia o fer les pràctiques a Fiscalia, si és millor treballar de funcionari de presons o creant polítiques públiques de prevenció, si és millor graduar-se en quatre anys amb un 6 o fer-ho en cinc amb un 7.

El que sí que puc dir és que aquest gran món de possibilitats t’enriqueix i que, trieu l’opció que trieu, segur que aprendreu moltes coses que us ajudaran a conformar el vostre pensament crític i a trobar solucions innovadores als problemes quotidians.

Marta Anguix Sanchez, estudiant del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció

Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret

Parlem amb el Josep Maria, estudiant del grau de Ciències Polítiques i de l’Administració.

Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències Polítiques i Socials

El dret i la UPF

Hola! Sóc la Christine, estudiant de segon de Dret.

Jo també vaig arribar en aquest lloc quan no sabia a quina universitat volia fer Dret. Escollir universitat va ser, recordo, el més difícil. Finalment, vaig decidir-me per la UPF, i sento que va ser una de les millors eleccions que he fet mai.

A la Pompeu el ritme de treball és exigent, però això és el que avui dia es busca arreu. Gent competitiva, que sàpiga treballar a un ritme extraordinari. I això és el que t’aporta la Pompeu.

Quant als professors, no dubteu que tindreu el millor professorat. Ben format, amb passió per transmetre els seus coneixements, i la majoria grans personalitats del món del dret, que molt de nosaltres els prenem com a exemple.

Pel que fa al mètode, trimestral, no us amoïneu. Entrar a la Pompeu és tenir present que la paraula que t’anirà acompanyant durant el curs és “constància”. Per tant, sí, compaginar classes i seminaris trimestralment pot donar peu a l’angoixa; però si t’esforces i ho gestiones bé, això no t’ha d’amoïnar. Tothom s’hi acaba adaptant i gaudeix de la vida universitària.

Les instal·lacions són meravelloses. Una Biblioteca preciosa i unes aules modernes i adaptades a les necessitats dels estudiants de la Pompeu. Parlant pròpiament de la carrera, Dret és una de les carreres més boniques de les que pot haver-hi. Conèixer l’ordenament jurídic, com les persones es relacionen entre elles i aquestes últimes amb l’estat; ser capaç de desxifrar els problemes que sorgeixen a la societat, i tenir esperit crític amb les normes jurídiques que la regulen. No oblideu que serem una generació que canviarem molts dels problemes jurídics actuals. Si memoritzar no se’t dóna bé, no t’amoïnis, a mi tampoc, i el dret no es basa a memoritzar. Es basa a entendre i raonar, a aportar solucions i, com ja he dit, a tenir esperit crític.

I per últim, però no menys important, el dret té moltes branques, i dins de totes aquestes branques, moltíssimes sortides professionals. Jutge, fiscal, advocat, notari, funcionari d’organitzacions internacionals, registrador de la propietat, advocat d’estat, procurador i un ampli ventall més de sortides que t’obren el pas al contacte amb la societat. Dret és estimar les persones, i protegir els seus drets i interessos. És ajudar les persones i aportar alternatives perquè el món en el qual vivim sigui cada cop millor.

Cristine Jadyra Vinaroz Delgado, estudiant del grau en Dret.

Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret

La Pompeu

Segundo de Bachillerato fue uno de los años más duros; pero volviendo la vista atrás fue un año realmente gratificante. Aprendí muchísimo y después de realizar la selectividad y mi viaje de fin de curso, comencé el proceso para entrar en la carrera que tenía en mente: Management. Tenía la nota suficiente y fui admitida en la primera convocatoria.

Aproximadamente el 13 de julio, fui a la universidad e hice el papeleo correspondiente (entrega de DNI, matrícula, fotografía para el carnet de la universidad. etc.). Desde entonces han pasado tres años; realmente ha pasado rápido. Cuando entras en esta universidad debes ser consciente que los trimestres se suceden a toda velocidad y, de repente, ya estás en tercero.

Durante todo este tiempo, he aprendido a moverme, a buscarme la vida para aprender, a trabajar en equipo con gente desconocida y a gestionar la presión.

Para mí, lo mejor que me ha dado esta universidad ha sido la conexión con algunos profesores brillantes, la posibilidad de hacer prácticas, el poder tener una pareja lingüística de otro país y la posibilidad de hacer el Erasmus.

Si hablamos sobre la carrera, pienso que es una carrera muy general que aporta una visión global del mundo empresarial, con especial énfasis en el departamento financiero, y comercial. Así que si quieres amueblar tu cabeza para algún día ejercer de manager, con esta carrera puedes construir una buena base como punto de partida.

Andrea Bohórquez Pulgarín, estudiant del grau en Ciències Enpresarials-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

Parlem amb la Paula, estudiant del grau de Comunicació Audiovisual

Unitat de Coordinació Acadèmica de Comunicació

Del TdR al TFG en un obrir i tancar d’ulls

Pot ser que el treball de fi de grau (TFG) us soni ara per ara llunyà. He d’admetre que a mi també m’ho semblava quan tot just acabava el batxillerat. Però us he d’avisar que els anys d’universitat passen volant; aprofiteu-los en tots els aspectes perquè ben aviat us veureu graduats.

Penso que explicar-vos breument la meva experiència amb el TFG és una molt bona manera d’introduir-vos una de les possibles sortides del grau. Sí, les “sortides” de l’Enginyeria Biomèdica, allò que tant pregunten els pares, els avis i els oncles. I dit això, aclareixo: no estudieu pas res per la seva sortida, feu-ho perquè és allò que més us agrada. Espero que escollir el grau sigui un gran acte de sinceritat amb vosaltres mateixos; només el temps ens donarà la raó.

Sense més embolics, us explico la meva experiència. Vaig començar les pràctiques com a part del meu TFG a l’Hospital Vall d’Hebron a principis de gener. Jo sempre he tingut un interès per la gestió sanitària, i les diferents assignatures del grau m’han permès aprofundir en molts aspectes del món sanitari que, quan vaig entrar al grau, desconeixia.

La nova Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Vall d’Hebron, que va ser inaugurada fa una mica més d’un any, és l’UCI més gran de tot l’estat espanyol (amb més de 3.500 m²) i utilitza tecnologia capdavantera al servei dels intensivistes per al diagnòstic i tractament de pacients crítics. Al llarg del grau podreu anar coneixent més detalladament les especialitzacions mèdiques i quins diagnòstics i procediments en són característics de l’oncologia, la traumatologia i la medicina esportiva o la medicina intensiva.

Us sona això del Big-Data? Doncs, aquí recollim centenars de dades dels pacients per segon, des de l’oxigen en la sang o l’estat renal fins a l’última dosi de sedant administrada. A més, les instal·lacions domòtiques permeten el confort dels pacients per exemple, amb un seguiment complet del cicle circadià.

L’APP que he dissenyat i que ara estic implementant és una eina d’ajuda a la presa de decisions de gestió clínica per a la nova Smart UCI. Encara que el nom pugui semblar una mica feixuc, no es tracta si no de dur la informació que es necessita, quan es necessita i fer-ho visualment perquè els clínics puguin prendre decisions més ràpidament i de manera més ben informada.

Durant aquests mesos he après a programar en nous llenguatges i a treballar amb programes de visualització de dades que no coneixia. Tot això tutoritzat per la directora de sistemes de dades de l’Hospital, la qual guiava un equip format per intensivistes, gestors, informàtics, multidisciplinari en tota regla. On el paper de l’enginyer biomèdic és el de fer de pont entre diferents perfils: els metges i els enginyers informàtics (en el meu cas).

Espero haver-vos aportat un nou punt de vista i que us hagi semblat interessant el meu treball!

Pau Garcia Morales, estudiant del grau en Enginyeria Biomèdica

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències de la Salut i de la Vida

Parlem amb Cèlia Ventura, estudiant del grau en Biologia Humana

Unitat de Coordinació Acadèmica de Ciències de la Salut i de la Vida

Com funcionen les classes a la Pompeu?

“Com funcionen les classes a la Pompeu?”. Aquesta és una de les preguntes que em feia abans de començar a cursar el doble grau en Traducció i Interpretació + Llengües Aplicades. En aquests graus, les classes s’organitzen de la manera següent:

Els trimestres sempre tenen una durada de deu setmanes, després de les quals vénen els exàmens finals. Cada setmana, fem dues classes de cada assignatura: una que anomenem “grup gran” i l’altra, “seminari”. Tal com indica el nom, les classes de grup gran tenen un nombre més gran d’estudiants, ja que hi assistim tots els alumnes de l’assignatura. Són sessions que tenen una durada d’una hora i mitja, a les quals el professor o professora que s’encarrega de l’assignatura acostuma a impartir classes més teòriques. Això no implica, però, que el professor sigui l’única persona que parli durant tota la classe, ja que l’alumnat també hi participa. Tot i això, com que el nombre d’estudiants a les classes de grup gran és elevat, la participació no sempre és possible, fet pel qual es fomenta molt més a les classes de seminari.

Per als seminaris, la secretaria de la Universitat i el professor de l’assignatura divideixen els estudiants en grups, per tal que cada classe tingui un nombre de 15 o 20 alumnes. Els seminaris, que comencen la segona setmana del trimestre, tenen una durada d’una hora, durant la qual es fan diferents activitats més pràctiques per aplicar la teoria explicada a la classe de grup gran. Com que són classes de grups més petits, s’hi interactua molt més amb el professor, que pot ser el mateix de les classes de grup gran o bé un altre diferent. En aquest sentit, poder tenir més d’un professor d’una mateixa assignatura pot ser molt enriquidor, ja que els estudiants podem aportar diferents punts de vista i opinions d’una mateixa qüestió.

Així doncs, per a l’avaluació de l’assignatura, no es té en compte només la nota de l’examen final (si n’hi ha), sinó també les activitats, les pràctiques i els treballs fets a les classes de grup gran i, sobretot, als seminaris. D’aquesta manera, cal ser constant durant tot el trimestre, i no solament esforçar-se durant el període d’exàmens, fet que, personalment, ajuda a l’aprenentatge.

Valle Ruiz Fernández, estudiant del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades

Unitat de Coordinació Acadèmica de Traducció i Ciències del Llenguatge

La primera intervenció

Pel fet que la meva carrera és una que reuneix estudiants de molts llocs i molts contextos diferents, la primera classe era tot un misteri. A més a més, en una carrera amb tan pocs estudiants; només un grup on tothom s’acaba coneixent prou bé, comparteixes moltes hores de classe i molts treballs amb els mateixos companys. En resum, els companys són una part fonamental de la carrera, ja que determinen l’ambient intel·lectual, les discussions que sorgiran a classe i com ens complementarem els uns als altres.

Situem-nos aleshores en aquell primer dia. Tothom fitant-se mútuament i entaulant converses casuals per conèixer-se, trencar el gel. Entra el professor, presenta la universitat en general, presenta la seva assignatura i, quan ja només queda mitja hora d’aquesta primera lliçó, el professor, del qual tots hem acabat tenint molt bons records, llança un tema de debat, el contingut del qual no recordo, per provar les aigües d’aquests estudiants que encara estan tan verds. Ràpidament, un estudiant aixeca el braç i pren la paraula. Aquella intervenció em va marcar. Però no només a mi, sinó també, pel que he discutit posteriorment, a un bon grapat de companys. En aquella llarga intervenció d’un estudiant encara desconegut, havia citat amb precisió tant la Crítica a la raó pràctica com Bertrand Russell. D’això, se’n diu posar el llistó alt.

De cop i volta, el nivell d’exigència havia pujat molt. Ja no val el que et demanaven abans; cal donar més, reflexionar més, pensar i ser obert a tot el que et pot venir. Però, sobretot, cal molta humilitat: cal canviar de xip i fer una admissió d’ignorància general per anar construint, anar reflexionant, anar creixent com a grup des de les diferents bases de les quals es parteix. Aquest primer debat va mostrar que tindria companys i companyes brillants, que de manera heterogènia i en diferents aspectes enriquirien la meva formació acadèmica al llarg d’aquests anys. Només espero que, per part meva, també hagi col·laborat al creixement acadèmic dels meus companys. L’entorn de companyonia, de grup petit amb un compromís fort amb les assignatures que cursàvem, ha estat un dels punts forts de la meva carrera i la meva experiència acadèmica.

Aquells dubtes del primer dia, que són vistos amb tanta tendresa per un estudiant veterà, es van esvair molt ràpidament. En l’àmbit acadèmic, i també a escala personal, les relacions creades han estat molt fructíferes i un pilar tan important com el contingut acadèmic en si.

Gerard Izquierdo i Toda, estudiant del grau en Filosofia, Política i Economia

Unitat de Coordinació Acadèmica en Ciències Polítiques i Socials

Parlem amb Celeste Soto, estudiant del grau de Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció

Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret

Aprender más allá de las aulas

Los cuatro años de carrera pasan demasiado rápido. Hace nada, dudaba qué estudiar y, ahora, estoy a pocos meses de graduarme en Periodismo.

Me gustaría aprovechar este apunte para explicar mi experiencia en la Universidad Pompeu Fabra. más allá de la carrera profesional, dado que, a la hora de crecer como ser humano, existen factores en juego que no se deben infravalorar.

Las asignaturas son importantes. También los seminarios, los trabajos individuales y los proyectos en grupo. Por no hablar de los exámenes parciales y los finales. Sin embargo, poco se pone el foco en aquellas actividades extraescolares que la comunidad UPF ofrece al margen de la carrera que estudies.

Durante el mes de noviembre, con motivo del Día Internacional Contra la Violencia de Género, la Pompeu Fabra organiza una serie de actividades lúdicas dirigidas a cualquier miembro de la institución. Este año, por ejemplo, participé en un taller sobre la construcción y el funcionamiento de los Puntos Lilas en espacios de ocio. También asistí a un debate sobre autodefensa para mujeres activistas impartido por la periodista Irantzu Varela y la política catalana Mireia Boya. Asimismo, me inscribí en un cursillo anual impartido en el campus de la Ciutadella conocido como ‘Viquidones’, un espacio donde mujeres de distintas edades se reúnen para reducir la brecha de género existente en la Viquipèdia catalana. ¡Tiene reconocimiento de créditos!

Por otro lado, en el mes de julio, la UPF da paso a la Barcelona International Summer School (BISS), un programa internacional para estudiar asignaturas distintas de las tradicionales con estudiantes procedentes de diferentes lugares del mundo. En el verano de 2018 realicé una asignatura en inglés, la cual tenía una duración de doce días y por la cual me dieron 4 créditos: Gender, Power and Violence. Perfeccioné el inglés, aprendí sobre un tema que no se trata en ninguna carrera y conocí a muchos estudiantes internacionales.

Con bastante frecuencia, la Pompeu Fabra organiza conferencias sobre distintos temas en los auditorios de los diferentes campus. Recuerdo con especial ilusión el debate electoral que se organizó con motivo de las elecciones generales del 10N. También la vez que asistí a una rueda de prensa real sobre el Brexit en la asignatura News Agencies o la conferencia que, en Periodismo Económico, el tutor organizó para nosotros, en la sede oficial de Caixa Bank.

En cuatro años he crecido como persona. He adquirido valores humanos y éticos esenciales para mi futuro como periodista, pero también para mi día a día como ciudadana. Me siento más cerca que nunca del cambio social, de la lucha por un sistema digno y de las ganas de ayudar a quien lo necesite. No sirve de nada tener matrículas de honor en tu expediente académico si no eres consciente de la situación política, económica y cultural que nos atañe.

Gracias a la UPF, he aprendido a aprender.

Mari Carmen Milena Villena, estudiante del grado en Periodismo

Unitat de Coordinació Acadèmica de Comunicació

Canviar de grau

Des de primer de batxillerat tenia molt clar que volia fer ADE a la UPF. Vaig fer la selectivitat i vaig treure nota de sobres per entrar-hi. Arriba el primer trimestre d’ADE i les assignatures no em motiven. No és el que jo em pensava; però em vaig dir a mi mateixa: “Bé, formarà part del procés d’adaptació, estar en un lloc nou, on la mecànica de les classes és diferent…

Passem al segon trimestre, alguna assignatura em fa una mica més de gràcia; però no m’omple del tot… I vaig pensar: “A la carrera, com a la vida, no et pot agradar tot”. Després de rumiar- m’ho molt, vaig decidir comentar als meus pares que el grau no era el que em pensava i que no m’agradava.

Així que vaig començar a buscar altres opcions, fet que em va costar perquè, com ja he dit, al començament jo tenia molt clar que volia fer ADE. Vaig mirar en altres universitats, carreres que no tenien res a veure amb economia; però, al final, vaig donar amb la que creia adequada per a mi: Ciències Empresarials – Management, també aquí, a la Pompeu.

Ara estic molt contenta i satisfeta amb el canvi; però deixo a continuació una sèrie de recomanacions que trec de la meva experiència i que us poden ser útils si esteu una mica “perduts” o si esteu pensant a canviar de grau. Primer de tot, no us atabaleu. Penseu dos cops la decisió de fer el canvi de carrera. Heu començat l’any universitari i si el ‘pengeu’ abans d’hora, què fareu?

Segon, valoreu les altres opcions que teniu en ment: mireu els plans docents, en què consisteixen les assignatures, concerteu una cita perquè us ensenyin la universitat…

Tercer punt, podria ser útil no deixar la carrera mentre busqueu possibles alternatives. Aquest és el meu cas, com que management té algunes similituds amb ADE, i com que vaig acabar el primer any d’aquesta última, em van convalidar crèdits i vaig haver de fer menys assignatures a primer.

En quart lloc, i relacionat amb el tercer, compareu els plans docents del grau que curseu amb el que teniu pensat fer l’any vinent, si per, exemple tenen alguna assignatura en comú, podeu només assistir a aquella matèria en comptes de fer totes les assignatures, d’aquesta manera, ja tindreu alguna assignatura cursada i, per tant, tindreu menys feina.

Per últim, dir-vos que estic satisfeta amb el canvi que vaig fer. Vull remarcar que no totes les assignatures són del meu gust, però en conjunt estic molt millor i, finalment: la decisió de canviar de carrera és personal.

Us poden aconsellar, però heu de ser vosaltres els qui decidiu quin grau fer. Espero haver-vos ajudat!

Sara Gastón Rodríguez, estudiant del grau en Ciències Empresarials-Management

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

Parlem amb la Júlia, estudiant del doble grau en Dret/ADE-ECO

Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret i Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

Vida universitària a la UPF

Entrar a la universitat és un canvi extremament important i, com tots sabeu, és una de les decisions més importants que s’han de prendre al llarg de la nostra vida. Moltes vegades. fins a l’últim moment no tenim clara la nostra tria i és possible que ens equivoquem; però és una cosa molt normal que ens pot passar a tots. Molts companys de primer se n’adonen que la carrera que han triat no és la correcta i decideixen canviar. Tot i això, han pogut experimentar què és la vida universitària per primera vegada. Aquesta és una molt bona etapa que s’ha de gaudir des del principi, tot i que en primer moment l’adaptació pot semblar bastant complicada. Arribes al campus, possiblement no coneixes a ningú i potser les primeres setmanes veus que tot et queda bastant gran. Però tothom està en la mateixa situació i, per tant, fer amics i conèixer gent nova és molt senzill. De seguida, es formen grups de gent meravellosa que seran els teus acompanyants durant els pròxims anys de la teva vida, i segur que continueu sent amics per molts anys més quan s’acabi la carrera. La gent que es coneix a la universitat, segons que es diu, són amistats que duren de per vida.

Cal dir que no tot és bonic a la universitat. És obvi que hi ha molta pressió de treball, sobretot quan arribem a les setmanes 9 i 10 (ja entendreu això quan entreu a la Pompeu); però amb esforç i dedicació els exàmens finals no es fan tan complicats com sembla. El que és més difícil, des del meu punt de vista, és acostumar-se a aquest nou volum de feina i a la nova manera de treballar (amb seminaris inclosos), molt diferent de tot el que es fa al batxillerat.

Jo estudio Administració i Direcció d’Empreses. Els dos primers anys de carrera (compartida amb els estudiants d’Economia) són bastant genèrics, tot i que una vegada s’arriba a tercer, hi ha l’opció de començar a triar optatives i de començar a muntar el teu camí professional fent les assignatures que més t’agraden. Doncs, a poc a poc pots anar sabent quins són els camps que més t’agraden o t’interessen i fins i tot, si veus que t’has equivocat, hi ha la possibilitat de canviar-te d’ADE a ECO o al revés (sempre que tinguis la nota necessària per fer-ho).

Com a conclusió, la vida universitària és una etapa de canvis, de noves experiències i de molts alts i baixos. Animo els nous estudiants a no tenir por d’aquesta nova etapa, i els invito a gaudir d’aquests moments des del principi.

Mar Torelló Català, estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses

Unitat de Coordinació Acadèmica d’Economia i Empresa

Metamorfosi

Nervis. S’acaba l’estiu. Recordo el camí sencer fins a la Universitat, amb mirades de complicitat amb persones que, igual que jo, començaven una nova aventura vital. Carpeta a la mà, entrava amb peus de plom dins la Universitat. Les pors em parlaven des de ben a dins: seré capaç de seguir el ritme? Faré amigues i amics? Em perdré pels passadissos? Sorpresa: només són pors i, com tot, acaba fugint. Endinsar-me en els passadissos de la UPF, perdre-m’hi amb gent totalment diferent a mi ha sigut el millor camí fins ara per trobar-me. Vaig descobrir com és rebre, des del primer dia, un professor/a amb corbata i micro, molts d’ells catedràtics, i sentir la impressió d’estar en una classe gegant, en forma de teatre romà. Seus en una cadira on estàs a punt de cuinar el teu futur, on cada dia hi estàs un pas més a prop. Durant la meva carrera de Dret, he descobert el sentit de la perspectiva, que les lleis no són només memoritzar i repetir el perquè de les oportunitats. El que més m’ha motivat és que cada any és com una carta de degustació d’un restaurant: n’aprens tantes coses diferents, que gaudeixes de provar-ho tot. Al final, només queda trobar allò que té un sentit especial… Animo a tots i totes a provar el que creieu que us pot motivar. I, sobretot, que la dificultat no sigui mai una enemiga, sinó una lliçó. I sobretot, “no et preocupis: ocupa’t!”. Molta sort i endavant.

Ona Segura, estudiant del grau en Dret

Unitat de Coordinació Aacdèmica de Dret