Universitari Per Fi!

L'espai dels estudiants de la UPF per als estudiants de secundària


Deixa un comentari

Què dius que estudies?

Sí, això és el que em pregunta tothom a qui dic que participo en el Programa de Grau Obert de la UPF. La veritat és que al començament tampoc tenia gaire idea del que podia suposar aquest innovador mètode d’incorporació a la universitat, i és que vaig entrar-hi a la segona promoció i, com que no coneixia ningú que hagués tingut experiència en aquest “grau”, no va ser fins a la Jornada de Portes Obertes que vaig adonar-me de la utilitat del Grau Obert, ja que era la millor manera d’escollir l’estudi que més s’adeqüés a les meves expectatives.

Així doncs, vaig veure que era l’opció que més s’adeia al meu perfil d’estudiant indecís sobre el seu futur acadèmic. No tenia cap idea en concret del que volia estudiar, ja que m’interessaven un munt de disciplines i, a més a més, no volia arriscar-me a perdre un any d’universitat si, al final, allò que estigués estudiant no m’agradava.

Això sí, l’única cosa que tenia clara era que volia entrar a la UPF, i vaig decidir buscar informació sobre els diferents graus. El cas és que, tot just descobrir que la UPF oferia la possibilitat de cursar fins a tres graus diferents per tal de triar el que més m’agradés sense “perdre” un curs, em va semblar que havia trobat la “salvació”; i és que creia (i encara ho penso) que matricular-te de les assignatures que més et motiven -sempre que es puguin combinar els horaris- és tot un privilegi, ja simplement pel fet d’aconseguir una formació multidisciplinària que és d’allò més útil per ampliar coneixements.

D’altra banda, és cert que, de primeres, l’adaptació al Programa de Grau Obert pot arribar a ser estressant, perquè durant els primers dies ja portes prou embolics com per, a més, anar canviant de campus cada dia. El tema de trobar les classes grupals, saber quins grups de seminaris se t’han adjudicat, juntament amb els horaris del TRAM, no té cap secret més enllà d’acostumar-s’hi. Almenys en el meu cas, en dues setmanes ja ho tenia tot sota control!

Tot i així, cal dir que tant per part dels companys com per part dels professors, quan dius que ets de Grau Obert sempre hi ha comprensió si sorgeix algun petit problema de compatibilitat d’horaris, de falta d’apunts, etc.

Finalment, penso que és important destacar que, només pel fet de desenvolupar unes habilitats d’adaptació, de flexibilitat i d’obertura de mentalitat -tan valorades en el perfil professional- ja val la pena participar en el Programa de Grau Obert.

Jordi Anglada i Oliva, estudiant del Programa de Grau Obert


Deixa un comentari

Un gran canvi

Com et va la carrera? T’agrada? Si comparem les respostes que donaria a aquestes preguntes durant la meva primera setmana d’universitat i avui, que ja hi porto tres anys, crec que serien molt diferents. Amb 18 anys vaig decidir fer Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. No sabia quina carrera fer, i com que m’agradava el cinema, vaig decidir escollir-la sense tenir-ho massa clar.

Els primers dies van ser una mica caòtics. Companys nous, classes noves, un nou edifici, professors que no s’assemblen als que tenia a batxillerat… Vaig passar per aquell moment en què els estudiants pensen que no han sabut escollir bé per aconseguir els seus somnis de futur. Però, a poc a poc, la universitat em va anar guanyant. Va ser en el moment en què vaig fer la primera assignatura pràctica que vaig sentir que havia escollit bé. Una de les coses que més m’agrada de com està plantejada la carrera és que cada trimestre tens, com a mínim, una assignatura en la qual et pots transformar en director, animador, productor o guionista, i fer coses com rodar un curt, tenir el teu programa de ràdio o animar. Veure’t fent aquests projectes és un dels grans regals que rebràs durant la carrera.

Seguint aquestes assignatures t’adonaràs que potser el que pensaves que t’agradaria no t’agrada i que allò que mai no t’havies imaginat fent es converteix en la teva passió. És per això que aprendràs una mica de totes les arts de la comunicació perquè quan arribis a tercer i hagis d’escollir l’itinerari, tinguis clar què vols continuar estudiant.

I què passa amb els companys de classe? No t’amoïnis! La majoria dels treballs que faràs seran en grup, cosa que vol dir que de seguida coneixeràs molta gent de la teva classe i es crearà un gran vincle que farà que, a més de tenir companyia assegurada a les hores que et quedaran lliures entre assignatura i assignatura, treballar amb ells sigui un gran avantatge a cada treball que hagueu de fer. No t’espantis si t’ha donat la sensació que hi haurà molts treballs i que estaràs perdut. No sé com serà a les altres universitats, però a la Pompeu tots els professors estaran allà quan tinguis dubtes sobre el teu treball o no sàpigues per on tirar, oferint-te un tracte proper i amable, que serà una de les coses que més acabaràs apreciant.

Encara tens dubtes? Passa’t un dia pel campus i observa quin ambient hi ha: segur que et convenç!

Míriam Ruiz Abiol, estudiant del grau en Comunicació Audiovisual


Deixa un comentari

Els trimestres a Medicina

Medicina és una carrera universitària que demana molta dedicació. Això implica moltes hores a la universitat, assistint tant a les classes teòriques i als seminaris com a les pràctiques, o a casa, fent treballs o estudiant les matèries que s’estiguin cursant.

Em vull centrar a parlar de les hores de dedicació a la carrera que no es fan a la universitat, ja que aquestes no queden reflectides en cap horari. Evidentment, depèn de l’habilitat de cada alumne: alguns necessitaran més dedicació que d’altres; però absolutament tots hauran de tenir-la.

Durant el trimestre, que és la divisió del curs exclusiva de la UPF, es disposa de temps per fer aquesta feina a casa. Lògicament, en determinades èpoques el volum de treball serà més elevat que en d’altres i es disposarà de menys temps: però, per norma general, sempre hi ha temps per completar els estudis fora de l’horari lectiu universitari.

Vull remarcar especialment que en qualsevol universitat on es cursi Medicina es disposarà de poc temps per a l’oci personal. És un fet que vull que quedi clar d’entrada perquè els possibles aspirants a metge ho tinguin en compte abans d’iniciar aquests estudis. Però, d’una altra banda, estudiar a la UPF té un aspecte positiu per pal·liar aquesta situació: els trimestres.

Els trimestres provoquen que la matèria que s’hagi d’estudiar es trobi condensada en menys temps. És a dir, allò que en altres universitats s’estudiaria en un semestre, a la UPF es fa en un trimestre. Però també és evident que el nombre d’assignatures per trimestre és inferior que el que tenen les altres universitats en un semestre, tot i que el nombre total d’assignatures per curs és el mateix. D’aquesta manera, el volum de feina és proporcional al temps del qual es disposa per estudiar.

A més, la UPF sempre deixa un període d’entre 10 i 15 dies perquè l’estudiant es dediqui exclusivament a l’estudi de les assignatures de les quals s’examinarà aquell trimestre. Durant aquest període no es fan classes, ni seminaris ni pràctiques, circumstància que permet que l’estudiant gestioni el temps de la millor manera que cregui adient.

I un dels factors positius més importants que personalment hi veig en el fet de cursar la carrera per trimestres són les vacances. A diferència d’altres universitats, els estudiants de la UPF disposem de les vacances de Nadal per descansar; en canvi, en altres universitats es passen aquestes vacances de festes familiars estudiant, en lloc d’estar amb la família i els amics, ajudant a desconnectar i carregar les piles per al nou trimestre. El mateix passa amb les vacances de Setmana Santa, en què a la gran majoria d’universitats s’ha d’estudiar per als exàmens parcials que vénen just després. Nosaltres, però, podem descansar i gaudir del temps lliure.

També és cert que si la Setmana Santa cau d’hora, els exàmens finals poden ser just després. Però en aquest cas es disposa de molt més de quinze dies per estudiar de manera exclusiva els exàmens.

En general, considero que cursar la carrera per trimestres és un aspecte molt positiu, sobretot en una carrera com la de Medicina.

Bernat Gonzalez Pineda, estudiant del grau en Medicina (UPF-UAB).


Deixa un comentari

UPF, manual de butxaca

Com que fent quart d’Economia ja començo a desentonar en una biblio que, aviat, acollirà alumnes que no han viscut el canvi de segle, vull aprofitar aquest apunt per donar un cop de mà als nous.

Comencem, doncs: el primer pas per a un estudiant de batxillerat és escollir carrera. Com sé si economia encaixarà amb mi?

La veritat és que mai no se sap del tot; però si t’agraden les mates, la teva secció preferida del telenotícies de TV3 és la que parla dels diners, mires l’Ibex de tant en tant, t’interessa com s’estructura la societat i més o menys t’agrada estudiar, tens molts números d’encertar.

De totes maneres, al grau hi ha perfils molt diferents. N’hi ha de vocacionals (o un freak del tema com jo); altres que no sabien què fer; antics enginyers o metges, o els qui volien fer ADE i que no han entrat. Al final, però, gairebé tots acaben contents amb l’elecció. Així que, si tens dubtes, no t’ho pensis massa! Economia a la Pompeu és el teu lloc.

Una vegada ja tenim els peus a la Pompeu, hem de saber…

Anglès: Economia i ADE (que, per cert, són iguals els dos primers anys) es poden fer la meitat en anglès des del primer dia.

Estudis: en general, els professors valoren que s’entengui el que es fa. Memoritzar no és el més important, no sigueu lloros. L’ESO ja queda lluny. A més, res del rumor que a la uni s’estudia poc. És un ritme molt diferent al que portaveu a batxillerat, però tocarà fer colzes durant força hores. Per cert, a la Pompeu hi ha els deures més llargs que heu fet fins ara.

Ambient: molt bo, les “odiades” hores mortes entre les classes del matí i les de migdia al final et permeten fer molt grup amb els teus i sí, acabar deures a última hora.

Estudiants: el nivell dels estudiants és en general molt alt, i això és molt positiu perquè sempre pots aprendre dels teus companys. Per altra banda, és molt important fer un bon grup d’amics i treballar molt en equip, perquè els problemes sempre surten millor i més ràpid quan es miren entre uns quants.

Festa: també hi ha temps per sortir: Pompeu Farras, dimecres de Razz o els findes. De tota manera, aquesta part no cal que l’expliqui massa perquè segur que la descobrireu sols i molt aviat.

Erasmus: MARXEU. Des de la uni es fomenta; us donaran moltes facilitats i podeu trobar destinacions per a tots els gustos.

Where is the limit? Això ho tries tu: món financer, polítiques públiques, doctorat, món més empresarial, etc. Economia és un grau que et permet un ampli ventall de sortides professionals i amb el nom de la Pompeu a la maleta tot serà una mica més senzill en acabar.

Finalment, molta sort a tothom amb el curs i si teniu algun dubte més concret no dubteu a preguntar.

Jordi Font Perera, estudiant del grau en Economia.

 


Deixa un comentari

No sóc de Barcelona… Pis o residència?

Hola! Em dic Clàudia i estic acabant Periodisme i Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Com que sóc de Girona, vaig haver d’enfrontar-me als dubtes que planteja triar allotjament sense tenir cap idea del que era Barcelona ni com moure-m’hi. Pis o residència? He tastat les dues coses durant els quatre anys que porto aquí estudiant; però en aquest primer apunt us explico algunes característiques de la residència.

Durant els meus primers dos anys vaig viure a la RESA Ciutadella, a dos minuts a peu del campus de la Ciutadella i a deu en tramvia del campus del Poblenou. També n’hi ha una a prop del campus del Mar. Realment, és una opció que per al primer any és més fàcil que la del pis, ja que no t’obliga a fer visites, pagar agències o trobar companys per viure-hi.

Per una altra banda, la residència és una bona oportunitat per conèixer estudiants de diferents carreres i de diferents cursos, i hi fas amics i contactes amb qui més tard potser aniràs a viure en un pis d’estudiants, com m’ha passat a mi. Personalment, em va anar molt bé per conèixer estudiants dies abans de començar les classes, un cop instal·lada a la residència.

Una cosa que preocupa sovint són les famoses bromes pesades. Us puc assegurar que no s’ha de patir per això; en aquesta residència són divertides i es busca passar-s’ho bé, que uneixin. Qui no vol participar-hi és lliure de no fer-ho. A més, els veterans acabaran sent amics teus al llarg del curs i es converteixen en els teus referents, t’expliquen les seves experiències, trucs per a assignatures i exàmens, i et passen apunts.

Una altra cosa positiva és que hi ha zones comunes per passar l’estona amb altres residents i també sales d’estudi, que s’omplen a vessar quan s’apropen els exàmens, tant de dia com de nit. S’hi organitzen i s’hi planifiquen activitats per a tots els residents com ara tornejos de futbol, sopars, nits de pel·lícula a la sala comuna o esquiades, entre d’altres. Per tant, la residència et dóna eines i recursos per començar a viure en una ciutat nova i estar més al cas de la vida social de la Universitat més enllà de la teva carrera.

Algunes claus per orientar-vos:

  • No té horaris de sortida ni d’entrada; és 24 hores per als residents. No hi ha restriccions per sortir a sopar o de festa.
  • Cada habitació té la seva cuina i el seu lavabo, com petits apartaments loft. T’has de cuinar el menjar i anar al supermercat, que n’hi ha molts a la zona.
  • A l’estiu, si tornes a casa i no estàs a Barcelona, deixes l’habitació i no pagues durant els dos o tres mesos de vacances. En canvi, si estàs en un pis, també pagues els mesos d’estiu.  

Té conveni amb la UPF, per la qual cosa es té prioritat a l’hora d’obtenir-hi una plaça. A la seva web, hi trobareu tota la informació sobre els terminis per preinscriure-s’hi i els preus.

Clàudia Sacrest Martos, estudiant del grau en Periodisme

 


Deixa un comentari

Els avantatges d’estudiar un doble grau

El doble grau en Dret i Economia/ADE és un grau molt complet quant a l’amplitud de coneixements que s’arriben a consolidar, en els àmbits econòmic i jurídic.

Tot i que al principi pot sonar una mica dur fer dues carreres alhora, l’esforç i la dedicació constant té la seva recompensa, ja que, tal com veureu l’any vinent, podrem ser capaços d’establir sinergies entre ambdós camps d’estudi i desenvolupar les nostres habilitats d’una manera més profunda i completa. És aquest, doncs, el millor avantatge del doble grau, ja que, en cinc anys i un trimestre, sereu capaços d’afrontar qualsevol repte.

Un avantatge que té la Universitat Pompeu Fabra és la seva formació dual en classes teòriques i classes de seminari, en què s’aprofundeix més encara en els coneixements que s’han impartit a la classe magistral en grups reduïts, on es fomenta la participació i l’adquisició de coneixements de caràcter més pràctic mitjançant experiments, presentacions, debats, lectures…

Les instal·lacions del campus de la Ciutadella també acompanyen força a l’estudi, sobretot per la seva biblioteca i el Dipòsit de les Aigües, un edifici històric on estudiar esdevé una tasca més lleugera.

Informativament, també he trobat força interessant l’oferta d’activitats extracurriculars que s’ofereixen a la Pompeu, que també us ajudaran a desenvolupar les habilitats i les capacitats inherents que les empreses busquen en un candidat quan ofereixen una vacant laboral.

També cal remarcar la importància que té per a aquest grau la impartició d’assignatures en anglès, que ajuden a aconseguir que els estudiants obtinguin un punt de vista més ampli i global.

Sens dubte, és un grau que crea economistes i juristes de qualitat i excel·lència internacional, mitjançant la impartició de docència especialitzada i d’utilitat.

És per això que el doble grau en Dret i Economia/ADE és una gran opció per a tots aquells que voleu ampliar fronteres més enllà d’un únic àmbit d’aplicació i d’estudi.

Marc Serrano Pérez, estudiant del doble grau en Dret i Economia


Deixa un comentari

Periodisme? A la UPF!

Periodisme? A la UPF!

Després d’un trimestre a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) cursant Periodisme –i fent l’itinerari de Ciències Polítiques (CCPP)– puc dir que ha estat un encert. La veritat és que no ho tenia massa clar perquè, abans d’entrar a la universitat, ja hi havia un munt de gent del meu entorn que em deia que abans de fer Periodisme seria millor fer un altre grau que m’aportés una sèrie de continguts que, posteriorment, m’ajudessin a l’hora de fer Periodisme, ja que comptaria amb una base i uns continguts previs essencials per ser periodista.

L’enorme avantatge que té la UPF és que et permet assolir aquells continguts previs cursant un itinerari a escollir, entre: Humanitats, Polítiques, Econòmiques i Dret. D’aquesta manera, en sis anys pots arribar a tenir dues carreres universitàries! A més, aquest itinerari el fas alhora que estàs fent Periodisme; és a dir, al matí fas l’itinerari (en el meu cas Polítiques) i a les tardes, Periodisme.

No sé com serà a la resta d’universitats en què s’ofereix el grau en Periodisme, però a la Pompeu ets periodista des del primer dia. Aquest és un dels aspectes que més em van agradar. Comences a fer notícies des de la primera setmana. A més, la Facultat de Comunicació és molt nova i té tot allò que et puguis imaginar per poder créixer com a estudiant i com a persona. L’ambient és molt agradable, ja que aquesta facultat és relativament petita i en un parell de setmanes ja t’hi sents com a casa.

Un altre gran avantatge que té la UPF és que està dins de Barcelona! Sembla molt obvi i molt normal, però segur que molts envejarien estar allà on passa tot. Tot està a l’abast, tot està interconnectat. Al final formes part d’una gran estructura i hi contribueixes, en certa manera.

Tot s’ha de dir, el gran problema d’aquesta universitat són els horaris; però al final acabes aprofitant cada moment lliure que tens entre classe i classe per anar al Dipòsit de les Aigües i passar apunts, anar a la cafeteria amb els companys, anar a passejar per la Ciutadella o el Poblenou… En definitiva, tens moltes possibilitats per aprofitar –depèn de com es miri– aquests moments que tens, que són molts.

En conclusió, la Universitat Pompeu Fabra, segons la meva opinió, és la millor universitat per fer Periodisme i omplir-te de tot allò que al final farà que tinguis una gran experiència universitària i, posteriorment, et faciliti l’entrada al món periodístic.

Edgar Sapiña Manchado, estudiant del grau en Periodisme