Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

UPF, manual de butxaca

Com que fent quart d’Economia ja començo a desentonar en una biblio que, aviat, acollirà alumnes que no han viscut el canvi de segle, vull aprofitar aquest apunt per donar un cop de mà als nous.

Comencem, doncs: el primer pas per a un estudiant de batxillerat és escollir carrera. Com sé si economia encaixarà amb mi?

La veritat és que mai no se sap del tot; però si t’agraden les mates, la teva secció preferida del telenotícies de TV3 és la que parla dels diners, mires l’Ibex de tant en tant, t’interessa com s’estructura la societat i més o menys t’agrada estudiar, tens molts números d’encertar.

De totes maneres, al grau hi ha perfils molt diferents. N’hi ha de vocacionals (o un freak del tema com jo); altres que no sabien què fer; antics enginyers o metges, o els qui volien fer ADE i que no han entrat. Al final, però, gairebé tots acaben contents amb l’elecció. Així que, si tens dubtes, no t’ho pensis massa! Economia a la Pompeu és el teu lloc.

Una vegada ja tenim els peus a la Pompeu, hem de saber…

Anglès: Economia i ADE (que, per cert, són iguals els dos primers anys) es poden fer la meitat en anglès des del primer dia.

Estudis: en general, els professors valoren que s’entengui el que es fa. Memoritzar no és el més important, no sigueu lloros. L’ESO ja queda lluny. A més, res del rumor que a la uni s’estudia poc. És un ritme molt diferent al que portaveu a batxillerat, però tocarà fer colzes durant força hores. Per cert, a la Pompeu hi ha els deures més llargs que heu fet fins ara.

Ambient: molt bo, les “odiades” hores mortes entre les classes del matí i les de migdia al final et permeten fer molt grup amb els teus i sí, acabar deures a última hora.

Estudiants: el nivell dels estudiants és en general molt alt, i això és molt positiu perquè sempre pots aprendre dels teus companys. Per altra banda, és molt important fer un bon grup d’amics i treballar molt en equip, perquè els problemes sempre surten millor i més ràpid quan es miren entre uns quants.

Festa: també hi ha temps per sortir: Pompeu Farras, dimecres de Razz o els findes. De tota manera, aquesta part no cal que l’expliqui massa perquè segur que la descobrireu sols i molt aviat.

Erasmus: MARXEU. Des de la uni es fomenta; us donaran moltes facilitats i podeu trobar destinacions per a tots els gustos.

Where is the limit? Això ho tries tu: món financer, polítiques públiques, doctorat, món més empresarial, etc. Economia és un grau que et permet un ampli ventall de sortides professionals i amb el nom de la Pompeu a la maleta tot serà una mica més senzill en acabar.

Finalment, molta sort a tothom amb el curs i si teniu algun dubte més concret no dubteu a preguntar.

Jordi Font Perera, estudiant del grau en Economia.

 


Deixa un comentari

No sóc de Barcelona… Pis o residència?

Hola! Em dic Clàudia i estic acabant Periodisme i Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Com que sóc de Girona, vaig haver d’enfrontar-me als dubtes que planteja triar allotjament sense tenir cap idea del que era Barcelona ni com moure-m’hi. Pis o residència? He tastat les dues coses durant els quatre anys que porto aquí estudiant; però en aquest primer apunt us explico algunes característiques de la residència.

Durant els meus primers dos anys vaig viure a la RESA Ciutadella, a dos minuts a peu del campus de la Ciutadella i a deu en tramvia del campus del Poblenou. També n’hi ha una a prop del campus del Mar. Realment, és una opció que per al primer any és més fàcil que la del pis, ja que no t’obliga a fer visites, pagar agències o trobar companys per viure-hi.

Per una altra banda, la residència és una bona oportunitat per conèixer estudiants de diferents carreres i de diferents cursos, i hi fas amics i contactes amb qui més tard potser aniràs a viure en un pis d’estudiants, com m’ha passat a mi. Personalment, em va anar molt bé per conèixer estudiants dies abans de començar les classes, un cop instal·lada a la residència.

Una cosa que preocupa sovint són les famoses bromes pesades. Us puc assegurar que no s’ha de patir per això; en aquesta residència són divertides i es busca passar-s’ho bé, que uneixin. Qui no vol participar-hi és lliure de no fer-ho. A més, els veterans acabaran sent amics teus al llarg del curs i es converteixen en els teus referents, t’expliquen les seves experiències, trucs per a assignatures i exàmens, i et passen apunts.

Una altra cosa positiva és que hi ha zones comunes per passar l’estona amb altres residents i també sales d’estudi, que s’omplen a vessar quan s’apropen els exàmens, tant de dia com de nit. S’hi organitzen i s’hi planifiquen activitats per a tots els residents com ara tornejos de futbol, sopars, nits de pel·lícula a la sala comuna o esquiades, entre d’altres. Per tant, la residència et dóna eines i recursos per començar a viure en una ciutat nova i estar més al cas de la vida social de la Universitat més enllà de la teva carrera.

Algunes claus per orientar-vos:

  • No té horaris de sortida ni d’entrada; és 24 hores per als residents. No hi ha restriccions per sortir a sopar o de festa.
  • Cada habitació té la seva cuina i el seu lavabo, com petits apartaments loft. T’has de cuinar el menjar i anar al supermercat, que n’hi ha molts a la zona.
  • A l’estiu, si tornes a casa i no estàs a Barcelona, deixes l’habitació i no pagues durant els dos o tres mesos de vacances. En canvi, si estàs en un pis, també pagues els mesos d’estiu.  

Té conveni amb la UPF, per la qual cosa es té prioritat a l’hora d’obtenir-hi una plaça. A la seva web, hi trobareu tota la informació sobre els terminis per preinscriure-s’hi i els preus.

Clàudia Sacrest Martos, estudiant del grau en Periodisme

 


Deixa un comentari

Els avantatges d’estudiar un doble grau

El doble grau en Dret i Economia/ADE és un grau molt complet quant a l’amplitud de coneixements que s’arriben a consolidar, en els àmbits econòmic i jurídic.

Tot i que al principi pot sonar una mica dur fer dues carreres alhora, l’esforç i la dedicació constant té la seva recompensa, ja que, tal com veureu l’any vinent, podrem ser capaços d’establir sinergies entre ambdós camps d’estudi i desenvolupar les nostres habilitats d’una manera més profunda i completa. És aquest, doncs, el millor avantatge del doble grau, ja que, en cinc anys i un trimestre, sereu capaços d’afrontar qualsevol repte.

Un avantatge que té la Universitat Pompeu Fabra és la seva formació dual en classes teòriques i classes de seminari, en què s’aprofundeix més encara en els coneixements que s’han impartit a la classe magistral en grups reduïts, on es fomenta la participació i l’adquisició de coneixements de caràcter més pràctic mitjançant experiments, presentacions, debats, lectures…

Les instal·lacions del campus de la Ciutadella també acompanyen força a l’estudi, sobretot per la seva biblioteca i el Dipòsit de les Aigües, un edifici històric on estudiar esdevé una tasca més lleugera.

Informativament, també he trobat força interessant l’oferta d’activitats extracurriculars que s’ofereixen a la Pompeu, que també us ajudaran a desenvolupar les habilitats i les capacitats inherents que les empreses busquen en un candidat quan ofereixen una vacant laboral.

També cal remarcar la importància que té per a aquest grau la impartició d’assignatures en anglès, que ajuden a aconseguir que els estudiants obtinguin un punt de vista més ampli i global.

Sens dubte, és un grau que crea economistes i juristes de qualitat i excel·lència internacional, mitjançant la impartició de docència especialitzada i d’utilitat.

És per això que el doble grau en Dret i Economia/ADE és una gran opció per a tots aquells que voleu ampliar fronteres més enllà d’un únic àmbit d’aplicació i d’estudi.

Marc Serrano Pérez, estudiant del doble grau en Dret i Economia


Deixa un comentari

Periodisme? A la UPF!

Periodisme? A la UPF!

Després d’un trimestre a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) cursant Periodisme –i fent l’itinerari de Ciències Polítiques (CCPP)– puc dir que ha estat un encert. La veritat és que no ho tenia massa clar perquè, abans d’entrar a la universitat, ja hi havia un munt de gent del meu entorn que em deia que abans de fer Periodisme seria millor fer un altre grau que m’aportés una sèrie de continguts que, posteriorment, m’ajudessin a l’hora de fer Periodisme, ja que comptaria amb una base i uns continguts previs essencials per ser periodista.

L’enorme avantatge que té la UPF és que et permet assolir aquells continguts previs cursant un itinerari a escollir, entre: Humanitats, Polítiques, Econòmiques i Dret. D’aquesta manera, en sis anys pots arribar a tenir dues carreres universitàries! A més, aquest itinerari el fas alhora que estàs fent Periodisme; és a dir, al matí fas l’itinerari (en el meu cas Polítiques) i a les tardes, Periodisme.

No sé com serà a la resta d’universitats en què s’ofereix el grau en Periodisme, però a la Pompeu ets periodista des del primer dia. Aquest és un dels aspectes que més em van agradar. Comences a fer notícies des de la primera setmana. A més, la Facultat de Comunicació és molt nova i té tot allò que et puguis imaginar per poder créixer com a estudiant i com a persona. L’ambient és molt agradable, ja que aquesta facultat és relativament petita i en un parell de setmanes ja t’hi sents com a casa.

Un altre gran avantatge que té la UPF és que està dins de Barcelona! Sembla molt obvi i molt normal, però segur que molts envejarien estar allà on passa tot. Tot està a l’abast, tot està interconnectat. Al final formes part d’una gran estructura i hi contribueixes, en certa manera.

Tot s’ha de dir, el gran problema d’aquesta universitat són els horaris; però al final acabes aprofitant cada moment lliure que tens entre classe i classe per anar al Dipòsit de les Aigües i passar apunts, anar a la cafeteria amb els companys, anar a passejar per la Ciutadella o el Poblenou… En definitiva, tens moltes possibilitats per aprofitar –depèn de com es miri– aquests moments que tens, que són molts.

En conclusió, la Universitat Pompeu Fabra, segons la meva opinió, és la millor universitat per fer Periodisme i omplir-te de tot allò que al final farà que tinguis una gran experiència universitària i, posteriorment, et faciliti l’entrada al món periodístic.

Edgar Sapiña Manchado, estudiant del grau en Periodisme

 


Deixa un comentari

El petit gran canvi del món universitari

Actualment estudio Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra, i cada cop que em pregunten ‘com et va la carrera?’ la meva resposta no és mai la mateixa. Per a mi, la universitat ha suposat un canvi molt important, i l’únic que sé és que ha estat un canvi que em convenia, que m’ha fet obrir bastant els ulls, i us explicaré el perquè. En primer lloc, vaig cursar el batxillerat científic, de manera que considero que encara estic aterrant en el món de les ciències socials; en segon lloc, perquè vinc d’un poble de l’Alt Maresme de poc més de 9 mil habitants; així que poc té a veure amb Barcelona, i en tercer lloc perquè he hagut d’aprendre a ser molt més autònoma en molts aspectes.

Pel que fa al meu canvi de modalitat d’estudis, cal dir que sempre he tingut el cor dividit a l’hora d’escollir què estudiar, i després de fer un bon batxillerat científic vaig decidir que era l’hora de canviar, d’observar el món amb uns altres ulls, i em vaig arriscar. Aquest ha estat un dels riscos on més guanys he obtingut: aquesta carrera aporta a l’estudiant una obertura de la mentalitat al món (almenys el temari que he cursat de moment), els professors són amens i directes, i la universitat proporciona elements de suport a l’estudiant molt importants, així com grups de treball reduïts, que m’han ajudat a conèixer millor els meus companys i també a tenir un contacte més directe amb els professors i amb el temari. Considero, doncs, que la carrera, a través de les assignatures bastant diferenciades, m’està fent petits tastets de diverses branques de les ciències socials, i això m’ha fet tenir ganes d’anar ampliant el meu currículum i també el coneixement.

La Pompeu està situada en un dels racons més bonics i moguts de Barcelona. Cal dir que això m’ha fet tenir una vida universitària molt diferent a la dels meus companys d’institut. Per a una persona com jo, a qui li interessa la política, ha estat realment important tenir el Parlament al costat de la universitat i, a més, he pogut viure a la mateixa universitat actes importants relacionats amb la política actual. Alhora, és una és una zona on pots gaudir de tranquil•litat i oci, ja que disposa d’espais per a tot.

No vull oblidar-me de fer una petita menció a les instal•lacions de la Universitat i de la seva manera de funcionar. La Pompeu té un gran avantatge com a universitat ‘nova’ (aquest any ha fet 25 anys), i és que té les instal•lacions modernes i sense desperfectes, o almenys jo no n’he vist cap, i a més, les està ampliant per tal d’acollir nous projectes i estudis. I pel que fa al seu funcionament, considero un gran avantatge que funcioni amb avaluació trimestral, en què l’estudiant acumula menys matèria i pot aprofundir-hi més.

Aquesta és la meva breu experiència, el meu petit gran canvi.

Cristina Agell i Alofra, estudiant del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració


Deixa un comentari

La importància de l’expressió (Traducció i Interpretació)

Hola, nois i noies!

Em dic Marta i ara curso tercer de TiI. L’any passat ja vaig escriure un parell d’apunts per a aquest blog, i aquest any repeteixo! Acabo de passar l’equador de la carrera, amb la il·lusió de trobar-me més a prop d’aconseguir el meu propòsit (el primer d’una llista a la meva vida acadèmica superior). És per això que faré retrospectiva i us explicaré un dels eixos principals de la carrera: l’expressió. També voldria escriure-hi sobre l’altre gran eix, la cultura i la documentació; però ho faré en un altre apunt.

Bé, si a la carrera hi ha assignatures de tecnologies de la traducció i lingüística, per exemple, el pes del pla docent i de la feina del traductor es troba a l’expressió. De maneres d’expressar-se, n’hi ha moltes, la més bàsica de les quals consisteix a fer-se entendre, sigui amb gestos, paraules, sons… Però com a especialistes de la llengua, hem de saber ser eficients i adequats en el llenguatge, és a dir, hem de ser tan precisos com puguem amb el mínim de paraules possible (principi d’economia) i hem de mantenir al llarg d’un discurs –sigui oral o escrit– el mateix registre i nivell; hem d’estar a l’altura del text que traduïm i hem de transmetre que tenim aquestes capacitats als que ens contractaran.

Com es treballa l’expressió a la UPF?
Durant el primer cicle, a primer i a segon, es treballa especialment la llengua escrita, sobretot a llengua catalana i llengua espanyola. Un dels objectius és aconseguir el domini del registre estàndard, que haurà de ser la base dels vostres textos. Això no obstant, també fareu textos creatius. Recordo un treball de llengua espanyola en el qual vaig haver d’inventar-me tres microrelats per analitzar-los després, o un de llengua catalana que consistia a fer una descripció tan subjectiva com pogués de temàtica lliure. També s’ensenya en aquests cursos a buscar i trobar allò que és gramaticalment correcte, perquè tots sabem consultar diccionaris; però sabrieu dir-me on trobar la normativa de les preposicions que van davant d’infinitiu? A més, oi que sovint ens falta allò que els francesos diuen le mot juste? Bé, això també es cura! L’aproximació a autors de qualitat, tant pel que fa a les assignatures de traducció com a les de llengua és un bon punt de partida per seleccionar bons llibres per enriquir el nostre vocabulari.

Les traduccions
Evidentment, en aquest apunt estic moralment obligada a mencionar la traducció! Pensareu “això d’escriure en estàndard està molt bé, però què passa amb els textos que evoquen textos vulgars?”, per exemple. És clar, als textos creatius hi cap gairebé tot. I això es treballa amb la pràctica.Traduireu, i traduireu sobre molts temes i utilitzareu molts registres diferents. És així, i amb les correccions i els comentaris dels professors, a més de l’hàbit de lectura que us imposeu aprendreu a utilitzar la llengua en contextos variats.

L’expressió en llengües diferents de la materna
Durant el primer cicle, també se us exigirà escriure en els idiomes estrangers que hagueu escollit, tot i que en una quantitat i qualitat menors que en les llengües pròpies. Serà un primer contacte perquè agafeu experiència i comoditat. És al segon cicle on haureu de demostrar que en sou competents. S’entén que després d’haver estat a l’estranger uns mesos i haver millorat els dos idiomes, tindreu un nivell més alt, de manera que haureu de cursar matèries centrades específicament en la producció en llengües diferents de les maternes i, fins i tot, traduir-hi (traducció inversa).

L’expressió oral
Pel que fa a l’expressió oral, des de primer fareu diverses exposicions orals, ja que potser voleu anar un pas més enllà i ser intèrprets. També perquè un traductor ha de saber fer contactes i passar entrevistes de feina, i això tant val per als qui volen treballar en plantilla com per als qui prefereixen ser autònoms. És per això que, a tercer curs, tindreu ja dues assignatures anomenades Tècniques d’Expressió Oral –una engloba el català i el castellà, i l’altra, a més, idiomes estrangers–. En aquestes matèries, principalment, fareu exposicions orals, grupals i en solitari de temes complexos, d’una durada força llarga, normalment deu minuts, i haureu d’avaluar com ho fan els vostres companys. Es tracta bàsicament de saber sintetitzar la informació, de transmetre-la d’una manera entenedora i atractiva; de ser correctes en la pronunciació, en el discurs i la comunicació no verbal.

Com veieu, el domini de l’expressió és fonamental per als traductors, i es pot millorar a força de treballar-la. És per això que la UPF aposta per donar-li molt d’èmfasi, a totes les seves variants i d’una manera molt pràctica. Això no obstant, a més de la forma és important el contingut, i d’això us parlaré al pròxim apunt.

Salutacions,

Marta Rosa Gil, estudiant del grau en Traducció i Interpretació


Deixa un comentari

I al final, què dius que estàs fent?

Dubtes, dubtes i més dubtes. Això era l’única cosa que tenia al cap fa un any. El batxillerat ja ens posa molta pressió i responsabilitat de per si; però si, a més a més, no tens gens clar quin grau voldràs triar després, es converteix en un període encara més feixuc.

Durant aquests dos anys sempre em preguntaven si ja m’havia decidit, si ja sabia què volia estudiar. I jo sempre deia que no, que no ho tenia clar, però que volia anar a la Universitat Pompeu Fabra. Per sort, com a estudiants tenim el Saló de l’Ensenyament, on podem triar i remenar entre moltes carreres i universitats. Jo hi vaig anar tant a primer com a segon de batxillerat, i realment ajuda a encaminar-te o a reiterar-te en el que ja penses. La veritat és que a mi ni els salons de l’ensenyament ni les portes obertes de la UPF em van ajudar a decidir-me. Per a mi tot eren dubtes: i si m’equivoco?

Durant el batxillerat vaig canviar molt d’opinió: periodisme, ciències polítiques, dret, criminologia, magisteri, humanitats, comunicació audiovisual, ADE…? La llista és pràcticament interminable!!!

Com em vaig decidir? Doncs bé, un dia remenant per la web de la Pompeu vaig veure un grau que es deia Publicitat i Relacions Públiques i vaig mirar quin era el seu pla d’estudis: em va sorprendre molt!! Semblava una carrera molt dinàmica, interessant i viva!

Així que m’hi vaig apuntar amb molta il·lusió però sense saber si realment allò era el grau idoni per a mi.

Ara que només porto vuit setmanes a la UPF no me’n penedeixo gens d’aquella decisió. Tots els dubtes han desaparegut i les meves expectatives s’han multiplicat. Anar a la Uni cada dia és genial. Ha valgut la pena arriscar-se i deixar les pors enrere. Tot i portar menys d’un trimestre, sento la Pompeu com casa meva; els companys de classe, com grans amics i el grau, com la meva passió.

Així que ara, quan em trobo coneguts i em pregunten què estic fent, contesto orgullosa: Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra.

Margarida Rios Ribera, estudiant del grau en Publicitat i Relacions Públiques